Un principi indiscutible dels escacs és que només es perd quan el rei queda ofegat, quan ja no té cap més sortida; però hi ha partides que s’allarguen tant com una vida, i en aquest cas t’has d’oblidar de perdre i concentrar-te en l’esperança. I a això s’aferren dos homes: el sergent dels Mossos d’Esquadra, en Xavi Masip, i l’inspector jubilat del Cos Nacional de Policia, l’Alejandro Arralongo, que segueix obsessionat en caçar un assassí que actua cada deu anys i que per allà on passa només deixa un rastre de cadàvers i moltes preguntes sense resposta. De vegades, un policia es pot arribar a prendre els casos com una cosa personal, i per a l’inspector Arralongo, aquesta és molt més que una simple investigació sense resoldre. Intentar atrapar aquest assassí significa encarar els seus propis dimonis, sabent que aquests el poden destruir. En aquest joc pervers de sang i pistes, i en un tauler tan gran com Madrid i Barcelona, els dos investigadors hauran de resistir les maniobres d’un psicòpata, amb una defensa heroica i sense rendir-se mai, sabent que al final, fins i tot, la més accessòria de les fitxes pot resultar decisiva. En els escacs, com en la vida, no hi ha una única solució, perquè no existeix només un sol problema. I, a més, amb la simple lògica no n’hi ha prou. En cada detall, en cada peça pot haver la salvació i el càstig, i també la seva penitència.
Rafa Melero Rojo was born in Barcelona, but grew up in Lleida, until in 1995 he entered in Mossos d'Esquadra (the catalan police). Since then he has worked in cities like Figueres, La Bisbal d'Emporda, Lleida, L'Hospitalet de Llobregat and Terrassa, among others, and has developed his career entirely within the judicial police in groups as now Homicides or Public Health. After that, he started to write, which is his passion.
Segunda parte de la saga del inspector Xavi. Caso más enrevesado con asesinatos rituales que no sabes muy bien por donde van a ir. Todo contrareloj porque el patrón se repite cada 10 años. Los enigmas son más complejos y ambiguos; a veces con golpes de suerte para resolver o por el Don de Xavi; lo que hace que te mantenga expectante. La historia me ha parecido más entretenida y al menos no he descubierto al asesino a la primera de cambio. Me sigue chirriando que Xavi sera el policia más listo, más apuesto (irresistible) y que sin él no se resolverian los casos. Tipico libro para no pensar que se lee rápido y entretiene que es lo importante.
Aunque no deja de ser tipico thriller con una estructura muy marcada, le he cogido muchiísimo carinño y he disfrutado todas y cada una de las paginas. Ha sido como leer una mezcla de Clarisa y El ajedrecista, y eso me ha encantado.
Las 4 son porque la aventura del Alfil vuelve a enganchar y además en esta entrega, hay como varias "líneas" a seguir. Por otro lado y como sucedió con La Ira del Fénix, Rafa Melero tira de algún que otro plot twist y tiene una manera de narrar en la que crees algo pero no es lo que parece luego.
Las 3 son porque algunos temas me han parecido excesivamente rocambolescos como por ejemplo el modus operandi del psicópata, las pistas ... lo que en algunas personas puede atraer por la incógnita de entender lo indescifrable, para mí es un "pero cómo????? prrfff". Y sobretodo porque quizás sí puede resultar un recurso más que surjan "aventuras amorosas" o escarceos de un hombre guapo, solitario, inaccesible y policía ... pero no lo veo necesario cuando tampoco se profundiza en esa relación o te queda el gustillo de que se pone ahí por poner y no porque forme parte de la trama.
Finalizada. Nueva aventura del sargento Xavi Masip. Esta vez no tendrá detrás a su equipo, pero la botella de vino en el inicio de la investigación, y forrar las paredes de su casa con datos, sí estará presente. Me gustan mucho las aventuras de Masip, me recuerdan a la serie “Mentes criminales”. La investigación no está basada en las propias pruebas, sino en la interpretación de ellas. Es el tercer libro que leo de este escritor y me han gustado todos, cada uno en su estilo, pero todos me han provocado un enganche de los buenos. Me quedan dos libros suyos por leer y espero acabarlos antes de finalizar el año. Sin duda RECOMIENDO.
