Viaggi e fiori

by Mercè Rodoreda, Morino A. (translator)

Meta di questi "viaggi" sono borghi particolari, popolati ora da signore che vivono appese agli alberi dentro bozzoli di bachi da seta, ora da mucche che fanno il latte una volta al mese, il giorno 15 per la precisione; ora da "topi beneducati" che prima di rosicchiare le case degli abitanti del borgo chiedono il permesso al proprietario. E i fiori non sono da meno quanto a peculiarità: c'è il "fiore gentiluomo" che avverte gli altri fiori quando arriva il vento che vorrebbe spargere intorno il loro profumo; il "fiore cattivo" che se lo guardi ti mostra la lingua; il "fiore goloso" che ti mangia vivo... Una serie di apologhi, schizzi, quadretti in tono surreale.

Genres: Fiction, Short Stories, Classics

112 pages, Paperback

First published January 1, 1980

About the author

Mercè Rodoreda i Gurguí was a Catalan novelist.

She is considered by many to be the most important Catalan novelist of the postwar period. Her novel "La plaça del diamant" ('The diamond square', translated as 'The Time of the Doves', 1962) has become the most acclaimed Catalan novel of all time and since the year it was published for the first time, it has been translated into over 20 languages. It's also considered by many to be best novel dealing with the Spanish Civil War.

Reviews

[miriam · Rating 5 out of 5]

què tendre i què dolç (com la flor de mel). he sentit com si les paraules m'abracessin, m'ha agradat moltíssim :) 🌸

[Anna Maria · Rating 5 out of 5]

Un llibre que conté dos llibres que va escriure en diferents moments de la seva vida. Relats curts que porten molt missatge, alguns els he llegit vàries vegades per veure'n bé el significat i perquè realment eren fantàstics com estaven escrits. M'he reconciliat amb la Rodoreda. Les incursions que havia fet anteriorment a la seva obra havien estat desastroses, em van fer llegir "La plaça del Diamant"i "Mirall trencat" a l'institut, per fer fitxa i examen, i no sé si és que no estava preparada o que la mestra ens hagués hagut d'explicar els significats, el cas és que en el seu moment no em van agradar gens. Potser és el moment d'intentar tornar a llegir-los?

[leonardo V. granados · Rating 4 out of 5]

Aquest llibre és un tresor pels cors que s'emmirallen amb les herbetes, les abelles i els núvols. Són fascinants els pobles terrorífics i les flors personificades amb ànima femenina que s'inventa la Rodoreda. Sens dubte són llavors del que serà La mort i la primavera, que és top top top La millor novel•la que s'hagi escrit mai en català.

[Aria M · Rating 4 out of 5]

Relats curts i macos. Unes descripcions maquisimes.
M’agrada el viatge al poble de la Bruixeria i la flor gota de fel.

“Ella és l’única flor de la terra, filla de l’aigua i del sol.”
“I quin color. Color de lluna i d’estrella.”

[lola monés · Rating 4 out of 5]

bon llibre per llegir al solet

[Laura · Rating 3 out of 5]

És innegable que Rodoreda és una gran escriptora, aquest llibre no ha acabat de ser per mi, però el seu ús de la llengua i la seva imaginació brillen en les seves pàgines.

[Raúl · Rating 3 out of 5]

Aquest recull de petites històries passen sense pena ni glòria pels treballs literaris de Mercè Rodoreda. La primera part, Viatges a uns quants pobles , és la que més m'ha agradat, ja que explica històries força interessants, algunes amb crítiques a l'existència humana o amb contextos inversemblants. A més a més, encara que cadascun dels «pobles» que hi apareixen actuen de forma independent, gràcies al narrador podem tractar aquest conjunt com un llarg viatge.

D'altra banda, Flors de debò demostra una altra vegada la gran imaginació i creativitat de l'autora, a més de la seva habilitat per utilitzar un llenguatge poètic. Tanmateix, aquests elements no aconsegueixen fer del recull una obra a l'alçada de les altres, ja que aquest segon conjunt esdevé una part difícil de tractar perquè sembla que no tingui cap propòsit.

