«Com les fulles expressa una connexió íntima amb la natura i amb un territori concret. Sempre prop de la quotidianitat, dels afectes pròxims, del pas de les hores i els dies. Amb una certa idea, que es voldria tangible, de la felicitat. La voluntat de claredat i de senzillesa no pot amagar una habilitat retòrica excepcional i una assumpció filtrada de la tradició literària. Tampoc no amaga una visió profunda, de vegades torbadora, d'algú que sent que forma part del món». Comentari del jurat.
«conèixer és la memòria de les coses / (una memòria de nosaltres en les coses), / un recordar que és de tothom i de ningú, / i és en aquest tothom i aquest ningú que el món perdura / i que nosaltres perdurem.»
al final sempre parlem de lu mateix, però deu ser per alguna raó: la memòria, els records, el pas del temps i el pas de les coses o la permenència d'aquestes coses. els nostres vestigis.