What do you think?
Fins a tocar el cel
304 pages, Paperback
Published June 10, 2026
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 6 of 6 reviews
June 30, 2026
PRIMERES IMPRESSIONS:
Com sempre tindreu la ressenya ben pensada i ben escrita d’aquí a uns dies al perfil d’Instagram!
Per fi tenim romcoms que passin a Catalunya i que tinguin un rerefons que valgui la pena! Està ben escrita i, sobretot la segona meitat, enganxa molt.
A millorar us diria que les dades i vivències que podem tenir els castellers de debò. Faltava un pèl de recerca però molt contenta que la cultura popular formi part de les novel·les juvenils de casa nostra!
Com sempre tindreu la ressenya ben pensada i ben escrita d’aquí a uns dies al perfil d’Instagram!
Per fi tenim romcoms que passin a Catalunya i que tinguin un rerefons que valgui la pena! Està ben escrita i, sobretot la segona meitat, enganxa molt.
A millorar us diria que les dades i vivències que podem tenir els castellers de debò. Faltava un pèl de recerca però molt contenta que la cultura popular formi part de les novel·les juvenils de casa nostra!
July 4, 2026
En general, és un bon llibre de literatura juvenil per passar l'estona. La trama és ben senzilla de noia coneix a noi (noi coneix a noia?), però ja és el que busquem quan llegim aquests llibres.
Els personatges són carismàtics, però no s'acaben de desenvolupar de tot. Trobo que m'han faltat pàgines per coneixe'ls més, perquè a vegades em semblaven més interessants els secundaris que els protagonistes.
Estic molt contenta que s'hagi fet un llibre romàntic de cultura popular, peeeero escollir els castells sense ser castellera pot ser una gambada, i ho ha sigut en moltes coses. Fa uns 13 anys que sóc castellera, i hi ha moltissims errors, tòpics (que follem no, això és veritat) i llicències narratives que fan sortir molt de la història i penses "ENSERIOO?".
Trobo que moltes coses es podrien haver arreglat amb un/a lector/a beta casteller/a.
Ara ve la xapa castellera:
• És joveS de valls, i els seus integrants són de la joves de valls, no de la jove.
• Que una de les excuses per no veure's sigui que una es de vilafranca i l'altre de la vella no té cap mena de sentit. Tots hem tingut amics i rotllos en altres colles i no paaassa res. Aquest recurs potser només hagués funcionat amb vella/joves o altres colles super enfrontades. No és el cas de lagartus i vellacos.
• Tot el tema competitiu en general fa molta mandra. No dic que hi hagi gent q no sigui així, però no és la tònica general del món casteller.
• Moment en què el cap de colla diu que necessita el protagonista perquè es lateral... Això no passa amb els laterals... Qui val, val i sino...
• No es voten en assemblea els castells que es portaran a la diada, ho decideix tècnica, moment molt cutre.
• Es impensable que Vilafranca es plantegi fer un 3d7 a Sant Fèlix. És com si estas acostumat a fer Iron Mans i de cop dius que el cap de setmana més important del món per tu, només faràs una curseta de 5km.
• La invenció de la diada de colles campiones del concurs la compro, perquè existeix, però no son les 4 millors colles del rànquing, mek. Tampoc es fa a Valls, ni per Sant Joan, marramek.
• Hi ha un moment que el Quim és a la pinya d'un castell folrat, fent de "lateral" i se li veuen els braços. WTF, la pinya no va així quan esta folrada.
• La part de l'Inter me l'estalvio perquè entenc que és llicència narrativa 100%
Aquests són dels que me'n recordo. De veritat que el llibre està bé pero pufffff, castellerament fluixíssim.
Els personatges són carismàtics, però no s'acaben de desenvolupar de tot. Trobo que m'han faltat pàgines per coneixe'ls més, perquè a vegades em semblaven més interessants els secundaris que els protagonistes.
Estic molt contenta que s'hagi fet un llibre romàntic de cultura popular, peeeero escollir els castells sense ser castellera pot ser una gambada, i ho ha sigut en moltes coses. Fa uns 13 anys que sóc castellera, i hi ha moltissims errors, tòpics (que follem no, això és veritat) i llicències narratives que fan sortir molt de la història i penses "ENSERIOO?".
