Escafarlata i Picadura formen un díptic autobiogràfic, un mirall de dues cares entre l’adolescència enjogassada de l’autor en un Empordà encara feréstec i el desembarcament a la turbulenta Barcelona postolímpica. La vivesa desvergonyida, la crònica generacional, l’humor, el retrat del país i l’estructura de mosaic acolorit fan d’aquest díptic una obra magnètica i seductora.
Arran de les traduccions al castellà, a l’alemany i a l’anglès, Adrià Pujol Cruells ha reelaborat per a un sol volum dues peces publicades fa més d’una dècada, ara per fi en diàleg.
Adrià Pujol i Cruells (Begur, 20 de desembre de 1974) és un antropòleg, escriptor prolífic i traductor català. Va ser professor de l'escola ELISAVA (2005-2015) i impulsor de l'Observatori de la Vida Quotidiana. Ha publicat llibres d'assaig, biografies, ficció i no-ficció. Col·labora habitualment amb el Diari de Girona, La Llança (diari d'oci i cultura d'El Nacional), L'Avenç i la Revista de Girona. Durant un viatge a Mèxic va publicar la biografia de Joseph Pujol, conegut com «Le Pétomane». El 2014 va publicar la novel·la autobiogràfica Picadura de Barcelona, motiu pel qual va ser nomenat Palafrugellenc de l'Any. Ha realitzat habitualment treballs de museografia, destacant la seva col·laboració amb el Museu Etnològic de Barcelona.
Adrià Pujol té un domini deliciós de la llengua, i és un prodigi a l'hora de trobar la paraula precisa, tant qualitativament com quantitativament. Li surten sinònims per les orelles, ho sap i s'hi delecta. Un plaer llegir les seves cabòries, memòries i fabulacions. "Picadura" té alts i baixos d'intensitat, però "Escafarlata" és un esclat a cada pàgina. Visca l'Empordà, collons!