[Víctor Juan abelló · Rating 5 out of 5]

Un caramel que cal degustar molt a poc a poc.
"Viatges" és una espècie d'esborrany del que serà el món de La Mort i la Primavera. Un viatge tenebrós i oníric per diversos pobles fantàstics, amb una imaginació i una cruesa que colpeixen. L'esquema em recorda a Les ciutats invisibles d'Italo Calvino, que vaig llegir fa poc. Això de ficar-se als somnis de la Rodoreda és magnífic!
"Flors" és la seva versió més poètica, demostra molta capacitat imaginativa, descriptiva i un sentit de l'humor molt curiós. Sembla donar vida a les flors, que de vegades no saps si són vegetals o persones.
Com sona el català de la Rodoreda! Gairebé es pot cantar!

[Laia Ruiz · Rating 3 out of 5]

és que la Rodoreda podria escriure la cosa més tonta i sense sentit del món i jo em quedaria boja llegint-ho. és preciós però sí, cal llegir-lo a poc a poc🌸

[rachy · Rating 3 out of 5]

‘Journeys and Flowers’ is a very short collection of very short stories, split into two distinct sections, ‘Journeys’ and ‘Flowers’ (obviously). As usual from Rodoreda, these are strange and slippery little stories, never quite what they seem but, in my opinion, of varying success.

The first section, journeys, didn’t really do very much for me. A lot of the small stories here were frankly a little boring and often too plainly allegorical, without supporting themselves otherwise. I always think it’s important for a work to be successful on both counts, the surface and the deeper meaning. In order for me to care about what you’re really trying to say, I have to also care about what you’re actually saying. I definitely didn’t find that to be true here, which made a lot of these pieces feel too ethereal in a way that disconnected me from them. I can confidently say in a few weeks I don’t think I’ll remember even one of them.

The second section, flowers, was entirely the opposite. If you reverse every criticism I just made into a positive of the same nature, you have how I feel about this second section. Gorgeous little vignettes crafted with only the most stunning prose, with an abundance of substance, even in as little as a single paragraph. It’s quite honestly a crime that this section took up so little of the book compared to the first, and I would’ve taken a whole book of this instead, happily.

I think every time I read something from Rodoreda, I’m always chasing the high of ‘Death in Spring’, and unfortunately, nothing quite measures up for me. The flowers section in this little book is maybe the closest I’ve come, and while I might have been sad to otherwise miss out on it, it was quite frankly a little too short to justify the cost of this book. A shame, but not a complete waste of time, at least.

[Pepa · Rating 3 out of 5]

De la Rodoreda sólo he leído “La plaza del Diamente”. Me dejó tan buen recuerdo que no dudé en leer este libro cuando cayó en mis manos.
Se trata de un conjunto de escritos (primera parte, viajes y segunda parte, flores) donde una vez más la autora nos deslumbra con esa música en el lenguaje. Da igual lo que estés leyendo, porque con ella te dejas llevar con sus palabras, de viaje en viaje, de flor en flor.
Me han gustado mucho más los viajes. El de las ratas es “ajjjjjj”
Y aunque durante la lectura me he planteado que no entiendo nada, he decidido seguir leyendo. Sólo por formar parte y disfrutar de ese mundo de sueños.
Aunque la prefiero en novela larga, sinceramente. Próximamente leeré Aloma.

[Juu Roca · Rating 3 out of 5]

Les només tres estrelles són culpa meva, no de la pobra Rodoreda. El que passa amb mi és que tinc imaginació nul·la i quan un llibre té una sola unitat de fantasia em perdo de seguida.

Però així i tot m'ha agradat perquè es nota molt que està escrit per ella; considero que per viure'l i entendre'l has d'haver llegit anteriorment altres novel·les de la Mercè.

Sincerament, no descarto llegir-me'l d'aquí a un temps amb una altra mirada o intenció.

PD: hi ha una flor que soc literalment jo i no sabeu la il·lusió que m'ha fet omg!!!

En veritat, quin greu no posar-li més estrelles tio 3

[Meriwoolf · Rating 5 out of 5]

el meu preferit de la rodoreda, mostra tota la bellesa que té l'escriptura d'aquesta dona meravellosa.

[Sebastià Caldentey]

Crec que no ha estat una bona porta d'entrada a na Rodoreda. Ni m'ha enganxat ni l'he acabat d'entendre. Millor 'Viatges a uns quants pobles' que 'Flors de debò'.

