« Los primièrs passes del recòrd caminan dins l’èrba rasa que vòl viure al grand solelh e beure als sòmis banhats de la nuòch. L’èrba èra nòstra companha. Viviam sempre mesclats a sa frescor, amics de la vida umila que rescond. Las matas fernissentas, las arrapàvem a plen ponhat tot rebalant sus l’aira de davant mon ostal. N’aviam las mans verdas e nòstre pas n’aviá l’amar perfum. Per nòstre uòlh pacient s’enauçava al mistèri d’una selva, quand seguissiam entre sos fi ls lindes lo trabalh de las formigas afogadas que rebalavan arderosas de faisses que las escrachavan vint còps. [...] »
Verd paradís, « Secret de l’èrba »
Verd paradís I est le portail d’une œuvre immense. Tout l’univers de Max Rouquette est déjà dans les vingt récits poétiques en occitan qui constituent ce volume : fi gures de l’enfance et fulgurance des songes, pouvoir mystérieux des mots et du chant, éblouissements tragiques. La plus belle entrée dans la littérature occitane contemporaine.
Geheim van het gras ~ ★★★ Het nachtspook ~ ★★★★ Een vijgenboom voor Caçòla ~ ★★★★ ‘Casa di Dante’ ~ ★★★★ Kleine Bron ~ ★★★★ Bron van Guisard ~ ★★★★ Dode Bron ~ ★★★★ Bron van de Smid ~ ★★★ Dode as ~ ★★★★★ Het land van Sauvaire ~ ★★★★ De dood van Còstasolana ~ ★★★ Het goede van de nacht ~ ★★★★