Prometeu de mil maneres

by Carles Rebassa i Giménez

Prometeu Dolors viu a Palma i fa de cambrer en una cafeteria del centre. El sotrac que és la seva vida s’ha capgirat després de conèixer, en un lloc nocturn de piques, el jove Carles. D’aquell moment ençà, la vida de Prometeu esdevé una lluita per a protegir la pròpia identitat dels amics, els amants, la feina, la ciutat, els assassins, la mort.
«Jo no em prenc seriosament la feina. Això no és la meva feina. Aquí sóc obedient, verinós, callat, més atractiu fins i tot que la imatge del mirall. Però no m’interessa que la gent hi estiga bé, al Cafè. Me’n fot, tant me fa si em diuen “Gràcies, molt amable”. Sóc en Prometeu Dolors, jo, ningú altre.»
Prometeu de mil maneres és una novel·la coral que amalgama el desig, la desesperació, la mentida, la lluita de classes, la marginalitat i la necessitat d’amor en una ciutat, Palma, que no se sap regenerar sense destruir-se, com els protagonistes d’aquest llibre. Com un Prometeu encadenat.
«El vaig veure passar amb la bicicleta. Era dijous, me’n recordo. I me’n recordo sobretot perquè el vespre era càlid i sec, i hi havia molta llum dins la fosca. Acabava d’arribar.»
«L’estat anímic de l’home que era jo? Tenir consciència de la vergonya que era, a la meva edat, parlar de coses com “la meva vida”.»

383 pages, Kindle Edition

Published March 24, 2026

About the author

Poeta i escriptor de Palma. També ha escrit sota l'heterònim Bartomeu Matagalhs (Poezies, 2001).

Ha publicat els poemaris Requiescat in pace (1998, amb Pere Perelló), Poema B (2006), Els joves i les vídues (2006, premi Ausiàs March de poesia), Pluja de foc (2016) i Sons bruts (2018, premi Carles Riba de poesia).

Amb la seva primera novel·la, Eren ells (2016), guanyà el premi Ciutat de Tarragona Pin i Soler i el Ciutat de Barcelona de literatura catalana.

Col·laborà braç a braç amb Antoni Artigues i la companyia Mag Teatre, a través de la qual escenificaren obres de Joan Oliver, Palau i Fabre, Blai Bonet, Joan Brossa, etc. També ha treballat amb el músic Toti Soler, concretament a l'espectacle Un home reparteix fulls clandestins (2004), un homenatge a Brossa. Tornaren a coincidir a l'espectacle Deu catalans i un rus (2005).



Contingut elaborat per Xesc Alemany.

Reviews

[Marta Cava]

El vaig començar diumenge nit i m'he anat passejant amb el llibre per tot arreu (cosa que no acostumo a fer amb llibres tan totxos) per anar-lo llegint de mica en mica. M'ha atrapat com el jove Carles i en Prometeu Dolors queden atrapats en un espiral de desig que no va com ha d'anar: ara ens estimem brutalment i ara no, ara un és massa benestant i l'altre massa classe obrera, ara no podem passar ni un segon separats i ara hem d'allunyar-nos. Tot i que pugui semblar més una novel·la negra, és més aviat una tragèdia grega. I s'agraeix que una història catalana fugi de Barcelona, trobi recer a Palma i una hagi de consultar l'Alcover-Moll per conèixer el significat d'alguns mots mallorquins que desconeixia. En resum: premi merescudíssim.

[Quim Vinyes i Busquet · Rating 5 out of 5]

Me’l vaig començar l’endemà de Sant Jordi i no he pogut parar de llegir-lo… quina puta passada com escriu en Carles Rebassa, quina història més bona, no sé què més dir, correu a llegir-lo i dieu-m’ho vosaltres. 11/10

[Roser Sebastià · Rating 5 out of 5]

M’ha semblat moltes novel•les dins d’una novel•la i moltes veus, totes clavades. Sobretot m’ha sorprés i interessat com presenta Palma i la força contracorrent i mitològica que la ubicació imposa a la història. Se m’ocorre molta gent en gustos lectors diferents a qui recomanar-la. Llegiu-la!

