El Marc està escurat, la seva empresa de serveis lingüístics està en fallida tècnica, l’exdona encara el burxa... De manera que, quan la bella i perillosa Verònica –la seva amiga Vero de tota la vida– li proposa de robar acasa del diputat Bernal, hi accedeix. Serà fàcil, li diu. I, al capdavall, ja no li queda res per perdr e. Però s’equivoca. S’equivoca, i molt.
He gaudit d'aquesta novel·la tot i que és realment, a cada frase, a cada paraula, un gran clixé. M'ha agradat perquè, a la fi, enganxa: l'estructura de les parts, i diferents personatges, no està gaire malament, és una lectura senzilla (com l'escriptura, encara que a vegades una mica grollera), ràpida i, a vegades, genuïnament graciosa (només a vegades, ja que és massa clixé i un poc antiquat, fins i tot masclista; espero que sigui per tòpic), i, sobretot, perquè m'agrada llegir novel·les escrites directament en català i fent servir català no castellanitzat. Resumint, no és un llibre original, queda molt lluny de ser-lo, però si t'agraden les novel·les negres arquetípiques, pots gaudir-ne, a pesar dels constants, constants i constants clixés. Apa.
Novel·la negra en majúscules, amb mil i un girs de guió i personatges amb dues cares que t'atrapen i no et deixen fins a la darrera pàgina. Bayo posa un mirall davant de l'ambició humana i els seus límits en un relat que, com bé diu la contraportada, és un "homenatge deliciosament cinematogràfic". L'estructura es va presentant per capes introduint les diferents visions del problema
Ideal si busqueu una novel·la negra que enganxa des del minut zero, a la catalana. Amb ganes de llegir la segona part.