What do you think?
Rate this book
El capital sexual
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 2 of 2 reviews
June 1, 2026
mare meua tossis a aquest llibre li diuen canvi climàtic perquè no vessa gota ni per accident i li diuen renfe perquè quin viatge més accidentat que és llegir-lo. sabeu allò de “uffff els tios amb 32 anys s’adonen de coses que les ties ja van realitzar quan només en tenien 12???” bueno pos aquest llibre és un senyor amb no sé quants anys en ple 2026 grisejant quaderns com si fossin la popa quan en realitat no són ni el mugró i són tot de coses que la Carrie Bradshaw ja va dir al 1998.
l’altre dia a substack deien “odm en aquesta xarxa social meuques viuen una experiència i ja l’eleven a generalització per pontificar i fer-ne articles” ok sí pos perdoneu què us diga però aquest llibre, així com molts d’altres titllats d’assaig, són lo mateix. molt a favor d’esvedellar l’autoficció però l’assaig, quan és tan autoreferencial com aquest, crec que és més aviat journaling. així que sisplau col·laboració entre berta aroca i na pai a someva per fer journaling sobre sexe, la fusió definitiva de continguts de someva i la jana.
al principi del llibre, l’autor manifeste que no vol posar-se massa refistolat ni alambinat...una premissa molt ambiciosa si tenim en compte que vol extrapolar conceptes de bourdieu (suposo?? pel tema dels capitals) a una teoria sobre la singuera (ganes de singar) i ja de pas descongelar els canelons de sant esteve de l’eva illouz. més enllà del lleuger tuf antiintel·lectualista de voler posar-te a desenvolupar conceptes complexos com si filosofessis en bicicletes i en pòdcasts, com fa el leo espluga, la conseqüència més directa és que el llibre acabe adoptant un to que varie entre la superpop, un post d’instagram de no m’importa, una lletra de la ouineta i un taller sobre sexualitat d’escola progre. així, per exemple, el llibre pivote tota l’estona entre dos binomis:
- lo que fan els lúmpens per a singar i lo que fa la rosalia per a singar
- està molt bé que facis [x cosa òbvia] però tampoc la facis massa
per cert aquesta persona ha de parar de parlar de la rosalia com si a una tertúlia de la Melero del 2019 l’estiguesson descobrint. quan diu que “ha de cear noves convencions perquè no té ningú per sobre” com si la rosalia amb lux no s’hagués bàsicament convertit en una industry plant nascuda d’un moodboard segurament orquestrat per la pili??? a la pàgina 126 diu “no us podeu imaginar com de difícil ha de ser per la rosalia de trobar parella amb lo singosa que és per això s’ha fet volcel”. algú li pot dir que abans de parlar de la rosalia s’informi de forma rigorosa (és a dir que estrimegi el que no surti d’aqui)??
suposo que per aquesta voluntat de no vulguer ser massa tibat t'acabe fent coses semblants a introduir-hi un refrany que segons ell diu "quan piquen a baix, a dalt no hi ha ningú" i procedeix a explicar-te'l. d'acord, tossi, explica'm l'acudit de mistetas ja que hi som.
per a mi potser lo més greu i lo més perillós del llibre és que els mar i cels de vegades no som conscients que la nostra fruiteria és el pinkwashing de la masculinitat i que podem acabar sent tan misògins i fal·locèntrics com l’àlex tous o el miquel bonet. per exemple, al principi del llibre diu que les dones us podeu bimboficar per augmentar el vostre capital sexual i així dominar els òmens i aprofitar-vos que els òmens us sexualitzen per a subjugar-los. què l’actual singada??? què és aquest feminisme girlboss??? així pos entenc que els mar i cels hem d’anar encara més al gimnàs per guanyar capital masculí i així guanyar-nos el respecte del germà gimnàs que no beu aigua perquè no porte proteïna per acabar erradicant l’homofòbia??
però bé, que això només és el principi. el llibre se propose parlar del capital sexual i si bé comença fort, després acaba agafant un to de llibre de catequisme escrit per l’agenda 2030 i acaba desvariant parlant sobre capital social, capital cultural i altres idees suades mil cops en tfgs de sociologia de la uab i antropologia de la ub central i parla de tot menys del capital sexual. voler desenvolupar un concepte central en un llibre fins al punt de posar-lo al títol i a la coberta i acabar dient: “no és que el capital sexual en realitat són els altres capitals que fem pel camí” pos nosé tossi sona a que potser el teu krisseig ha quedat mig arsejat.