Trobo que moltes coses es podrien haver arreglat amb un/a lector/a beta casteller/a.
Ara ve la xapa castellera:
• És joveS de valls, i els seus integrants són de la joves de valls, no de la jove.
• Que una de les excuses per no veure's sigui que una es de vilafranca i l'altre de la vella no té cap mena de sentit. Tots hem tingut amics i rotllos en altres colles i no paaassa res. Aquest recurs potser només hagués funcionat amb vella/joves o altres colles super enfrontades. No és el cas de lagartus i vellacos.
• Tot el tema competitiu en general fa molta mandra. No dic que hi hagi gent q no sigui així, però no és la tònica general del món casteller.
• Moment en què el cap de colla diu que necessita el protagonista perquè es lateral... Això no passa amb els laterals... Qui val, val i sino...
• No es voten en assemblea els castells que es portaran a la diada, ho decideix tècnica, moment molt cutre.
• Es impensable que Vilafranca es plantegi fer un 3d7 a Sant Fèlix. És com si estas acostumat a fer Iron Mans i de cop dius que el cap de setmana més important del món per tu, només faràs una curseta de 5km.
• La invenció de la diada de colles campiones del concurs la compro, perquè existeix, però no son les 4 millors colles del rànquing, mek. Tampoc es fa a Valls, ni per Sant Joan, marramek.
• Hi ha un moment que el Quim és a la pinya d'un castell folrat, fent de "lateral" i se li veuen els braços. WTF, la pinya no va així quan esta folrada.
• La part de l'Inter me l'estalvio perquè entenc que és llicència narrativa 100%
Aquests són dels que me'n recordo. De veritat que el llibre està bé pero pufffff, castellerament fluixíssim.
September 23, 2026
3,25/5 ⭐️
Aquest llibre m'ha provocat sentiments contradictoris. Per una banda m'encanta poder llegir llibres que segueixen corrents literàries com "l'enemies to lovers" en català, a més amb l'història situada en un entorn tan emblemàtic de la nostra cultura com son els Castells. Les referències a la música, les tradicions i fins i tot la cultura audiovisual ha fet que gaudís molt d'algunes parts del llibre.
Això si, tema castells, no en soc experta ni de bon tros però hi ha hagut un parell de coses que no m'acabaven de quadrar. Al acabar el llibre he llegit ressenyes d'altra gent que si en sap, i he entès per què.
D'altra banda, tot i que he estat bastant immersa en la trama, l'estil d'escriptura no és el meu preferit i en alguna ocasió se m'ha fet una mica pesat. A més, en ocasions sentia que estava més involucrada en la trama dels personatges secundaris que dels principals. El Quim i la Nora han començat tenint moltíssima química i poc a poc he anat notant com es desinflava la tensió. Per últim m'ha tocat bastant la moral que després de TOT el llibre amb la Nora menjant-se el tarro per la Susi, que al final no haguem vist la resolució d'aquest drama. M'ha donat la sensació que l'autora no havia pensat que passaria i directament ho ha decidit deixar fora...
En general, no es convertirà en el meu llibre preferit ni de bon tros, però ha estat prou interessant.
Aquest llibre m'ha provocat sentiments contradictoris. Per una banda m'encanta poder llegir llibres que segueixen corrents literàries com "l'enemies to lovers" en català, a més amb l'història situada en un entorn tan emblemàtic de la nostra cultura com son els Castells. Les referències a la música, les tradicions i fins i tot la cultura audiovisual ha fet que gaudís molt d'algunes parts del llibre.
Això si, tema castells, no en soc experta ni de bon tros però hi ha hagut un parell de coses que no m'acabaven de quadrar. Al acabar el llibre he llegit ressenyes d'altra gent que si en sap, i he entès per què.
