What do you think?
Rate this book
Memòria d’Eco
«La intimitat pot ser l’eco d’una altra intimitat; l’ona expansiva d’un esdeveniment la causa del qual ha desaparegut o s‘ha oblidat. Les carícies –com les paraules d’amor– es viralitzen d’una relació a l’altra. Els gestos són cites d’altres gestos; recombinem i transmetem codis. De vegades es produeixen mutacions i emergeix alguna cosa nova»
Quan la protagonista d’aquesta història coneix un home seductor que juga amb l’opacitat en una app de cites, inicia un procés d’enamorament que activa ressonàncies del passat. Ella decidirà digitalitzar la seva consciència a Mnemosyne Labs per editar els propis records, buscar l’origen d’aquella atracció, i transformar-se. Ambientada en un futur proper, Memòria d’Eco és una aproximació íntima i transgeneracional a les relacions sentimentals en l’era de la intel·ligència artificial i explora els límits entre memòria, cos, consciència i tecnologia. Després de l’èxit de Germà de gel, Alicia Kopf torna amb una obra lúcida i il·luminadora que tracta el territori d’allò íntim des de la investigació artística i l’assaig filosòfic. Aquí, implosiona l’autoficció amb l’entrada de la ciència ficció especulativa i dels mites de transformació: Eco és la dona que es va transformar en veu. Aquest llibre és, de fet, el seu nou cos de memòria.
Quan la protagonista d’aquesta història coneix un home seductor que juga amb l’opacitat en una app de cites, inicia un procés d’enamorament que activa ressonàncies del passat. Ella decidirà digitalitzar la seva consciència a Mnemosyne Labs per editar els propis records, buscar l’origen d’aquella atracció, i transformar-se. Ambientada en un futur proper, Memòria d’Eco és una aproximació íntima i transgeneracional a les relacions sentimentals en l’era de la intel·ligència artificial i explora els límits entre memòria, cos, consciència i tecnologia. Després de l’èxit de Germà de gel, Alicia Kopf torna amb una obra lúcida i il·luminadora que tracta el territori d’allò íntim des de la investigació artística i l’assaig filosòfic. Aquí, implosiona l’autoficció amb l’entrada de la ciència ficció especulativa i dels mites de transformació: Eco és la dona que es va transformar en veu. Aquest llibre és, de fet, el seu nou cos de memòria.
240 pages, Paperback
Published March 18, 2026
About the author
Alicia Kopf
6 books52 followersAlicia Kopf (àlies d'Imma Ávalos Marquès, Girona 1982) és una escriptora i artista multidisciplinària gironina. Llicenciada en Belles Arts, graduada en Teoria literària i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona (2010) i diplomada en estudis avançats (2007), treballa amb vídeo, escriptura i dibuix. També treballa com a professora al Grau de Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i ha col·laborat amb el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
En la seva obra artística actual s’interessa pel concepte d’exploració, enllaçant l’èpica de les històriques conquestes polars amb elements personals i autoreferencials. Per exemple, emmarcat dins del seu projecte Articantàrtic, trobem un mapa de H.C Selous, fet durant el viatge de John Ross al Pol Nord (1829-1833), però canviant els espais geogràfics reals pels de l'imaginari propi de l'artista. Aquesta obra es va poder veure en una exposició temporal a la Fundació Antoni Tàpies el 2013 i al Bòlit Centre d'Art Contemporani de Girona el 2014.
Publicacions:
]heterotopías[ (2007) (Llibre d'artista, Col·lecció de la Universitat de Barcelona)
Maneres de (no) entrar a casa (2011)
Germà de gel (L'Altra Editorial, 2016) (Premi Documenta de narrativa 2015 i Premi Llibreter 2016)
En la seva obra artística actual s’interessa pel concepte d’exploració, enllaçant l’èpica de les històriques conquestes polars amb elements personals i autoreferencials. Per exemple, emmarcat dins del seu projecte Articantàrtic, trobem un mapa de H.C Selous, fet durant el viatge de John Ross al Pol Nord (1829-1833), però canviant els espais geogràfics reals pels de l'imaginari propi de l'artista. Aquesta obra es va poder veure en una exposició temporal a la Fundació Antoni Tàpies el 2013 i al Bòlit Centre d'Art Contemporani de Girona el 2014.
