Prometeu de mil maneres

by Carles Rebassa i Giménez

Prometeu Dolors viu a Palma i fa de cambrer en una cafeteria del centre. El sotrac que és la seva vida s’ha capgirat després de conèixer, en un lloc nocturn de piques, el jove Carles. D’aquell moment ençà, la vida de Prometeu esdevé una lluita per a protegir la pròpia identitat dels amics, els amants, la feina, la ciutat, els assassins, la mort.
«Jo no em prenc seriosament la feina. Això no és la meva feina. Aquí sóc obedient, verinós, callat, més atractiu fins i tot que la imatge del mirall. Però no m’interessa que la gent hi estiga bé, al Cafè. Me’n fot, tant me fa si em diuen “Gràcies, molt amable”. Sóc en Prometeu Dolors, jo, ningú altre.»
Prometeu de mil maneres és una novel·la coral que amalgama el desig, la desesperació, la mentida, la lluita de classes, la marginalitat i la necessitat d’amor en una ciutat, Palma, que no se sap regenerar sense destruir-se, com els protagonistes d’aquest llibre. Com un Prometeu encadenat.
«El vaig veure passar amb la bicicleta. Era dijous, me’n recordo. I me’n recordo sobretot perquè el vespre era càlid i sec, i hi havia molta llum dins la fosca. Acabava d’arribar.»
«L’estat anímic de l’home que era jo? Tenir consciència de la vergonya que era, a la meva edat, parlar de coses com “la meva vida”.»

383 pages, Kindle Edition

Published March 24, 2026

About the author

Poeta i escriptor de Palma. També ha escrit sota l'heterònim Bartomeu Matagalhs (Poezies, 2001).

Ha publicat els poemaris Requiescat in pace (1998, amb Pere Perelló), Poema B (2006), Els joves i les vídues (2006, premi Ausiàs March de poesia), Pluja de foc (2016) i Sons bruts (2018, premi Carles Riba de poesia).

Amb la seva primera novel·la, Eren ells (2016), guanyà el premi Ciutat de Tarragona Pin i Soler i el Ciutat de Barcelona de literatura catalana.

Col·laborà braç a braç amb Antoni Artigues i la companyia Mag Teatre, a través de la qual escenificaren obres de Joan Oliver, Palau i Fabre, Blai Bonet, Joan Brossa, etc. També ha treballat amb el músic Toti Soler, concretament a l'espectacle Un home reparteix fulls clandestins (2004), un homenatge a Brossa. Tornaren a coincidir a l'espectacle Deu catalans i un rus (2005).



Contingut elaborat per Xesc Alemany.

Reviews

[Marta Cava]

El vaig començar diumenge nit i m'he anat passejant amb el llibre per tot arreu (cosa que no acostumo a fer amb llibres tan totxos) per anar-lo llegint de mica en mica. M'ha atrapat com el jove Carles i en Prometeu Dolors queden atrapats en un espiral de desig que no va com ha d'anar: ara ens estimem brutalment i ara no, ara un és massa benestant i l'altre massa classe obrera, ara no podem passar ni un segon separats i ara hem d'allunyar-nos. Tot i que pugui semblar més una novel·la negra, és més aviat una tragèdia grega. I s'agraeix que una història catalana fugi de Barcelona, trobi recer a Palma i una hagi de consultar l'Alcover-Moll per conèixer el significat d'alguns mots mallorquins que desconeixia. En resum: premi merescudíssim.

[Quim Vinyes i Busquet · Rating 5 out of 5]

Me’l vaig començar l’endemà de Sant Jordi i no he pogut parar de llegir-lo… quina puta passada com escriu en Carles Rebassa, quina història més bona, no sé què més dir, correu a llegir-lo i dieu-m’ho vosaltres. 11/10

[Roser Sebastià · Rating 5 out of 5]

M’ha semblat moltes novel•les dins d’una novel•la i moltes veus, totes clavades. Sobretot m’ha sorprés i interessat com presenta Palma i la força contracorrent i mitològica que la ubicació imposa a la història. Se m’ocorre molta gent en gustos lectors diferents a qui recomanar-la. Llegiu-la!

[Emma Granyer]

M'ha entusiasmat.

