Tot era el mateix forat

by Eider Rodríguez, Pau Joan Hernàndez (Translator)

«Una manera d'entendre la literatura fora de la norma.» Pol Guasch

D'Hendaia a Errenteria, de Sant Sebastià a Pha Ngan, les protagonistes d'aquests contes comparteixen la necessitat d'afrontar un conflicte íntim que les ofega en silenci. «Poques vegades m'he sentit tan contenta com la primera vegada que vaig entrar per la boca d'aquell forat», diu una d'elles, mentre recorda també les restes de terra que li van quedar enganxades sota les ungles després de cavar amb les seves pròpies potser l'única manera que va trobar de desenterrar la veritat.

En aquests relats, Eider Rodriguez desplega tota la seva potència narrativa i ens mostra com, a vegades, un objecte quotidià o un petit gest ens poden despertat de la letargia. A Tot era el mateix forat hi ha frases que no es diuen mai, un furt menor, matins desmenjats al costat d'un amant i l'absència d'unes magdalenes.

Genres: Fiction, Spanish Literature, Short Stories

162 pages, Kindle Edition

Published March 2, 2026

About the author

Eider Rodríguez Martín (Rentería, 1979) es periodista, editora, traductora y guionista. Ha publicado hasta el momento el volumen de relatos Y poco después ahora (Ttarttalo, 2007, publicado en versión original como Eta handik gutxira gaur, Susa, 2004). Carne es la versión castellana, realizada por la propia autora, de su segundo libro, Haragia (Susa,2007). En la actualidad vive en Hendaya.

Reviews

[Clara]

me ha enganchado pero no he conectado con ninguna de las historias salvo la última, a esa le daría 5 estrellas

[Kenya Stéphanie]

Una lectura súper ligera de seis relatos sobre los huecos en las vidas de: una pareja que se enfrenta al desamor en un verano caluroso, dos amigas adolescentes, una turista con el tobillo roto y su despertar de la tristeza, la última mañana de una pareja de mujeres que se aman enormemente........
Ojalá haberlo leído en verano, en la playa. Tiene esa ligereza cálida que solo casa con un helado fresquito, aunque sea a veces algo muy triste.

[Ane]

«Amores los tienen todos,
pero ¿quién los sabe cuidar?»

[anna cabrespina]

bonísssssim tots sis relats, de veritat que després d'acabar el llibre he anat fullejant i recordo exactament que pensava durant cada conte, no tenen res a veure però l'eider aconsegueix crear una atmosfera tan concreta però alhora que sigui el fil conductor. anava a dir quins han sigut els meus prefes, però em costa molt descartar-ne cap. quin bon llibre

[Marta Clua]

Fa uns anys, arran de la recomanació de la Fe d’@espolsada, vaig descobrir “Un cor massa gran” i amb aquest llibre, vaig descobrir també la veu única i brillant d’ @eiderrodriguetz . Després va arribar la seva novel·la “Materials de construcció”, que va reafirmar la seva capacitat d’atrapar-nos amb una història més personal i intimista.
Per tant, quan ha arribat el seu tercer llibre en català de la mà d’ @edicions_del_periscopi , ja sabia que seria un encert.

Us parlo de “Tot era el mateix forat”, amb traducció al català de Pau Joan Hernández. Es tracta d’un recull de sis històries sense connexió aparent entre elles, però travessades per un mateix fil invisible: la fragilitat dels vincles, el desig, el pas del temps i aquells moments en què la vida es desvia lleugerament del que esperàvem.
Les situacions que planteja podrien ser quotidianes, però l’autora les transforma en mirades úniques, poètiques .Hi trobem una dona que es deixa endur pel desig en un passeig solitari; dues amigues que es retroben quan la vida les ha començat a separar; una parella obsessionada a transformar casa seva excavant un forat sota els fonaments; un sopar que esdevé escenari de revelacions incòmodes; un viatge que es torça en un entorn idíl·lic, i l’acompanyament al final de la vida d’una dona que ha desafiat les normes.
Més enllà de les trames, el que realment colpeix és la manera com l’Eider construeix les atmosferes: amb una escriptura precisa, continguda i alhora carregada de tensió subterrània. Sovint el que no es diu pesa tant com el que s’explica, i és en aquests silencis on el lector acaba de completar el sentit.
Sis històries amb veu de dona , en situacions que no semblen excepcionals, i potser és aquí on rau la seva força: en fer-nos mirar allò quotidià amb una estranyesa nova, com si sota la superfície hi hagués sempre alguna cosa a punt d’esquerdar-se.
Un plaer llegir-la, un plaer gaudir-la en cada llibre. Tant de bo la puguem continuar llegint durant molt de temps més!