Publicacions:
]heterotopías[ (2007) (Llibre d'artista, Col·lecció de la Universitat de Barcelona)
Maneres de (no) entrar a casa (2011)
Germà de gel (L'Altra Editorial, 2016) (Premi Documenta de narrativa 2015 i Premi Llibreter 2016)
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 13 of 13 reviews
May 20, 2026
Tres estels i mig.
A cavall entre la ciència-ficció i la novel·la "mainstream". En l'aspecte especulatiu, no es la primera vegada que es tracta el tema de l'edició dels records, al cap i a la fi la ciència-ficció té molts anys de recorregut. Però com indica la mateixa autora, cada aportació - o iteració- aporta nous elements al "novum", els quals enriqueixen el gènere.
Així doncs, amb un substrat de ciència ficció inicial, el relat analitza de forma notable una relació sentimental fracassada. Entenc, per tant, que hi ha una part d'experiència personal i el/la que hi hagi passat hi veurà l'encert de l'autora.
Malgrat tractar-se d'una novel·la, els punts forts, penso jo, són les reflexions de l'autora, les quals fins i tot envaeixen el territori de l'assaig. Trobo ben legítim fer-ho així: forma part de la llibertat creativa i, a més, l'autora ho justifica amb un projecte artístic més gran. La narració per si mateixa s'esvaeix una mica en aquests pensaments… Suposo doncs que aquesta és la seva intenció.
La novel·la tracta la seducció, el desamor, la memòria com a vincle i subjecció (eco) i, lligat amb això, la identitat que els éssers humans construïm (o esborrem!) en el transcurs del temps i les nostres experiències subjectives.
A cavall entre la ciència-ficció i la novel·la "mainstream". En l'aspecte especulatiu, no es la primera vegada que es tracta el tema de l'edició dels records, al cap i a la fi la ciència-ficció té molts anys de recorregut. Però com indica la mateixa autora, cada aportació - o iteració- aporta nous elements al "novum", els quals enriqueixen el gènere.
Així doncs, amb un substrat de ciència ficció inicial, el relat analitza de forma notable una relació sentimental fracassada. Entenc, per tant, que hi ha una part d'experiència personal i el/la que hi hagi passat hi veurà l'encert de l'autora.
Malgrat tractar-se d'una novel·la, els punts forts, penso jo, són les reflexions de l'autora, les quals fins i tot envaeixen el territori de l'assaig. Trobo ben legítim fer-ho així: forma part de la llibertat creativa i, a més, l'autora ho justifica amb un projecte artístic més gran. La narració per si mateixa s'esvaeix una mica en aquests pensaments… Suposo doncs que aquesta és la seva intenció.
La novel·la tracta la seducció, el desamor, la memòria com a vincle i subjecció (eco) i, lligat amb això, la identitat que els éssers humans construïm (o esborrem!) en el transcurs del temps i les nostres experiències subjectives.
March 18, 2026
«—I si el desig, segons la psicoanàlisi, és una mena d'eco, memòria o repetició d'afectes fundacionals en la història d'un individu, ¿pot ser que el desig desaparegui quan hi ha por a una repetició que porta al dolor?»
April 3, 2026
Promet Black Mirror i acaba sent filosofia amb cites de la Rosalía. Ho considero un clar upgrade. La història d'amor és el pretext, el que queda són els ecos.
May 4, 2026
He posat tres estrelles perquè tot i que l'he trobat molt interessant i escrita d'una manera molt súperba! No és, subjectivament, dels temes de literatura que em fan vibrar!!
May 21, 2026
He de dir que on havia entès que hi hauria una reflexió més cibernètica de la IA i l'amor, m'hi he trobat un altra reflexió feminista interessant de les relacions de poder en l'amor i la cultura patriarcal que arriba fins als mites clàssics però una mica més clàssica del què m'esperava. I ben xulo com està escrit!
March 18, 2026
"els vincles- m'agradava pensar- que s'estenien a les nostres lectures. en tant que hi va haver una comunicació sostinguda durant mesos i algunes trobades físiques, és va formar entre tu i jo un sistema en forma de propi codi. vas deixar llenguatge en mi, i es manté latent, aqui."
May 22, 2026
Un xarrup per cada vegada que apareix la paraula “reindexar”.
May 19, 2026
5 / 10
Dibuixar branques està bé.
Però dibuixar-ne massa pot donar ganes d’abraçar un tronc.
