“Jo no sóc d’aquí” (Ni ez naiz hemengoa) es publicà l’any 1985 per Pamiela. Es tracta d’una obra original que va suposar una novetat en el panorama de les lletres basques de l’època. És un conjunt de texts curts, com un diari “laberíntic”, com s’hi refereix el propi autor, en el que s’hi succeeixen assaigs curts, històries i reflexions, articles, relats..., en un estil que el caracteritza i que ha seguit desenvolupant amb posterioritat. La temàtica que hi aborda és rica i diversa, més enllà de la que l’afectava en el moment d’escriure l’obra. Implicat en la lluita política basca, estava pres a la presó de Martutene de Donostia, de la que es va escapar amagat dins d’un altaveu després d’un concert; des d’aleshores, ha viscut i escrit en indrets desconeguts, i no ha tornat a Euskal Herria tot i no tenir cap causa judicial pendent.
Posía, ensayo y narrativa. Escritor prolífico. Receptor de varios premios.
Conocido también por ser miembro de la banda terrorista ETA, condenado a 18 años (en total) de prisión en los años 80, de donde escapó. Fugado a Cuba, en 2021 vuelve a España con los delitos ya prescritos.
Miembro de Euskaltzaindia (la Real Academia de la Lengua Vasca) desde el 31 de enero de 1991.
Premio Euskadi de Literatura que le fue concedido en 2011.
Asko asko disfrutatu dut. Hausnarketa solteak dira, baina nolabait, osotasun baten parte direnaren itxura ere eman dezake, indibiduo baten pentsamenduak (gela desberdinak) aurkituz eta miatuz. Gehien gustatu zaizkidanak poesia eta poeten gaineko hausnarketak izan dira, baita kartzela barruan gertatutakoak ere, ta euskal kultura ta kultura unibertsalaren arteko loturak egiten dituenean. Oso oso gertukoa da, ta noizbaitetan denok izan ditugun intuizioak mahaigaineratzen ditu, modu ulergarri eta argi batean.
Dietari cultural a Martutene. S’hi poden trobar dissertacions de tota casta. De tractats d’antropologia a literatura medieval. De reflexions psicològiques a petits exercicis narratius. Què distingeix la malenconia del dol? Com conceben els colors, els pobles, i per què l’euskera no distingeix blau de gris? Quina és la relació entre poesia i cançó improvisada? Què és la violència i com ens travessa? Un torrent de lectures i referències que fa que a estones oblidis qui ho escriu, des d’on i en quines condicions. Literatura com a evasió. Escriptura com a espai de llibertat, també dins una presó.
Parece un cuaderno de notas escrito desde dentro - y no sólo desde dentro en el sentido del bondón del alma, que decía Unamuno - pero no estamos ante un mero libro de "carceleras" como a veces escriben los poetas cuando se encuentran en prisiones, sino ante una verdadera serie de ensayos que acredita la magnitud literaria e intelectual de su autor.
Reflexions de Joseba Sarrionandia durant la seva època a la presó que van des de temes lingüístics (amb el basc de teló de fons, per tant, molt recomanable a tots els fascinats per aquesta llengua), qüestions literàries i aspectes transversals en la cultura universal. Un savi amb totes les lletres.