What do you think?
Rate this book
Sin ti
¿Hasta dónde serías capaz de llegar por proteger un secreto?
Laura y Raquel nacieron el mismo día, con apenas veinte minutos de diferencia. Son idénticas por fuera pero radicalmente diferentes por dentro. Laura es dulce y sencilla; Raquel, en cambio, es compleja y contradictoria. A pesar de vivir a miles de kilómetros de distancia, siempre han contado la una con la otra y han estado unidas por un vínculo que solo las hermanas gemelas pueden compartir. Pero, cuando menos se lo esperan, sale a la luz un secreto de su adolescencia que lo cambiará todo.
Una historia sobre la culpa, la pérdida y el valor de mirar atrás para cerrar las heridas del pasado y empezar de nuevo. Porque, cuando el amor no se reparte por igual, ¿se puede llegar a querer bien? ¿Quién decide qué es imperdonable?
Laura y Raquel nacieron el mismo día, con apenas veinte minutos de diferencia. Son idénticas por fuera pero radicalmente diferentes por dentro. Laura es dulce y sencilla; Raquel, en cambio, es compleja y contradictoria. A pesar de vivir a miles de kilómetros de distancia, siempre han contado la una con la otra y han estado unidas por un vínculo que solo las hermanas gemelas pueden compartir. Pero, cuando menos se lo esperan, sale a la luz un secreto de su adolescencia que lo cambiará todo.
Una historia sobre la culpa, la pérdida y el valor de mirar atrás para cerrar las heridas del pasado y empezar de nuevo. Porque, cuando el amor no se reparte por igual, ¿se puede llegar a querer bien? ¿Quién decide qué es imperdonable?
318 pages, Kindle Edition
Published August 25, 2026
About the author
Ester Invernon Cirera
5 books27 followersEster Invernon Cirera (Mataró, 1973) va cursar estudis de moda i ha treballat en el món del tèxtil i la moda, fins a l'any 2020, que va decidir començar a escriure per ser llegida. L'any 2021, autopublica la seva primera novel·la, Un estiu per estimar, i el 2022, I la vida va d'això. D'ençà que decideix escriure per publicar, comença la formació per millorar l'escriptura amb diversos tallers amb altes autores, amb les quals també ha fet un treball personalitzar de seguiment dels manuscrits.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 18 of 18 reviews
October 9, 2026
Com m’ha remogut aquesta historia!
Ens trobem en una relació entre dues germanes bessones físicament idèntiques però emocionalment 100% diferents que afronten el perdó, la cula, la pèrdua, secrets del passat i la possibilitat de tornar a començar.
M’ha agradat!
Ens trobem en una relació entre dues germanes bessones físicament idèntiques però emocionalment 100% diferents que afronten el perdó, la cula, la pèrdua, secrets del passat i la possibilitat de tornar a començar.
M’ha agradat!
September 13, 2026
Ester Invernon torna a demostrar que és la gran narradora de les històries familiars
“Després de tu” és una novel·la tendra, emotiva, dura i addictiva. La Raquel i la Laura són bessones. Una actua sempre fora dels marges; l’altre és prudent i controlada. La mare mai no les ha tractat per igual i és de fet aquesta circumstància la que marca les seves vides. Les comparatives, ja de per si odioses i injustes, es tornen encara més cruels per a qui queda en segon lloc. La història, que s’inicia amb un fet duríssim que ho capgira tot, mostra un mosaic generacional amb “víctimes de silencis, de la violència verbal, de tot aquell despit i de tot aquell afecte i amor que els va mancar”. Perquè darrere de tanta ràbia, molts cops s’hi amaga encara més dolor.
Els capítols, curts i amb salts que van del present al passat, es devoren i permeten conèixer i entendre tot el que ha passat per arribar fins aquí. Hi ha escenes especialment colpidores. L’estil de l’autora és dolç, fins i tot quan fa més mal, i aconsegueix que les paraules, sempre triades amb tacte, se t’arrapin al cos i no puguis deixar-les anar. A “Després de tu” potser no hi ha culpables ni botxins, però hi ha accions desencertades de personatges que no estimen bé perquè ningú els ha ensenyat a fer-ho.
Invernon demostra, un cop més, que és la gran narradora de les històries familiars.
