What do you think?
Rate this book
No has estat mai sol
Fins a quin punt podem enganyar-nos a nosaltres mateixos?
Un thriller emocional d'Albert Espinosa.
Més de 4 milions de lectors a tot el món.
No has estat mai sol és el primer thriller d'Albert Espinosa. Una novel·la que t'emocionarà i que no podràs deixar de llegir.
La història gira al voltant d'en Guido, un noi amb poders extrasensorials, que ha d'ajudar el metge que el va guarir de petit per descobrir la veritat sobre un misteri que els persegueix des d'aleshores.
Un relat que parla del més-enllà, de la veritat o la mentida i de la vida actual, en temps de les xarxes socials.
Una novel·la emocionant i plena de suspens que t'enganxarà i et farà reflexionar tant com ho van fer en el seu dia Polseres vermelles i Si tu em dius vine ho deixo tot... però digue'm vine.
Un thriller emocional d'Albert Espinosa.
Més de 4 milions de lectors a tot el món.
No has estat mai sol és el primer thriller d'Albert Espinosa. Una novel·la que t'emocionarà i que no podràs deixar de llegir.
La història gira al voltant d'en Guido, un noi amb poders extrasensorials, que ha d'ajudar el metge que el va guarir de petit per descobrir la veritat sobre un misteri que els persegueix des d'aleshores.
Un relat que parla del més-enllà, de la veritat o la mentida i de la vida actual, en temps de les xarxes socials.
Una novel·la emocionant i plena de suspens que t'enganxarà i et farà reflexionar tant com ho van fer en el seu dia Polseres vermelles i Si tu em dius vine ho deixo tot... però digue'm vine.
150 pages, Kindle Edition
Published April 9, 2026
About the author
Albert Espinosa
56 books1,706 followersAlbert Espinosa i Puig (n. Barcelona, 5 de noviembre de 1974),1 ingeniero industrial de formación, es un guionista, autor teatral, escritor, actor y director de cine español. También colabora como columnista en el diario El Periódico de Catalunya.
A la edad de 13 años le fue diagnosticado un osteosarcoma por el que tuvieron que amputarle una pierna. Sufrió metástasis y también fue necesaria la extirpación de un pulmón (16 años) y parte del hígado (18 años). En total, pasó diez años en hospitales, y esa experiencia vital le serviría de inspiración para algunas de sus obras teatrales y literarias y guiones de cine y televisión.
Al día siguiente era 23 de abril. Al día siguiente, a Albert le amputarían su pierna izquierda. Cojo con 14 años. Tres cánceres consecutivos se habían cebado con su tibia, pero peleaba con denuedo en un hospital de Barcelona. El médico no se anduvo con rodeos con el chaval. «Albert, deberías hacer una especie de despedida de tu pierna. Así tendrás menos sensación de pérdida». Y Albert se aplicó en ello. A fondo. Consiguió que un amiguete se pusiera bajo los palos de una portería de fútbol. Le metió 50 goles a zurdazos. Llamó a aquella compañera del colegio con la que una vez hizo 'piececillos' bajo el pupitre. Repitió las fugaces caricias. Y echó un último baile «a dos piernas». Su compañero de habitación puso música a su adiós. 'Espérame en el cielo', de Antonio Machín. Y Albert asumió que desde entonces sería un niño cojo. Pero aprendió mucho más. «Después ni siquiera sentí el 'fantasma' que dicen que notas cuando te quitan un miembro. Creo que me despedí tan bien que hasta el fantasma se fue. Yo siempre digo que no perdí una pierna. Gané un muñón. Hasta en las pérdidas hay ganancias».
