What do you think?
Rate this book
Seràs la vall
Seràs la vall, guanyadora del premi Documenta, és la història de la Vall Seca i les dones que hi viuen. És la vida de les Malapeça, que són dures com les roques i tossudes com les males herbes, la de la Mare Riereta, que parla amb els esperits per trobar sentit a un món que desapareix entre sequeres, i la de l’Àvia Més Anciana, que fa seu l’encàrrec de mantenir viu el costum fins a les últimes conseqüències. És també la història de l’Irma, que des de la ciutat presencia el col·lapse de la Vall Seca i es veu empesa a descobrir tots els secrets que amaga aquest indret tan proper i tan llunyà a la vegada. Seràs la vall, una novel·la escrita amb mà ferma i profunditat narrativa, és herència, cos i ritual, i al cor de la història hi batega la pregunta oberta de fins a quin punt podem escapar del lloc d’on venim.
264 pages, Paperback
Published May 20, 2026
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 32 reviews
September 1, 2026
A la vall seca no s'hi ha d'anar. No s'hi ha d'anar si no vols que se't quedi a dins gravada a foc.
Quina meravella de novel·la
Quina meravella de novel·la
September 8, 2026
Aquest llibre el vaig començar sense gaires expectatives i una mica preparada per decebre'm, ja que altres llibres de la mateixa editorial no m’han acabat de fer el pes. I ves per on que al final Seràs la vall s’enduu les 5 estrelles.
El misteri al voltant de la vall i de les seves dones m’ha tingut completament enganxada tota la lectura. El poble i les seves costums, tot i que no s’expliquin amb gran profunditat et transporten a un lloc desconegut. El contrast de tot això amb la vida ciutat ho fa tot encara més intrigant.
Però el final, les 20 pàgines finals, aquest argument final sí que no me l’esperava quan vaig començar a llegir-lo i ha sigut la cirereta del pastís.
Potser podríem començar totes a fer com la Mara i la Nena.
El misteri al voltant de la vall i de les seves dones m’ha tingut completament enganxada tota la lectura. El poble i les seves costums, tot i que no s’expliquin amb gran profunditat et transporten a un lloc desconegut. El contrast de tot això amb la vida ciutat ho fa tot encara més intrigant.
Però el final, les 20 pàgines finals, aquest argument final sí que no me l’esperava quan vaig començar a llegir-lo i ha sigut la cirereta del pastís.
Potser podríem començar totes a fer com la Mara i la Nena.
August 18, 2026
4,5/5 Aquest llibre em va acompanyar durant alguns dies i moltes nits. El vaig llegir a poc a poc, tornant a algunes pàgines, gaudint de tot allò que et deixa un cop acabat i només us puc recomanar que us endinseu en aquesta història i que ho feu sense saber-ne gaire cosa i així l'experiència lectora serà única.
Amb un dels millors inicis de tot el que he llegit darrerament: "A la Vall Seca no s'hi ha d'anar. M'ho deia el pare quan era petita, de la mateixa manera que tants altres pares ho repetien a les seves filles". Aquest punt de partida ja ens obre grans interrogants i ens trasllada a les lectores la curiositat i el misteri per conèixer els secrets i la foscor de la Vall Seca.
Una novel·la distòpica (gens allunyada de la realitat) i feminista, però gens pamfletària i que m'ha recordat a l'estil de Mercè Rodoreda.
Les protagonistes són dones de diferents generacions poderoses, fortes i amb vides dures i fascinants. Mentre unes viuen una vida comunitària, en una vall arrelada al passat, a la terra, als costums i als seus encàrrecs, les altres viuen en una ciutat individualista, plena de barreres, a qui ja no reconeixen, un indret que les deixa enrere i on la crisi econòmica i la climàtica ho envaeix tot.
Aquestes dues realitats paral·leles es van creuant i a través dels relats de les dones Malapeça, la mare Riereta, l'autoritat de l'Àvia més Anciana i la quotidianitat de l'Irma anem desgranant tot el que amaga un indret, perquè als camps ja no hi creix res, perquè les nenes han fugit una darrere de l'altra, perquè busquen una nova vida fora de les muntanyes i com intenten escapar de la tradició, del rol i les normes marcades que ofeguen. I quin paper ocupen els homes dins d'aquest ecosistema. Allunyar-se de la Vall Seca no és fàcil, aquesta sempre et ve a buscar.
