Com ens sentim quan escoltem música? Ens ajuda a conèixer-nos? A crear la nostra pròpia identitat? Quines són les dimensions de la música? És l'espai cultural el seu únic domini? D'on ve tot el que escoltem actualment? Quina és la història de la música en valencià? Quan i com esclata aquesta música al País Valencià? Té un component polític del qual no pot separar-se? O l'etiqueta política no està tan arrelada com es pensa? Comença una nova etapa amb un nou i renovat lideratge en femení? Totes aquestes, i moltes altres qüestions, són les que s'aborden en aquesta recerca, que té com a objectiu principal estudiar el paper que ha jugat i juga la música en valencià en la societat valenciana. Des de Raimon fins a Zoo, La Maria o Sandra Monfort, passant per Al Tall, Ovidi Montllor, Obrint Pas i La Gossa Sorda, però també per Eva Dénia, Feliu Ventura, Júlia, Tesa, Aina Koda, Aspencat o Clara Andrés, seguim la història de l'espurna i la flama de la nostra música.
“L’Espurna i la Flama” d’Aitana Alfonso Martínez de Lejarza. Publicat per Rebel en novembre 2025. Fotografies de Julio Cebolla, pròleg de Rafa Xambó i correcció i revisió de Ricard Chulià.
M’agrada escoltar la música, però no soc un melòman. Malgrat això, he escoltat bastant música en valencià de músics com Palmer, Aina Koda, Malparlat, Pupil·les i el Diluvi entre moltes altres. I per això, quan vaig veure aquest llibre durant unes vacances a Barcelona, vaig comprar-ho sense pensar-ho. I després d’escoltar una entrevista d’autora a la Comoditat Valenciana, va saltar més a damunt de les meves muntanyes de llibres.
Aquest és un llibre que serveix funcions diverses i complementàries. És una eina per descobrir més música en valencià, per aprendre sobre la història de la música en valencià i com la seva versió moderna va emergir durant el franquisme i a poc a poc ha anat creixent fins a la situació actual amb un divers ventall de músics qui fan música en diversos estils. L’autora explica com la música en valencià ha servit per reivindicar la cultura valenciana, el seu poble i la seva llengua i com ha actuat com una eina política per reivindicar la normalització del valencià, la igualtat i la justícia social.
L’autora comença amb un base acadèmic on examina que han dit els teòrics sobre que és la música, la seva funció i quins propòsits té la música en les societats entre altres coses. I després és quan entra de ple en un retrat de la història i evolució de la música en valencià amb un capítol d’entrevistes amb personalitats de la música valenciana que és molt interessant. Potser el meu capítol preferit després de les entrevistes i l’anàlisi de les entrevistes és el capítol sobre la música en valencià feta per les dones.
És un llibre molt bo i crec que és una contribució molt important per l’estudi de la cultura i història del País Valencià. És un llibre que té un base acadèmic sòlid i és una feina impressionant. Espero que l’autora tingui les ganes d’escriure més llibres com aquest.
Un gran llibre que amb unes 200 pàgines t'ajuda a entendre com ha anat evolucionant la música fins a hui. Tot açò desde un punt de vista analític i rigorós però sense perdre l'estima per la música i la llengua.