La casa del carrer Sant Antoni Premi de Narrativa Antoni Bru d’Eix Josep Usó i Mañanós La casa del carrer Sant Antoni és una novel.la colpidora que ens transporta a la història d’una casa abandonada al cor d’un poble valencià . Una casa que, lluny de ser un simple edifici, es converteix en el testimoni silenciós de les vides, les alegries i les desgràcies de les persones que l’han habitat al llarg de diverses generacions. Temps marcats per les grans transformacions socials i econòmiques del país, anys que van del 1920 fins al 1970. De la mà del Josep, de l’Octavi i la Carmeta assistirem a l’impacte que la guerra d’Àfrica, la guerra Civil i l’arribada de la indústria, tingueren sobre les persones . Serem testimonis de com aquells que vivien dels tarongers, van haver d’adaptar-se als nous temps i a la industrialització. De la taronja al món tauleller. OPINIO He de reconèixer que aquest llibre m’ha agradat moltíssim. És un llibre complex, amb historia i personatges molt ben filats. La família de l’Octavi, de com el seu pare era pobre i esdevé senyor d’un imperi, de com l’esclat de la guerra civil i les seves conseqüències afecten tothom al poble … l’abans, el durant i el després. I el final … BRUTAL En resum, una novel.la de ritme fluid, atrapant i amb un final sorprenent. Llegiu-la¡¡¡
És una novel·la molt representativa de tots els pobles del País Valencia. Recomane molt la seua fàcil lectura i els records que m'ha portat de la vida passada del meu carrer.