I arriba un moment en què dubtes i penses cap a on ens portarà l'escriptora, però a la tercera part que porta per nom Rebrot tot encaixa.
Destaco com l'autora construeix una història simbòlica plena de capes i com a partir de fets locals i costums arrelats aborda les expulsions, el col·lapse, els abusos de poder i les violències patriarcals.
Un viatge d'anada i tornada on a les veus dels esperits no se les ha d'ignorar.
"I així van passar deu anys. Deu anys somiant amb un foc atroç i salvatge que ens devorava de viu en viu. Deu anys d'una malaltia que ens matava de manera pausada però inexorable, com si fins i tot la mort s'hagués contagiat de les nostres maneres dèbils i cansades. Va arribar el punt que vam deixar de trobar-nos a la plaça com fèiem sempre: no teníem forces. Ja érem poques, feia anys que no plovia i el sol cremava massa per a unes velles febles i turmentades".
Amb un dels millors inicis de tot el que he llegit darrerament: "A la Vall Seca no s'hi ha d'anar. M'ho deia el pare quan era petita, de la mateixa manera que tants altres pares ho repetien a les seves filles". Aquest punt de partida ja ens obre grans interrogants i ens trasllada a les lectores la curiositat i el misteri per conèixer els secrets i la foscor de la Vall Seca.
Una novel·la distòpica (gens allunyada de la realitat) i feminista, però gens pamfletària i que m'ha recordat a l'estil de Mercè Rodoreda.
Les protagonistes són dones de diferents generacions poderoses, fortes i amb vides dures i fascinants. Mentre unes viuen una vida comunitària, en una vall arrelada al passat, a la terra, als costums i als seus encàrrecs, les altres viuen en una ciutat individualista, plena de barreres, a qui ja no reconeixen, un indret que les deixa enrere i on la crisi econòmica i la climàtica ho envaeix tot.
Aquestes dues realitats paral·leles es van creuant i a través dels relats de les dones Malapeça, la mare Riereta, l'autoritat de l'Àvia més Anciana i la quotidianitat de l'Irma anem desgranant tot el que amaga un indret, perquè als camps ja no hi creix res, perquè les nenes han fugit una darrere de l'altra, perquè busquen una nova vida fora de les muntanyes i com intenten escapar de la tradició, del rol i les normes marcades que ofeguen. I quin paper ocupen els homes dins d'aquest ecosistema. Allunyar-se de la Vall Seca no és fàcil, aquesta sempre et ve a buscar.
I arriba un moment en què dubtes i penses cap a on ens portarà l'escriptora, però a la tercera part que porta per nom Rebrot tot encaixa.
Destaco com l'autora construeix una història simbòlica plena de capes i com a partir de fets locals i costums arrelats aborda les expulsions, el col·lapse, els abusos de poder i les violències patriarcals.
Un viatge d'anada i tornada on a les veus dels esperits no se les ha d'ignorar.
"I així van passar deu anys. Deu anys somiant amb un foc atroç i salvatge que ens devorava de viu en viu. Deu anys d'una malaltia que ens matava de manera pausada però inexorable, com si fins i tot la mort s'hagués contagiat de les nostres maneres dèbils i cansades. Va arribar el punt que vam deixar de trobar-nos a la plaça com fèiem sempre: no teníem forces. Ja érem poques, feia anys que no plovia i el sol cremava massa per a unes velles febles i turmentades".
June 3, 2026
8 / 10
Tremenda forma de narrar i exposar allò que tots sabem però callem.
No només la narrativa, sinó clarament també el món que genera aquesta novel·la, t’atrapa i no et deixa sortir fins que tornis a néixer després de la crema.
Una novel·la molt necessària.
Tremenda forma de narrar i exposar allò que tots sabem però callem.
