Tots tres surten per l'Ozama

by Vicenç Riera Llorca

Una novel·la imprescindible del segle XX català.

“A la ciutat hi ha certa curiositat pels refugiats. Comencen a arribar-ne en massa. Els dominicans creuen que arriben amb diners i que crearan noves indústries i hi haurà més feina; però la veritat és que gairebé tots els refugiats arriben sense diners i sense més béns que la roba que duen a sobre.”
Aquí els refugiats són blancs europeus que fugen de la guerra i els hostes són descendents d’esclaus africans al Carib. Som al 1940 a Santo Domingo, i aquesta versió de l’exili és una aventura de les més aberrants: els adversaris del Generalísimo Franco són acollits per un altre Generalísimo racista que aprofita l’allau d’europeus per “emblanquir” la població de l’illa. ¿Què els espera? O bé les colònies agrícoles implantades al mig de la selva, a la frontera amb Haití, o bé la misèria a la capital, on no hi ha feina ni possibilitats de reconstruir una vida. Són tres que es troben atrapats en aquest dilema: morir d’inanició o fugir en una barca sense capità a bord.
És la mateixa història que veiem avui, però amb les tornes canviades: érem “nosaltres” els indesitjats. Narrada per qui, a més de viure-ho, sabia escriure com els seus companys de generació americans, amb paraules directes i l’ull del millor càmera.

153 pages, Paperback

First published January 1, 1946

About the author

Vicenç Riera Llorca (Barcelona, 1903 – Pineda de Mar, Maresme, 1991). Periodista, escriptor, editor, traductor i ninotaire. A causa de la Guerra Civil espanyola s'exilia a la República Dominicana i més endavant a Mèxic, on és director de la revista Pont Blau i secretari de redacció de La Nostra Revista. Publica novel·la, narrativa i narrativa breu. Per la seva tècnica objectiva, entre la crònica periodística i la ficció literària, és considerat el principal cronista de l'exili català de postguerra. La seva primera novel·la, Tots tres surten per l'Ozama (1946), es publica a Mèxic. L'any 1969 torna a Catalunya i publica, entre d'altres, Amb permís de l'enterramorts (1970), premi Prudenci Bertrana del 1970 i Crítica Serra d'Or del 1971, Fes memòria, Bel (1972), premi Sant Jordi del 1971, Això aviat farà figa (1984), i Georgette i altres contes, publicat pòstumament l'any 1995, entre d'altres. L'any 1985 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, i va ser soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Photo credit © Fototeca.cat

Reviews

[Paolaesther]

Un libro imprescindible si se quiere entender cómo era la vida de los dominicanos en plena dictadura, sin vicios ni romanticismos trujillistas, desde la perspectiva de los exiliados republicanos en Santo Domingo.

[Hector Alcocer]

Una novel·la històrica sobre l'exili d'opositors del règim franquista a Hispanoamèrica, i les dificultats que allí trobaren per a adaptar-se i sobreviure.

[Lourdes]

Quizá la critico con demasiada subjetividad, siendo dominicana, una no puede evitar sentirse un poco aludida. Sin embargo hay que admitir que ciertas cosas sobre la idiosincrasia dominicana si que son ciertas hasta hoy día.
Claro, ya no se vive en miseria, estoy segura que si fuera el caso de hoy, en lo que respecta a encontrar trabajo y vivir una vida relativamente digna les estaría asegurado...pero en lo que respecta a la gente, todavía puede quedar mucho que pensar.
Es interesante, como decían en otra reseña, ver cómo era el dominicano de 'a pie', sin adornos ni romanticismo, en una época histórica de nuestro país en la que la censura era el pan de cada día. Mucha gente, que se queda con lo que contaban los intelectuales desde su perspectiva privilegiada se atreven incluso a aclamar que aquella fue la 'época' de oro dominicana. Lo cierto es que seguro que sí fue una época de oro, pero no para la gran mayoría, que en ese entonces eran los que menos voz tenían.
Ahora bien, debo aclarar que estas son las recolecciones de un extranjero que no conocía nuestra cultura, que venía de un país mucho más rico. Es posible que su experiencia haya sido mucho peor que la de un dominicano promedio en esos días, acostumbrando a su país. Y claro, la personalidad del dominicano no puede construirse meramente en base a estas recolecciones subjetivas.

[Elena Riera Salazar]

Novel·la curta de Vicenç Riera Llorca, autor exiliat a Mèxic, sobre els problemes per sobreviure de tres exiliats catalans que van a parar a la República Dominicana en l’època de la dictadura de Trujillo. Riera Llorca vol donar testimoni de la duresa de la situació: la precarietat econòmica, la corrupció, la violència i les dificultats d’adaptació a un entorn molt diferent. Tots tres personatges és troben atrapats en aquesta illa entre dos espais amenaçadors: la selva (amb l’explotació laboral i les malalties) i el mar. El riu Ozama acabarà sent el lloc que els permetrà escapar (en el cas d’en Lluís i en Ramon el lloc on moriran).

[Andrea]

És molt trist i el tema que tracta és interessant.

[JO i els Meus Llibres]

Uns emigrants catalans fugint de la Guerra civil i la II Guerra Mundial arriban a un país sud-americà i a la seva situació de pobresa s'afegeix la misèria del país.

[Lluc]

al final sí que van sortir per l'Ozama 😔

[Alba]

3.25/5