No vull amagar-me en el “no és per a mi” perquè crec que sí que ho era. Vinc de molta Jeanette Winterson i no he trobat res que no hagi vist abans en ella (“Frankissstein”, “The Powerbook”, o “Written on the Body” ja fan la feina).
Jutjaré com a “prou forta” la decisió de rebutjar la teva materialitat per un altre home fent ghosting intermitent musical. Hi he entrat en moltes instàncies, però el cúmul de reflexions només vocals, sense matèria on agafar-se m’esgota. No vull ser gaire old-school perquè he llegit novel·les que parlen temes semblants (quasi iguals), però aquesta subversió estilística em treu de totes les possibles metàfores o recursos lingüístics.
M’explico. Els constants “forward”, “rewind”, “delete” (lokesea) em semblen formes fàcils d’adreçar estructures no cronològiques. És a dir, bring back els punts suspensius i no els comandaments digitals d’omissió, bring back uns bons connectors i no literalment la paraula “forward”.
Frases destacables, trama volàtil. Si aquesta era la intenció… potser sí que no era per a mi.
Dibuixar branques està bé.
Però dibuixar-ne massa pot donar ganes d’abraçar un tronc.
No vull amagar-me en el “no és per a mi” perquè crec que sí que ho era. Vinc de molta Jeanette Winterson i no he trobat res que no hagi vist abans en ella (“Frankissstein”, “The Powerbook”, o “Written on the Body” ja fan la feina).
Jutjaré com a “prou forta” la decisió de rebutjar la teva materialitat per un altre home fent ghosting intermitent musical. Hi he entrat en moltes instàncies, però el cúmul de reflexions només vocals, sense matèria on agafar-se m’esgota. No vull ser gaire old-school perquè he llegit novel·les que parlen temes semblants (quasi iguals), però aquesta subversió estilística em treu de totes les possibles metàfores o recursos lingüístics.
M’explico. Els constants “forward”, “rewind”, “delete” (lokesea) em semblen formes fàcils d’adreçar estructures no cronològiques. És a dir, bring back els punts suspensius i no els comandaments digitals d’omissió, bring back uns bons connectors i no literalment la paraula “forward”.
Frases destacables, trama volàtil. Si aquesta era la intenció… potser sí que no era per a mi.
April 26, 2026
M’ha captivat per la manera com revisita el llenguatge que creia conèixer.
Kopf el desmunta amb delicadesa i el reordena per fer-hi aparèixer formes d’expressió més primàries, gairebé animals, amb les quals també connecto profundament.
És una lectura subtil i molt viva, que transforma la paraula en una experiència íntima i ressonant.
Kopf el desmunta amb delicadesa i el reordena per fer-hi aparèixer formes d’expressió més primàries, gairebé animals, amb les quals també connecto profundament.
És una lectura subtil i molt viva, que transforma la paraula en una experiència íntima i ressonant.
Read
May 12, 2026Molt bé però no per a mi
June 19, 2026
“Ets l’única persona que m’ha fet tremolar els genolls. No sé si era amor o era por.”
July 1, 2026
No m’ha enganxat i crec que no he entès ni tan sols de que anava.
Les ultimes pàgines les he llegit en diagonal, és el primer cop que ho faig.
Les ultimes pàgines les he llegit en diagonal, és el primer cop que ho faig.
July 12, 2026
realment les relacions amb homes traumatitzen tot i que els vegis només dos cops en te vida damn. bé, he trobat aquesta obra molt interessant! és important tenir en compte que es tracta d'una novel·la que recull tot un procés d'investigació de l'autora que va durar 6 anys i consta de més parts (una expo i alguna cosa més crec). quan vaig començar-lo pensava que se'm faria rollo exploració avorrida intel·lectual i futurista sobre la relació dels humans amb la tecnologia, però va millorant amb cada pàgina (en part perquè a l'inici no entens massa bé què està passant). és dinàmic, original, té ritme i es nota que hi ha molt treball d'introspecció i recerca al darrere que sustenta les imatges i reflexions de l'autora. els passatges que més m'han agradat són aquells dedicats a la infància i la família. valoro molt positivament que tot i que la premissa de la història és farragosa, Alicia Kopf ha sabut guiar el lector sense caure en la sobreexplicació ni tractar-lo de ruc.
Displaying 1 - 13 of 13 reviews