Albert Espinosa (Barcelona, 1973) sigue teniendo hoy mucho de aquel niño. Un niño grande al que le gusta vestir camisetas, sudaderas y vaqueros. Conserva dentro ese niño al que le entusiasmaba que su madre le sentara ante una lavadora repleta de ropa amarilla y roja y para el que la lucha no había hecho más que empezar aquel 23 de abril. A los 15 años los médicos le recomendaron a él y a sus padres que se fueran a disfrutar a Fuerteventura. Le dieron semanas de vida. Él se negó, obcecado, ilusionado. Se levantó de la lona. Y siguió peleando. Los médicos lo vieron evolucionar asombrados. A los 16 años tuvieron que extirparle el pulmón izquierdo. A los 18 se quedó sin medio hígado. El cáncer no le dio tregua en el rincón en el que le tuvo acorralado hasta los 24. Pero él salió victorioso tras casi 200 radiografías y 'tacs'. «Soy muy radiactivo», bromea. Venció y fundó su 'mundo amarillo'. Así se llamó su primera novela: 'El mundo amarillo: si crees en los sueños ellos se crearán'. El suyo fue vivir. El mago Tamarit llenó algunos de sus tiempos muertos en un puñado de hospitales catalanes. Y él se hizo mago. No solo mago aficionado. Mago de la vida. Porque pasar apenas media hora con Albert Espinosa es mágico. Te impregna su optimismo. La sonrisa no te abandona mientras lo escuchas. No es una risa de humor. Es una sonrisa de equilibrio, de paz, de armonía.
Albert Espinosa: El cojo que solo escribe best sellers.
A la edad de 13 años le fue diagnosticado un osteosarcoma por el que tuvieron que amputarle una pierna. Sufrió metástasis y también fue necesaria la extirpación de un pulmón (16 años) y parte del hígado (18 años). En total, pasó diez años en hospitales, y esa experiencia vital le serviría de inspiración para algunas de sus obras teatrales y literarias y guiones de cine y televisión.
Al día siguiente era 23 de abril. Al día siguiente, a Albert le amputarían su pierna izquierda. Cojo con 14 años. Tres cánceres consecutivos se habían cebado con su tibia, pero peleaba con denuedo en un hospital de Barcelona. El médico no se anduvo con rodeos con el chaval. «Albert, deberías hacer una especie de despedida de tu pierna. Así tendrás menos sensación de pérdida». Y Albert se aplicó en ello. A fondo. Consiguió que un amiguete se pusiera bajo los palos de una portería de fútbol. Le metió 50 goles a zurdazos. Llamó a aquella compañera del colegio con la que una vez hizo 'piececillos' bajo el pupitre. Repitió las fugaces caricias. Y echó un último baile «a dos piernas». Su compañero de habitación puso música a su adiós. 'Espérame en el cielo', de Antonio Machín. Y Albert asumió que desde entonces sería un niño cojo. Pero aprendió mucho más. «Después ni siquiera sentí el 'fantasma' que dicen que notas cuando te quitan un miembro. Creo que me despedí tan bien que hasta el fantasma se fue. Yo siempre digo que no perdí una pierna. Gané un muñón. Hasta en las pérdidas hay ganancias».
Albert Espinosa (Barcelona, 1973) sigue teniendo hoy mucho de aquel niño. Un niño grande al que le gusta vestir camisetas, sudaderas y vaqueros. Conserva dentro ese niño al que le entusiasmaba que su madre le sentara ante una lavadora repleta de ropa amarilla y roja y para el que la lucha no había hecho más que empezar aquel 23 de abril. A los 15 años los médicos le recomendaron a él y a sus padres que se fueran a disfrutar a Fuerteventura. Le dieron semanas de vida. Él se negó, obcecado, ilusionado. Se levantó de la lona. Y siguió peleando. Los médicos lo vieron evolucionar asombrados. A los 16 años tuvieron que extirparle el pulmón izquierdo. A los 18 se quedó sin medio hígado. El cáncer no le dio tregua en el rincón en el que le tuvo acorralado hasta los 24. Pero él salió victorioso tras casi 200 radiografías y 'tacs'. «Soy muy radiactivo», bromea. Venció y fundó su 'mundo amarillo'. Así se llamó su primera novela: 'El mundo amarillo: si crees en los sueños ellos se crearán'. El suyo fue vivir. El mago Tamarit llenó algunos de sus tiempos muertos en un puñado de hospitales catalanes. Y él se hizo mago. No solo mago aficionado. Mago de la vida. Porque pasar apenas media hora con Albert Espinosa es mágico. Te impregna su optimismo. La sonrisa no te abandona mientras lo escuchas. No es una risa de humor. Es una sonrisa de equilibrio, de paz, de armonía.
Albert Espinosa: El cojo que solo escribe best sellers.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 14 of 14 reviews
August 24, 2026
Crec que no és el meu estil de llibre, però m'ha agradat. Va sobre la vida i sobre les persones que han marxat. Molt fàcil i ràpid de llegir :) Llegit a l'avió, creuer i bus d'Egipte!!!