potser l’autor ens diria que això és perquè el capital sexual és “tabú” i que no en som conscients de com opera bla bla i que per això és tan difícil observar-lo i aterrar-lo.....damnació aquesta persona ha posat un peu a barcelona?? o ha llegit un article de la indicatiu?? tothom, absolutament tothom, és plenament conscient de que va més fornós que el cap de la sylvia plath. no és ni tabú ni secret, estem prou alfabetitzades a nivell social per entendre la noció de capital sexual i com opera. si tenim tanta singuera i aquesta singuera ens provoque tanta frustració és perquè ens hem subnormalitzat tant que ja no ens sabem relacionar ni dins ni fora del llit. o potser en el cas dels mar i cels, hauria de dir ni dins ni fora de montjuïc (per als estèreos: a montjuïc s’hi fa molt de cruising).
m’ha anat de ben poc de no trucar el racc perquè me reculli la mandíbula de terra quan en un punt del llibre et parle de les persones “vampir” la qual cosa és tan basardosa com parlar de persones “vitamina” però ok. la qüestió és que l’autor et diu que les persones “vampir” són “amigues” teues que te fan sentir malament. s’invente un exemple absolutament demencial en què un amic li ensenye el seu perfil de tinder a un altre i diu (cito literalment eh no és krisseig):
“Uau! La foto del teu perfil del Tinder està hiperseleccionada! Però que molt i molt seleccionada, eh! Ni la selecció espanyola és tan selectiva.”
d’una banda me treu un pes de sobre sapiguer que els guionistes de la corpo de sèries d’adolescents no són els únics capaços d’inventar-se diàlegs tan ortopèdics i incòmodes que et fan venir ganes d’induir-te una afàsia. d’altra banda em preocupa que el senyor autor parli tot el rato de les teues amigues com si fossin la regina george. tossi, crec que més per preocupar-te pel capital sexual hauries de preocupar-te pel capital amistós.
tornem a l’exemple: la proposta de l’autor és que si algú te diu això, tu facis l’esforç de ser més bona persona i entendre que t’ho diu perquè té inseguretats i li diguis coses que t’agraden del seu cos. és a dir, a tu te diuen que ets més desfigada que l’enric vila i tu has de respondre-li a la persona dient-li “odm m’acabe de trucar mercolleida dient-me que te volen denunciar a la comision nacional de la competència i los mercados per competència deslleial i monopoli absolut DE FIGAAAAA!!!!! siii marona calenta Carlota xeix ce xeix paloma wool esnatxeja’m la perruca!!” mira sincerament si algú me diu puto lleig a la cara d’aquesta manera li obriré el bussy però no per a insertar-li la tita sinó per a buidar-li un pot de lleixiu.
TOT el llibre té aquest to de catequisme que t’intenta eslapejar i ni tan sols t’acarona. lo pitjor és que quan entre cunyadismes alçadis l’autor et parle de si mateix i et diu que li posen els ciclistes (perquè van ser la seua primera palla...perquè el llibre, per si no nomenés prou estrugulejos, també té com una mena de determinisme freudià sobre la sexualitat), que li agradave banksy o que li agrade el bodypainting de forma no krissejada. d’acord, ets millennial primerenc, per això no entens la rosalia o per això creus (pàgina 128) que les popudes i els mar i cels som els que “més patim la pressió estètica”, com si les dones no portessin segles de patriarcat a sobre mentre que els mar i cels el problema és que hem acabat Irene solà perquè ens van donar els ulls i només ens vam mirar el bussy (l’equivalent del melic en el nostre col·lectiu).
en fi podria seguir i seguir perquè el llibre me va tenir rajant i fumant però a estones també me va enviar a can picsa i repicsa. només vull acabar dient que a nivell lingüístic està malament, no hi ha hagut una bona revisió i correcció del text. exemples: “accent anglòfil” (p. 219) per dir accent anglès, “voldran oferir-te cas sense que tu facis res més que estar” (p. 124) en comptes de ser-hi, “el gran dispensi de recursos” (p. 125) en comptes de “dispendi”, “amb menys bonys al camí” (p. 122) en comptes de menys sots o forats, “matons” (p. 81) com a plural de matón castellà.......... en fi. un català de montilla del polònia i de la dulceida en pic s’apaguen les càmeres de la gran tita.
per acabar, només voldria dir que l’autor d’aquest llibre és el mateix que el de en defensa d’afrodita i que crec que això explica moltíssimes coses. deixem afrodita en pau a la mitologia que ella se sabie defensar molt bé soleta i deixem els capitals al banc que diuen que ara pugen els tipus d’interès. me sap molt de greu perquè me van proposar de presentar aquest llibre i hi vaig accedir perquè (1) desconeixia la primera dada (2) em va semblar que la premissa era molt bona i podia estar molt bé però tossis mai he estat tan feliç de dodgejar una butlleta (vaig haver de dir que no). l’autor acaba dient que “som vinguts a connectar” i jo sincerament he acabat amb ganes de connectar els meus dits a un endoll.
