Una novel·la poderosa i emotiva sobre la reconstrucció personal i la recerca d’identitat, ambientada en una llibreria del Raval on els llibres poden canviar vides.
L’Etna ho tenia tot: una vida de luxe, un futur assegurat i una identitat que creia inqüestionable. Però la mort del seu pare ho trastoca tot... i una carta inesperada li desmunta el seu passat. De cop, descobreix que no és qui creia que era. L’han desheretat. L’han enganyat. Està sola i al límit. Sense diners ni rumb, l’Etna es trasllada al barri del Raval de Barcelona, al pis heretat de la seva mare. Allà descobrirà una veritat amagada, unes arrels que desconeixia i un vell local abandonat: l’antiga taverna familiar. En aquest espai ple de pols i records, l’Etna prendrà la decisió més important de la seva vida: obrir una llibreria. Amb l’ajuda de nous veïns, llibres vells i molt de coratge, anirà reconstruint la seva vida pàgina a pàgina. Però no serà fàcil. El passat sempre torna. I l’amor, l’amistat i la justícia tindran un paper clau en aquesta nova història que s’escriu cada dia entre llibres.
Laura Autonell Aranda Nascuda l’any 1963 a Taradell, on viu, la Laura Autonell treballa en el món del comerç, però la seva passió és la literatura. La seva primera noveŀla va ser Un polsim de sal. Amb La Llibreria de les Hores Mortes fa un pas més en la seva carrera literària.
Una novel·la bonica plena de personatges entranyables. M’ha deixat la sensació que em deixen les novel·les japoneses ambientades en cafeteries o llibreries on l’important és la quotidianitat i les relacions entre els personatges🥰
Una història càlida, entranyable, amb uns personatges que es troben en el camí de la vida, diferents entre si però que comparteixen l'amor pels llibres. Segones oportunitats, nous camins i on el més important " no és el lloc si no les persones que t'envolten".
M’ha agradat molt! És un llibre dels que abracen el cor i recomforten. M’agraden els personatges i el ball constant de contrastos. El final massa ràpid!
M’ha decebut per la previsibilitat dels personatges i l’aura de conte de fades que envolta a la protagonista, a qui totes les peces li encaixen de manera accelerada i poc creïble. A estones se m’ha fet avorrida la lectura però en destaco positivament el gir final, que ha aconseguit sorprendre’m.
Un llibre que m’ha sorprès pel cantó bo. Uns personatges que tot i no estar tractats de forma profunda, són molt entranyables i recordaré durant dies, i una trama que utilitza força clixés, però que està ben lligada. Es d’aquells llibres que t’agrada llegir sense pressa però sense pausa.
" L'escriptor et confia la seva creació perquè la mostris als altres, i això és un privilegi, però també una responsabilitat".
Aquesta cita resumeix perfectament el que he sentit en llegir aquesta novel·la. La seva sinopsi ja ens avança que la protagonista reconstruirà la seva vida pàgina a pàgina, i el títol mateix esdevé tota una declaració d'intencions.
S'ha escrit molt sobre llibreries i biblioteques. Parlar de llibres és un recurs recurrent, però també un encert quan es fa amb sensibilitat i autenticitat. A partir d'aquest univers literari, Laura Autonell construeix molt més que una història: crea una llar, un barri i tota una ciutat que respiren vida pròpia.
L'Etna neix, literalment, en una bressola d'or, però una notícia inesperada capgira completament la seva existència. Aquest serà el punt de partida d'un viatge de reconstrucció personal, descobriment i reinvenció.
És una protagonista que es fa estimar des de les primeres pàgines, envoltada de personatges tan ben construïts i potents com ella mateixa.
La novel·la desprèn força i sensibilitat a parts iguals. És tan encoratjadora com dramàtica, i el contrast constant d'emocions manté el lector atrapat en cada capítol.
Secrets, pèrdues, rancors, fortunes, malalties i, sobretot, amistat. Molta amistat. Una combinació que aporta profunditat i humanitat a una trama plena de girs emocionals.
"Una de cal i una d'arena" podria ser la frase que millor defineix la nova vida que l'Etna construeix al barri del Raval de Barcelona, un escenari que es converteix en molt més que un simple teló de fons. I és impossible acabar aquesta ressenya sense mencionar en Santiago. Admirable la manera com Laura Autonell ha ideat, imaginat i donat vida a aquest personatge. Xapó 😉
La llibreria de les hores mortes és una novel·la senzilla, amable i entretinguda que gira entorn del poder guaridor dels llibres, ideal per a persones que necessiten una dosi d’optimisme. Explica la història de superació de l’Etna quan ha d'enfrontar un daltabaix en el seu estil de vida i en les seves relacions. En llegir-la s'experimenta un contrast clar: d'una banda, una escriptura cuinada a foc lent que transmet serenor; de l'altra, una suma excessiva d’històries secundàries que generen un cert déjà vu respecte a altres lectures, fent que aquestes trames resultin poc profundes i poc originals.