També disponible en castellà: “Sin ti”
“Després de tu” és una novel·la tendra, emotiva, dura i addictiva. La Raquel i la Laura són bessones. Una actua sempre fora dels marges; l’altre és prudent i controlada. La mare mai no les ha tractat per igual i és de fet aquesta circumstància la que marca les seves vides. Les comparatives, ja de per si odioses i injustes, es tornen encara més cruels per a qui queda en segon lloc. La història, que s’inicia amb un fet duríssim que ho capgira tot, mostra un mosaic generacional amb “víctimes de silencis, de la violència verbal, de tot aquell despit i de tot aquell afecte i amor que els va mancar”. Perquè darrere de tanta ràbia, molts cops s’hi amaga encara més dolor.
Els capítols, curts i amb salts que van del present al passat, es devoren i permeten conèixer i entendre tot el que ha passat per arribar fins aquí. Hi ha escenes especialment colpidores. L’estil de l’autora és dolç, fins i tot quan fa més mal, i aconsegueix que les paraules, sempre triades amb tacte, se t’arrapin al cos i no puguis deixar-les anar. A “Després de tu” potser no hi ha culpables ni botxins, però hi ha accions desencertades de personatges que no estimen bé perquè ningú els ha ensenyat a fer-ho.
Invernon demostra, un cop més, que és la gran narradora de les històries familiars.
També disponible en castellà: “Sin ti”
September 16, 2026
Sin ti parte de una historia aparentemente sencilla: Laura y Raquel son gemelas, muy unidas a pesar de la distancia, hasta que un secreto de su adolescencia reaparece y pone en peligro su relación.
Pero el secreto acaba siendo casi lo de menos.
La novela se centra mucho más en las relaciones familiares y, especialmente, en lo que puede significar crecer sintiendo que tu madre quiere más a tu hermana que a ti. Ester Invernon explora el amor materno desigual, la comparación entre hermanas, las heridas de la infancia, la culpa, el duelo, los silencios y el perdón.
Al principio me costó entrar en la forma de narrar de la autora. Necesité unas páginas para situarme y acostumbrarme a una historia que alterna presente y pasado. Una vez encontré su ritmo, la lectura cambió y terminé disfrutándola mucho más de lo que esperaba.
Es una novela pausada, intimista y muy emocional. La estructura funciona bien porque vamos conociendo poco a poco el pasado de las protagonistas y, con él, las razones que explican muchas de sus decisiones en el presente.
Los personajes son el verdadero centro de la historia. Especialmente Raquel, que puede llegar a desesperar por algunas de sus decisiones y por la manera en que trata a su hermana. Sin embargo, conocer su historia permite entender de dónde nacen muchas de sus heridas sin que eso signifique justificar su comportamiento. Su evolución es, para mí, uno de los puntos fuertes de la novela.
La ambientación tiene poco peso y Mataró funciona más como escenario que como elemento de la historia. En este caso no lo he echado de menos porque el interés está claramente en los personajes y en todo aquello que llevan años sin decirse.
El secreto se puede intuir bastante pronto, pero creo que no perjudica demasiado la lectura porque la novela no depende realmente de ese misterio. Lo interesante es descubrir cómo han llegado los personajes hasta ahí y qué hacen con todo lo que llevan arrastrando durante años.
Me ha dejado una sensación triste, pero también la impresión de haber leído una historia con bastante profundidad emocional. Además, el tema de las relaciones maternofiliales me ha resultado especialmente cercano y me ha llevado a pensar en una pregunta bastante incómoda: ¿puede una madre querer de manera diferente a sus hijos?
Recomendaría Sin ti a quienes disfrutan de los dramas familiares y de las novelas donde los personajes tienen más peso que la acción. Si buscas una historia rápida, llena de giros o con mucho movimiento, probablemente no sea lo que estás buscando.
No conocía a Ester Invernon antes de esta lectura y, después de Sin ti, me he quedado con ganas de conocer sus otros libros.
Una lectura emocional y pausada en la que el secreto importa menos que las heridas que lo rodean.
Pero el secreto acaba siendo casi lo de menos.
La novela se centra mucho más en las relaciones familiares y, especialmente, en lo que puede significar crecer sintiendo que tu madre quiere más a tu hermana que a ti. Ester Invernon explora el amor materno desigual, la comparación entre hermanas, las heridas de la infancia, la culpa, el duelo, los silencios y el perdón.
Al principio me costó entrar en la forma de narrar de la autora. Necesité unas páginas para situarme y acostumbrarme a una historia que alterna presente y pasado. Una vez encontré su ritmo, la lectura cambió y terminé disfrutándola mucho más de lo que esperaba.