[Emma Granyer]

M'ha entusiasmat.

[Carlos · Rating 2 out of 5]

Un cop més, una història de noi gai amb traumes socioafectius i experiències sexuals sòrdides. Res de nou sota el sol. De fet, la mateixa historieta de sempre. Em pregunto si els autors que escriuen aquestes històries ho fan buscant l’autocompassió de les masses (de nois gais amb traumes socioafectius i experiències sexuals sòrdides). Com a filó de negoci, em sembla una idea insuperable. Com a idea artística i creativa, és terreny cremat... cremadíssim. Si a tot això hi afegim la seva bona dosi de llenguatge poètic de dubtosa justificació, ens queda aquesta mena de llibre... Rostolls cremats, però ben ornamentats.

[Pol · Rating 3 out of 5]

Free Hermínia

[Miquel Tapias · Rating 5 out of 5]

Un bon llibre. Obra coral amb moltes veus que costen d’escoltar i a voltes entendre. Decadència d’una estirp, d’una societat i d’uns desitjos.

[Berta Armangué · Rating 5 out of 5]

Al principi vaig pensar que em costaria, però un cop hi he entrat ha sigut tot un viatge! Un noi jove gay i amb una feina precària intentant sobreviure a una Mallorca podrida….tot pot sortir malament. És estupendo.
Gràcies estimat novio molt bon llibre d sant jordi <3

[Josep Tena Hernández · Rating 4 out of 5]

He de reconèixer que al principi em va costar una mica entrar-hi, però, un cop dins, no he pogut parar de llegir. La manera com està narrat i les veus interiors dels personatges m'han fascinat.

[David Brun · Rating 3 out of 5]

Aviam, primerament vull deixar clar que penso que la novel·la està molt ben escrita. L'ús del català és molt ric, gens pretensiós i alhora amb un lèxic molt ben triat cosa que fa el ritme de lectura lleuger. Tanmateix no sé ben bé que pensar-ne... merescut permi Sant Jordi però a nivell de contingut m'ha quedat una mica pobre. Sento que s'hi està el 70% del llibre situant, fent-nos coneixedors dels personatges (que són molt rodons) i fent rodar la trama en un mateix escenari fet que m'ha generat no entendre ben bé exactament què volia compartir l'autor, aleshores en el 30% restant transcorre el nus i desenllaç que fa la impressió de necessitar un desenvolupament ràpid i, per tant, precipitat. Crec que encara necessito processar una mica el llibre però la sensació és molt de gris.
PD: si que mentre ho llegia el fet de ser tan agressiu narrant feia que ho llegís amb un punt d'incomoditat.

[Marçal C · Rating 3 out of 5]

m'ha agradat però sin pena ni glòria, a estones sembla q no sap on vol anar i suposo q és el q pretén però q dir... imagino el món q em vol pintar i hi entro però m'ha esgotat amb tant insult, com si fos una competició de vocabulari. El últim terç m'ha sorprès i decebut en cert punt, previsible i crec que si hagués acabat abans m'hauria agradat més el llibre

me'l ha passat la ministra (la meva mare)

[Meritxell Català Dordal - llegirperviurevides · Rating 3 out of 5]

Enllaç al blog: https://llegirperviurealtresvides.blo...

"Palma també és això: un lloc per a viure-hi i ser un mateix mentre els mesos es van instal·lant en les estacions."

Prometeu és el nom del protagonista d'aquesta novel·la que, com en el mite clàssic, està encadenat a l'autodestrucció. Per més inri, es diu Dolors de cognom. Prometeu Dolors, doncs.