No només la narrativa, sinó clarament també el món que genera aquesta novel·la, t’atrapa i no et deixa sortir fins que tornis a néixer després de la crema.
Una novel·la molt necessària.
September 12, 2026
Brutal, quin bon final. Serà difícil deixar de pensar en les dones de la Vall Seca 😍
June 7, 2026
Jo he anat a la Vall Seca i he quedat impressionada. Premi merescudíssim!!!!
August 5, 2026
Confesso que, al principi, no les tenia totes. M’ha costat entrar al món de la Vall Seca. Però, a mesura que anava fent camí, m’hi he anat trobant de ple i ja no podia deixar de pensar-hi.
Quina narració més directa i penetrant. Tants silencis i tantes mirades cap a un altre costat. Les relacions. Els costums. I la lluita, la rebel·lió, el foc de dins que ho crema tot. Tot un món no tan llunyà com sembla.
Una lectura molt recomanada i, diria fins i tot, necessària. 10/10!
Quina narració més directa i penetrant. Tants silencis i tantes mirades cap a un altre costat. Les relacions. Els costums. I la lluita, la rebel·lió, el foc de dins que ho crema tot. Tot un món no tan llunyà com sembla.
Una lectura molt recomanada i, diria fins i tot, necessària. 10/10!
October 5, 2026
"A la vall seca no s'hi ha d'anar". Ho deien tots els pares, qualsevol persona de la ciutat. Deien que estava maleïda, que les dones que hi vivien allà estaven mig boges i que els esperits rondaven per la muntanya i parlaven amb elles.
Allà manava el costum. I s'havia de seguir generació rere generació, sense dubtar, seguint les instruccions de l'àvia més anciana, acceptar i perseverar. Perquè era la única forma de mantenir l'equilibri entre els esperits i elles.
Però de vegades les tradicions i rituals són massa opresius i poden acabar asfixiant. Als últims temps tot estava sec, i ja no hi quedaven nenes, a la vall. Totes havien marxat, (haurien sobreviscut?), només quedaven unes poques àvies febles i la mort ho sabia, aviat ella seria la única habitant de la muntanya. Però l'arribada d'una nena ho trastorna tot de cop. Què passarà ara amb el costum? Podria ser una escletxa d'esperança per la vall o el seu fi es ja inevitable?
Quina història tan brutal. Una comunitat de dones travessada per les herències, la tradició i la violència. El cos femení com a vehicle, forma de control i instrument per la supervivència, arrelat a la terra, símbol dels seus cicles: sembra, sega i... potser rebrot, el poder i la cerca de identitat i llibertat.
Tot envoltant d'una atmòsfera fosca, que ofega, uns personatges inolvidables i una narració amb diferents veus que et van oferint la seva part, a poc a poc, fins que vas comprenent i et sacseja despiadadament fins trencar-te. M'ha tingut a dins des de la primera página i no m'ha deixat anar. Encara ara, setmanes després d'haver-la acabat segueix rondant-me pel cap. Com sempre el premi documenta és un encert segur, molt i molt recomanable!
"A la vall seca no s'hi ha d'anar. Que cremi".
Allà manava el costum. I s'havia de seguir generació rere generació, sense dubtar, seguint les instruccions de l'àvia més anciana, acceptar i perseverar. Perquè era la única forma de mantenir l'equilibri entre els esperits i elles.
Però de vegades les tradicions i rituals són massa opresius i poden acabar asfixiant. Als últims temps tot estava sec, i ja no hi quedaven nenes, a la vall. Totes havien marxat, (haurien sobreviscut?), només quedaven unes poques àvies febles i la mort ho sabia, aviat ella seria la única habitant de la muntanya. Però l'arribada d'una nena ho trastorna tot de cop. Què passarà ara amb el costum? Podria ser una escletxa d'esperança per la vall o el seu fi es ja inevitable?
Quina història tan brutal. Una comunitat de dones travessada per les herències, la tradició i la violència. El cos femení com a vehicle, forma de control i instrument per la supervivència, arrelat a la terra, símbol dels seus cicles: sembra, sega i... potser rebrot, el poder i la cerca de identitat i llibertat.
