Nou llibre de poemes d’una de les nostres poetes més internacionals dedicat a la figura femenina al llarg dels segles i al sacrifici anònim i silenciat de tantes i tantes dones que l’autora focalitza en les seves dues àvies. El poemari s’organitza en tres ‘murades’, ‘murta’ i ‘murmuri’, i inclou 64 poemes. «M’assec a taula amb la flor del gessamí i el perfum esglaonat de la violeta nocturna. M’acompanya la sagacitat del mosquit, camuflat al revers de les ones acústiques. Percebo el mastegar estellós del corc, la parpella atenta del mort que vigila el pas dels peixets de plata. I el minut, que es refreda al fons del plat. I les ombres, que llisquen paret avall mentre dispenso l’oli de la memòria a la filera inacabable dels absents.»
Com tots els llibres de poesia, cal rellegir-lo, i aquest guanya molt amb la relectura, val la pena redescobrir qui hi ha a cada costat del mur, trobar un univers propi i alhora familiar: les àvies, la solitud, la memòria… La Gemma Gorga és capaç de convertir una escena tan fútil com preparar uns seitons en vinagre en un cant a la memòria… Sap jugar amb les paraules, dribla i amaga molt bé en alguns versos però sense semblar pretenciosa. Descobriment a seguir.