Odissea

by Homer, Pau Sabaté Marqués (Translator)

Odissea: La gran epopeia del retorn i la venjança.

Fa més de dos mil anys que les aventures que va viure Ulisses en el seu retorn a Ítaca desperten i exciten la imaginació de lectors, poetes i artistes. L’engany de Polifem, el cant de les sirenes, el descens als inferns, són alguns dels episodis més coneguts d’aquests deu anys que va trigar Ulisses a tornar a casa.

Però l’Odissea és molt més que aquestes aventures fantàstiques. També és el seu fill, el jove Telèmac, buscant per tot arreu notícies del pare. O l’esposa fidel, Penèlope, que espera pacient que el marit torni mentre teixeix una mortalla per a Laertes. La humil acollida que li ofereix Eumeu o la fidelitat que li guarda Euriclea. L’ostracisme en què viu per decisió pròpia Laertes, el seu pare. I l’estupidesa dels companys, o l’arrogància dels joves de l’illa que li pretenen l’esposa i li devoren la hisenda.

480 pages, Hardcover

First published January 1, 801

About the author

Homer (Greek: Όμηρος born c. 8th century BC) was a Greek poet who is credited as the author of the Iliad and the Odyssey, two epic poems that are foundational works of ancient Greek literature. Homer is considered one of the most revered and influential authors in history.
Homer's Iliad centers on a quarrel between King Agamemnon and the warrior Achilles during the last year of the Trojan War. The Odyssey chronicles the ten-year journey of Odysseus, king of Ithaca, back to his home after the fall of Troy. The poems are in Homeric Greek, also known as Epic Greek, a literary language which shows a mixture of features of the Ionic and Aeolic dialects from different centuries; the predominant influence is Eastern Ionic. Most researchers believe that the poems were originally transmitted orally. Despite being predominantly known for its tragic and serious themes, the Homeric poems also contain instances of comedy and laughter.
Homer's epic poems shaped aspects of ancient Greek culture and education, fostering ideals of heroism, glory, and honor. To Plato, Homer was simply the one who "has taught Greece" (τὴν Ἑλλάδα πεπαίδευκεν). In Dante Alighieri's Divine Comedy, Virgil refers to Homer as "Poet sovereign", king of all poets; in the preface to his translation of the Iliad, Alexander Pope acknowledges that Homer has always been considered the "greatest of poets". From antiquity to the present day, Homeric epics have inspired many famous works of literature, music, art, and film.
The question of by whom, when, where and under what circumstances the Iliad and Odyssey were composed continues to be debated. Scholars remain divided as to whether the two works are the product of a single author. It is thought that the poems were composed at some point around the late eighth or early seventh century BC. Many accounts of Homer's life circulated in classical antiquity; the most widespread account was that he was a blind bard from Ionia, a region of central coastal Anatolia in present-day Turkey. Modern scholars consider these accounts legendary.

French: Homère, Italian: Omero, Portuguese, Spanish: Homero.

Reviews

[Marta Cava]

Em dius fa deu anys que m'acabaria llegint un tòtem de la literatura universal com aquest i no m'ho hagués cregut. Sort de totes aquestes editorials que estan apostant per renovar traduccions (i la feinada dels traductors!). Ara ja no hi ha motius per tenir por als clàssics!

[SergiFàbregas]

«Així com la neu es va fonent a les altes muntanyes perquè la fon el llevant, després que el ponent la fes caure, i els rius corredors baixen plens de tota la neu que s’ha fosa, així, de la fosa de llàgrimes, se li amaraven les galtes plorant pel seu home, que seia al costat.»

[Pau]

M'ho he passat molt bé. No recordava que ploressin tant ni que anessin tan mamats tota l'estona. El clàssic hablaba el alcohol.

[Absurd · Rating 5 out of 5]

Vaig llegir-la fa una dotzena d'anys en una versió en prosa de Joan Alberich que els déus van voler que em trobés en un alberg d'Atenes. Aquest llibre, i els poemes de Kavafis, em van acompanyar durant un mes en la meva Odissea personal per Grècia. Allà m'hi van robar l'ordinador i vaig perdre la cartera, l'ull dret, els cabells i un autobús. Ningú, però, em va poder prendre els moments d'èxtasi pels camins aspres de les Cíclades, els capficos a la platja amb palmeres de Creta, les voltes impossibles per la vorera del llac d'Ítaca.

Després de rellegir-la, m'agrada comprovar que la meva fascinació per Elpènor roman intacte. Que un personatge tan ridícul s'hagi pogut infiltrar en l'obra fundacional de la literatura occidental em sembla una meravella.

També seguesc pensant que Odisseu és tan mentider que és difícil saber res d'ell amb certesa (com es diu, on va néixer, si realment va viure alguna de les aventures que ens explica, etc.). És un narrador no fiable i jo, que no dic mai mentides ni exagero, us diré la veritat: Odisseu no és altra cosa que un turista.

