What do you think?
Rate this book
Ull clínic
El Sebastià, solter, sense fills i a punt de jubilar-se, presumeix de tenir un ull clínic, un sisè sentit que li permet saber com són les persones i les seves vides tan sols observant-les. Li encanta cultivar el que ell anomena «el seu do», i per això gaudeix de les vacances en un poble de la costa. Malgrat que no li agrada el mar, es passa tot el dia a la platja fent suposicions sobre la gent amb qui coincideix. El senyor Millonetis, la parella ideal i la família Trapp són algunes de les persones de qui creu conèixer-ho tot, però en realitat res és com ell imagina.
Utilitzant la sàtira, l’humor i la ironia, l’autora ens proposa el joc de comparar les esmolades suposicions del protagonista amb el relat de la vida real dels personatges que observa. Alhora, posa en relleu el costum de jutjar sense conèixer les circumstàncies, els desitjos i les preocupacions dels altres.
Utilitzant la sàtira, l’humor i la ironia, l’autora ens proposa el joc de comparar les esmolades suposicions del protagonista amb el relat de la vida real dels personatges que observa. Alhora, posa en relleu el costum de jutjar sense conèixer les circumstàncies, els desitjos i les preocupacions dels altres.
172 pages, Paperback
Published March 9, 2026
About the author
Maria Giberga Zaragoza
2 books5 followersMestra d’Educació Infantil i Primària, i llicenciada en Psicopedagogia. Ha obtingut el primer premi de relat curt en la primera edició del Premi Literari de Narrativa Curta del Casino de Granollers, amb el relat la «La vella del mirall». També és guanyadora del premi 7lletres 2025 pel conjunt de relats «L’estiu en què la natura es va rebel·lar» El 2025 va publicar «On ets, Pol?», un conte infantil sobre el dol i la pèrdua. Forma part de l’associació literària Verum Fictio i és autora del blog L’Estigma Roig.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 7 of 7 reviews
May 12, 2026
En aquesta història res és el que sembla!
El protagonista, el Sebastià, ens narra el seu darrer dia de vacances en un hotel de la platja i ja veureu quin darrer dia més intens. Ell sempre ha fanfarronejat de tenir molta intuïció i un do especial per conèixer la gent. Només observant ja se li activa aquest sisè sentit i creu saber-ho tot de les persones. Llegeix els pensaments, les intencions, endevina vides... i aquesta és la seva activitat preferida durant les vacances i com més gaudeix.
Res més lluny de la realitat! Quan ens endinsem en les pàgines descobrim que no n'encerta ni una i que darrere del que ell s'havia imaginat hi ha històries fosques, fora de la norma, d'experiències dures i traumàtiques, plenes de vulnerabilitats i on no hi ha límits morals ni ètics.
Però ai, el Sebastià... quin personatge! Es creu superior, té comentaris masclistes, creu que ho fa tot bé, és narcisista…
A mi m'ha caigut molt malament i m'ha costat connectar-hi i aquí rau la clau d'aquesta obra. Com l'autora aconsegueix provocar-nos tantes reaccions és meravellós i a mesura que avancem en la lectura intuïm tot el que arrossega el Sebastià, la relació amb un pare maltractador i autoritari...
Al final tot surt a la llum i les peces d'aquest trencaclosques de vivències van encaixant. Potser s'ha equivocat amb el seu veredicte.
La Maria ens fa reflexionar al voltant dels prejudicis, ja que el Sebastià n'està ple. I que és el que acabem fent les lectores? El prejutgem de la mateixa manera.
Una novel·la que explora la dicotomia entre com ens veiem i com ens veuen els altres, que plasma com convivim amb les aparences.
El darrer relat m'ha agradat molt. Posa al centre les cures, la vellesa i les seves fragilitats.
Si busqueu una lectura estiuenca, amena, amb un to irònic i amb capítols curts aquesta és una bona opció.
"Em desintegro. No pot ser. No em puc haver equivocat tant. Tinc un ull clínic que és infal·lible. Sempre ho ha sigut. Conec les persones. És l'únic que tinc. No ho puc perdre. Sense les meves històries no em queda res".