Tot envoltant d'una atmòsfera fosca, que ofega, uns personatges inolvidables i una narració amb diferents veus que et van oferint la seva part, a poc a poc, fins que vas comprenent i et sacseja despiadadament fins trencar-te. M'ha tingut a dins des de la primera página i no m'ha deixat anar. Encara ara, setmanes després d'haver-la acabat segueix rondant-me pel cap. Com sempre el premi documenta és un encert segur, molt i molt recomanable!
"A la vall seca no s'hi ha d'anar. Que cremi".
August 2, 2026
Ahir tancava la darrera pàgina de la meva lectura d’aquestes últimes setmanes, i espero que aquesta ressenya us emocioni tant com a mi m’ha emocionat el llibre.
Es tracta de “Seràs la vall” Premi Documenta, d’@irenerubiomtnez (altrament coneguda com Irene IV), editat per @laltraeditorial.
Segurament ja n’haureu llegit alguna ressenya: la novel·la ens trasllada a la Vall Seca i a la vida de les dones que l’habiten, en una comunitat on no hi ha cap home. Són dones sense nom propi, identificades únicament pel nom de la família; dones que conviuen amb els esperits i que es regeixen pel costum, una tradició que cal preservar a qualsevol preu. Però la Vall Seca és a tocar de la ciutat, i és des d’aquesta distància que la Irma intentarà entendre què s’hi amaga realment.
No us en vull revelar la trama perquè crec que és una novel·la que val la pena descobrir sense saber-ne gaire. Sí que us vull compartir alguns dels aspectes que més m’han captivat:
• Les veus femenines. Les Malapeça (l’àvia, la mare i la nena, tres personatges memorables), les Riereta -sobretot la mare-, l’àvia més anciana (aquesta sí que és tota una Malapeça!) i la Irma. La història es construeix a través de totes elles, i aquest joc de veus ens permet entendre els fets des de perspectives diferents, enriquint enormement la lectura. Tot i així, m’hauria agradat sentir una mica més la veu de la nena Riereta. Potser algun dia tindrem un spin-off dedicat a ella?
• Els temes que travessen la novel·la. L’ecologisme, el pes del patriarcat, les relacions entre mares i filles, la memòria, la tradició i, sobretot, la sororitat entre les dones. La Irene aborda totes aquestes qüestions amb naturalitat, sense renunciar mai a la força de la narració, i aconsegueix que ens interpel·lin molt més enllà de les pàgines del llibre.
• L’estil narratiu. La Irene ha creat un món distòpic que, paradoxalment, se sent molt proper. Una distopia que inquieta precisament perquè no sembla impossible, sinó perquè ressona amb la realitat que estem vivint, marcada per les onades de calor, els incendis i la fragilitat del nostre entorn.
Un debut esplèndid. Tant de bo Seràs la vall sigui només la primera d’una llarga collita de grans històries.
Gràcies, @laltraeditorial, per l’exemplar i, sobretot, per la trobada amb l’autora, que va ser tot un luxe.
No ho dubteu: endinseu-vos a la Vall Seca. No només per escoltar la veu dels esperits, sinó, sobretot, per sentir la força de la veu de les seves dones.
Es tracta de “Seràs la vall” Premi Documenta, d’@irenerubiomtnez (altrament coneguda com Irene IV), editat per @laltraeditorial.
Segurament ja n’haureu llegit alguna ressenya: la novel·la ens trasllada a la Vall Seca i a la vida de les dones que l’habiten, en una comunitat on no hi ha cap home. Són dones sense nom propi, identificades únicament pel nom de la família; dones que conviuen amb els esperits i que es regeixen pel costum, una tradició que cal preservar a qualsevol preu. Però la Vall Seca és a tocar de la ciutat, i és des d’aquesta distància que la Irma intentarà entendre què s’hi amaga realment.
