Quan Betlem Agulló descobreix el diari amagat del seu germà, retorna a aquells dies que la van marcar per sempre. A mesura que s’endinsa en les seues pàgines, reviu l’evolució d’un jove Guillem en la vibrant però perillosa València dels anys huitanta i noranta. L’esport, la música, les subcultures de carrer, els amics i, sobretot, la presa de consciència política davant les agressions del feixisme impune.
En aquesta obra necessària, Daniel Olmo i Cèsar Martí refan el relat silenciat de l’assassinat de Guillem Agulló. De la mà de la seua germana, la història bascula entre el passat i l’actualitat, i entre la realitat i la ficció, per evidenciar les amenaces de l’auge dels discursos d’odi. Una emotiva novel·la gràfica que va molt més enllà del símbol per apropar-nos a les vivències, lluites i esperances de diverses generacions de joves que durant dècades han plantat cara al feixisme als nostres carrers.
Recorregut emocional i polític per la València dels 90 fins l’actualitat, un llibre per a reflexionar sobre les coses que malauradament no han evolucionat tant com ens agradaria, però també es reflecteix un alè d’esperança en les noves generacions. Un llibre per a conéixer la història de Guillem, la més humana. Darrere dels símbols hi ha persones, i això tampoc n’hi ha que oblidar-ho.
El diari de Guillem ens proposa un recorregut imprescindible per la València convulsa dels anys 90, un escenari on les estructures de la dictadura es resistien a desaparèixer. A través de les seues pàgines, descobrim el Guillem més humà: el jove de Burjassot, fill de l'horta i de família treballadora, que amb només 18 anys combinava la vitalitat pròpia de l'edat amb un compromís social i polític incommensurable.
El relat, guiat per la veu de la seua germana Betlem, ens submergeix en la intimitat del seu diari. No és només la crònica d'una vida estroncada per l'odi, sinó també el testimoni d'una família —els Agulló i Salvador— que ha convertit el dol en una lliçó de dignitat, coherència i valencianitat. Una lectura vital per a comprendre el passat i refermar el compromís amb un futur sense injustícies.