[Gema]

Seis historias diferentes, con personajes muy reales a los que enseguida consigues acceder. Historias que, aunque distintas, son el mismo hueco. Me ha encantado.

[Miss Lo Flipo]

¡Y guapa y guapa y reina y reina!

Qué maravilla de cuentos: leedlos.

[Alícia Lara]

"Es va quedar mirant absorta la pila de samarretes. Les de sota estaven plegades amb una precisió millimètrica. Es podia veure tan clarament com en un flysch on acabava l'era en què la Fani s'havia encarregat de plegar-les i on començava la de la Nekane."

[jana]

buenu, mel. res que pugui escriure li farà justícia. l’eider rodríguez és boníssssssssssssssima, una narradora excepcional, d’aquelles que passaran a la història. tots els contes són genials i l’atmosfera que els envolta és tan concreta, tan ben triada i tan perfecta. no sé, poques paraules. només dir-vos que de l’eider cal llegir-ho tot!!!!!!!!!!! no puc parar de pensar-hi, t’atrapen. que em dongui el que vulgui. ah, i tot lu basc, ja ho sabeu. el papa ha sigut molt pesat i no li falta gens de raó, tard vaig.

pd: moltes gràcies júls pel regal, mai em cansaré del nostre 23 d’abril❤️lectura de campaments per tenir caen ben a prop.

[june]

azkeneko ipuinak k.o utzi dit

[Maddi]

Berez lehenengo ipuineri 5etik 3 izar edo holan iminiko notsien, baina azkenengo ipuina hain polite iruditu jata (autobusean negarrez como una madalena) 5 merezidu zauzela

[placidity]

Las historias se sentían cotillear los problemas e inseguridades de vidas ajenas pero todo con un trasfondo profundo.
Por sacarle un pero, a veces aparecía un tinte sexual que no era necesario en todas las historias, pero no me ha sacado de la lectura.

[Joana]

Gràcies Eider per escriure històries que acompanyen i et fan sentir menys sola, per posar paraules als forats que sovint són incomprensibles i es converteixen en monstres dins el cap. Compartir-los en la lectura és un regal que em pregunto què he fet per merèixer!!!! gràcies art per donar tant sense esperar res canvi 😭 soc molt friqui
Tinc moltes ganes de recomanar-lo i de regalar-lo

[Berta]

són prou raros els contes, però tots tenen la seva gràcia! m'ha agradat!!

[Marta]

Pues de eso iba todo esto.
Amores los tienen todos, pero, ¿quién los sabe cuidar?

[〰️ Alba 〰️]

Rodríguez té un estil que m'agrada molt. Parla del que els passa a persones variades, no perquè facin grans gestes, sinó per coses que els passen i potser en una altra història passarien desapercebudes. Treu a la llum les relacions, allò que a vegades ens incomoda i no veiem -o no volem veure-. Llegiu aquests contes!

[soc omar]

la veritat és que me l'he deixat😔😔m'he llegit els primers dos contes i no m'han acabat, però alomillor és perquè no els entenc😁

[aitana :)]

como es un libro de relatos he puesto una puntuación a cada!! el último relato me ha dejado destrozada…
mares y ruinas 3
el agujero 4
corazón de pato 4
lecciones de buceo 3,5
el cráter 5

[Edurne]