No us en vull revelar la trama perquè crec que és una novel·la que val la pena descobrir sense saber-ne gaire. Sí que us vull compartir alguns dels aspectes que més m’han captivat:
• Les veus femenines. Les Malapeça (l’àvia, la mare i la nena, tres personatges memorables), les Riereta -sobretot la mare-, l’àvia més anciana (aquesta sí que és tota una Malapeça!) i la Irma. La història es construeix a través de totes elles, i aquest joc de veus ens permet entendre els fets des de perspectives diferents, enriquint enormement la lectura. Tot i així, m’hauria agradat sentir una mica més la veu de la nena Riereta. Potser algun dia tindrem un spin-off dedicat a ella?
• Els temes que travessen la novel·la. L’ecologisme, el pes del patriarcat, les relacions entre mares i filles, la memòria, la tradició i, sobretot, la sororitat entre les dones. La Irene aborda totes aquestes qüestions amb naturalitat, sense renunciar mai a la força de la narració, i aconsegueix que ens interpel·lin molt més enllà de les pàgines del llibre.
• L’estil narratiu. La Irene ha creat un món distòpic que, paradoxalment, se sent molt proper. Una distopia que inquieta precisament perquè no sembla impossible, sinó perquè ressona amb la realitat que estem vivint, marcada per les onades de calor, els incendis i la fragilitat del nostre entorn.
Un debut esplèndid. Tant de bo Seràs la vall sigui només la primera d’una llarga collita de grans històries.
Gràcies, @laltraeditorial, per l’exemplar i, sobretot, per la trobada amb l’autora, que va ser tot un luxe.
No ho dubteu: endinseu-vos a la Vall Seca. No només per escoltar la veu dels esperits, sinó, sobretot, per sentir la força de la veu de les seves dones.
August 31, 2026
Novel·la interessant, amb una trama original i atractiva pels qui ens agrada llegir sobre distopies i el món que vindrà. La forma i l'estil és un poc simple (crec que millorarà en pròximes obres si l'autora segueix escrivint) i en algunes ocasions m'ha semblat un poc tòpica, però l'he disfrutat i la recomane.
June 16, 2026
potser no m'ha agafat en el moment adequat? xulo, ha estat bé. m'ha fet voler entendre bé la mort i la primavera. es nota que és una primera novel·la, una mica com amb gina. ganes de veure què ve, si ve res més...
June 17, 2026
"el costum també era això, nena: la certesa de saber que tot, tard o d'hora, s'acaba posant a lloc."
October 18, 2026
uf la de capes que té aquest llibre
October 1, 2026
Quina genialitat!!!! M’ha costat entrar al món de la Vall Seca al principi però un cop entres a la dinàmica del llibre… no pots parar!! Quina manera d’incomodar, de portar-nos situacions que t’interpelent, de parlar sense pels a la llengua, d’entrellaçar dos mons que semblen oposats però son el mateix… feia temps que un llibre no em deixava tant atrapada… felicitats!!!
June 3, 2026
Quin premi tan merescut! Enamorada de les Malapeça, de les Riereta i de la Vall Seca, tot i que no s’hi hagi d’ anar.
Una novel·la excel·lent, molt ben escrita i que remou com poques. Recomanadíssima!
Una novel·la excel·lent, molt ben escrita i que remou com poques. Recomanadíssima!
September 4, 2026
Hi ha llibres que s'entenen amb l'estómac. Seràs la vall n'és un exemple, és com caminar a les fosques per un terreny ple de pedres fàcil perdre el fil de la trama o no saber ben bé quin personatge parla, però la sensació d'asfíxia i l'atmosfera de violència continguda se't queden gravades a la pell.
La novel·la no ho posa fàcil. Renuncia a l'estructura narrativa prr construir un mosaic de veus, rituals i memòries familiars on la Vall Seca i les dones de la saga Malapeça formen part d’un paisatge àrid. És un text fosc, però atractiu
La novel·la no ho posa fàcil. Renuncia a l'estructura narrativa prr construir un mosaic de veus, rituals i memòries familiars on la Vall Seca i les dones de la saga Malapeça formen part d’un paisatge àrid. És un text fosc, però atractiu
October 8, 2026
Distopia que parla de la resistència de les dones que viuen a la Vall Seca i del col·lapse dels costums ancestrals que les oprimeixen. En aquest univers on el temps és circular i asfixiant, els rols d'àvia, mare o nena les lliguen a complir amb la seva comesa, obligant-les a heretar no només la terra seca, sinó també els silencis, els abusos i els secrets del passat. M'agrada com l'autora al llibre mostra com el pacte de silenci que abans encobria la violència a la vall es capgira contra els mateixos opressors i són les dones que protegeixen l'autoria de la venjança.