Prometeu de mil maneres és una novel·la coral que ens transporta a Palma de Mallorca, però no a la imatge de la ciutat que tenim de l'estiu, el sol i els turistes, sinó a la que sobreviu durant la resta de mesos de l'any. El Cafè de la família Antich és el nucli que uneix tots els personatges d'aquesta història que s'estén com una teranyina. A la novel·la trobem moltes veus que es van barrejant, de manera que la perspectiva del narrador va canviant.
Però no només canvia la veu del narrador, sinó que la història ens arriba fragmentada i en el conjunt és un exercici literari complex i lleugerament experimental pel que fa a la forma.

Rebassa construeix una amalgama de personatges i ambients que xoquen entre ells. D'una banda, tenim l'ambient dels treballadors del Cafè, que és el caprici de Donya Kiss, la filla de l'oligarca mallorquí Don Lluís Salvador Antich i Romaní. De l'altra, l'ambient familiar benestant dels Antich, amb tot el patrimoni que tenen, la importància de mantenir les aparences, però on també hi ha qui se surt de la norma, com el jove Carles, que inicia una relació clandestina i força tòxica amb en Prometeu.

"Quan baixa, tots dos anam d’uniforme. Jo, de drap, i ell, de seda. [...] Quin dia agafaré el jove Carles i li diré que abandonem aquest món que ens classifica, que ens col·lecciona? Quin dia em mirarà a la cara i serà per a dir-me sí?"

Se'm fa difícil resumir la trama d'aquesta novel·la sense aixafar-vos-la. Hi passen moltes coses, hi ha molts personatges i molts detalls.
Prometeu de mil maneres és una història fosca que explora les relacions humanes entre treballadors, dins la família, però també entre amos i assalariats, rics i pobres. La lluita de classes, la falta d'amor, la destrucció i la soledat acompanya tots els personatges i els aboca a una espiral de desig –sexual, de ser estimat i acceptat, de poder– de la qual no saben sortir.

M'ha semblat una novel·la amb una porta d'entrada difícil. La lectura dels primers capítols em requeria força concentració per entrar en la cadència i la veu narrativa de l'autor. Una vegada dins la teranyina de relacions que envolten el Cafè, la segona part m'ha semblat més assequible. Salvant les distàncies, m'ha fet pensar en quan llegeixo Ali Smith, que em costa entrar, però m'atrapa brutalment i tota la novel·la és una mena d'experiment.
Rebassa fa gala d'un català literari i viu, a voltes poètic, amb un lèxic riquíssim que m'ha portat a fer més d'una consulta al diccionari Alcover-Moll (i m'encanta quan em passa això, especialment en autors que escriuen en català).

Prometeu de mil maneres és un viatge que no és de plaer, sinó més aviat el contrari. Maria-Mercè Marçal ja ho deia, que «L’escala fosca / del desig / no té barana.»

"De vegades sembla que Palma no sap reconstruir-se, rehabilitar-se, sobreviure a la pròpia mortor."

[ElFalleret · Rating 4 out of 5]

Presentia que seria un llibre com una pel·licula independent europea sobre amor gai en un context desalentador. I efectivament és això però també és moltes més coses. M’hi ha costat entrar, però una volta dins la història, esta tenia una cosa fosca que m’atreia. Les reticiencies, els odis, el poder, la classe i els desitjos dels personatges. La majoria d’ells menyspreables. Sorpreses que venen de sobte. Un llenguatge àcid i exhuberant. Un model lingüístic interessant i un no parar de paraules d’ací i d’allà. Una gran diversitat d’estils i veus narratives. Moltíssimes referències i reflexions sobre la vida i la gent de Palma i de Mallorca, moltes de les quals se m’escapen, però que han estat una bona oportunitat per acostar-se a la seua realitat. Esperava un poquet més de sexe, però tampoc ha estat precís. M’ha agradat el llibre.

