«Amb paraules poderoses, com collides de la terra, Olívia Lund ens mena pels camins invisibles de la memòria heretada.» Antònia Vicens. Ha nascut l’hereva d’una voràgine de fantasmes que arriben fins aquí, avui, fins al cos de na Glòria. Els seus gests, les seves curolles, relats i bogeries no s’han oblidat perquè el temps no els esborra: sobreviuen bategants, rovellats davall el tel del present, a l’espera de ser cridats per pujar a l’escenari. Una mirada, una paraula… Com a corcs, afloren els antics records que aniran senyant la protagonista i les seves vivències amb totes les històries que guarden per contar. Tot el que na Glòria viu com a propi ja ho han viscut centenars de persones abans. La primera novel·la d’Olívia Lund presenta la narració d’una vida contemporània amb tot un passat latent. Amors desgavellats, deliris esfondrats, viatges mítics i bogeries primàries: tot conviu, catalitzat a través de na Glòria, dins el present. Amb un llenguatge viu i genuí, autòcton, Corcs pretén remesclar els temps, les llegendes i els imaginaris en un gest voraç que defuig del ruralisme màgic per solquejar l’estridència del deliri.
Què fer quan vens d'una nissaga de dones que han estat ignorades per les seves parelles, desateses sexualment o directament abandonades? Ens podrem conèixer millor si entenem els que ens han precedit? Serem capaços de canviar les dinàmiques? Olívia Lund ens conta una rondalla, tot cercant dins la memòria paraules antigues i llocs i fets gairebé oblidats. I ho fa exposant-se, amb delicadesa, oferint-nos imatges precioses. "Ell, mirada baixa, es treu de la butxaca unes poques paraules buides com clovelles sense bessó."
M’ha fascinat. El llibre aconsegueix mostrar d’una manera molt interessant com es relacionen les problemàtiques presents amb les del passat, i com moltes dinàmiques es repeteixen amb el temps.
Hagues volgut que m’agradas mes, la historia per mi te alts i baixos (també potser culpa meva que no he entès el que l’escriptora em volia contar) Te un llenguatge riquíssim, envejable, per una al·lota de la seva edat tan jove, No es un mal llibre, simplement no es el meu estil.
El principi estava bé, paraules molt ben triades. Però els dos darrers capítols ho han espatllat. El penúltim és un text que està bé, però no a la novel·la, sinó en un altre context. El darrer capítol no està a l'altura dels altres. Crec que aquesta escriptora, podrà escriure llibres molt i molt interessants, perquè té una gran riquesa de llenguatge. L'única cosa que li falta, al meu gust, és l'estructura.
This entire review has been hidden because of spoilers.