[Miquel Tapias · Rating 5 out of 5]

Un bon llibre. Obra coral amb moltes veus que costen d’escoltar i a voltes entendre. Decadència d’una estirp, d’una societat i d’uns desitjos.

[Pol · Rating 3 out of 5]

Free Hermínia

[Berta Armangué · Rating 5 out of 5]

Al principi vaig pensar que em costaria, però un cop hi he entrat ha sigut tot un viatge! Un noi jove gay i amb una feina precària intentant sobreviure a una Mallorca podrida….tot pot sortir malament. És estupendo.
Gràcies estimat novio molt bon llibre d sant jordi <3

[Carlos · Rating 2 out of 5]

Un cop més, una història de noi gai amb traumes socioafectius i experiències sexuals sòrdides. Res de nou sota el sol. De fet, la mateixa historieta de sempre. Em pregunto si els autors que escriuen aquestes històries ho fan buscant l’autocompassió de les masses (de nois gais amb traumes socioafectius i experiències sexuals sòrdides). Com a filó de negoci, em sembla una idea insuperable. Com a idea artística i creativa, és terreny cremat... cremadíssim. Si a tot això hi afegim la seva bona dosi de llenguatge poètic de dubtosa justificació, ens queda aquesta mena de llibre... Rostolls cremats, però ben ornamentats.

[oriol abelanet]

Sabia que podia agradar-me, però no tenia clar on em ficava quan vaig començar a llegir-lo. L’he acabat amb poc més d’un mes, en unes setmanes molt atabalades (un altre cop els llibres acompanyen!!!) i he pensat que en un altre moment m’hagués menjat la novel·la amb deu o quinze dies.

“Prometeu de mil maneres” és una història d’amor desesperada, nihilista (fins i tot) i autocentrada. Es descriu l’amor des del comportament humà que idealitza i romantitza, però que també toca de peus a terra, entén i comprèn. Em refereixo a l’amor apassionat d’en Prometeu, el cabronisme del jove Carles, la idealització d’en Naïm…

Aquest amor esclata en conflictes personals i de classe al voltant del Cafè, el 1996 i la Palma pre-estiuenca. A través de la quotidianitat d’aquests entorns s’hi il·lustren dues realitats contraposades a la Mallorca turistificada. Els treballadors fotent mà a la caixa, l’odi de classe als gintònics de després del curro, la centralitat de l’herència en les famílies privilegiades…

He pogut connectar amb el protagonista en la seva desesperació vital i el seu amor dependent, insà i tòxic. També en la seva ràbia i el seu odi.

L’expressió i narrativa de Carles Rebassa m’ha impressionat al mateix temps que satisfet, tenint en compte que podria haver-me esperat alguna cosa de l’estil. Les paraulotes, la politització del llenguatge i els jocs de paraules, així com els “putes”, els “caguntot” i els cent mil insults que utilitza, donen ritme i dinamisme al relat. En aquesta línia, també en destaco la narrativa valenta, incomodant i trempada de Rebassa, que descriu el sexe homosexual, l’erotisme, els joves fomant porros en una plaça o la brutícia d’una casa, com si es tractés d’una imatge ben viva.

Valoro positivament que no hi hagi un excés de personatges i que la majoria siguin prou rodons: en Prometeu, l’enamorat; en Carles, el ric; en Camacurta, el boig (i sense mare); en Rafael, l’encarregat; la senyora Kiss, la filla hereva; en Naïm, l’adolescent idealista… Tot plegat és suficient per presentar-los a tots amb la curesa justa i sense complicacions innecessàries.

Necessitem milions d’escriptors més com en Rebassa i milers d’històries com les d’en Prometeu per poder explicar també les nostres vides: des del nostre tros de món, els nostres cossos, els nostres odis i els nostres deliris hiper-sexuals, rabiosos i anti-espanyols.

Que visqui la literatura catalaníssima, a la mallorquina, homosexual, dissident, gamberra, de classe i en català!

[Joan Moragues · Rating 5 out of 5]

De les novel·les més ben escrites que he llegit en molt de temps. Un llenguatge esmolat i una història colpidora.