Es una novela pausada, intimista y muy emocional. La estructura funciona bien porque vamos conociendo poco a poco el pasado de las protagonistas y, con él, las razones que explican muchas de sus decisiones en el presente.
Los personajes son el verdadero centro de la historia. Especialmente Raquel, que puede llegar a desesperar por algunas de sus decisiones y por la manera en que trata a su hermana. Sin embargo, conocer su historia permite entender de dónde nacen muchas de sus heridas sin que eso signifique justificar su comportamiento. Su evolución es, para mí, uno de los puntos fuertes de la novela.
La ambientación tiene poco peso y Mataró funciona más como escenario que como elemento de la historia. En este caso no lo he echado de menos porque el interés está claramente en los personajes y en todo aquello que llevan años sin decirse.
El secreto se puede intuir bastante pronto, pero creo que no perjudica demasiado la lectura porque la novela no depende realmente de ese misterio. Lo interesante es descubrir cómo han llegado los personajes hasta ahí y qué hacen con todo lo que llevan arrastrando durante años.
Me ha dejado una sensación triste, pero también la impresión de haber leído una historia con bastante profundidad emocional. Además, el tema de las relaciones maternofiliales me ha resultado especialmente cercano y me ha llevado a pensar en una pregunta bastante incómoda: ¿puede una madre querer de manera diferente a sus hijos?
Recomendaría Sin ti a quienes disfrutan de los dramas familiares y de las novelas donde los personajes tienen más peso que la acción. Si buscas una historia rápida, llena de giros o con mucho movimiento, probablemente no sea lo que estás buscando.
No conocía a Ester Invernon antes de esta lectura y, después de Sin ti, me he quedado con ganas de conocer sus otros libros.
Una lectura emocional y pausada en la que el secreto importa menos que las heridas que lo rodean.
August 29, 2026
Toda una sorpresa, no sabía muy bien qué esperar pero por la portada y la sinopsis creía que iba a ir más hacia la novela romántica pero nada más lejos de la realidad.
Una historia que se centra principalmente en las relaciones familiares, que no siempre son todo lo buenas que se espera y en las consecuencias que pueden tener nuestros actos en la gente que nos rodea.
Una novela adulta, con protagonistas +45 (algo que se agradece) y que me ha sorprendido muy gratamente. Ojalá se traduzcan más novelas de la autora al castellano!
Una historia que se centra principalmente en las relaciones familiares, que no siempre son todo lo buenas que se espera y en las consecuencias que pueden tener nuestros actos en la gente que nos rodea.
Una novela adulta, con protagonistas +45 (algo que se agradece) y que me ha sorprendido muy gratamente. Ojalá se traduzcan más novelas de la autora al castellano!
October 29, 2026
El que mes m'ha agradat de l'autora. Llegit en dues nits, la història de les protagonistes m'ha atrapat. Es llegeix super bé, es fresc, capítols curts, salts en el temps fàcils de seguir. Ester, segueix escrivint ;)
October 4, 2026
Un llibre que enganxa! Quants sentiments i emocions es viuen en aquesta història familiar! Per reflexionar-hi! Esta molt be la manera com va tocant els diferents temes, i la cura amb les paraules.
October 24, 2026
Una història que explora les relacions mare i filles, les relacions entre germanes i com les ferides i secrets del passat influeixen en la vida de les persones.
M'ha agradat molt el llenguatge sensible i la manera de desenvolupar i desgranar els aproximadament 50 anys de les protagonistes anant i venint del present al passat.
M'ha agradat molt el llenguatge sensible i la manera de desenvolupar i desgranar els aproximadament 50 anys de les protagonistes anant i venint del present al passat.
August 31, 2026
M’ha agradat molt Després de tu. És d’aquelles històries que et van atrapant a poc a poc i que et fan connectar amb els personatges i amb tot el que estan vivint. M’ha fet sentir i reflexionar sobre la família, els secrets i les relacions que ens marquen. Una lectura àgil, emotiva i d’aquelles que, quan l’acabes, et deixa pensant una estona. 💛
September 6, 2026
L’amor d’una mare és igual per a tots els fills? O hi ha favoritismes que poden marcar tota una vida?
A Després de tu, Ester Invernon construeix un drama familiar contemporani que recorre cinc dècades, de 1972 a 2026, i que sacseja des de les primeres pàgines.
