Una historia y un análisis de los atentados contra Franco.
Francisco Franco Bahamonde fue un tirano que violentó la democracia, encarceló, maltrató, ejecutó y sembró de miedo una sociedad amedrentada por una guerra extremadamente violenta y una posguerra cruel y larga. Por eso hubo muchas personas que se rebelaron contra él. Y otras, menos, que quisieron matarlo. Éste es el relato de aquellos que planearon el magnicidio del dictador para intentar poner fin a una pesadilla; aunque, paradójicamente, no acabaron con Franco, Franco sí acabó con algunos de ellos, y a otros los mandó a sus comisarías de tortura y a sus terribles cárceles.
Matar a Franco recrea especialmente el atentado con mayor probabilidad de éxito, el del Palacio de Ayete, en San Sebastián, en agosto de 1962, uno de cuyos protagonistas fue Jordi Conill Vall, el Camarada Bonet. Con extraordinaria fluidez y alguna pincelada de humor en un universo trágico, los distintos personajes y hechos reales que concurrieron se entrelazan hábilmente penetrando en la actividad de este militante de la conciencia, las ideas y la acción, cuyo sinuoso recorrido político le convierte en una figura clave para entender la evolución de la lucha antifranquista y su asentamiento en la democracia, desde entonces hasta hoy. La historia del Camarada Bonet es la de una vida que todavía pugnamos por exhumar del olvido.
Antoni Batista i Viladrich (Barcelona, 17 d'agost de 1952) és un periodista, musicòleg i escriptor català. Doctorat en Ciències de la comunicació, ha estat professor de la facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, "Teoria i pràctica de la redacció periodística", i de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, "Periodisme especialitzat en conflictes" i "Periodisme cultural". Ha impartit docència al màster d'Estudis Històrics, "Nació i Ciutadania", de la facultat d'Història de la Universitat de Barcelona. És professor del Postgrau de Direcció de Centres Educatius de la Universitat Rovira i Virgili. Ha treballat en diversos mitjans, va ser enviat especial del diari Avui als anys vuitanta, i també va treballar a La Vanguardia (1989-2003). Es va especialitzar en periodisme en situacions de conflicte, molt singularment en els casos d'Israel/Palestina, Irlanda i País Basc, temàtica sobre la qual ha escrit vuit llibres, en va fer el treball de recerca de doctorat i participa habitualment en seminaris, màsters i conferències. Codirigeix, amb el Dr. Antoni Segura, els seminaris anuals de la UB sobre el conflicte basc. Ha estat director d'Anàlisi i Estratègia del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya (2003-2006), director de Comunicació de l'Institut Ramon Llull (2006-2008) i director de Comunicació del Gran Teatre del Liceu (2008-2009).