Una història tendra i plena d’humanitat, amb uns personatges molt entranyables que és fàcil estimar des de les primeres pàgines. Una lectura càlida, d’aquelles que et deixen amb un bon regust i et recorden el valor dels petits moments i de les persones que els fan especials.
M'ha agradat! Algú em va dir "és d'aquells llibres que abracen!" I potser si. De fet potser d'aqui a uns dies em trobaré pensant "què deuen estar fent aquelles dones del Raval?" Com si fossin conegudes, que a força de llegir altres llibres els hi hauré perdut la pista...
Amb un bon plantejament i un inici que atrapa, la Laura ens presenta la nova vida de l'Etna, que es converteix en llibretera al bellmig del barri del Raval, després d'un gir inesperat a la seva vida.
M'ha agradat molt fins les últimes 60 pàgines, que m'han sobrat del tot. Sento que les peces encaixen massa, i alguna de manera forçada. És una lectura entretinguda? Sí. És una novel·la perfecta? Ni molt menys. Em quedo amb la relació entre els personatges femenins que per fí se senten part d'un tot. (Això sí, en molts moments m'ha semblat classista.)
3,5⭐️ És una història amable q es llegeix molt bé. Escriptura ampulosa, i poc natural, en algunes descripcions. Previssible. Veus de lluny q passarà. Oda al "bonrollisme".
Per als que ens agrada llegir molt aquesta novel·la és una delícia. L'Etna és una protagonista que veu com la seva vida fa un gir de 180* ens enseya com l'important a la vida és rodejar-te de persones q t'estimen i et cuiden. Perquè de vegades, quan creus q tot ès el final, d fet ets a l'inici. A més a més, és una novel·la q parla de lextures, de l'experiència lectora i q t'acaba "recomanant" llibres q no coneixes o q vas llegir fa temps. Q + es pot demanar?
És una història tendra i humana que amaga aquella màgia especial que tenen les novel·les en què els llibres són protagonistes. La vida de l’Etna —un nom preciós— es capgira totalment arran de la mort del seu pare i d’una carta inesperada. Completament perduda, deixa enrere una vida plena de comoditats per instal·lar-se al Raval de Barcelona, on converteix un antic local familiar en una llibreria.
La història va més enllà: parla de com tornar a començar quan et treuen tot allò amb què t’havies definit. I l’Etna ho fa mentre lluita per tirar endavant la llibreria, envoltada de veïns i noves amistats que, a poc a poc, li faran canviar la seva impressió inicial del barri. No necessita grans girs argumentals per mantenir-te enganxada; n’hi ha prou amb la quotidianitat, els vincles i la sensació que vas entrant en una petita comunitat on voldries quedar-te.
M’ha semblat una lectura càlida, en què la llibreria també representa un refugi i un punt de trobada entre persones molt diferents. Mai no és massa tard per canviar de vida, trobar el teu lloc i començar a escriure una història nova. I, a més, davant d’un llibre que defensa que una llibreria pot salvar-te una mica… és difícil no deixar-s’hi endur.
M.ha encantat, És un llibre tendre amb moments també molt durs, amb personatges ben aconseguits que per narrar la seva història toca temes com violència de gènere, sensellarisme i racime entre d.altres El llibre va de segones oportunitats. Considero que l.autora te un optimisme exagerat en les coses que a talls narra ja que no tot va bé a la primera nobstant considero que no va de la història en si mateixa sinó del paper i l.evolució dels personatges dins la història cosa que la fa fantàstica
Una novel·la que va de menys a mes. Feia bastant que un llibre català no m’enganxava com aquest. Des de l’inici t’endinses i vols saber mes sobre la vida de l’Etna.
L’atmosfera i els personatges amb problemes ben quotidians, crec que això ja es pot considera una característica personal de la Laura… i si no em creieu llegiu “Un polsim de sal”.
4⭐️ Un llibre molt fàcil de llegir, una història captivadora i perfecte per una tarda tranquil·la. Si estàs buscant un llibre complex, amb un món molt diferent de la teva realitat aquest llibre no és per a tu. Però si, per contra, busques connectar amb els protagonistes, riure, plorar i enganxar-te a una història, apunta aquest llibre.
Lectura ràpida, fresca. M’ha captivat des de la primera pàgina. M’ha agradat molt tot i que trobo que passen moltes coses i en algunes potser s’aprofundeix poc. Dit això, és un llibre perfecte per passar una molt bona estona. Història preciosa amb personatges que es fan estimar. Lectura que deixa bon sabor de boca de principi a final
Una novela que atrapa, amb uns personatges a qui agafes molta estima i que ens recorda que la vida no va d'on vius sino de qui t'envoltes. Laura Autonell ha estat un descobriment i la prova de que mai és tard per complir els somnis.
Aquest llibre és com una abraçada calenteta. Personatges molt ben treballats, una història maca, que t’esperes però també és tot ho que vols d’aquesta novel•la. M’ha encantat.