La Laura i la Raquel són bessones pèl-roges. Malgrat ser molt diferents, comparteixen aquella connexió gairebé indestructible que sembla unir-les més enllà de la distància. Quan el pare les abandona, la Núria les cria sola, però una creix sentint-se estimada i l’altra sabent que ocupa un lloc diferent en el cor de la seva mare.
D’adultes prendran camins oposats. La Laura formarà una família i serà mare de bessones; la Raquel construirà una carrera d’èxit que la portarà a viatjar pel món, sense que aquest èxit aconsegueixi omplir les mancances afectives de qui ha crescut sentint-se menys estimada. I entre elles hi ha una traïció enterrada des de l’adolescència que, quan surti a la llum, posarà a prova tot allò que semblava impossible de trencar.
Alternant passat i present i amb un llenguatge plenament actual, l’Ester ens parla, des d’un registre més cru, de maternitat, abandonament, pèrdua, dol i, sobretot, culpa. La que arrosseguem pel que hem fet, pel que no vam saber fer i pel que ja no podem reparar.
També posa damunt la taula un tabú especialment incòmode, la possibilitat que l’amor no sempre es reparteixi igual entre els fills. Ningú no ho diu en veu alta, però créixer sentint que ocupes un lloc diferent dins d’una família pot deixar una empremta que t’acompanyi tota la vida.
Una de les coses que més m’ha agradat és com l’Ester juga amb la nostra mirada sobre els personatges. Els jutges, els entens, t’incomoden, et fan enfadar i, quan creus que ja els tens clars, alguna cosa t’obliga a tornar-los a mirar. Aquí ningú és només allò que fa ni allò que aparenta.
El mirall entre dues generacions de bessones és una de les idees que més m’ha fet pensar. Hi ha alguna cosa gairebé espiritual en tot allò que s’hereta sense voler, en les ferides, els silencis i les maneres d’estimar que passen d’una generació a l’altra. Com si allò que no es resol trobés sempre una escletxa per tornar. I també en la possibilitat que les decisions dels adults ens condemnin a repetir certs patrons o ens donin, potser, l’oportunitat de fer-ho diferent.
Perquè Després de tu també m’ha deixat pensant en què fem amb allò que ja no podem canviar. No tot es pot desfer ni, potser, tot s’ha de perdonar. Hi ha actes que tenen conseqüències i ferides que no desapareixen. Però fins i tot amb elles podem aprendre a recol·locar els afectes i trobar una altra manera de continuar.
Aquesta lectura, a més, guardava un regal molt especial per a mi. Als agraïments, l’Ester em diu “musa” i explica que les meves fotos i confidències la van ajudar a donar forma a aquestes protagonistes pèl-roges. Però el regal és meu. Trobar una mica de mi en una història escrita per algú que estimo tant ha estat molt especial. ❤️
Aquest llibre és per a tu si t’agraden els drames familiars contemporanis, les històries de germanes, els personatges plens de contradiccions i les novel·les que et sacsegen mentre les llegeixes i, un cop acabades, encara et fan donar voltes a tot allò que estimem, heretem, perdonem… o aprenem a portar amb nosaltres.
A Després de tu, Ester Invernon construeix un drama familiar contemporani que recorre cinc dècades, de 1972 a 2026, i que sacseja des de les primeres pàgines.
La Laura i la Raquel són bessones pèl-roges. Malgrat ser molt diferents, comparteixen aquella connexió gairebé indestructible que sembla unir-les més enllà de la distància. Quan el pare les abandona, la Núria les cria sola, però una creix sentint-se estimada i l’altra sabent que ocupa un lloc diferent en el cor de la seva mare.
D’adultes prendran camins oposats. La Laura formarà una família i serà mare de bessones; la Raquel construirà una carrera d’èxit que la portarà a viatjar pel món, sense que aquest èxit aconsegueixi omplir les mancances afectives de qui ha crescut sentint-se menys estimada. I entre elles hi ha una traïció enterrada des de l’adolescència que, quan surti a la llum, posarà a prova tot allò que semblava impossible de trencar.
Alternant passat i present i amb un llenguatge plenament actual, l’Ester ens parla, des d’un registre més cru, de maternitat, abandonament, pèrdua, dol i, sobretot, culpa. La que arrosseguem pel que hem fet, pel que no vam saber fer i pel que ja no podem reparar.
També posa damunt la taula un tabú especialment incòmode, la possibilitat que l’amor no sempre es reparteixi igual entre els fills. Ningú no ho diu en veu alta, però créixer sentint que ocupes un lloc diferent dins d’una família pot deixar una empremta que t’acompanyi tota la vida.