[enric :) · Rating 5 out of 5]

avui l’he acabat després de tenir-lo en stand by molt de temps i és bonísssim ngl, q heavy

[ariadna lópez · Rating 5 out of 5]

m’ha encantat!!!🌷 agraeixo haver llegit Rodoreda al batxillerat perquè em vaig quedar amb les ganes de llegir tots els llibres que ha escriiit.
aquest en especial m’ha semblat molt tendre, cada petita història que llegia m’ha deixat una mica més corpresa… i fins i tot hi ha històries que les he rellegit per a no passar-les i prou.
un llibre que recomanaria 100%!!!

[Carmen · Rating 5 out of 5]

voy a ser muy pesada con Mercè Rodoreda porque se ha convertido en mi nueva obsesión

este librito tan bello lleno de minúsculos relatos sobre pueblos de niñas perdidas en los bosques, mujeres abandonadas que viven atrapadas en capullos, ratitas que se lo comen todo, abuelas tejedoras, casas de vidrio, hombres ahorcados, bebés de colores

y la segunda mitad repleta de flores, cada una con su forma y personalidad, como la flor tierna, la flor tristeza, la flor herida, la flor de miel…

cuánta belleza condensada!! por favor leedlo <3

[Marta · Rating 5 out of 5]

m'ha encantat! mercè rodoreda és la meva autora preferida per alguna cosa. té una capacitat de descriure les coses increïble...en alguns relats dels viatges m'he sentit com una nena petita llegint llibres plens de històries fantàstiques. no sé, ha sigut molt dolç llegir aquest llibre 🌟🦢 he sentit pessigolles

[mariona · Rating 4 out of 5]

què delicat i quanta tendresa💓 és genial per llegir a la primavera...

imagino un jardí de totes aquestes flors, amb el brunzit de les abelles i les papallones que volen de la flor ballarina a la flor caminaire i després a la flor melindro...

i la part dels pobles! m'he sentit com quan era petita i llegia contes plens de fades, bruixes, gorgs màgics, arbres que parlen i gent estranya amb tradicions estrambòtiques

[Helena · Rating 4 out of 5]

Els xiquets dins de les soques dels arbres, com a la mort i la primavera.

[Núria Galan · Rating 3 out of 5]

Una fumada

[mercè · Rating 4 out of 5]

3,5

en general m’ha agradat mes la segona part de les flors, pero he de dir que el relat del poble on sols hi ha homes m’ha semblat un gran relat de terror

[Carles · Rating 4 out of 5]

Rodoreda serà durant dècades una referència per la literatura catalana. Pocs autors tenen un control de la llengua com ella.

Escenes costumistes envoltes de cert realisme màgic.

Personalment, em quedo més amb els viatges que amb les flors. Potser són menys críptiques.

[Maria]

la part de les flors m’ha agradat molt però la dels viatges m’ha semblat com si estès tenint un malson raríssim

[Ariadna · Rating 3 out of 5]

2.5/3
No sé, potser no estava en el mood, però si no arriba a ser de Rodoreda potser ni l'acabo. Està bé per llegir-se un dia dos o tres capítols, però no per fer marató com he fet jo 🥴 Això sí, a vegades llegeixes una frase tan ben escrita que se't passen tots els mals, típic de la merxeee

[Haley · Rating 3 out of 5]

Picked this up in Barcelona at a bookstore with a Catalonian literature in translation section. Beautifully written and all the more interesting once you have taken some time to learn what happened during the Spanish civil war and the reasons for the author’s exile from Spain.

[Ainara · Rating 3 out of 5]

6

[Matthew · Rating 4 out of 5]

There is no denying that this is a beautifully written and translated book, it’s like a deep breath of a gorgeous literary bouquet! I certainly preferred the first half over the second. In the former, it was like reading a dark yet soft fairytale with intrigue, absurdity, and fun. The latter was instead slightly more abstract, or rather lost in the symbolism, I found it lacked a depth that the first half held. Still, very much enjoyed the amble through this world.

[Sara Casalí]

Mercè Rodoreda absoluta Maestra de la literatura

[Xavier · Rating 4 out of 5]

Un llibre de difícil definició on la Mercè Rodoreda deixa volar la seva imaginació i el seu jo més íntim fent-lo lliscar en un exercici bellíssim de prosa poètica pocs cops assolits de forma tan sublim en la nostra llengua.