Els morts no parlen

by Miquel Aguirre Oliveras

En Quimet és un prejubilat de Banyoles que passa el dia a l'hort, esperant que la dona arribi a casa després de la feina, i al bar perdent el temps amb el cosí, un poca vergonya carregat de deutes amb tot el poble. Quan un matí troba un cadàver a l'hort, el cosí l'enreda per amagar el cos i simular un segrest per treure-li uns milions a la família del mort, uns cacics de la zona amb fama de tenir negocis il·legals.
En un escenari rural envoltat de granges, camps de conreu i fàbriques abandonades, uns personatges grotescs planegen un cop que els ha de solucionar la vida. Però entre perdedors mai res no surt com esperen i les complicacions inesperades els porten a l'enviliment i la confrontació. Mentrestant la dona del Quimet encara no ha tornat de la feina.

346 pages, Paperback

First published February 1, 2015

Reviews

[Jaume Arasa · Rating 5 out of 5]

Aquesta novel·la ha estat brutal. Me l'he llegida en un obrir i tancar d'ulls (i això que té vora de 380 pàgines!).

els personatges són una meravella (en Quimet, l'Escopit, Santaló i tota la resta).

Una lectura molt entretinguda i recomable!

L'enhorabona a l'autor!

[Nandes · Rating 4 out of 5]

4,5/5 - Molt bon llibre!

Humor malparit, Catalunya rural subterrània i intriga a parts iguals. Tres ingredients que converteixen aquesta esbojarrada novel.la en una gamberrada sublim.

[Jordi Sellarès · Rating 4 out of 5]

Aquí en podeu llegir la ressenya del Neanderthal:

http://especulacionsapeudepagina.blog...

[Jordi Martínez Mainar]

Un prejubilat troba un cos a l'hort i el seu cosí el convenç d'ocultar-lo i simular un segrest als familiars del mort que són uns cacics amb fama de tenir negocis il·legals. Què pot sortir malament?

Ho vam deixar aquí oi? Doncs us he de dir que un cop llegit l'he gaudit molt. Hi passa de tot. Rius i et fots les mans al cap alhora. Si és que entre en Quimet, l'Escorpit, en Carmelo i en Santaló, tots quatre no en fan un i això ho fa molt divertit.
El paper de l'Escorpit és genial, per un moment he recordat algun que altre personatge de la sèrie La memòria dels Cargols que tant em va fer riure. O Lo Cartanyà! Quins temps! Bé, crec que si el llegiu i heu vist les sèries entendreu les referències.

Crec que és una lectura entretinguda i divertida.
Ha valgut la pena.

[Charles · Rating 5 out of 5]

Quin llibre més molón!
Divertit, sarcàstic i salvatge.

M’ha sorprès molt l’ús del passat simple per un autor gironí. El passat simple l’utilitzem els valencians de voltants de València (jo aní, ell pensà, etc…).

De lo millor que he llegit en l’últim any.

[Rubèn · Rating 4 out of 5]

Un llibre molt divertit i entretingut. Et posa de ple dins el món rural, que sap representar d'una forma magnífica. Bones dosis d'humor negre. Ús de vocabulari no normatiu magnífic.

[Eugenio Benito · Rating 4 out of 5]

Muy buena. Muy original. No llega al nivel de "torn de nit" de agustí vehi pero se le acerca mucho. ¿ por qué hay escritores de novela policiaca gerundenses tan buenos? ¿será la tramuntana?

[JFFF · Rating 4 out of 5]

Tot i que se li poden assenyalar alguns petits defectes és un llibre intrigant i espatarrant...