Dotze contes extraordinaris allà on amaguem la por i els nostres monstres. El mal pot adoptar les aparences més diverses i, fins i tot, mostrar-se quotidià i familiar, de vegades, com en els contes d'Aquest serà el nostre pou, mereixedor del premi Mercè Rodoreda 2025. Una celebració infantil més aviat inquietant, una llar d'avis poc acollidora i una neta venjativa, una parella obsessionada amb els veïns del davant, la relació entre un home que ha caigut en un pou i el seu —diguem-ne— salvador, la intranquil·litat d'uns jubilats que gaudeixen d'un bon pis i un accidentat que espera l'ambulància un temps desmesuradament llarg són algunes de les històries amb què Marc Artigau ens submergeix en aquest mal fosc però insòlitament proper, a través d'un gran sentit de l'espectacle narratiu. Del realisme al fantàstic, de l'humor soterrat a la violència vívida, íntims o expansius, amb un toc d'absurd o grotescament versemblants, els seus contes són mecanismes de seducció que mantenen els lectors clavats a la pàgina, sense que puguin deixar de llegir.
Marc Artigau i Queralt (Barcelona, 1984) és llicenciat en Direcció Escènica i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre de Barcelona. Els seus textos teatrals han rebut diversos guardons, com ara el Premi Quim Masó o l’accèssit al Premio Marqués de Bradomín, i es troben publicats al Teatre reunit 2009-2018. Per la seva feina de dramaturg i adaptador en diferents muntatges ha rebut reconeixements com ara el Premi de la Crítica (2014 i 2015) o el Premi Max (2021 i 2022). Ha publicat les novel·les juvenils Els perseguidors de paraules, La cova dels dies i, amb Jordi Basté, la trilogia Un home cau, Els coloms de la Boqueria i Ningú sabrà qui ets. En poesia ha publicat Vermella (Premi Martí Dot) i Desterrats.
Doncs un petita decepció... la temàtica m'interessava, havia escoltat relats seus a la ràdio i m'havien agradat però en aquest recull hi ha idees molt bones però em dóna la sensació que els relats es desinflen i tota la potència que podrien tenir queda aigualida.
Irònic, imaginatiu, poètic i amb molt de talent, fruit dels molts estils que domina i dels gèneres que explora. I, a sobre, és bona persona i li tinc una gran estima. Uns contes preciosos, profundament humans i senzillament tendres i cruels alhora.
Un recull de contes dels que incomoden, i molt! És el que passa quan et posen un mirall davant la societat: som uns hipòcrites. M’ha sorprès molt el sarcasme de Marc Artigau. El vaig començar totalment a cegues i m’ha encantat.
El llibre està molt ben escrit, però les històries et deixen molt mal cos. Si vols una història agradable, que et faci un dia feliç, no és aquest el llibre.