El protagonista, el Sebastià, ens narra el seu darrer dia de vacances en un hotel de la platja i ja veureu quin darrer dia més intens. Ell sempre ha fanfarronejat de tenir molta intuïció i un do especial per conèixer la gent. Només observant ja se li activa aquest sisè sentit i creu saber-ho tot de les persones. Llegeix els pensaments, les intencions, endevina vides... i aquesta és la seva activitat preferida durant les vacances i com més gaudeix.
Res més lluny de la realitat! Quan ens endinsem en les pàgines descobrim que no n'encerta ni una i que darrere del que ell s'havia imaginat hi ha històries fosques, fora de la norma, d'experiències dures i traumàtiques, plenes de vulnerabilitats i on no hi ha límits morals ni ètics.
Però ai, el Sebastià... quin personatge! Es creu superior, té comentaris masclistes, creu que ho fa tot bé, és narcisista…
A mi m'ha caigut molt malament i m'ha costat connectar-hi i aquí rau la clau d'aquesta obra. Com l'autora aconsegueix provocar-nos tantes reaccions és meravellós i a mesura que avancem en la lectura intuïm tot el que arrossega el Sebastià, la relació amb un pare maltractador i autoritari...
Al final tot surt a la llum i les peces d'aquest trencaclosques de vivències van encaixant. Potser s'ha equivocat amb el seu veredicte.
La Maria ens fa reflexionar al voltant dels prejudicis, ja que el Sebastià n'està ple. I que és el que acabem fent les lectores? El prejutgem de la mateixa manera.
Una novel·la que explora la dicotomia entre com ens veiem i com ens veuen els altres, que plasma com convivim amb les aparences.
El darrer relat m'ha agradat molt. Posa al centre les cures, la vellesa i les seves fragilitats.
Si busqueu una lectura estiuenca, amena, amb un to irònic i amb capítols curts aquesta és una bona opció.
"Em desintegro. No pot ser. No em puc haver equivocat tant. Tinc un ull clínic que és infal·lible. Sempre ho ha sigut. Conec les persones. És l'únic que tinc. No ho puc perdre. Sense les meves històries no em queda res".
May 7, 2026
En aquesta novel·la, un home convençut que té un “ull clínic” passa les vacances a la platja repartint diagnòstics com qui reparteix gelats. Ell mira, sentencia i continua tan ample, convençut que ho sap tot de tothom. El que no sap —i aquí hi ha la gràcia— és que les seves teories són tan creatives que podrien optar a un premi literari. I nosaltres, lectores aplicades, ens ho mirem tot amb aquella barreja de diversió i incredulitat que només surt quan veus algú ficant la pota amb elegància.
He llegit Ull clínic i, si us he de ser sincera, jo també tinc un cert do per detectar segons quines coses. Per exemple: que en Sebastià és exactament el tipus de persona que totes hem vist algun cop a la platja. Tovallola ben estesa, mirada de radar i aquella seguretat que fa venir ganes de dir-li “escolti, senyor, relaxi’s una mica”. Però no ens enganyem: mentre ell jutja els altres amb una alegria admirable, nosaltres el jutgem a ell amb la mateixa rapidesa. Ens pensem que el tenim calat, que sabem perfectament de quin peu calça, que el seu sisè sentit és pura fantasia. I potser sí. O potser no. O potser el que queda al descobert no és ell, sinó nosaltres.
Perquè Ull clínic és un mirall juganer. En Sebastià inventa històries sobre els altres; nosaltres inventem històries sobre ell. I al final totes dues mirades tenen la mateixa feblesa: la crítica fàcil, la seguretat sense fonament i aquesta necessitat tan humana de sentir-nos més lúcids del que som. Un llibre àgil, irònic i divertidíssim, que et deixa amb la sensació que el teu “ull clínic” tampoc no és tan fi com et pensaves.
He llegit Ull clínic i, si us he de ser sincera, jo també tinc un cert do per detectar segons quines coses. Per exemple: que en Sebastià és exactament el tipus de persona que totes hem vist algun cop a la platja. Tovallola ben estesa, mirada de radar i aquella seguretat que fa venir ganes de dir-li “escolti, senyor, relaxi’s una mica”. Però no ens enganyem: mentre ell jutja els altres amb una alegria admirable, nosaltres el jutgem a ell amb la mateixa rapidesa. Ens pensem que el tenim calat, que sabem perfectament de quin peu calça, que el seu sisè sentit és pura fantasia. I potser sí. O potser no. O potser el que queda al descobert no és ell, sinó nosaltres.