August 3, 2026
Tan de bo hi hagués 2na part .
August 16, 2026
M’ha agradat, senzill i fàcil de llegir.
April 29, 2026
Aquest llibre es el mes diferent a tot el que ha escrit.
Ell ho califica com thriller però per l'experiència que jo he tingut amb ell llibre no el calificaria amb aquest gènere.
Dit aixo, aquest llibre té com a protagonista en Guido un noi, que quan era petit va patir càncer. Actualment, es un influencer amb molts seguidors a les xarxes, però internament ell està malament i estar decidit a marxar d'aquest món i a deixar-ho tot enrere.
Però just en aquell moment, reb un missatge del seu metge; el mateix que quan era jove el va curar i això fa que en Guido faci marxa enrere i aplaci el moment de deixar la vida, però només uns dies, segons ell.
Per un altra banda, ell va perdre a la seva mare i ella era una gran fan de tot el que té a veure amb el món dels esperits i a més feia utilitzava una ouija i aixo feia que pogués contactar amb persones que ja no hi eren.
Quan es veu amb el seu metge, totes les experiències viscudes quan era a l'hospital i tot el que el metge li va ensenyar tornar a recordar-ho i tambe enten el que el metge vol d'ell. Ja que el seu metge va ser suspès de la seva professió perquè una mare va dir que s'havia aprofitat del seu fill i ell sense tenir ni idea del que havia passat va actuar com a fals testimoni i va dir que era veritat el que la mare del seu company deia, així que aquell metge va ser suspès de la seva professió i mai més el va tornar a veure i ara aquell metge tenia un càncer i s'havia de sotmetre a una operació de la que no sabia si sortiria viu o no, aixi que truca al Guido, al nostre protagonista, per intentar que li faci un últim favor abans de morir. Ell vol que contacti amb la família del nen i els hi pregunti si encara mantenen la seva paraula i segueixen dient que ell va abusar del seu pacient.
Però la vida té uns altres plans per a ells, ja qie el metge s'ha de sotmetre a una operació de vida o mort, i li demana a en Guido que segueixi amb la seva vida, que si un dia es va curar no era per quedar-se allà atrabancat.
Aquest llibre m'ha agradat encara que es molt diferent a tot el que ha escrit l'Albert fins ara. M'ha semblat molt interessant i sera un llibre que sense cap dubte tornaré a llegir més endavant.
Ell ho califica com thriller però per l'experiència que jo he tingut amb ell llibre no el calificaria amb aquest gènere.
Dit aixo, aquest llibre té com a protagonista en Guido un noi, que quan era petit va patir càncer. Actualment, es un influencer amb molts seguidors a les xarxes, però internament ell està malament i estar decidit a marxar d'aquest món i a deixar-ho tot enrere.
Però just en aquell moment, reb un missatge del seu metge; el mateix que quan era jove el va curar i això fa que en Guido faci marxa enrere i aplaci el moment de deixar la vida, però només uns dies, segons ell.
Per un altra banda, ell va perdre a la seva mare i ella era una gran fan de tot el que té a veure amb el món dels esperits i a més feia utilitzava una ouija i aixo feia que pogués contactar amb persones que ja no hi eren.
Quan es veu amb el seu metge, totes les experiències viscudes quan era a l'hospital i tot el que el metge li va ensenyar tornar a recordar-ho i tambe enten el que el metge vol d'ell. Ja que el seu metge va ser suspès de la seva professió perquè una mare va dir que s'havia aprofitat del seu fill i ell sense tenir ni idea del que havia passat va actuar com a fals testimoni i va dir que era veritat el que la mare del seu company deia, així que aquell metge va ser suspès de la seva professió i mai més el va tornar a veure i ara aquell metge tenia un càncer i s'havia de sotmetre a una operació de la que no sabia si sortiria viu o no, aixi que truca al Guido, al nostre protagonista, per intentar que li faci un últim favor abans de morir. Ell vol que contacti amb la família del nen i els hi pregunti si encara mantenen la seva paraula i segueixen dient que ell va abusar del seu pacient.
Però la vida té uns altres plans per a ells, ja qie el metge s'ha de sotmetre a una operació de vida o mort, i li demana a en Guido que segueixi amb la seva vida, que si un dia es va curar no era per quedar-se allà atrabancat.
