Fins a quin punt podem enganyar-nos a nosaltres mateixos?
Un thriller emocional d'Albert Espinosa.
Més de 4 milions de lectors a tot el món.
No has estat mai sol és el primer thriller d'Albert Espinosa. Una novel·la que t'emocionarà i que no podràs deixar de llegir.
La història gira al voltant d'en Guido, un noi amb poders extrasensorials, que ha d'ajudar el metge que el va guarir de petit per descobrir la veritat sobre un misteri que els persegueix des d'aleshores.
Un relat que parla del més-enllà, de la veritat o la mentida i de la vida actual, en temps de les xarxes socials.
Una novel·la emocionant i plena de suspens que t'enganxarà i et farà reflexionar tant com ho van fer en el seu dia Polseres vermelles i Si tu em dius vine ho deixo tot... però digue'm vine.
Albert Espinosa i Puig (n. Barcelona, 5 de noviembre de 1974),1 ingeniero industrial de formación, es un guionista, autor teatral, escritor, actor y director de cine español. También colabora como columnista en el diario El Periódico de Catalunya. A la edad de 13 años le fue diagnosticado un osteosarcoma por el que tuvieron que amputarle una pierna. Sufrió metástasis y también fue necesaria la extirpación de un pulmón (16 años) y parte del hígado (18 años). En total, pasó diez años en hospitales, y esa experiencia vital le serviría de inspiración para algunas de sus obras teatrales y literarias y guiones de cine y televisión. Al día siguiente era 23 de abril. Al día siguiente, a Albert le amputarían su pierna izquierda. Cojo con 14 años. Tres cánceres consecutivos se habían cebado con su tibia, pero peleaba con denuedo en un hospital de Barcelona. El médico no se anduvo con rodeos con el chaval. «Albert, deberías hacer una especie de despedida de tu pierna. Así tendrás menos sensación de pérdida». Y Albert se aplicó en ello. A fondo. Consiguió que un amiguete se pusiera bajo los palos de una portería de fútbol. Le metió 50 goles a zurdazos. Llamó a aquella compañera del colegio con la que una vez hizo 'piececillos' bajo el pupitre. Repitió las fugaces caricias. Y echó un último baile «a dos piernas». Su compañero de habitación puso música a su adiós. 'Espérame en el cielo', de Antonio Machín. Y Albert asumió que desde entonces sería un niño cojo. Pero aprendió mucho más. «Después ni siquiera sentí el 'fantasma' que dicen que notas cuando te quitan un miembro. Creo que me despedí tan bien que hasta el fantasma se fue. Yo siempre digo que no perdí una pierna. Gané un muñón. Hasta en las pérdidas hay ganancias». Albert Espinosa (Barcelona, 1973) sigue teniendo hoy mucho de aquel niño. Un niño grande al que le gusta vestir camisetas, sudaderas y vaqueros. Conserva dentro ese niño al que le entusiasmaba que su madre le sentara ante una lavadora repleta de ropa amarilla y roja y para el que la lucha no había hecho más que empezar aquel 23 de abril. A los 15 años los médicos le recomendaron a él y a sus padres que se fueran a disfrutar a Fuerteventura. Le dieron semanas de vida. Él se negó, obcecado, ilusionado. Se levantó de la lona. Y siguió peleando. Los médicos lo vieron evolucionar asombrados. A los 16 años tuvieron que extirparle el pulmón izquierdo. A los 18 se quedó sin medio hígado. El cáncer no le dio tregua en el rincón en el que le tuvo acorralado hasta los 24. Pero él salió victorioso tras casi 200 radiografías y 'tacs'. «Soy muy radiactivo», bromea. Venció y fundó su 'mundo amarillo'. Así se llamó su primera novela: 'El mundo amarillo: si crees en los sueños ellos se crearán'. El suyo fue vivir. El mago Tamarit llenó algunos de sus tiempos muertos en un puñado de hospitales catalanes. Y él se hizo mago. No solo mago aficionado. Mago de la vida. Porque pasar apenas media hora con Albert Espinosa es mágico. Te impregna su optimismo. La sonrisa no te abandona mientras lo escuchas. No es una risa de humor. Es una sonrisa de equilibrio, de paz, de armonía. Albert Espinosa: El cojo que solo escribe best sellers.
Aquest llibre es el mes diferent a tot el que ha escrit. Ell ho califica com thriller però per l'experiència que jo he tingut amb ell llibre no el calificaria amb aquest gènere. Dit aixo, aquest llibre té com a protagonista en Guido un noi, que quan era petit va patir càncer. Actualment, es un influencer amb molts seguidors a les xarxes, però internament ell està malament i estar decidit a marxar d'aquest món i a deixar-ho tot enrere. Però just en aquell moment, reb un missatge del seu metge; el mateix que quan era jove el va curar i això fa que en Guido faci marxa enrere i aplaci el moment de deixar la vida, però només uns dies, segons ell. Per un altra banda, ell va perdre a la seva mare i ella era una gran fan de tot el que té a veure amb el món dels esperits i a més feia utilitzava una ouija i aixo feia que pogués contactar amb persones que ja no hi eren. Quan es veu amb el seu metge, totes les experiències viscudes quan era a l'hospital i tot el que el metge li va ensenyar tornar a recordar-ho i tambe enten el que el metge vol d'ell. Ja que el seu metge va ser suspès de la seva professió perquè una mare va dir que s'havia aprofitat del seu fill i ell sense tenir ni idea del que havia passat va actuar com a fals testimoni i va dir que era veritat el que la mare del seu company deia, així que aquell metge va ser suspès de la seva professió i mai més el va tornar a veure i ara aquell metge tenia un càncer i s'havia de sotmetre a una operació de la que no sabia si sortiria viu o no, aixi que truca al Guido, al nostre protagonista, per intentar que li faci un últim favor abans de morir. Ell vol que contacti amb la família del nen i els hi pregunti si encara mantenen la seva paraula i segueixen dient que ell va abusar del seu pacient. Però la vida té uns altres plans per a ells, ja qie el metge s'ha de sotmetre a una operació de vida o mort, i li demana a en Guido que segueixi amb la seva vida, que si un dia es va curar no era per quedar-se allà atrabancat.
Aquest llibre m'ha agradat encara que es molt diferent a tot el que ha escrit l'Albert fins ara. M'ha semblat molt interessant i sera un llibre que sense cap dubte tornaré a llegir més endavant.
No puedo decir que me haya decepcionado poque no me esperaba una gran lectura. Es el primer libro que leo de este autor y lo he hecho porque se ha convertido en un autor mediático, le llueven las entrevistas y sus novelas son un éxito y poque es una novela muy corta. Reconozco que pese a las entrevistas que le he oido o leído y a la difícil vida que ha tenido, nunca he tenido feeling co el. El tema de estas “compañias” lo encuentro muy intetesante, estoy abierta a muchas teorías, pero precisamente la de esta novela, no me ha llegado.