Definizio bat; Zuloa: amildegia, hutsunea, existitzen ez dena. Eskaintza bat liburuaren lehen orrialdean, Eiderrena: Gozatu zuloaren geruza ezberdinez, erorketa on! Amildegiak definitzen du ipuin bakoitzeko pertsonaien erlazioak. Bikote harremanak, heteroak gehientsuenak, lagun artekoak eta kakots artean “lagun” artekoak. Denen artean arrakala bat, distantzia bat eta isiltasuna, ekintza sotilekin betetzen dutena. Eiderrek ogi apurrak tentuz uzten ditu arrunt diruditen ipuinotan, ondo hausnartutakoak, beti iradokitzaile, loturak egitera garamatzatenak. Gorputzaren beharrak asetzera eramaten du Ixabel lehen ipuinean, abenturara irmoki bermatuz gorputzaren dekadentzia gaitzesezinari bidea malkortsu eginez. Limonada maitaleen mesanotxe ondoan ohiko ohetik kanpo esnatzen diren goiz horiek eta desintoxikazio tratamendu bat. Lagun arteko arrakalak beti bezain mingarri, oin-puntetan aldentzen direnak sarritan, adiorik gabe. Laguna berriro aurkitzen dugun arte… alferrik, mende bat bien artean. Zerk garamatza egoera hoietara? Non geratzen dira ametsak? Eta amesterik ez dutenak? Eta amestu ondoren nahi ez duzun bizitza batetara eramaten baldin bazaitu? Zuloek irentsi egiten gaituzte, batzuetan erortzera garamatzate bestetan salto egitera. Besteen zuloek aldiz, helburu ezjakinik gabe hasten direnak, helburu ezjakinik gabe amaitzen direnak bainan zulatzen ari diren bitartean bikoteak batzen dituena. Zentzugabekeriaren korapiloetan katramilatuta baina egiazko iruditzen zaizkigunak, gure eskuekin harramazka husten ditugunak. Eta itxurakeria, izatea nahi duguna eta garenaren artean, lotsak, besteengan perfekzioaren distira, gizarteratzeko prest. Guzti hori eta gehiago ipuin hauetan, maisuki adierazita Eiderren eguneroko kontakizunekin, xume baina sakon. Eta mikropoesia zatitxoak lantzean behin: “Eguzkiak trapezio bat marrazten zuen egongelako lurraren gainean… pasaera bakoitzean erreparatu zion edertasun printza hari, harik eta eskegitzeko arropak zeramatzan baldea albo batera utzi, oinetakoak erantzi eta argizko forma haren barruan kuzkurtu zen arte” (9or.) Edota, “Bainua hartu eta gero, hondar eskukadak ukabilaren zirrikitu batetik ahalik eta meheen isurtzera dedikatu zen, higaduraren edertasunean kontzentratuta, bukle atsegi hura honda zezakeen elementu bakarra bera zela onartuz.” (21.or).

[Pablo Reyes]

Salvo a Federico Falco, no conozco a otro autor de cuentos en activo al nivel de Eider. En esta colección perfecta se incluye una secuela aventurera de 'Un corazón demasiado grande', una historia de amistad adolescente triste y profunda, un relato de pareja misterioso con una premisa genial, otro relato sobre clase y compromiso, otro genial construido sobre unas vacaciones en las que la protagonista se obliga a pensar, y un bellísimo cuento de enfermedad, amor y muerte.

[Ana]

Nota: 4 sobre 5

Premisa:
¿Cómo nos enfrentamos a lo que falta, a lo que creemos que nos merecemos, a la imagen que generamos y que nos devuelven de nosotros mismos? Seis relatos nos aproximan a diferentes personajes que luchan sus propias batallas o huyen de ellas sin darse cuenta, dibujando un mapa relacional complejo, asimétrico, ambiguo.

Opinión:
Continúo con mi andadura a través de los relatos, haciéndome consciente de que el género se está consolidando como un lugar seguro, estimulante y poderosamente accesible en mi día a día como lectora. Siempre que cierro la página del último relato, me veo elucubrando sobre qué nuevo libro o antología voy a escoger entre mis pendientes. Me suelo dejar llevar por recomendaciones, aunque la intuición también juega un papel importante en la partida: hay títulos o cubiertas a los que no quiero renunciar.

Así aterricé en estos seis relatos en los que Eider Rodríguez explora las aristas de la fragilidad humana y los dobleces de nuestras propias contradicciones. Estas, tiranas esquivas e irreverentes, se han apropiado de nuestro sistema emocional de recompensas. Nos sentimos parte de cada una de sus historias, a pesar de llegar de repente, sin apenas contexto ni referencias. Es un homenaje al poder del lenguaje: elevado a su máxima potencia en las manos indicadas.

