Els viatges en el temps, ja siguin literals o metafòrics, cap al destí de la humanitat o cap a la pròpia infància, constitueixen un dels grans anhels de la nostra imaginació i, per tant, són una llaminadura a mans de qualsevol narrador. Perfectament conscients d'aquesta sort, vint-i-sis escriptors actuals ens ofereixen les seves visions del tema, cadascuna vinculada a una manera particular d'entendre la literatura. El resultat funciona com un calidoscopi de contes on es combinen les especulacions científiques amb les intrigues històriques, els retrats costumistes i els experiments formals, observats des d'òptiques tan diverses com la humorística, la filosòfica o la sentimental.
Antoni Munné-Jordà és un escriptor i llicenciat en història de l'art, un dels referents de la literatura de ciència-ficció a Catalunya i un gran coneixedor i divulgador d'aquest gènere. Va dirigir la col·lecció “porpra i plata” de Pagès editors.
M'ho vaig passar molt bé llegint-lo quan va eixir. Hi vaig participar amb una petita narració fruit de les meues obsessions que em fan confondre realitat amb elucubracions... Però no us espanteu, la resta de relats estan força bé. Una iniciativa magnífica.
És una valoració mitjana. Hi ha relats que hauria valorat amb major puntuació, com "Segones oportunitats" d'A. Munné-Jordà,"Zoo Palau" de Ruy d'Aleixo, "Un bosc de pollancres" de Yannick Garcia, "La crida més enllà del temps" d'Enric Herce, "Un Ictineu per al Nautilus" de Sebastià Benassar, "L'illa de Hainan" de Jordi Nopca i "Sota les hores" de Ramon Mas.
2'5/5 En conjunt crec que és massa irregular. Hi ha relats que m'han agradat, però són minoria. El projecte m'atreia molt, però no m'ha acabat de convèncer. http://dreamsofelvex.blogspot.com/201...
No he llegit tots els relats, però em queda pendent fer-ho en qualsevol moment, no ho descarto. El llibre pot ser revisitat en noves incursions. Insisteixo, com en altres comentaris a reculls de diversos autors, en el fet que aquests llibres són importants per al fantàstic en català, i cal defensar-los i seguir perseverant en la seva publicació, per donar pas a noves veus i consolidar aquelles que ja van tenint un bagatge important en el món literari en català.
M'han agradat els contes de Munné-Jordà, Joan Todó, Mar Bosch, Joan Jordi Miralles, Pere Grament, Albert Pijuan, Sebastià Jovani. La veritat, m'esperava més.
Males Herbes, en la seva missió de trencar barreres i portar les lletres catalanes allà on pocs altres l'han volgut portar, ens ofereixen ara un recull de contes molt especial. Aquesta antologia sobre viatges en el temps és, per damunt d'etiquetes, una prova viva de que la literatura catalana està en un moment de riquesa creativa com potser mai abans ha estat. Des de perspectives molt personals, la que es podria anomenar, sense por i sense embuts, primera divisió de la literatura catalana de gènere fantàstic o de ciència-ficció actual s'ajunta amb autors que representen el present i, sobretot, el futur de les lletres catalanes, però que potser encara no havien entrat en els terrenys de la literatura de gènere. El resultat? 26 històries ben diferents, que ens torben, ens fan riure, ens emocionen, ens meravellen, ens creen interrogants, ens despisten i ens fan veure la llum mentre ens fan viatjar, d'una o altra forma, per activa o per passiva, cap a punts incerts de l'espai-temps.
Fa escassament dos mesos que ha sortit a la venta aquesta antologia, però déu n’hi do el que se n’ha parlat, ja. Al bloc Fantàstik, per exemple, es va rebre el llibre amb entusiasme, i se’n va fer una acurada ressenya doble, just abans de Sant Jordi. En aquella ocasió no hi vaig poder participar (ars longa, vita brevis), però el llibre es va quedar al capdamunt de la meva pila de pendents, picant-me l’ullet perquè el llegís i en fes la ressenya al més aviat possible. Fins ara. El recull, malgrat aparèixer sota el subtítol de “26 relats de viatges en el temps”, no és una antologia de ciència ficció pura. Entre tots aquests relats hi han un bon nombre d’històries de viatges en el temps convencionals, és cert, però també hi ha un grapat de contes experimentals i surrealistes, viatges interiors, itineraris íntims, etc. És a dir, es tracta d’una antologia premeditadament heterogènia.