me n’havieu parlat tant que no m’he pogut sorprendre d’estar llegint un llibre tan fet a mida. tot i així lhe gaudit molt!! fa il·lusió poder veure a través dels personatges unes experiències de lluita que ens han precedit. hem d’espavilar!
pfff he rigut i he plorat molt! jo que penso molt amb com era sants fa anys i en l'hamsa.... està molt bé que facin un llibre i que a sobre parli de com eren els joves d llavors i com es veien capaços de tot!!
llegiu-vos-el!! també està molt bé i fa risa veure com els anarcos lit parlaven dels indepes llavors i les "disputes" entre els d gràcia i sants!!
Una novel•la molt ben escrita, de manera molt fresca i que t'enganxa. Sobretot pels que també vam ser rebels a la nostra manera quan erem adolescents, t'encantarà!
Un llibre que m'ha portat de nou a l'adolescència i als tímids inicis de l'adultesa, en aquell punt en que no saps què fas i et penses que tot és de vida o mort i que les decissions s'han de prendre de pressa perquè tot crema. Amb alguns records compartits, m'han vingut les olors i els colors de l'època i moltes de les sensacions. Les primeres manis de pardilles, el moment en que ja et veus veterana i t'atreveixes a donar lliçons als altres, els piques entre Sants i Gràcia i per mi, molt, la universitat. I molt especialment, la mort del Guillem. No el coneixia, no personalment, però tothom es va sentir molt tocat. Era molt jove, de la nostra quinta i ja mai no es farà gran. Una època que potser tinc idealitzada per ser tan jove en aquells moments, però que també va tenir els seus punts negres. Però quina època no els té? Un plaer llegir en Joan i les seves peripècies entre cases okupes, assemblees, reivindicacions, festes i manifestacions.
No deixis que el foc s'apagui, de Joan Canela, és una obra colpidora i de lectura àgil que convida a reflexionar sobre la memòria, la identitat i la importància de mantenir vius els nostres ideals, fins i tot en les circumstàncies més difícils. Amb una prosa viva, propera i un profund compromís, l'autor no es limita a narrar una història, sinó que construeix un relat ple de dignitat i resistència que fa que el lector es pregunte fins a quin punt està disposat a defensar allò en què creu.
És un llibre que connecta la trajectòria dels seus personatges amb preguntes fonamentals sobre la societat i el nostre paper en ella. M’ha agradat especialment el seu missatge de perseverança i de no rendir-se mai, recordant-nos la necessitat de mantenir sempre encesa la flama de les nostres conviccions. Una lectura imprescindible i molt recomanable per a qui busque una obra que combine emoció, reflexió i mirada crítica.
Novel·la que t’empasses en 2 dies, més si has viscut a Barcelona i has tingut relació amb el món okupa. Genial per no oblidar un tros de la història que ens va marcar a molts que vam arribar després.
M’encantaria xerrar amb l’autor per saber fins a quin punt exacte hi ha de ficció i fins a quin punt hi ha de batalletes personals reals… El moment d’Ada alcaldessa omg m’he quedat tiesa