📖 La penitència de l’alfil ✍🏻 Rafa Melero Rojo 📶 Valoració 8 📄 344 pàgines 📚 Crims.cat 15
Continuo llegint, de quan en quan, algun llibre de la col·lecció Crims.cat, em serveix per “desengreixar” d’altres lectures més feixuges. Si no vaig mal errat aquest serà el setè que llegeixo i a la meva biblioteca en tinc uns quants pendents, fruit de “recolecta” que vaig fer a la setmana del llibre en català.
Un assassí serial que actua cada deu anys (1993, 2003 i 2013), deixant un rastre de morts i unes pistes que la policia és incapaç de resoldre i que fan que s’incrementi el misteri.
Un policia nacional retirat, que va intervindre en els dos primers actes. i que ara ha estat convidat per l’assassí per participar també en aquest tercer acte. Un jove mosso en excedència que queda captivat per la complexitat del cas. Una jove estudiant de periodisme que pel seu aire sembla que descobreix més coses que els professionals,…i tot això narrat en un estil clar i directe, amb capítols àgils i curts, que matenen la tensió i fan que tinguis ganes de continuar llegint.
Si a més hi afegeixes que l’experiència professional de l’autor, com a mosso, es nota en la forma com descriu els procediments policials, els interrogatoris i les dinàmiques internes policials, incloent el “bon rotllo” entre els diferents cossos; I que dibuixa uns personatges “imperfectes” però creíbles, el resultat no pot ser altre que anar llegint fins a cruspirte l’història en dues tardes. No tenía clar si la carrera contra rellotge la feia en Xavi per atrapar al assessí o jo per descobrir-ho.
En definitiva, un llibre amb intriga, anades i vingudes, girs imalguna referècia als escacs, que recomano a tots el amants de la novel·la negra i policiaca.
Coses que m'agraden del llibre: 🖋 Una trama intrigant i original. 🖋 Uns protagonistes amb conflictes interns
Coses que no m'agraden tant: 🖍 Em sobra l’afer entre el mosso i l’estudiant de periodisme.
Frases que m’han cridat l’atenció: ✍🏻 Tenir presents els teus defectes et permet preveure en què pots arribar a fallar i corregir-te. ✍🏻 La sensació de plenitud mai no és eterna. ✍🏻 S'havia refugiat en els llibres, i en ells havia trobat consol en la seva solitud. ✍🏻 El pitjor de tot era haver de comunicar a una madre, a un pare o germà que mai més tornaria a veure una persona que estimava. ✍🏻 La realitat sempre supera la ficció. ✍🏻 De vegades un s'ha d'aturar per saber on és si vol saber a on va. ✍🏻 No hi ha res com mirar una cosa mil vegades perquè de sobte es vegi per primer cop. ✍🏻 Quan un lluita per la vida, s'és capaç de tot.
Novela muy entretenida y bien estructurada. En principio, la recomiendo. Solo dos puntos: en primer lugar, lo mismo que ya me molestó en el primer libro: ¿por qué parece ser obligatorio introducir un romance, aunque sea con calzador? No hacía falta. Y segundo: opino que el autor hace trampa
Estant de vacances, el llibre m'ha durat un parell de dies. Una nova aventura del sergent Masip, amb tics que ja vèiem en el primer llibre, però en general molt bé. Penso que relata bé aquestes aventures trepidants. Anirem pel tercer!
Novela policíaca en la que se investigan unos asesinatos que tienen lugar cada diez años. Ambientada en Barcelona (y parcialmente en Madrid), con buenos personajes, trama intrincada y sutiles giros argumentales, es un libro muy recomendable. Pese a ser el segundo de una serie (de la que ya hay tres publicados), se puede leer independientemente.