Una de les coses que més m’ha agradat és com l’Ester juga amb la nostra mirada sobre els personatges. Els jutges, els entens, t’incomoden, et fan enfadar i, quan creus que ja els tens clars, alguna cosa t’obliga a tornar-los a mirar. Aquí ningú és només allò que fa ni allò que aparenta.
El mirall entre dues generacions de bessones és una de les idees que més m’ha fet pensar. Hi ha alguna cosa gairebé espiritual en tot allò que s’hereta sense voler, en les ferides, els silencis i les maneres d’estimar que passen d’una generació a l’altra. Com si allò que no es resol trobés sempre una escletxa per tornar. I també en la possibilitat que les decisions dels adults ens condemnin a repetir certs patrons o ens donin, potser, l’oportunitat de fer-ho diferent.
Perquè Després de tu també m’ha deixat pensant en què fem amb allò que ja no podem canviar. No tot es pot desfer ni, potser, tot s’ha de perdonar. Hi ha actes que tenen conseqüències i ferides que no desapareixen. Però fins i tot amb elles podem aprendre a recol·locar els afectes i trobar una altra manera de continuar.
Aquesta lectura, a més, guardava un regal molt especial per a mi. Als agraïments, l’Ester em diu “musa” i explica que les meves fotos i confidències la van ajudar a donar forma a aquestes protagonistes pèl-roges. Però el regal és meu. Trobar una mica de mi en una història escrita per algú que estimo tant ha estat molt especial. ❤️
Aquest llibre és per a tu si t’agraden els drames familiars contemporanis, les històries de germanes, els personatges plens de contradiccions i les novel·les que et sacsegen mentre les llegeixes i, un cop acabades, encara et fan donar voltes a tot allò que estimem, heretem, perdonem… o aprenem a portar amb nosaltres.
September 21, 2026
¿Sabéis eso que ocurre cuando terminas un libro y quieres compartirlo con alguien? Pues eso es lo que sucede con "Sin ti".
Una vez que has empezado no puedes parar y a las pocas páginas ya sabes que es de esas historias que dejan huella.
Narra la vida de Nuria y de sus hijas gemelas, Laura y Raquel. A través de los años, las tres mujeres irán forjando su vida y buscando su lugar en la familia.
Nuria debe enfrentarse al duro reto de criar a dos niñas tan iguales por fuera como distintas por dentro, algo que, sin saberlo, marcará sus destinos.
Los tres personajes principales están muy bien descritos. Cada una tiene una personalidad tan marcada que resulta fácil entender por qué han llegado a ser como son.
Vamos a encontrar batallas silenciosas que nadie gana, culpas que nadie quiere asumir, amor no correspondido que duele y destroza poco a poco.
Es una historia en la que se habla de cosas cotidianas, de errores humanos, de falta de cariño, de ausencias, de vergüenza y de tener que dar un paso atrás para volver a empezar.
Se tratan muchos temas y, están tan integrados en nuestro día a día, que no somos conscientes de ello.
Está narrado en tercera persona, con capítulos cortos y escritos con una prosa que te introduce en la vida de estas tres mujeres, tanto, que cuando te quieres dar cuenta deseas saber qué será de ellas, y cuál será el posible desenlace en este mar de sentimientos encontrados.
Me ha encantado y me ha hecho reflexionar sobre lo que significa ser madre pero también sobre lo que significa ser hija y, dependiendo del lugar que se ocupa, en un momento u otro, puede cambiar la perspectiva de los hechos.
Lo recomiendo, es una historia llena de sentimientos y miedos, muy humana y que merece ser leída y que llegue a más personas.
Una vez que has empezado no puedes parar y a las pocas páginas ya sabes que es de esas historias que dejan huella.
Narra la vida de Nuria y de sus hijas gemelas, Laura y Raquel. A través de los años, las tres mujeres irán forjando su vida y buscando su lugar en la familia.
Nuria debe enfrentarse al duro reto de criar a dos niñas tan iguales por fuera como distintas por dentro, algo que, sin saberlo, marcará sus destinos.
Los tres personajes principales están muy bien descritos. Cada una tiene una personalidad tan marcada que resulta fácil entender por qué han llegado a ser como son.
Vamos a encontrar batallas silenciosas que nadie gana, culpas que nadie quiere asumir, amor no correspondido que duele y destroza poco a poco.