Aquest llibre m'ha agradat encara que es molt diferent a tot el que ha escrit l'Albert fins ara. M'ha semblat molt interessant i sera un llibre que sense cap dubte tornaré a llegir més endavant.
April 30, 2026
No puedo decir que me haya decepcionado poque no me esperaba una gran lectura.
Es el primer libro que leo de este autor y lo he hecho porque se ha convertido en un autor mediático, le llueven las entrevistas y sus novelas son un éxito y poque es una novela muy corta.
Reconozco que pese a las entrevistas que le he oido o leído y a la difícil vida que ha tenido, nunca he tenido feeling co el.
El tema de estas “compañias” lo encuentro muy intetesante, estoy abierta a muchas teorías, pero precisamente la de esta novela, no me ha llegado.
Es el primer libro que leo de este autor y lo he hecho porque se ha convertido en un autor mediático, le llueven las entrevistas y sus novelas son un éxito y poque es una novela muy corta.
Reconozco que pese a las entrevistas que le he oido o leído y a la difícil vida que ha tenido, nunca he tenido feeling co el.
El tema de estas “compañias” lo encuentro muy intetesante, estoy abierta a muchas teorías, pero precisamente la de esta novela, no me ha llegado.
August 3, 2026
“ Mai estem tant sols com ens pensem; sempre hi ha algú que ens sosté, encara que no el poguem veure.”
Només puc dir que un llibre de l’Albert, mai pot decepcionar, potser algú encara no entén molt bé les seves vivències i no s’ha llegit tots els llibres, pero des del primers fins a l’últim, tots tenen relació. Només ho veu qui ho vol veure. Si creus es crea.
Gràcies Cascavell per tot el que fas per els grocs!! Ets un gran salvafarides
Només puc dir que un llibre de l’Albert, mai pot decepcionar, potser algú encara no entén molt bé les seves vivències i no s’ha llegit tots els llibres, pero des del primers fins a l’últim, tots tenen relació. Només ho veu qui ho vol veure. Si creus es crea.
Gràcies Cascavell per tot el que fas per els grocs!! Ets un gran salvafarides
July 20, 2026
No és un thriller de cap mena, ni els típics que coneixem ni emocional.
Aquest llibre és una història bonica entre un noi de 19 anys que havia tingut càncer de petit i el seu metge de llavors. Els dos s'ajuden a trobar la tranquil·litat i el seu camí. És fàcil de llegir i té força ritme. Jo me l'he llegit en un dia.
Aquest llibre és una història bonica entre un noi de 19 anys que havia tingut càncer de petit i el seu metge de llavors. Els dos s'ajuden a trobar la tranquil·litat i el seu camí. És fàcil de llegir i té força ritme. Jo me l'he llegit en un dia.
August 16, 2026
Fantasía, amistad, soledad, búsqueda personal, enfermedad, etc. junto a reflexiones sobre la vida y sobre nuestra propia existencia. Podría ser una lectura adolescente para este verano del 2026. De todas maneras, creo que pronto olvidaré su argumento…
August 23, 2026
Es llegeix ràpid i està força ben escrit. Tot i així és un sí però no... el misticisme queda força impostat (tot i que pugui sonar redundant). D'altra banda la trama del metge no acabo de saber per on agafar-la...
April 24, 2026
Un llibre de fantasia que et posa els peus a terra. Reflexions profundes de la vida i la mort, d’ajudar els altres o pensar en un mateix.
May 14, 2026
M'ha agradat la història . M'encanta l'autor i la seva perspectiva per mirar el mon. REMAR MAR ENDINS. Grácies Albert pel nou llibre
July 21, 2026
Ho he llegit com a memorial de la infantesa, dintre de lea expectatives dun llibre sencill i juvenil, mai falla
July 28, 2026
3.5⭐️ una novel.la mes de l'Albert, a qui li tinc molt apreci i respecte...
July 21, 2026
3,5.
Entretenido.
De creer y crear.
De vivencias y otras sensaciones, de motivos y verdades.
Muy “Albert.”
Entretenido.
De creer y crear.
De vivencias y otras sensaciones, de motivos y verdades.
Muy “Albert.”
Displaying 1 - 14 of 14 reviews