Per començar cal dir que el llibre tot i ser curt en alguns moments se m'ha fet llarg. Segurament el problema ha estat meu perquè per longitud pensava llegir-lo d'un glop però per densitat no ha estat possible. Tanmateix el llibre és interessant del començament fins el final. A partir del fet "sobrenatural" que desencadena la trama en la que David resta tancat, el llibre a través dels pensaments del protagonista considera algunes alterntives del món de la ciència ficció clássica (dimensins paral·leles, disrupcions del espai-temps) i altres filosòfiques i metafísiques (la relació entre realitat i pensament, la subjectivitat). Tot funciona correctament llevat del final, i no em refereixo a com surt el protagonista de la cambra (que malgrat no considerar previsible sí que havia anticipat) si no per la darrera frase, una especie de gir al estil dimensió desconeguda que per a mi li treu tota la força al relat. He deixat la crítica oculta pels spoilers, pero ho repeteixo aquí per si ho estàs llegint abans que el llibre aquí hi ha SPOILERS. Fins el moment en que David surt de la cambra l'obra es pot considerar de ci-fi, amb totes les virtuds esmentades, però al morir tan bon purt surt de la cambra, el relat per mi esdevé de l'estil "somni" o "imaginació" en el moment d'una experiència propera a la mort, i tot el de la cambra deixa de ser "real" que era la part més interessant i punyent del relat. Un pot pensar que David mai ha desaperegut i que tot el que explica el llibre són els darrers pensaments del protagonista entre que pateix un atac de cor i mor.