Es una historia en la que se habla de cosas cotidianas, de errores humanos, de falta de cariño, de ausencias, de vergüenza y de tener que dar un paso atrás para volver a empezar.
Se tratan muchos temas y, están tan integrados en nuestro día a día, que no somos conscientes de ello.
Está narrado en tercera persona, con capítulos cortos y escritos con una prosa que te introduce en la vida de estas tres mujeres, tanto, que cuando te quieres dar cuenta deseas saber qué será de ellas, y cuál será el posible desenlace en este mar de sentimientos encontrados.
Me ha encantado y me ha hecho reflexionar sobre lo que significa ser madre pero también sobre lo que significa ser hija y, dependiendo del lugar que se ocupa, en un momento u otro, puede cambiar la perspectiva de los hechos.
Lo recomiendo, es una historia llena de sentimientos y miedos, muy humana y que merece ser leída y que llegue a más personas.
September 27, 2026
Una novel·la sobre les diferències, en el tracte, en la manera de créixer, de veure la vida i de viure-la. Diferencies fruit d’un tracte dispar en el creixement, de favoritismes; arrelats en un passat de misèria.
Una novel·la escrita en dos temps que avancen paral·lels, una manera de narrar la història molt punyent.
La Núria té bessonada, fruit d’un matrimoni tenyit d’influències de la sogra andalusa.
La Raquel i la Laura creixen en la diferència, una la preferida, l’altra la culpable. Entre elles dues sempre la millor unió. El record d’un fet desafortunat trasbalsarà aquest equilibri.
Es pot estimar a dues filles de forma diferent? Una més que l’altra? I si has rebut això com a filla, com pots fer-ho per no repetir patrons amb les teves filles o nebodes?
Xulíssima
Una novel·la escrita en dos temps que avancen paral·lels, una manera de narrar la història molt punyent.
La Núria té bessonada, fruit d’un matrimoni tenyit d’influències de la sogra andalusa.
La Raquel i la Laura creixen en la diferència, una la preferida, l’altra la culpable. Entre elles dues sempre la millor unió. El record d’un fet desafortunat trasbalsarà aquest equilibri.
Es pot estimar a dues filles de forma diferent? Una més que l’altra? I si has rebut això com a filla, com pots fer-ho per no repetir patrons amb les teves filles o nebodes?
Xulíssima
September 10, 2026
He llegit diversos llibres de l’autora (tots m’han agradat molt) i aquest és el llibre amb el qual m’ha costat més connectar. No he empatitzat amb els personatges, especialment, amb la Raquel.
Val a dir que una part de la història és dura. Tracta temes complexos com la relació entre pares i fills, i les diferències entre germans. I això em sembla molt interessant. Tot i així, el llibre se m’ha fet llarg, no m’ha enganxat del tot.
Val a dir que una part de la història és dura. Tracta temes complexos com la relació entre pares i fills, i les diferències entre germans. I això em sembla molt interessant. Tot i així, el llibre se m’ha fet llarg, no m’ha enganxat del tot.
November 2, 2026
Un libro totalmente distinto de lo que suelo leer, pero...
📕 Dos gemelas, pérdidas, culpas, amor mal repartido...
🖍️ Cómo ya dije, nada de lo que suela leer, sin embargo la calma que me aporto y las sensaciones que transmite, me hizo leerlo casi de una sentada, no es un libro dinámico,ni mucho menos,pero sabe mantener un ritmo que te mantiene enganchado. Como me ha pasado otras veces, está tranquilidad después de tanta sangre, sienta muy bien. Libro muy recomendable.
📕 Dos gemelas, pérdidas, culpas, amor mal repartido...
🖍️ Cómo ya dije, nada de lo que suela leer, sin embargo la calma que me aporto y las sensaciones que transmite, me hizo leerlo casi de una sentada, no es un libro dinámico,ni mucho menos,pero sabe mantener un ritmo que te mantiene enganchado. Como me ha pasado otras veces, está tranquilidad después de tanta sangre, sienta muy bien. Libro muy recomendable.
September 4, 2026
Ni l’argument, ni els personatges, m’han sorprès o atrapat. No he connectat amb el drama familiar perquè no m’ha convençut com s’exposa.
September 20, 2026
Más lees, más te engancha. Más avanzas, más entras en el código de la novela. El final uf.. hermoso, conmovedor y con una verdad absoluta.
September 23, 2026
Una història preciosa i emotiva.
Displaying 1 - 18 of 18 reviews