[Maria del Mar · Rating 3 out of 5]

El resum podria ser: anau vius que una enravenada no us faci perdre el corbam! No m'ha acabat de fer: una història que no s'aguanta, uns personatges massa plans (sobretot els femenins) i un protagonista que està encantat d'haver-se conegut. Però el que més mal fa és el model lingüístic... Quin mestall!

[Joan Moragues · Rating 5 out of 5]

De les novel·les més ben escrites que he llegit en molt de temps. Un llenguatge esmolat i una història colpidora.

[Verónica Sáez Moragues · Rating 5 out of 5]

Impuls autodestructiu, desig, ambicions i poesia brollant pels carrers d'una Palma que no ofereix recer. Quin guster he passat de llegir-ho!

[Eduard · Rating 3 out of 5]

Un mallorquí a vegades difícil de seguir amb una història massa introspectiva.

[Bernat Juan · Rating 3 out of 5]

Un llibre víctima de l'excessiva ambició de l'autor i de la manca de definició lingüística dels seus personatges, que els converteix en titelles sense caracterització. Una pena.
Vol ser un comiat de Ciutat i esdevé un whodoneit truculent i tramposet.
Podia haver estat de mil maneres, però la 1001 no és gaire memorable, excepte com guia per passejades per als nouvinguts a Ciutat.

[Elias Serhed · Rating 4 out of 5]

UN PREMI SORPRENENT
Després d'uns darrers Premis Sant Jordi una mica irregulars, aquest ha sigut realment interessant. L'estil de l'autor és molt bo i el llenguatge -tot i no entendre un munt de paraules que apareixen- és genial. M'encanta la quantitat d'insults que m'he trobat, alguns em semblen una meravella. I amb un parell de plot twists inclosos.
Potser una mica massa llarg, però passa molt bé.

[Biel Marieges · Rating 5 out of 5]

QUINA FANTÀSTICA NOVEL·LA!!

UAU…. La història és espectacular, plena de matisos, de rencors i d’una ciutat que, lluny de ser el que era, encara manté els seus vells costums, persones i rutines (encara que a un altre galàxia).

Però el millor, i de bon tros, és la poesia que forma cada una de les frases que ha escrit en Carles Rebassa. Un llegir tan còmode i a la vegada tan culte, una sensació d’estar presenciant una obra d’art amb cada lletra escrita en aquest llibre.

Prometeu de mil maneres ha sigut un tornar. Tornar a reivindicar allò que se’ns està prenent: la llengua i la pàtria. Mallorca i el mallorquí no formen part de la cultura espanyola, sinó que son part fundamental del llegat català.

Gràcies Carles, et mereixes aquest i mil premis Sant Jordi més. QUIN DESCOBRIMENT.

[oriol abelanet]

Sabia que podia agradar-me, però no tenia clar on em ficava quan vaig començar a llegir-lo. L’he acabat amb poc més d’un mes, en unes setmanes molt atabalades (un altre cop els llibres acompanyen!!!) i he pensat que en un altre moment m’hagués menjat la novel·la amb deu o quinze dies.

“Prometeu de mil maneres” és una història d’amor desesperada, nihilista (fins i tot) i autocentrada. Es descriu l’amor des del comportament humà que idealitza i romantitza, però que també toca de peus a terra, entén i comprèn. Em refereixo a l’amor apassionat d’en Prometeu, el cabronisme del jove Carles, la idealització d’en Naïm…

Aquest amor esclata en conflictes personals i de classe al voltant del Cafè, el 1996 i la Palma pre-estiuenca. A través de la quotidianitat d’aquests entorns s’hi il·lustren dues realitats contraposades a la Mallorca turistificada. Els treballadors fotent mà a la caixa, l’odi de classe als gintònics de després del curro, la centralitat de l’herència en les famílies privilegiades…

He pogut connectar amb el protagonista en la seva desesperació vital i el seu amor dependent, insà i tòxic. També en la seva ràbia i el seu odi.