D'altra banda, tot i que he estat bastant immersa en la trama, l'estil d'escriptura no és el meu preferit i en alguna ocasió se m'ha fet una mica pesat. A més, en ocasions sentia que estava més involucrada en la trama dels personatges secundaris que dels principals. El Quim i la Nora han començat tenint moltíssima química i poc a poc he anat notant com es desinflava la tensió. Per últim m'ha tocat bastant la moral que després de TOT el llibre amb la Nora menjant-se el tarro per la Susi, que al final no haguem vist la resolució d'aquest drama. M'ha donat la sensació que l'autora no havia pensat que passaria i directament ho ha decidit deixar fora...
En general, no es convertirà en el meu llibre preferit ni de bon tros, però ha estat prou interessant.
June 28, 2026
Fins a tocar el cel m’ha sorprès molt positivament. Tot i que és una novel·la romàntica enfocada principalment a un públic juvenil, he trobat que la història aconsegueix enganxar el lector, especialment des de la meitat del llibre fins al final. En aquesta part, la intriga i les emocions fan que vulguis continuar llegint per descobrir què acabarà passant amb els personatges.
Personalment, li posaria un 4 sobre 5. Crec que la meva edat, al voltant dels trenta anys, fa que no li acabi d’atorgar la màxima puntuació, ja que potser no m’he sentit tan identificada amb algunes situacions com ho faria un lector adolescent. Tot i això, considero que és una molt bona novel·la per a un públic jove, perquè tracta temes amb els quals és fàcil sentir-se identificat: els primers amors, les primeres ruptures, el dolor que comporta acabar una relació quan encara estàs enamorat o enamorada, i com les experiències viscudes durant la infància poden influir en la manera com afrontem les relacions i les emocions quan ens fem adults.
En definitiva, és una lectura emotiva, entretinguda i molt recomanable per a lectors adolescents i joves adults que gaudeixin de les històries romàntiques amb una forta càrrega emocional.
Personalment, li posaria un 4 sobre 5. Crec que la meva edat, al voltant dels trenta anys, fa que no li acabi d’atorgar la màxima puntuació, ja que potser no m’he sentit tan identificada amb algunes situacions com ho faria un lector adolescent. Tot i això, considero que és una molt bona novel·la per a un públic jove, perquè tracta temes amb els quals és fàcil sentir-se identificat: els primers amors, les primeres ruptures, el dolor que comporta acabar una relació quan encara estàs enamorat o enamorada, i com les experiències viscudes durant la infància poden influir en la manera com afrontem les relacions i les emocions quan ens fem adults.
En definitiva, és una lectura emotiva, entretinguda i molt recomanable per a lectors adolescents i joves adults que gaudeixin de les històries romàntiques amb una forta càrrega emocional.
September 13, 2026
no mentiré, mel vaig començar a llegir pq la claus em va dir que sortien figaflawas lol. en general el llibre no m’ha agradat, fins literalment la meitat del llibre era avorridíssim, després millora pro pf. el tio es absolutament imbecil, el pau encara més. entenc que no es el punt principal de la historia pro crec q hagues estat molt bé “solucionar” el tema de la susi dins del llibre i no acabarlo aixi.
a mi esto de que fins q el quim no es troba a la ex no processa q estima a la nora… mha deixat tiesa
a mi esto de que fins q el quim no es troba a la ex no processa q estima a la nora… mha deixat tiesa
This entire review has been hidden because of spoilers.
July 11, 2026
El vaig començar a llegir sense confiar-hi gaire, només perquè crec que cal llegir tots els gèneres i sobretot perquè crec que cal que s'escriguin històries de tots els gèneres en CATALÀ.
M'emporto una boníssima sorpresa ja que m'ha divertit MOLT. He estar molt dins de la història, he empatitzat amb la majoria de personatges, m'he emocionat i he passat una gran estona entre Valls i Vilafranca!
Visca la Cultura Catalana i la literatura juvenil en català!
M'emporto una boníssima sorpresa ja que m'ha divertit MOLT. He estar molt dins de la història, he empatitzat amb la majoria de personatges, m'he emocionat i he passat una gran estona entre Valls i Vilafranca!
Visca la Cultura Catalana i la literatura juvenil en català!
Displaying 1 - 6 of 6 reviews