M'agrada molt la traducció de Pau Sabaté (l'adaptació de Nolan no gaire).

[Oriol Lladó · Rating 5 out of 5]

Va començar com un desafiament autoimposat i ha acabat en forma d'autoregal. No ha estat fàcil, però, encara que la prodigiosa traducció de Pau Sabaté és el millor aliat (com també els imperdible pròleg de Roger Aluja i epíleg de Dolors Miquel, que recomanaria llegir abans, no després). Estic molt content de la lectura --i no només per poder dir la meva sobre la pel·li del Nolan, que encara no he vist-- sinó per completar una peça en un puzle del qual no era molt conscient que necessitava acabar. Entens moltes referències, i aprens a gaudir d'una lectura, i una llengua, que requereix més temps i més esforç però que també et dona claus i obre algunes finestres. La lluita d'Odisseu per tornar --mai content, enlloc--, en un món que s'enfonsa i en el qual l'èpica i l'honor se substitueixen per ardits i astúcies (la primera expressió de Carles Riba, la segona de Pau Sabaté), i en la qual la violència física i de classe és extrema... ressonen en el món d'avui. Odisseu és un heroi força políticament incorrecte (egoista, inconstant, envejós i irat) però també té a les mans alguns miralls on veure's i entendre's una mica. L'estiu que ve intentaré l'Ilíada... i pel camí miraré d'estirar el fil de la lectura de Penèlope (quin gran personatge!) que va fer Margaret Atwood (reivindicada per Dolors Miquel).

[Manel Añó · Rating 3 out of 5]

Esta gent se van extingir perquè mentre los atacaven se dedicaven a parlar i només parlaven i quan no parlaven sacrificaven bous i dormien. Res més. Però val la pena llegir-lo.

[Iván Pérez · Rating 5 out of 5]

Me'l vaig començar a llegir arran de veure la pel·lícula i ha estat un encert. M'ha sorprès el ritme i com es nota l'oralitat en l'obra. Super recomanable per tothom. Només afegir que sembla que ja portem uns quants anys obsessionats amb els gossets.

[Vers Alexandrí · Rating 5 out of 5]

maravilloso, amplio, refrescante

[Àlex · Rating 5 out of 5]

La traducció en vers de Pau Sabaté és esplèndida, tot i que al «Club de lectura d’Homer» ens va agradar més la seva Ilíada. Segon estiu que llegeixo l’Odissea completa i quina aventura i quins personatges més interessants: Telèmac, Penèlope, Circe, Calipso, Nausica, Eumeu i, per suposat, Odisseu.

(Enguany m’ha fascinat molt el personatge completament inútil d’Elpènor que ben borratxo mor accidentat a l’illa d’Eea i fa tornar la tropa després de l’inframón perquè li facin una digna sepultura).

[Hels · Rating 5 out of 5]

molt molt gaudida aquesta odissea! i encara més amb aquesta traducció

[Èrik Canals · Rating 3 out of 5]

M'ha resultat molt interessant llegir un llibre clàssic com aquest, escrit fa més de 2000 anys, un dels pilars fonamentals de la literatura grega clàssica (amb l'Ilíada també d'Homer), bressol de la nostra cultura i tradició. Ens explica les peripècies de l'heroi Odisseu, al finalitzar la guerra de Troia, en el seu llarg retorn a casa, Ítaca, on l'esperen la seva dona Penelope i el seu fill Telèmac. Li caldrà vèncer tot tipus d'obstacles i temptacions...Amb l'ajuda de la seva astúcia i sobretot amb la protecció de la deesa Atena (deessa de la saviesa i la guerra) en oposició al déu Poseidó (déu del mar i la tempesta) que li posarà obstacles per venjar-se de la mort del seu fill, en mans d'Odisseu. La lectura no m'ha resultat ràpida, dificultada per un estil al que no estem acostumats, que costa una mica al principi però després t'hi acostumes i és més lleugera mentre acompanyes a l'heroi. En aquest sentit la traducció i el resum previ als capítols (XXIV cants) t'ajuda molt a la comprensió. Tinc la sensació d'haver après força aspectes que desconeixia, d'haver posat llum a mites que has escoltat i no comprenies. També en haver entès millor la relació entre déus i humans i haver descobert que per la cultura hel·lènica hi havia lleis sagrades com l'hospitalitat, l'honor o la venjança cruel que queda justificada si un s'ha saltat els seus preceptes.

[Francesc Bertran · Rating 4 out of 5]

Si la Ilíada és el poema de la força segons Simone Weil, Odissea és el poema de l'astúcia.

[Roger Compte · Rating 5 out of 5]

M'ha agradat molt llegir aquest classicot (imaginava mes gran la part del viatge, que es petita en el global. Molt be l'edició per traducció i apunts d'ajuda