Estiu del 1849. La festa major de Vallformosa ja s'acosta i, amb ella, els balls, els envelats i les xafarderies. Però en Pau Faura no està per celebracions: incapaç de ser l'home que el seu germà espera, i sense saber com ajudar la Maria, que fa setmanes que no aixeca el cap, un remordiment el consumeix per dins sense remei. A més, la presència de l'Eulàlia Prats a Can Faura, que encén una flama que serà impossible d'apagar, encara ho farà tot més difícil.
Entre envelats i xiuxiuejos, el desig és una condemna…, però també és irresistible.
Continua descobrint l'addictiva història d'aquesta família amb la segona entrega d'«Els Faura», que farà que els cors saltin i les lectores sospirin: ferides del passat que s'obren de nou, trobades furtives amb conseqüències irreparables i uns personatges irremeiablement dividits entre el deure i el cor.
Anava a posar tres estrelles perquè m’ha semblat molt més lent que el primer i al principi se m’ha fet més pesat, però el final m’ha deixat amb tantes ganes de llegir el tercer que n’he hagut de posar quatre.
Està bé, és un bon llibre d’estiu. Se m’ha fet una mica cansina la història d’en Ricard i la Maria. Però m’ha agradat la història d’en Pau, l’Enric i l’Eulàlia. I m’ha agradat molt el retrobament de la Maria amb les amigues, l’he trobat molt dolç.
Estic esperant resoldre el misteri de la culpa d’en Pau. Jo crec que ell va presenciar la violació de la Maria, i no va fer res. I ara es pensa que va ser en Ricard.
I, sobretot, m’ha agradat que tot el llibre expliqués la festa major, amb totes les tradicions. M’ha semblat molt bon fil conductor.
This entire review has been hidden because of spoilers.
Continuació de la saga Faura. Seguim coneixent més dels personatges del primer llibre, apareix algun personatge nou que dona més joc i continua l'intriga tot esperant el desenllaç. Em falta una mica més de desenvolupament de personatges, però tractant-se del tipus de llibre que és tampoc se li pot demanar gaire més. Intriga i safareig per una lectura estiuenca. És digereix i passa molt bé
Aquest llibre s'anima una mica més, sobretot a la segona meitat, i té moments MOLT bons. Curiosament l'he notat més sòlid que el primer, a veure cap on anirà el tercer. HYPEEEE.
Un altre cop, la Mar Picó ens sorprèn amb una novel·la al més estil Bridgerton però ambientada en una Catalunya de mitjans del S.XIX. Ganes de tenir el desenllaç! Els Faura, els Prats, els Salabert, els Capmany... ja son part de la nostra familia!
Simplement, no puc esperar a que surti el tercer llibre. M’encanta aprendre vocabulari del meu propi llenguatge i reconnectar amb la meva cultura, tot vivint amb els Faura, els Campmany i els Prat.
Al maig d’aquest any vaig llegir la primera part de la trilogia dels Faura i vaig quedar totalment enganxada a la història de la Maria i en Ricard. És per això que, quan van publicar la segona part, no vaig trigar gens a comprar-la, i encara menys a llegir-la.
Igual que el llibre anterior, es tracta d’una història curta i de ritme àgil, de manera que, si vols, te’l pots llegir perfectament en un dia. Cada cop que agafava el llibre deia la típica frase de «només un capítol més», però són tan curts que acabava llegint-ne tres sense adonar-me’n.
Aquesta vegada he pogut connectar abans amb la història, ja que coneixia els personatges i no havia d’ubicar-me i, un cop més, la parella del primer llibre ha sigut la meva preferida. Això de l’amor prohibit i de desitjar algú en secret sempre m’ha agradat, però reconec que tinc poca paciència i espero que la Maria i en Ricard acabin junts, tot i que crec que, per com funcionaven els matrimonis entre famílies importants a l’època, serà gairebé impossible.
En aquest llibre veiem una mica més dels altres germans de la Maria, sobretot d’en Pau, un personatge que em sembla molt interessant. És obvi que es tracta d’un noi amb problemes d’alcohol i que actua com si les seves accions no tinguessin conseqüències, però com més capítols seus llegim, més clar veiem que el que l’enfonsa en aquest pou és carregar amb la culpa de dos grans secrets que no sap com gestionar.
Un altre aspecte que he gaudit molt és l’ambientació de la novel·la. L’autora ha aconseguit, gràcies als costums de la societat, la descripció de la roba i les tradicions de la cultura catalana que encara veiem avui dia, que sentís que era en un poble rural de la Catalunya del segle XIX. Si us agraden les històries d’amor d’època, sens dubte us la recomano.