Me encantó mimetizarme con las reflexiones de una turista que, doblegada ante demandas accidentales, ha de reconciliarse con la inactividad y con el hecho de sentirse complementaria en una dinámica familiar que debería estar impregnada de compromiso. También navegar en las complejidades del amor romántico desgastado, o en las ambigüedades que a veces se desprenden de las amistades que creemos conocer a la perfección.

Pero, además de bucear en las profundidades de la complejidad emocional, Eider Rodríguez utiliza la incomodidad, el simbolismo y la crítica social como herramientas aglutinantes que aportan diferentes gradaciones que enriquecen la experiencia que surge tras la decodificación lingüística: esa que amplía el espacio mental que le dedicamos a la obra y que termina fijándola en el recuerdo tras convertirla en algo propio.

No recordaba que ya había leído a la autora: no conecté la información hasta que no registré mi valoración y descubrí que ya me había fascinado con Un corazón demasiado grande. Me encanta que el exceso de información acumulada en mi cabeza me haya permitido descubrir esta conexión por segunda vez. Me ha parecido un guiño de lo más revelador: el tercero caerá en mis manos por iniciativa propia.

[Glòria Romero]

3.5 🌟 a la portada d'aquest llibre podem veure una frase del Pol Guasch on afirma que Eider Rodriguez té "una manera d'entendre la literatura fora de la norma" i no hi podria estar més d'acord. molt agraïda de trobar autores que arrisquen amb relats que malgrat personalment no m'han semblat originals de contingut, sí que m'han atret molt per la seva forma. a més a més l'ambientació a Euskadi m'ha semblat ideal per reflectir els sentiments dels personatges. el conte que més m'ha agradat ha sigut sense cap mena de dubte l'últim, que fins i tot m'ha fet vessar una llagrimeta...

no li poso més puntuació perquè alguns dels contes em deixaven bastant indiferent i fins i tot em semblaven massa curts. però així en general he gaudit força el to de l'autora i les relacions que construïa entre els seus personatges. el recomano 👍

[Andrea Fdez]

seis cuentos sobre la pérdida del amor que, frente a lo que pudiera pensarse sobre la profundidad del tema, forman un relato ligerísimo que me ha tenido atrapada todo el día de playa. eso sí, no hay más.
la autora narra qué ocurre, sin porqués ni excesivas reflexiones, un poco conversación de amigas, puntualmente bordeando el cotilleo. entiendo que no he conectado del todo porque no me he sentido muy representada en ninguno (?), se agarró demasiado fuerte al tema de las infidelidades. quizás en otro momento vital, los cuentos me hubieran llevado a una moraleja…

[Laura Ferrón]

Quina capacitat i quin talent per posar paraules a processos tan reals: els vincles que es desgasten, l’amor que es confon amb el costum, les contradiccions que pesen més que les certeses i tots aquells per què que s’acumulen sense resposta. És ben veritat que no sempre ens trenquem de cop; de vegades ens anem esquerdant a poc a poc. I, al final, tot és el mateix forat❤️‍🔥 No sabia què esperar d’aquest llibre i, ai, a mi m’ha funcionat

[Cèlia]

bfffffffff cada buit és un buit diferent però tots els podem entendre perquè no deixen de ser el mateix forat.
m’ha agradat molt el pretext i, tot i que no sóc gens de contes, el fil que els ha unit a tots m’ha semblat molt potent i ben executat en cadascuna de les protagonistes.
no m’ho esperava gens pero me l’enduc molt endins💔

[Alba]

como cuando temes chillar, y quejarte ya no es una opción. cuando la amenaza de irse esta encima de la mesa y el amor es tan grande que irremediablemente te hace callar, andar de puntillas y respirar a susurros (bastante irónico). cuando el miedo a su huida invade hasta el habla

[Júlia Mérida]

perfecte si vols desembafar-te d'alguna cosa. quins contes més tendres i quins paisatges emocionals. m'ha arribat molt.

[Maria]

Puedes saltarte las cinco primeras historias y leerte la sexta. Seis o quince veces.

[Ivan OftheRiver]

Eiderrek irakurleari: tori istorio hauek eta egin haiekin nahi duzuna. Eta ez dakit nola, baina azkenean irakurlearekin egiten du Eiderrek nahi duena. Chapeau ❤️

[carlosnunez]

uf no sé. el último cuento perfecto