No vingueu al poble a reposar

by Mar Camps Mora

No vingueu al poble a reposar traça una mirada sobre un tros de país. Mar Camps camina entre les Gavarres i l’Empordà a partir d’un enfilall de records, pensaments, notes i històries en un context delicat on els pobles s’han convertit en destinacions de repòs i desconnexió per a butxaques plenes.
Entre l’observació crítica i la sensibilitat literària, Camps dissecciona el fenomen d’un «èxode urbà» que busca pobles a mida; un desplaçament subtil que en transforma el paisatge i les dinàmiques i els converteix en escenaris de pessebre. Un llibre que no idealitza, que s’escriu des d’un lloc concret i que defensa una idea senzilla: els nostres pobles reclamen ser entesos com a centres en si mateixos.
Arromanguem-nos: parlem de silenciar campanes, de tallar accessos públics, de folklorització, de festivals d’estiu al «territori», de la mofa dialectal, d’Elsa Peretti o de l’Empordanet, «el jardí de Barcelona».

144 pages, Paperback

Published May 20, 2026

Reviews

[Trodeponent]

l'última L'ÚLTIMA cosa que m'esperave d'aquest llibre d'una gironina és vere-la parlar sobre la catalunya nova.......quan al principi diu que deixem als girofins fer una mica la renda perquè només ho fem els de la catalunya aufendosa....mira xuixarda meua sas com ens diem però no qui som sas com (no) arribar fins a les nostres terres perquè no tenim trens i gairebé no tenim carreteres però no sas d'on venim natres. encara sort que després mig ho rectifique i diu que mentre que la catalunya vella empordanesa-gavarrenca-nínxol microcomaral està morint de succés per ser massa figosa a natres simplement ens han no sé trinxat la terra i ens han invertit quantitats negatives de diners perquè no tinguem on treballar, on viure i on arrelar. no, no vull portaferrissar (gatekeepejar) les lloses (els estrugulejos) però a veure una cosa és que durant dècades t'hagin anat gentrificant que sí que és molt trist però que te posin un mapa de la província de tarragona en una diana, t'embenin els ulls i te facin tirar-hi un dard i que la probabilitat d'encertar en una comarca amb centrals nuclears sigui alteta POS VES. una cerca ràpida de no sé metres quadrats de territori trinxat per habitant entre la catalunya vella i la nova ja ens done algunes pistes. en fi, que torni ja el valero sanmartí i que los del sud mos matin a tots!!!!! que per cert el dia que en vai vere una enganxina a girona vai CRIDAR.

però en fi que mentre hi hagi xovinisme gironí reflectit en precisament gent com l'adrià pujol, que cite al llibre, i que un cop va escriure per melindro que lleida "és una ciutat que bruteja" pos ves no ho treballarem a l'escudella com la carlota xeix ce xeix i la lorde...

sí que hi ha una feina de documentació que odm propines i mini ratassies que eslapegen altíssim com que a palafrugell deien que hi havie més mar i cels perquè el campanar sense acabar espentejave titola hafhasfhsafhashf però no sé de vegades se me fa molt pesat estar llegint un llibre sobre la gentrificació dels pobles de l'empordà per culpa dels camacos (entenc??? perquè només parle d'ells??? però no hi ha gabatxos ni altres espècies invasores???) i que comenci a parlar-te d'una cosa després hi foti tres mil cites de pla de per mig acabi parlant del gormand dels àngels, demani disculpes per desvariar (i ho fa molts cops) i no acabi de cuinar cap conclusió....el que no pots fer és dir "deixeu germana cuinar" i fotre't tot el vi del sofregit abans d'encendre el fogó. de vegades cal una mica d'introducció nus i desenllaç perquè si no acabo amb la titolina feta una mandolina i ja no sé si estàs cuinant els camacos, si estàs parlant de campanes foses a la garrotxa o si vols flexejar de tot el que sas del teu racó de l'empordà/gironès que per cert....els límits comarcals a la catalunya vella no es destrueixen ni es creen simplement es krissegen....això de l'empordà del gironès/la llera del ter/l'empordà de les gavarres....la balcanització de girona no entenc res. i jo que em pensave que l'empordà anave de blanes a cadaqués....jo seré damnat però gerard quintana m'has ben krissejat tots aquests anys. però en fi tots aquests desvariejos tenen un "poc que no sé pas què" (je ne sais quoi en el dialecte gironí del francès) de.....assaig del jo??? aquella tendència de vulguer fer passar per assajos llibres que són una amalgama de feina de documentació, anècdotes personals (ok molt interessant la vida del pastor de les gavarres que tenie una somera que va atropellar la padrina de la mare del campaner de madremanya però ja he llegit la irene solà gràcies), apreciacions personals....no sé hi ha molta més carn magra que XUIA com diuen els gironins.

