L'ambició d'Aleix

by Enric Valor Vives

L'ambició d'Aleix, apareguda per primera vegada en 1960 amb algunes supressions obligades per la censura de l'època, és la primera, i ja magnífica, mostra del món narratiu que Enric Valor ha anat construint al llarg dels anys. Un món narratiu sòlid, lluny de les fugisseres modes literàries, emparentat amb els dels grans de la novel·lística europea del segle XIX, que com ells van fer, ens obri la memòria i ens apropa a la realitat de la societat que ens ha conformat.
Les vivències d'un jove en el seu despertar a la vida enfront de les primeres urgències punyents de l'amor, dins el context social i moral tancat d'un poble de les comarques del sud a començaments del segle, dóna peu a Valor per a transmetre'ns en aquesta novel·la — per primera vegada publicada en la seua versió completa en llibre independent— una visió justa i lúcida de l'ambient en què es desenvoluparen aquells anys decisius de la nostra història recent.
Enric Valor (Castalla, 1911) ha publicat les següents obres literàries: Rondalles Valencianes, Narracions de la Foia de Castalla, Narracions intranscendents, La idea de l'emigrant (de propera edició en aquesta col·lecció), Sense la terra promesa, Temps de batuda i L'ambició d'Aleix que ara presentem.

Francesc Xavier Molina Morales és catedràtic d'Organització d'Empreses de la Universitat Jaume l. Ha estat director del grup de recerca AERT-UJI, Institut de Recerca IIDL-UJI, càtedra de Model Econòmic (UJI-GVA) I president d'ACEDE (Spanish Academy of Management).

208 pages, Paperback

First published January 1, 1960

About the author

Enric Valor nasqué al si d'una família acomodada rural de Castalla. Estudià per a mestre mercantil a l'Escola de Comerç d'Alacant i després es dedicà a la indústria del calcer, primer a Elda i després a Mallorca on va impulsar la Secció Jurídica de la Unió Nacional de Fabricants de Sabates.

És a Alacant on Enric Valor comença la seua tasca com periodista i escriptor. L'any 1930, als dinou anys, entra en la redacció d'El Tio Cuc, un periòdic satíric d'ideologia republicana. Inicialment aquest periòdic escrivia amb un valencià prou dialectal i una ortografia castellanitzada. Valor va publicant un curs d'ortografia, seguint les normes fabrianes, la qual cosa va convertint El Tio Cuc, a poc a poc, a la normativa actual.

Proclamada la República, i dins de l'eufòria republicana, desenvolupà també la seua faceta com activista polític. Publicà articles al diari El Luchador sobre la catalanitat d'Alacant. Va fundar l'Agrupació Regionalista Alacantina, de caràcter nacionalista. Dins d'aquesta agrupació va fer un programa de ràdio a Alacant on el mateix Valor parlava de nacionalisme i de l'Estatut del País Valencià, estatut que la guerra va truncar. També col·laborà en premsa nacionalista a València: La República de les Lletres, El Camí, El País Valencià.

Arriba a València poc abans de la guerra i, encetada aquesta, es concentraria en defendre la República. Després de la guerra, hagué de restringir la seua activitat política i es concentrà a l'obra literària. És als principis dels anys 50 on comença amb l'obra rondallística, que després resultaria en les Rondalles valencianes (1950-1958). A poc a poc, i a mesura que el règim de Franco afluixava una mica, va tornar a l'obra lingüística i vora la dècada dels 60 començà a contactar, més o menys en la clandestinitat amb els nacionalistes valencians més rellevants que havien sobreviscut la guerra, participant en nombroses tertúlies i posant les bases de la recuperació dels anys posteriors.

D'aquesta tasca es va assabentar el règim de Franco que empresonà Valor per motius polítics del 1966 al 1968. Només eixit de la presó i, en les seues paraules "sense haver après la lliçó", s'involucrà en la fundació de la primera revista en valencià després de la guerra. Aquesta revista, Gorg, va durar només tres anys, pels entrebancs de la dictadura. Pocs anys després tornaria amb Els Quaderns Gorg, on escrivia articles de caràcter nacionalista, articles que també publicava en paral·lel, juntament amb lliçons de gramàtica, a diaris d'Alacant i València.

Després de la mort de Franco, Enric Valor pogué difondre lliurement les seues idees i obra literària i començà a rebre homenatges, distincions d'agraïment i premis literaris i lingüístics que han estat molt nombrosos i importantíssims, fins i tot es promogué com a candidat al Premi Nobel de Literatura poc abans de la seua mort a València en el 2000. Pocs mesos abans, el 4 de novembre de 1999, va ser investit Doctor Honoris Causa per la Universitat d'Alacant.

Hui en dia el seu nom bateja carrers, places, escoles i associacions per tot arreu del País Valencià.

Reviews

[Raül]

El jove Aleix es recupera d'unes febres al Mas de l'Arbre, atès per dona Pauleta, la jove esposa de don Macià, el vell administrador de les propietats familiars. Aleix està a punt d'acabar els estudis de Dret a València, però es debat entre la vida a la ciutat i la seua jove promesa, i la seua vida lliure a Callosa, als peus de la serra d'Aitana, les seues muntanyes i paisatge estimat. El jove està en un punt clau de la seua vida, en el pas de la joventut sense maldecaps a la vida adulta, amb responsabilitats i la crida de l'amor, un sentiment nou per a ell.
Primera novel·la d'Enric Valor, escrita mentre treballava també en les seues famoses «Rondalles valencianes». L'obra tracta temes interessants com el pas a l'edat adulta, amb les seues decisions, amb encerts i errors; l'amor, amb emocions noves i desfermades; o els paisatges impressionants de la serra d'Aitana i la serra de Bèrnia, el Puigcampana o la Penya Forata, que el protagonista estima profundament.
M'ha semblat una bona novel·la, que construeix un argument adult, intens, interessant. El personatge protagonista és un poc bleda, però n'hi ha d'altres molt interessants, com l'intens Mingarro. Ara que no podem evitar pensar en llenguatge cinematogràfic, penso que en sortiria una bona pel·lícula o sèrie, que podria produir À Punt. L'estil de l'autor cau massa en la descripció bucòlica dels paisatges de la Marina, que segurament plaïen molt al mateix Valor. El vocabulari també fa un poc feixuga la lectura, però si t'agrada fer servir el diccionari, no t'importarà. Una lectura molt recomanable d'un autor nostre imprescindible.

[Dyane-0]

El libro ha podido conmigo, no he podido acabarlo y no me enteraba de nada.

[Anselmo]

Si bé la història no ha resistit massa bé el pas del temps, s’ha de reconèixer que reflexa perfectament l’ambient dels començaments del segle passat en un poble muntanyenc xicotet i tancat en la seua closca. Ara bé, el que queda palès al llarg de tota la novel·la és el perfecte coneixement del valencià de Valor, la seua brillant manera de narrar i, sobre tot, el profund amor per la terra, pel seu estimat País Valencià.

[Fernando Bruno]

Estilísticament molt ben escrita, però novel·lísticament immadura.

[Bernat Picornell I Grenzner]

Una novel•la amb una riquesa i profunditat lingüística molt gran!

[Alba Abad]

2,5 ⭐

[rebecasarri]

el seu amor i admiració pel País Valencià, sempre tant presents, donen un valor especial a l'obra