August 24, 2026
Porto uns dies dins de la Vall Seca i, reconec, que em costarà sortir-hi.
Quina barbaritat de narració: com l'autora et fa entrar dins de la vall i tot el que l'envolta, quantes crítiques socials es veuen entremig, quanta reflexió es pot treure d'un únic relat, quanta profunditat es pot intuïr en els ulls de cada dona. Això sí, no és un llibre per a tothom.
Amb moltes ganes de llegir tot el que seguirà de la Irene Rubio.
Quina barbaritat de narració: com l'autora et fa entrar dins de la vall i tot el que l'envolta, quantes crítiques socials es veuen entremig, quanta reflexió es pot treure d'un únic relat, quanta profunditat es pot intuïr en els ulls de cada dona. Això sí, no és un llibre per a tothom.
Amb moltes ganes de llegir tot el que seguirà de la Irene Rubio.
July 5, 2026
Si Hemingway era un ferm defensor del «show, don't tell», aquest llibre n'és l'exacte oposat. La idea és intrigant, però deixa massa preguntes sense resposta, o que ni tan sols sembla plantejar-se: què passa quan neixen nens? Amb qui parla la Nena? Un cop entenem que es tracta de costums i rituals, les repeticions acaben fent-se innecessàries.
July 9, 2026
M’ha costat entrar a la Vall, sobretot al principi. Poc a poc la història se m’ha anat perfilant tot i que he anat arrossegant part de la confusió inicial. M’ha compensat l’estil narratiu, molt poètic i que ajuda a vestir encara amb més misteri la Vall i les seves dones. Et qüestiona com entenem les tradicions i sobretot com ens hi relacionem.
October 5, 2026
"El costum també és això nena: la certesa de saber que tot, tard o d'hora, s'acaba posant a lloc."
Eeh llibre xuluu, al principi costa de seguir i masses personatges, peroooo quan ho vas pillant mola les seves connexions, la relació amb la natura i la crítica social que plantejaaa. Molt recomanable lelele
Eeh llibre xuluu, al principi costa de seguir i masses personatges, peroooo quan ho vas pillant mola les seves connexions, la relació amb la natura i la crítica social que plantejaaa. Molt recomanable lelele
June 30, 2026
M'ha costat entrar-hi però crec que és d'aquests llibres que, passat el temps, m'agradarà més i més. M'ha agradat però, familiaritzar-me amb el món de la vall i la seva gent, la seva història.
Ha estat més un tema de format el que m'ha costat més.
Ha estat més un tema de format el que m'ha costat més.
August 18, 2026
Molt bona lectura i molt recomanada, tant per la manera de narrar com per la història que explica i el missatge que transmet. Perquè va molt més enllà de la Vall Seca: va de segles d'aguantar i també de dir prou.
July 8, 2026
M'ha encantat!!! És d'aquells llibres que et van atrapant a poc a poc i que no pots parar de llegir. La Vall Seca se m'ha quedat ben endins.
July 28, 2026
Segurament seria un 4,5/5. Però tenint en compte que és una primera novel·la, prefereixo arrodonir a l'alça. Quina tècnica narrativa, la de la Rubio i quin debut!
August 17, 2026
Bof... que ben escrit.
August 24, 2026
M’ha encantat del tot el recomano absolutament
August 28, 2026
"A la Vall Seca no s'hi ha d'anar", però quan hi entres sembla que no en puguis sortir... Quina meravella!!!!!!!!
September 25, 2026
No ha estat una novel·la, ha estat una obsessió. M'ha fascinat!
October 16, 2026
Un llibre amb una temàtica diferent a la que estic acostumada a llegir, però molt ben escrit i molt interessant
Displaying 1 - 30 of 32 reviews