i hi ha dues coses de l'estil que m'han tocat una mica les campanes tant quarts com hores. en primer lloc, el tema puntuació i sintaxi ughhhhhhhhh hi ha moltíssima tematització (quan poses el pronom i el referent en una mateixa frase però un abans i l'altre després), moltíssim incís raro entre comes, molts dos punts....constantment hi ha com a intents d'aposició en què la segona coma es canvie pels dos punts i tot plegat li done com un aire d'oralitat una mica pesat. és com si el llibre t'estigués mastegant les idees tota l'estona!! i tampoc m'ha agradat la repetició constant de l'enumeració d'adjectius o noms en grups de tres (fat, desnerit, traït / desnerida, nyicris, escanyolida / sobralles, retalls i romanços). a més com a que intente establir moltes metàfores que de vegades patinen mes que l'embragatge dels camacos que baixen els pàrquings de centre comercial en punt mort com ara "l'escriptor, en canvi, ha d'engreixar la criatura amb sobralles, retalls i romanços"....amb què vos engreixar el llibre??? amb la cuixa del pollastre rostit de dumenge que te va sobrar, tres cites de josep pla per pàgina i uns quants adjectius??? i el tema de concloure idees i paràgrafs mig arsejats amb frases fetes encadenades i críptiques??? quan diu la "no es pot pas matar tot el que és gras" ok ja t'hem vist ets de poble però on vols arribar amb això?? és un statement animalista a favor del dret a l'eutanàsia dels tossinos???

a l'hora crec que hi ha bales esquivades innecessàriament com el tema de parlar de dialectalismes que s'estan perdent als pobles girofins i reduir-ho tot al "és culpa de la capital perquè diuen que el seu accent és el neutre" quan aquesta premissa ja fa anys que és krissejada, perquè l'iec no és "la capital", en tot cas l'iec és a la capital però qui el conforma no és necessàriament camaco. a més, si fas un llibre en què reivindiques dialectalismes en un capítol, per què no inclous aquestos mateixos dialectalismes al llarg de tot el llibre? ja està bé que de tant en tant hi aparegui un "iclésia" en cursiva (tot i que alternat amb "església") però pots obrir el camí tu mateixa!!! en tot cas, no vec com això se relacione amb el tema de la gentrificació dels pobles??? l'empobriment dialectal és extensiu a tota catalunya, a la nena lletja, com diu l'autora, també, i això que no ens gentrifiquen. i quan parle de cultura i esmente uns quants festivals populars organitzats per gent jove com nose el terrat de celrà pos jussà hagués set súper interessant que en comptes de dir-ne els noms i prou també hagués explorat com es relacionen amb la gentrificació dels pobles i quin valor tenen i etc...... nosé

i una pregunta per a gent girofina en general: realment la gentrificació d'aquestos pobles tipo celrà bordils sant martí vell madremanya (ODIO SAPIGUER UBICAR-LOS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!en fi) realment ha set cosa de l'èxode rural dels anys cinquanta de la gent empobrida que s'havie de malvendre la casa?? NOMÉS ha set això?? és que honestament se me fa molt estrany, me recorde una mica a com la pagesia de ponent ha set víctima però també botxina malvenent-se les terres a grans empreses per poques ganes de maldecaps i per ganes de diner fàcil, no hi ha hagut gent d'aquestos mateixos pobles que ho ha propulsat una mica???

pd. si l'autora diu "el Rosselló" amb article definit al poble del Segrià que se diu Rosselló, suposo que jo ara puc dir "el Celrà" al seu poble, així també amb article definit

[Marta Cava]