He de dir que m’esperava els dos girs de trama que succeeixen al final de la història, sobretot el més inesperat. No puc dir que ho sabés des del principi, però sí que és veritat que, a mesura que avançava la lectura, trobava alguns senyals que em donaven pistes del que podia estar passant. Tot i així, m’ha encantat i tinc moltíssimes ganes de llegir el següent llibre i, per fi, poder resoldre les preguntes que tinc des del primer. Si us plau, 3 de setembre, arriba ja!
Una segona part que segueix enganxant i manté el ritme àgil i amè del primer. Tot i així, potser hi falta una mica més d’aprofundiment per acabar d’aterrar la història i els personatges. Continua sent una lectura molt xula, entretinguda i amb ganes de saber com continua.
L'he trobat més fluix que el primer. No entenc la necessitat de fer 3 llibres i col·locar parts importants de l'argument al final de cada un perquè t'enganxi i et compris el següent.
This entire review has been hidden because of spoilers.
En la línia del primer, et deixa amb ganes de llegir el següent. El ritme és lent, però com la lectura és ràpida no hi ha la sensació de que tot sigui palla. Amb moltes ganes del tercer 😁
Estiu de 1849. La festa major de Vallfomosa és a punt de començar, però no tothom està disposat a gaudir-ne. A can Faura, les ferides continuen obertes. La Maria fa setmanes que viu atrapada per un remordiment. Què li diu el cor? En Pau tampoc travessa el seu millor moment, té la sensació de no estar a l'altura del que s'espera d'un Faura. També han d'acostumar-se a la presència de l'Eulàlia, la nova esposa de l'hereu, qui ha omplert la casa familiar de servents i luxes.
Aquesta segona entrega reprèn la història poques setmanes després del primer volum i aprofundeix en els conflictes emocionals dels protagonistes. Amb un ritme àgil i una trama que transcorre en pocs dies, l'autora continua teixint una història plena de sentiments, tensions familiars i secrets. Una continuació que manté l'essència de la saga i que, lluny de resoldre totes les incògnites, n'obre de noves i deixa amb moltes ganes de llegir el tercer volum.
Fa uns dies que visc immersa a una festa major del segle xix… 🙂↕️🧡
Tot i que continuo trobant la trama bastant limitada i sempre estic a l’espera que hi hagi un gir dels esdeveniments o algun fet inesperat, la història em va captivar des del primer moment.
He acabat agafant-li estima a (gairebé) tots els personatges… em fa por com pugui acabar!!! És veritat que el llibre es centra molt en la història del Ricard i la Maria i m’agradaria que aprofundís més en els altres personatges, les seves històries també són captivadores!
Impossible que se’m fes pesada perquè me l’he llegit literalment en tres estonetes!
Força decepcionada amb aquesta segona part. La vaig agafar amb moltes ganes després d’haver llegit el primer i haver trobar que l’escriptura de la Mar és ben captivadora. En aquest cas, he sentit que no ha passat absolutament res en tota la novel·la fins arribar al final. En Pau no ha tingut gens de protagonisme i m’ha semblat que, sense cap mena de dubte, aquesta segona part podia haver estat en el primer llibre. Tot i així, desitjo llegir la tercera part per veure el desenllaç final dels Faura.
Era difícil millorar el primer llibre, però trobo que el segon ho fa. Entre el foc i les brases és un llibre molt més madur, on es pot veure la profunditat de tots els personatges i el camí que tenen, que ve marcat des del primer. Escenes de la festa major perfectament descrites, que t'apropen moltíssim a l'imaginari dels Faura i et fan viure les festes com si tu també hi fossis. I un final molt ben trobat, que resol enigmes i que genera ganes de llegir el tercer.
Bastant més lent, i m’he trobat que tant la Maria com el Ricard em feien bastanta rabia. Després, no entenc que el llibre sigui sobre en Pau Faura però que tingui més protagonisme la Maria, i al final (les últimes 10 pàgines), per tancar el llibre i perquè es sap que és el que esperem, se li doni el protagonisme que manca durant tota la novel•la. No sé. Espero no seguir així de decepcionada amb el tercer…
Realment em té enganxadíssima aquesta trilogia… es comencen a aclarir coses (i dubtes), a més de començar a odiar personatges que ni mengen ni deixen menjar… 🙄 L’espera fins setembre per conèixer la veritat i el desenllaç es farà llarga… però tinc la certesa que, igual que aquest i el primer, en una vesprada ja haure sortit de dubtes 🫣