4/5
Un dels còmics que menys he entès de Moebius, similar a les fumades que acostuma a fer amb el seu col·lega, el psicomag Jodorowsky. Malgrat tot, l'he gaudit molt. El format en blanc i negre m'ha semblat insuls al principi, però a mesura que avançava m'ha permès copsar la complexitat de l'art de Moebius. Sota l'aparença d'una simplicitat que a vegades enganya, els seus traços estan carregats de significat i són capaços de tergiversar les vinyetes, la realitat i l'espai-temps per submergir-nos en un viatge catàrtic que fa xalar de valent.
Entre les seves pàgines hi he trobat algunes de les millors il·lustracions de l'autor, d'una bellesa onírica i d'una rotunditat argumental difícils de trobar. Sense cap dubte una gran font d'inspiració, ja no pel contingut sinó per la forma. Penso que és impossible arribar a entendre què li passa pel cap al Major, perquè en bona part això només ho sap l'autor, que potser comparteix part de l'essència amb la seva creació. En definitiva, crec que cal deixar-se portar i gaudir d'una història que ens fa reflexionar sobre els límits de la realitat, sobre si la vida té sentit o no, sobre si Déu existeix i sobre si els deserts i els laberints són en realitat dins de la nostra ment.
El llibre com a tal és un producte de qualitat. L'única pega a l'edició és l'elecció del material de la coberta, una mena de tapa dura rugosa que a primera vista ja es veu que patirà massa desgast. El format llibre m'agrada perquè el puc encabir als prestatges normals, i el paper és correcte, motiu pel qual estic plenament satisfet.
Tocarà seguir endinsant-se en el món de Moebius encara que sigui per enfonsar-me una mica més en la meva ignominiosa ignorància, ja que la seva complexitat i bellesa són gairebé impossibles d'abastar.