L’expressió i narrativa de Carles Rebassa m’ha impressionat al mateix temps que satisfet, tenint en compte que podria haver-me esperat alguna cosa de l’estil. Les paraulotes, la politització del llenguatge i els jocs de paraules, així com els “putes”, els “caguntot” i els cent mil insults que utilitza, donen ritme i dinamisme al relat. En aquesta línia, també en destaco la narrativa valenta, incomodant i trempada de Rebassa, que descriu el sexe homosexual, l’erotisme, els joves fumant porros en una plaça o la brutícia d’una casa, com si es tractés d’una imatge ben viva.

Valoro positivament que no hi hagi un excés de personatges i que la majoria siguin prou rodons: en Prometeu, l’enamorat; en Carles, el ric; en Camacurta, el boig (i sense mare); en Rafael, l’encarregat; la senyora Kiss, la filla hereva; en Naïm, l’adolescent idealista… Tot plegat és suficient per presentar-los a tots amb la curesa justa i sense complicacions innecessàries.

Necessitem milions d’escriptors més com en Rebassa i milers d’històries com les d’en Prometeu per poder explicar també les nostres vides: des del nostre tros de món, els nostres cossos, els nostres odis i els nostres deliris hiper-sexuals, rabiosos i anti-espanyols.

Que visqui la literatura catalaníssima, a la mallorquina, homosexual, dissident, gamberra, de classe i en català!

[Marina · Rating 1 out of 5]

No he sigut capaç de passar de la pàgina 100. No he connectat gens ni amb la manera d'escriure, ni amb la història

[Alberto · Rating 4.75 out of 5]

Carles Rebassa construeix una novel·la dura i vibrant centrada en Prometeu Dolors, cambrer en una Palma que el devora i el defineix. No és un heroi ni un mite: és un home que intenta sostenir-se entre el desig, la precarietat i les relacions que l’arrosseguen, especialment amb en Carles, figura clau en la seva deriva emocional.
La llengua és directa i sense concessions, i la ciutat es converteix en un personatge més: un espai de nit, de violència i de supervivència. Rebassa retrata la vulnerabilitat i la resistència amb una intensitat que enganxa i incomoda.
Una novel·la potent ideal per a qui busca una veu literària crua, contemporània i profundament humana.

[Miquel Amengual · Rating 4 out of 5]

Una novel·la amorosa, social i negra molt ben escrita, amb nombroses picadetes d'ull a referents literaris i musicals. Dels tres aspectes, pot ser el de la intriga és el que arriba a menys altura, i així i tot, aconsegueix enganxar. D'una cosa no hi ha dubte, el Prometeu passarà a ser una novel·la important a l'hora de parlar de Palma com a objecte literari.

[Elna · Rating 3 out of 5]

La primera part m’ha costat més que la segona. Diversos capítols no els he acabat d’entendre. La segona part ja ha sigut més entretinguda.
M’ha molestat una mica el vocabulari tan malsonant que fan servir els personatges, suposo que m’ha sortit la vena de profe o algo

[Jose17 · Rating 5 out of 5]

Meravella de la literatura contemporània catalana.

[Guillem · Rating 4 out of 5]

Va millorant a mida que vas avançant, costa una mica alguns mots mallorquins...

[Ivan · Rating 3 out of 5]

És un llibre al principi complex, però la història acaba enganxant, potser massa esterotip de les relacions homosexuals , però descriu molt bé les relaciones entre la classe mitja i alta i el desig del poder. Tot acaba com una tragèdia grega, però la escriptura i la descripció dels personatges destaca en aquesta nota amb molt bona nota.

[Pol Sancho · Rating 5 out of 5]

Quina meravella de llibre!

[Benet · Rating 5 out of 5]

Ha estat un viatge frenètic a través d'una Palma reviscolada i molt autèntica. Amb un mallorquí preciós i ple de registres diferents, m'ha atrapat una trama que guanya conforme avances el llibre.