L'Aina Tremoleda escriu el seu primer llibre i ja us aviso que l’haurem de seguir de molt a prop. Aquest cop ens acosta al Pakistan. La Sara, una jove menor d’edat que viu a Barcelona, acaba de perdre la mare en un accident i l’únic familiar que es pot fer càrrec d'ella és el seu pare, que viu al Pakistan i, per tant, se n’ha d’anar a viure allà. Us podeu imaginar que el xoc cultural és important. Però, com tot, ni tot és blanc ni tot és negre. Com a la vida, hi ha cels grisos i cels blaus. La primera meitat del llibre em va enganxar tant que me la vaig llegir d’una tirada. Té ritme i està molt ben escrit. Un llibre fresc i perfecte per a aquest inici de primavera. Tot un descobriment.
Visc fora i feia temps que no llegia una novel·la en català. Cels grisos, cels blaus m’ha fet reconnectar amb expressions i maneres de dir que tenia una mica oblidades i que m’ha agradat molt retrobar.
La novel·la està molt ben escrita i transmet molta sensibilitat i naturalitat. La història és preciosa i enganxa des del principi fins al final.