l’altre dia a substack deien “odm en aquesta xarxa social meuques viuen una experiència i ja l’eleven a generalització per pontificar i fer-ne articles” ok sí pos perdoneu què us diga però aquest llibre, així com molts d’altres titllats d’assaig, són lo mateix. molt a favor d’esvedellar l’autoficció però l’assaig, quan és tan autoreferencial com aquest, crec que és més aviat journaling. així que sisplau col·laboració entre berta aroca i na pai a someva per fer journaling sobre sexe, la fusió definitiva de continguts de someva i la jana.
al principi del llibre, l’autor manifeste que no vol posar-se massa refistolat ni alambinat...una premissa molt ambiciosa si tenim en compte que vol extrapolar conceptes de bourdieu (suposo?? pel tema dels capitals) a una teoria sobre la singuera (ganes de singar) i ja de pas descongelar els canelons de sant esteve de l’eva illouz. més enllà del lleuger tuf antiintel·lectualista de voler posar-te a desenvolupar conceptes complexos com si filosofessis en bicicletes i en pòdcasts, com fa el leo espluga, la conseqüència més directa és que el llibre acabe adoptant un to que varie entre la superpop, un post d’instagram de no m’importa, una lletra de la ouineta i un taller sobre sexualitat d’escola progre. així, per exemple, el llibre pivote tota l’estona entre dos binomis:
- lo que fan els lúmpens per a singar i lo que fa la rosalia per a singar
- està molt bé que facis [x cosa òbvia] però tampoc la facis massa
per cert aquesta persona ha de parar de parlar de la rosalia com si a una tertúlia de la Melero del 2019 l’estiguesson descobrint. quan diu que “ha de cear noves convencions perquè no té ningú per sobre” com si la rosalia amb lux no s’hagués bàsicament convertit en una industry plant nascuda d’un moodboard segurament orquestrat per la pili??? a la pàgina 126 diu “no us podeu imaginar com de difícil ha de ser per la rosalia de trobar parella amb lo singosa que és per això s’ha fet volcel”. algú li pot dir que abans de parlar de la rosalia s’informi de forma rigorosa (és a dir que estrimegi el que no surti d’aqui)??
suposo que per aquesta voluntat de no vulguer ser massa tibat t'acabe fent coses semblants a introduir-hi un refrany que segons ell diu "quan piquen a baix, a dalt no hi ha ningú" i procedeix a explicar-te'l. d'acord, tossi, explica'm l'acudit de mistetas ja que hi som.
per a mi potser lo més greu i lo més perillós del llibre és que els mar i cels de vegades no som conscients que la nostra fruiteria és el pinkwashing de la masculinitat i que podem acabar sent tan misògins i fal·locèntrics com l’àlex tous o el miquel bonet. per exemple, al principi del llibre diu que les dones us podeu bimboficar per augmentar el vostre capital sexual i així dominar els òmens i aprofitar-vos que els òmens us sexualitzen per a subjugar-los. què l’actual singada??? què és aquest feminisme girlboss??? així pos entenc que els mar i cels hem d’anar encara més al gimnàs per guanyar capital masculí i així guanyar-nos el respecte del germà gimnàs que no beu aigua perquè no porte proteïna per acabar erradicant l’homofòbia??
però bé, que això només és el principi. el llibre se propose parlar del capital sexual i si bé comença fort, després acaba agafant un to de llibre de catequisme escrit per l’agenda 2030 i acaba desvariant parlant sobre capital social, capital cultural i altres idees suades mil cops en tfgs de sociologia de la uab i antropologia de la ub central i parla de tot menys del capital sexual. voler desenvolupar un concepte central en un llibre fins al punt de posar-lo al títol i a la coberta i acabar dient: “no és que el capital sexual en realitat són els altres capitals que fem pel camí” pos nosé tossi sona a que potser el teu krisseig ha quedat mig arsejat.
potser l’autor ens diria que això és perquè el capital sexual és “tabú” i que no en som conscients de com opera bla bla i que per això és tan difícil observar-lo i aterrar-lo.....damnació aquesta persona ha posat un peu a barcelona?? o ha llegit un article de la indicatiu?? tothom, absolutament tothom, és plenament conscient de que va més fornós que el cap de la sylvia plath. no és ni tabú ni secret, estem prou alfabetitzades a nivell social per entendre la noció de capital sexual i com opera. si tenim tanta singuera i aquesta singuera ens provoque tanta frustració és perquè ens hem subnormalitzat tant que ja no ens sabem relacionar ni dins ni fora del llit. o potser en el cas dels mar i cels, hauria de dir ni dins ni fora de montjuïc (per als estèreos: a montjuïc s’hi fa molt de cruising).