[Alberto · Rating 5 out of 5]

Carles Rebassa construeix una novel·la dura i vibrant centrada en Prometeu Dolors, cambrer en una Palma que el devora i el defineix. No és un heroi ni un mite: és un home que intenta sostenir-se entre el desig, la precarietat i les relacions que l’arrosseguen, especialment amb en Carles, figura clau en la seva deriva emocional.
La llengua és directa i sense concessions, i la ciutat es converteix en un personatge més: un espai de nit, de violència i de supervivència. Rebassa retrata la vulnerabilitat i la resistència amb una intensitat que enganxa i incomoda.
Una novel·la potent ideal per a qui busca una veu literària crua, contemporània i profundament humana.

[Josep Tena Hernández · Rating 4 out of 5]

He de reconèixer que al principi em va costar una mica entrar-hi, però, un cop dins, no he pogut parar de llegir. La manera com està narrat i les veus interiors dels personatges m'han fascinat.

[Eduard · Rating 3 out of 5]

Un mallorquí a vegades difícil de seguir amb una història massa introspectiva.

[Elias Serhed · Rating 4 out of 5]

UN PREMI SORPRENENT
Després d'uns darrers Premis Sant Jordi una mica irregulars, aquest ha sigut realment interessant. L'estil de l'autor és molt bo i el llenguatge -tot i no entendre un munt de paraules que apareixen- és genial. M'encanta la quantitat d'insults que m'he trobat, alguns em semblen una meravella. I amb un parell de plot twists inclosos.
Potser una mica massa llarg, però passa molt bé.

[Biel Marieges · Rating 5 out of 5]

QUINA FANTÀSTICA NOVEL·LA!!

UAU…. La història és espectacular, plena de matisos, de rencors i d’una ciutat que, lluny de ser el que era, encara manté els seus vells costums, persones i rutines (encara que a un altre galàxia).

Però el millor, i de bon tros, és la poesia que forma cada una de les frases que ha escrit en Carles Rebassa. Un llegir tan còmode i a la vegada tan culte, una sensació d’estar presenciant una obra d’art amb cada lletra escrita en aquest llibre.

Prometeu de mil maneres ha sigut un tornar. Tornar a reivindicar allò que se’ns està prenent: la llengua i la pàtria. Mallorca i el mallorquí no formen part de la cultura espanyola, sinó que son part fundamental del llegat català.

Gràcies Carles, et mereixes aquest i mil premis Sant Jordi més. QUIN DESCOBRIMENT.

[Miquel Amengual · Rating 4 out of 5]

Una novel·la amorosa, social i negra molt ben escrita, amb nombroses picadetes d'ull a referents literaris i musicals. Dels tres aspectes, pot ser el de la intriga és el que arriba a menys altura, i així i tot, aconsegueix enganxar. D'una cosa no hi ha dubte, el Prometeu passarà a ser una novel·la important a l'hora de parlar de Palma com a objecte literari.

[Jose17 · Rating 5 out of 5]

Meravella de la literatura contemporània catalana.

[Guillem · Rating 4 out of 5]

Va millorant a mida que vas avançant, costa una mica alguns mots mallorquins...

[Ivan · Rating 3 out of 5]

És un llibre al principi complex, però la història acaba enganxant, potser massa esterotip de les relacions homosexuals , però descriu molt bé les relaciones entre la classe mitja i alta i el desig del poder. Tot acaba com una tragèdia grega, però la escriptura i la descripció dels personatges destaca en aquesta nota amb molt bona nota.

[Pol Sancho · Rating 5 out of 5]

Quina meravella de llibre!

[Benet · Rating 5 out of 5]

Ha estat un viatge frenètic a través d'una Palma reviscolada i molt autèntica. Amb un mallorquí preciós i ple de registres diferents, m'ha atrapat una trama que guanya conforme avances el llibre.

[Anna Currubí · Rating 5 out of 5]

Acabo de llegir Prometeu de mil maneres i quin viatge. Una autèntica obra d'art. Una novel·la eròtica, una novel·la amb consciència de classe i una novel·la d'intriga. Una història que gira i gira. Capes i capes impregnades d'inevitable tragèdia i del dolor de les coses que no poden ser. Una trama en una Palma molt present dominada per famílies poderoses colonitzades per l'espanyolisme amb obres explotats laboralment i sexualment. Imprescindible

M'ha fet pensar molt en l'univers de Marysé Condé amb aquest univers d'amors condemnats, ambient màgic carregat i tragèdia. També en Ramona, adeu de Montserrat Roig pel fet de ser una nigassa familiar i també perquè (si no em falla la memòria) hi havia una polifonia de veus que anaven teixint la trama.