No soc de l'Empordà com l'autora, però sí que soc d'un poble de costa que, malgrat no ser gens bucòlic, cada cop el tria més gent per viure-hi. Suposo que per això he connectat tant amb moltes de les coses que s'hi diuen. No deixem que pobles ni ciutats siguin simples escenaris i parcs temàtics

[Ram]

algunes parts interessants, però una mescla massa gran sense dir res innovador, original o conclusiu

[Cinta Paloma Vila]

El llibre no és llarg però se m'ha fet una mica pesat perquè, malgrat que diu explica coses que estan bé (campanes, dinàmiques, històries del seu poble), la majoria no són noves (per a mi, almenys). L'autora em cau bé perquè és directa i té les coses clares, però de la seva escriptura em molesta que inclogui tantes citacions —poques obres citades múltiples vegades— i, del seu discurs, que critiqui molt els barcelonins i la gent de l'àrea metropolitana que prenen l'Empordà com a lloc d'estiueig i de segona residència quan em sembla que els estrangers (sobretot francesos) estan més que implicats en tot això. I que consti que la meva família no té cap propietat ni costum d'estiueig a l'Empordà.

Segona lectura per al Lectures en ruta 2026.

[Una pila de llibres]

Un llibre molt adequat per l’arribada de l’estiu! La Mar escriu molt bé i m’han agradat molt les reflexions que hi fa! Amb ganes de comentar-lo amb ella!

[Janire]

li dono 4 estrelles perquè ha connectat amb el meu orgull gironí i la meva nostalgia però li abaixaria una mica la nota perquè a nivell de redacció considero que esmenta masses autors i llibres i a vegades una mica sense massa criteri. en certs moments de la lectura m’oblidava del que m’estava intentant dir entre tanta cita.
tot i això, estic molt d’acord amb certes reflexions que fa.

pd: molt enamorada de la descripció de la ciutat de girona que dóna a la primera pàgina de la casa, el mas i la drecera❤️‍🩹

[juditd]

Bé. No mata. Si fos de “perllà” segurament m’hauria agradat més.
M’ha agradat sobretot el capítol d’”El camp”; no sé si diria que són reflexions profundes, però almenys sí que les comparteixo i molt.
Una mica estrany el capítol de “La llenga”; tot i que al llarg del llibre hi apareguin localismes, aquí fa la impressió que els posa amb calçador fins a forçar-los. Per la manera en què apareix, fa una mica la impressió que ella mateixa estableix una mena de folklorització o relació diglòssica amb la seva variant dialectal

[clariannna]

Sort que al país tenim escriptores com la Mar, que son capaces d’escriure veritats i fer reflexionar. Com diu ella, sort que al país tenim gent cabuda.

Un assaig que ens explica com la identitat dels pobles es veu, des de fa anys, amenaçada per l’anomenat “éxode urbà” i la flocloritzacio dels pobles i la seva gent. On avui dia, estem plens de “no-llocs”, sense identitat, buits i pobles de pessebre sense ànima. Com aquest “éxode” forma part d’un moviment elitista i classista, perquè no oblidem que qui “reposa al poble” son aquells que s’ho poden permetre. Un viatge a través de records, fragments d’autors i reflexions de la Mar.

Es important protegir la terra, la gent, la llengua i les tradicions. Siguem crítics siusplau. Siguem cabuts i també, pesats. Com s’esmenta al llibre i va dir Josep Piera:

“No oblidem que, a la terra, el que mor dona vida.”

[Laura]

Està bé per la idea que vol transmetre. Són tòpics que poden aplicar a la majoria de pobles de qualsevol país mediterrani. Tanmateix, trobo que a l'assaig li falta reposar, mai millor dit. Està desendreçat i hi intercala moltes referències que fan perdre el fil del text. A més, amb això de la Catalunya Vella i la Nova, els de la Nova quedem com a ciutadans de segona.

[Mariona]

Assaig poètic ple de referències ultralocals però que poden ser universals.
M’ha agradat molt el fet de plantejar qüestions més polítiques amb un llenguatge tant poètic com assequible. Tant de bo més llibres així d’altres zones del país! Visca l’ultralocalitat (també literària!)!

[Marta Querol]

Com m’agradaria que s’escribis alguna cosa així sobre la Conca 🙄