m’ha anat de ben poc de no trucar el racc perquè me reculli la mandíbula de terra quan en un punt del llibre et parle de les persones “vampir” la qual cosa és tan basardosa com parlar de persones “vitamina” però ok. la qüestió és que l’autor et diu que les persones “vampir” són “amigues” teues que te fan sentir malament. s’invente un exemple absolutament demencial en què un amic li ensenye el seu perfil de tinder a un altre i diu (cito literalment eh no és krisseig):
“Uau! La foto del teu perfil del Tinder està hiperseleccionada! Però que molt i molt seleccionada, eh! Ni la selecció espanyola és tan selectiva.”
d’una banda me treu un pes de sobre sapiguer que els guionistes de la corpo de sèries d’adolescents no són els únics capaços d’inventar-se diàlegs tan ortopèdics i incòmodes que et fan venir ganes d’induir-te una afàsia. d’altra banda em preocupa que el senyor autor parli tot el rato de les teues amigues com si fossin la regina george. tossi, crec que més per preocupar-te pel capital sexual hauries de preocupar-te pel capital amistós.
tornem a l’exemple: la proposta de l’autor és que si algú te diu això, tu facis l’esforç de ser més bona persona i entendre que t’ho diu perquè té inseguretats i li diguis coses que t’agraden del seu cos. és a dir, a tu te diuen que ets més desfigada que l’enric vila i tu has de respondre-li a la persona dient-li “odm m’acabe de trucar mercolleida dient-me que te volen denunciar a la comision nacional de la competència i los mercados per competència deslleial i monopoli absolut DE FIGAAAAA!!!!! siii marona calenta Carlota xeix ce xeix paloma wool esnatxeja’m la perruca!!” mira sincerament si algú me diu puto lleig a la cara d’aquesta manera li obriré el bussy però no per a insertar-li la tita sinó per a buidar-li un pot de lleixiu.
TOT el llibre té aquest to de catequisme que t’intenta eslapejar i ni tan sols t’acarona. lo pitjor és que quan entre cunyadismes alçadis l’autor et parle de si mateix i et diu que li posen els ciclistes (perquè van ser la seua primera palla...perquè el llibre, per si no nomenés prou estrugulejos, també té com una mena de determinisme freudià sobre la sexualitat), que li agradave banksy o que li agrade el bodypainting de forma no krissejada. d’acord, ets millennial primerenc, per això no entens la rosalia o per això creus (pàgina 128) que les popudes i els mar i cels som els que “més patim la pressió estètica”, com si les dones no portessin segles de patriarcat a sobre mentre que els mar i cels el problema és que hem acabat Irene solà perquè ens van donar els ulls i només ens vam mirar el bussy (l’equivalent del melic en el nostre col·lectiu).
en fi podria seguir i seguir perquè el llibre me va tenir rajant i fumant però a estones també me va enviar a can picsa i repicsa. només vull acabar dient que a nivell lingüístic està malament, no hi ha hagut una bona revisió i correcció del text. exemples: “accent anglòfil” (p. 219) per dir accent anglès, “voldran oferir-te cas sense que tu facis res més que estar” (p. 124) en comptes de ser-hi, “el gran dispensi de recursos” (p. 125) en comptes de “dispendi”, “amb menys bonys al camí” (p. 122) en comptes de menys sots o forats, “matons” (p. 81) com a plural de matón castellà.......... en fi. un català de montilla del polònia i de la dulceida en pic s’apaguen les càmeres de la gran tita.
per acabar, només voldria dir que l’autor d’aquest llibre és el mateix que el de en defensa d’afrodita i que crec que això explica moltíssimes coses. deixem afrodita en pau a la mitologia que ella se sabie defensar molt bé soleta i deixem els capitals al banc que diuen que ara pugen els tipus d’interès. me sap molt de greu perquè me van proposar de presentar aquest llibre i hi vaig accedir perquè (1) desconeixia la primera dada (2) em va semblar que la premissa era molt bona i podia estar molt bé però tossis mai he estat tan feliç de dodgejar una butlleta (vaig haver de dir que no). l’autor acaba dient que “som vinguts a connectar” i jo sincerament he acabat amb ganes de connectar els meus dits a un endoll.
May 12, 2026
bona premisa i un tema interessant, però sento que no acaba d'aprofundir massa en res
Displaying 1 - 2 of 2 reviews