[Mònica Villanueva · Rating 4 out of 5]

Una tragèdia en majúscules i amb totes les hipèrboles necessàries. M'ha encantat el retrat social de Palma de Mallorca, l'ambient del cafè i la feina dels cambrers, la caracterització de la burgesia illenca, els contrastos entre un món i l'altre, l'estil narratiu fragmentari, la fusió entre thriller i novel.la de creixement, el dialecte mallorquí i els seus mots d'entrada un xic difícils, preciosos quan li agafes el gust a la llengua.
La crisis existencial del protagonista si sóc sincera se m'ha fet una mica pesada. Ja no diguem el senyoret Carles, que és de bofetada, però això ja forma més part de la identitat del personatge. En canvi, el neguit aquest que rosega el fetge d'en Prometeu me l'ha acabat rosegant una mica a mi també.

[Adrià Nicolàs i Aragó · Rating 3 out of 5]

Una història rocambulesca barrejant tot un batibull de personatges, cadascun explicat amb una narrativa diferent, tal i com la història que narren.

Al principi em va costar molt entrar, entre insults a cada pàgina, grolleries i maneres barroeres. Però, mica en mica t'hi scostumes i acabes submergit entre tots els personatges. Després, ja no te'n pots desdir i acabes llegint el llibre amb una mà sostenint-lo i l'altra tapant-te la boca d'esglai.

Quina delicia boja llegir en Llorenç i quin pal en Rafael, que ja fa basarda abans de llegir que es tracta d'ell.

[Marta Ibáñez · Rating 4 out of 5]

El que al començament sembla la història d'una parella de gais amb la seva tempestuosa vida sentimental i sexual es converteix en una novel·la negra amb tot un grup de personatges a través dels quals es mostra la vida Mallorquina. Fer tot això en un llibre és molt complicat i en Rebassa ho aconsegueix. En alguns moments pot resultar repetitiu a lʼhora dʼexplicar les relacions entre els personatges. Tot i aquest punt el llibre m’agradat molt

[Pere · Rating 2 out of 5]

Romeo i Julieta versió gay. A part d’això poca cosa més.
Un llibre ple de farciment que podria explicar-se amb la meitat de pàgines.
Una redacció verborreica que enfarfaga i no aporta res. Personatges poc definits i superficials presoners del seu karma.
Històries paral•leles previsibles amb finals propis de culebrots de dobretaula. Igual que el final de festa dels protagonistes proncipals.
Què m’ha agradat? L’ús de la variant dialectal de Mallorca.

[Quim Ruiz · Rating 3 out of 5]

Em va costar un poc entrar, però després he disfrutat molt de la lectura d'este llibre -tot i que he de reconèixer que al final ja se'm feia un poc llarg-. Més enllà de la trama, m'ha interessat sobretot com Rebassa construeix els personatges per mostrar-nos un retrat contemporani d'una Palma travessada pel turisme, l'hostaleria, les velles fortunes de sempre, etc.

[Xavi · Rating 2 out of 5]

La primera part te 213 pàgines que es podrien reduir a 50.
La segona part es mes distreta.
Molt repetitius algunes descripcions dels personatges principals i les seves relacions.
Moltes referències a llocs, carrers, places, bars i restaurants de Palma, si no hi has estat mai no t'aporten res si no ets mallorquí.
Decebut que l'hagi premiat Omnium.

[Pere Renedo · Rating 5 out of 5]

“És tan sols amb tu que visc i em multiplico. És en la teva absència que l’ànima se m’esqueixa i pels cruis hi baden roses. És sense bena als ulls que t’estimo. És que no puc viure sense tu, és que no vull viure sense tu”

[Marc Garcia · Rating 3 out of 5]

Costa d’entrar-hi però després es entretingut. Lluita de classes i amor tràgic.