Perquè Ull clínic és un mirall juganer. En Sebastià inventa històries sobre els altres; nosaltres inventem històries sobre ell. I al final totes dues mirades tenen la mateixa feblesa: la crítica fàcil, la seguretat sense fonament i aquesta necessitat tan humana de sentir-nos més lúcids del que som. Un llibre àgil, irònic i divertidíssim, que et deixa amb la sensació que el teu “ull clínic” tampoc no és tan fi com et pensaves.
April 19, 2026
M'ha encantat acompanyar el Sebastià en les seves "investigacions" des de la sorra de la platja. L'autora utilitza la ironia de forma brillant per desmuntar les suposicions que tots fem sobre els desconeguts. És un llibre fresc, divertit i que et fa pensar en la facilitat amb què posem etiquetes (com al "senyor Millonetis" o a la "família Trapp") sense saber què hi ha darrere de cada façana.
El que més m'ha captivat és com la Maria parla de la vida fent de la naturalitat la seva màxima força. Escriu alt i clar, explicant totes les parts de l'existència humana sense pels a la llengua i tractant amb total normalitat aspectes que sovint encara tenim com a tabús.
Dins d'aquest joc d'observacions, hi ha històries que realment et toquen el cor; la meva preferida, sense dubte, ha estat la dels iaios de l'iot. Una lectura intel·ligent que et deixa amb les llàgrimes als ulls i una reflexió pendent.
I vosaltres, si l'heu llegit, quina ha sigut la vostra història preferida?
El que més m'ha captivat és com la Maria parla de la vida fent de la naturalitat la seva màxima força. Escriu alt i clar, explicant totes les parts de l'existència humana sense pels a la llengua i tractant amb total normalitat aspectes que sovint encara tenim com a tabús.
Dins d'aquest joc d'observacions, hi ha històries que realment et toquen el cor; la meva preferida, sense dubte, ha estat la dels iaios de l'iot. Una lectura intel·ligent que et deixa amb les llàgrimes als ulls i una reflexió pendent.
I vosaltres, si l'heu llegit, quina ha sigut la vostra història preferida?
April 16, 2026
El Sebastià és un home a punt de jubilar-se que cada any estalvia per a poder fer unes bones vacances. En aquest cas, uns dies vora mar on no cal estalviar res. L'home té un "ull clínic" que, només contemplant la gent i els seus hàbits, pot saber-ne vida i miracles. O imaginar-s'ho. Perquè la realitat, sovint, és una altra cosa
Un llibre que ens parla dels prejudicis, de les primeres impressions, dels judicis de valor, de les etiquetes... I també dels somnis, de la solitud, de la imaginació, dels desitjos, de la por.
Tot hi cap en un llibre que fa de bon llegir. Gràcies Maria Giberga ❤️
Un llibre que ens parla dels prejudicis, de les primeres impressions, dels judicis de valor, de les etiquetes... I també dels somnis, de la solitud, de la imaginació, dels desitjos, de la por.
Tot hi cap en un llibre que fa de bon llegir. Gràcies Maria Giberga ❤️
March 29, 2026
Un llibre molt divertit que es llegeix d’una tirada i que conté una forta crítica social als prejudicis que tots tenim. Diferentes històries que ens explica en Sebastià, el seu protagonista, durant un dia de platja que es el seu darrer dia de vacances on passen moltes coses al seu voltant que ell creu conèixer però que en realitat ignora.
March 30, 2026
El Sebastià està tan ben construït com a personatge que fa basarda. T'explica com veu les persones del seu voltant i t'adones que forma part de l'extensa tribu dels que s'ho saben tot.
La Maria Giberga ens fa somriure amb el bisturí de desbrossar misèries a la mà. Molt recomanable!
La Maria Giberga ens fa somriure amb el bisturí de desbrossar misèries a la mà. Molt recomanable!
March 30, 2026
M’ha encantat: una lectura aparentment lleugera però amb un rerefons molt potent; una reflexió sobre com molts cops allò que critiquem dels altres té més a veure amb el que no ens agrada o no acceptem de nosaltres mateixos. Molt recomanable.
Displaying 1 - 7 of 7 reviews