What do you think?
Rate this book
週に一度クラスメイトを買う話 #7
我買下了與她的每週密會～在一個屋簷下，屬於兩人的祕密～ 7
仙台同學整天都待在我看得到的地方。我們在能相互依偎的距離共度了大半時光。
靠得太近了。心裡這麼想，同時又鬆了口氣。
我不想離開她，甚至冒出「幫她慶生也無妨」的念頭。
有她陪在身邊，漫長的假期倒也不壞。
暑假的宮城很寬容，願意讓我觸碰，一起出門，甚至是慶祝彼此的生日。
她容許的距離會令我誤解自己在她心中的定位。
我想確認，但又不敢保證若過度深入，她是否還願意待在我身邊。
儘管內心焦急，我還是要說──希望這個暑假能一直延續下去。
靠得太近了。心裡這麼想，同時又鬆了口氣。
我不想離開她，甚至冒出「幫她慶生也無妨」的念頭。
有她陪在身邊，漫長的假期倒也不壞。
暑假的宮城很寬容，願意讓我觸碰，一起出門，甚至是慶祝彼此的生日。
她容許的距離會令我誤解自己在她心中的定位。
我想確認，但又不敢保證若過度深入，她是否還願意待在我身邊。
儘管內心焦急，我還是要說──希望這個暑假能一直延續下去。
310 pages, ebook
Published April 7, 2026
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 of 1 review
Read
April 2, 2026«Just like her hand that was clinging to my hipbone, I felt like I'd never be able to let go of Sendai-san again. And if we were to stick together tightly together, I knew that being pulled apart would hurt terribly.
And I didn't think I could bear with that pain.»
Cito aquest fragment perquè m'ha fet agafar-me el cor de manera no irònica... és fort llegir un capítol on la Sendai està preparada per llençar-se per un pont si la Miyagi li arriba a demanar però, en el següent, trobar-te amb que la reacció més normal de la Miyagi és pensar que l'altra l'abandonaria sense cap remordiment!!!!!! El que fa la falta de comunicació #toxicyuri🤩🥰
Bé, ara el comentari real jdjdj:
Puc confirmar que haver-me cruspit 7 noveles lleugeres de 週クラ en unes dues setmanes ha alterat la meva química cerebral. Em sorprèn haver passat de no saber si continuar llegint després del primer volum —era molt raro— a estar a punt d'arrencar-me la pell amb el que he estat llegint en l'últim volum,,, s'estimen tant i em dol tant que no estiguin en la mateixa pàgina per poder afrontar-ho....!!!! pèls, pèls, pèls!!!!
Si ho rumio, suposo que vaig escollir seguir llegint perquè tothom deia que valia la pena, i el fet que tingués accés fins a la 7a novela en anglès, em va fer "confiar en el procés" i en que l'evolució de la Sendai i la Miyagi valdria la pena. I aquí estem!!! És una història que no és per a tu si no t'agraden les relacions tòxiques, t'hi trobes tants problemes sense resoldre que, sobretot a la primera meitat, s'hi desprèn radioactivitat (y lo malo....?).
El que vull dir és que són el pitjor i el millor l'una per l'altra! El fet que comencin taaaaan a baix, odiant-se, fa que cada acte que contribueix a l'escalada —lenta, però tangible i progresiva— sigui motiu més que suficient per a la celebració. Ben mirat, en el punt on m'he quedat, es fan molt més bé que mal, suposo.
En definitiva, no pensava estar dedicant-li unes paraules a dos quarts de dues de la matinada, suposo que reflexa de certa manera com tinc shuukura rondant-me el cap més del que sembla. Això sí, confesso que aguantar els 4 primers volums no és per a tothom, a mi em sorprèn haver confiat tant en que això m'acabaria agradant (sort que hi vaig confiar).
And I didn't think I could bear with that pain.»
Cito aquest fragment perquè m'ha fet agafar-me el cor de manera no irònica... és fort llegir un capítol on la Sendai està preparada per llençar-se per un pont si la Miyagi li arriba a demanar però, en el següent, trobar-te amb que la reacció més normal de la Miyagi és pensar que l'altra l'abandonaria sense cap remordiment!!!!!! El que fa la falta de comunicació #toxicyuri🤩🥰
Bé, ara el comentari real jdjdj:
Puc confirmar que haver-me cruspit 7 noveles lleugeres de 週クラ en unes dues setmanes ha alterat la meva química cerebral. Em sorprèn haver passat de no saber si continuar llegint després del primer volum —era molt raro— a estar a punt d'arrencar-me la pell amb el que he estat llegint en l'últim volum,,, s'estimen tant i em dol tant que no estiguin en la mateixa pàgina per poder afrontar-ho....!!!! pèls, pèls, pèls!!!!
Si ho rumio, suposo que vaig escollir seguir llegint perquè tothom deia que valia la pena, i el fet que tingués accés fins a la 7a novela en anglès, em va fer "confiar en el procés" i en que l'evolució de la Sendai i la Miyagi valdria la pena. I aquí estem!!! És una història que no és per a tu si no t'agraden les relacions tòxiques, t'hi trobes tants problemes sense resoldre que, sobretot a la primera meitat, s'hi desprèn radioactivitat (y lo malo....?).
El que vull dir és que són el pitjor i el millor l'una per l'altra! El fet que comencin taaaaan a baix, odiant-se, fa que cada acte que contribueix a l'escalada —lenta, però tangible i progresiva— sigui motiu més que suficient per a la celebració. Ben mirat, en el punt on m'he quedat, es fan molt més bé que mal, suposo.
En definitiva, no pensava estar dedicant-li unes paraules a dos quarts de dues de la matinada, suposo que reflexa de certa manera com tinc shuukura rondant-me el cap més del que sembla. Això sí, confesso que aguantar els 4 primers volums no és per a tothom, a mi em sorprèn haver confiat tant en que això m'acabaria agradant (sort que hi vaig confiar).
Displaying 1 of 1 review