Servicio interior

by Katixa Agirre

Una extraordinaria novela histórica y un thriller de espionaje que, con claves muy modernas, rescata del olvido un capítulo desconocido de la posguerra, como lo hizo Almudena Grandes en sus Episodios.

París, 1940. El ejército nazi ha tomado la ciudad. El Gobierno vasco en el exilio se ve obligado a una huida precipitada, dejando atrás documentos comprometedores. Cuando los alemanes y el gobierno franquista hallan esos documentos, se desencadena una implacable persecución. En el centro de esta historia real —tan extraordinaria que parece ficción— hay cuatro Bittori Etxeberria, Itziar Mujika, Delia Lauroba y Tere Verdes, hermanas y viudas de milicianos que tejieron, desde el anonimato, un servicio que permitió transmitir información para ayudar a los presos, mientras ellas aparentaban llevar vidas corrientes. También es la historia del odio entre un esbirro de Franco en Francia, Pedro Urraca —a la postre famoso por haber dado caza a Companys—, quien vigilaba a los españoles refugiados en París, y el lehendakari en el exilio, José Antonio Agirre. Construida con capítulos breves y un fuerte pulso visual, la novela se articula en torno a un misterio nunca ¿quién abandonó los documentos que condenaron a la red? ¿Fue un error o se trató de una traición? Servicio interior rescata del olvido la valentía, la fe y el compromiso de unas mujeres que pagaron muy caro su discreto heroísmo.



Sobre Las madres

«Una novela adictiva, un thriller sorprendente que, escrito por una autora francesa, nos hubiera llegado con la etiqueta Goncourt o Renaudot.» Albert Forns, La Vanguardia

«Es sobre todo provocación, un convite a pensar.» Olga Merino, El Periódico

«Literatura de primer nivel.» Juan Marqués, El Mundo

«Una pieza insultantemente imprescindible y literariamente provocadora.» Raquel Jiménez, Zenda

Genres: Fiction

272 pages, Paperback

Published September 9, 2026

About the author

Katixa Agirre (Vitoria, 1981) has a PhD in Audiovisual Communication and lectures at Universidad del País Vasco. She previously published the short story collections Sua falta zaigu and Habitat, and is the author of numerous children's books: Paularen seigarren atzamarra, Ez naiz sirena bat, eta zer?, and Patzikuren problemak. She was also a columnist for Diario de Noticias de Álava, Deia, Aizu! and Argia.

Reviews

[Pandèmia de llibres]

Aquest llibre és mereix totes les estrelles del món.

Visca la lluita antifeixista, ahir, avui i demà ❤️‍🔥

[Marta Cava]

Un grup de dones, una xarxa d'espionatge i un antagonista que de ben segur us sonarà: Pedro Urraca. S'ha de destacar el plantejament tan original que té el llibre i que dona un aire fresc a un tipus d'història que ja coneixem.

[Joan Roure]

Katixa Agirre ens presenta aquí una història basada en uns fets reals: la creació d'una potent xarxa d'espionatge al servei del Govern basc a l'exili. Som l'any 1937, en plena Guerra Civil. Euskadi ja ha caigut en mans dels feixistes, els gudaris són empresonats i afusellats. El lehendakari Agirre s'exilia a París, sense contactes amb l'interior i cercat amb deler pels seus enemics. Amb aquest escenari tan fosc apareixen quatre dones, quatre heroïnes disposades a jugar-se la pell contra el feixisme. Es dediquen a establir contactes amb els presos i a fer entrar i sortir informacions de les presons. Als llibres d'història ho coneixerem com la xarxa Àlaba, aquí, Katixa Agirre ho anomena el Servei interior.

A l'etiqueta d'obra imprescindible que ja porta implícita la novel·la només pel que ens explica; per la memòria històrica i pel fet de rescatar aquelles persones que van continuar lluitant contra el feixisme i la dictadura en el pitjor dels escenaris, hi hem d'afegir el punt d'originalitat que hi posa Agirre a l'hora de construir el relat. Sens dubte, la formació en comunicació audiovisual de l'escriptora basca queda palesa en l'elecció de la forma narrativa, fusionant cinema i literatura, fent que com a lectors seguim el fil de la història talment estiguéssim en mig d'una pel·lícula.

En definitiva, Servei interior és una constatació més de l'afany de l'autora gasteiztarra en cercar altres formes narratives que s'escapin de l'habitual, de generar una veu pròpia com a escriptora, cosa que es pot considerar aconseguida tenint en compte aquesta i les anteriors obres publicades d'Agirre. 

«I les cases amb prou feines s'aguanten dretes, i els carrers són plens de sots i cràters. Les persianes trencades, tancades per sempre com els ulls dels morts. I en la foscor de les llars, es reuneixen les famílies reconstituïdes al voltant del braser. Les que van socórrer l'orfe del pis de dalt, les que van haver d'acollir la neboda vinguda del poble. Passar gana junts els unirà per sempre. I aquest Nadal, el del 1940, no parlen del pare mort a la vora del Jarama, del cosí afusellat l'any anterior al cementiri de l'Est. D'això, no se'n parla. D'això, no en parlaran mai més.»

[Emma Granyer]

M'ha agradat molt descobrir aquesta història!

[asegura7]

Una altra novel·la sobre la Guerra Civil española? Sí, però:
- Hi ha la reivindicació històrica d'unes dones (i algun home) que se la van jugar pels seus ideals i van perdre.
- Hi ha un estil narratiu original en la que una narradora omniscient monta la pel·licula i ens porta endavant i enradere com li sembla. Original i efectiu. En algun moment se m'ha fet pesat.
- És una altra novel·la sobre la guerra civil. Darrerament he llegit La peninsula de las casas vacias, Línea de fuego, Castillos de fuego, Presentes + Almudena Grandes. Noranta anys després i el tema encara resta obert.

[Esther López Barceló]

ZORAGARRIA

[chris]

M'ha posat molt nerviosa l'estil i com està escrit

[Yon Vilarrasa]

📖 París, 1940. La ocupación nazi obliga al Gobierno vasco en el exilio a huir precipitadamente, dejando atrás unos documentos que pueden comprometer a toda una red clandestina. Cuando los alemanes y el régimen franquista se hacen con ellos, comienza una persecución que tendrá como protagonistas a cuatro mujeres: Bittori Etxeberria, Itziar Mujika, Delia Lauroba y Tere Verdes.

🕵🏻‍♀️ Desde la clandestinidad, estas mujeres tejieron una red de información que permitió ayudar a presos y mantener el contacto con el exterior mientras trataban de llevar una vida aparentemente normal. Pero los documentos abandonados abren también un misterio que recorre toda la novela: ¿fue un error o hubo una traición?

🏔️ Katixa Agirre recupera una historia real extraordinaria y la convierte en una novela con un fuerte pulso narrativo, capítulos breves y personajes que hacen que todo lo que sucede se sienta muy cercano. Me ha gustado especialmente encontrar entre ellos a una pasadora, una figura que ya me había interesado mucho en La passadora, de Laia Perarnau.

⚫️ También aparece Pedro Urraca, uno de los personajes más oscuros de la novela. Agente del régimen franquista en Francia, colaboró con la Gestapo en la persecución y detención de opositores al franquismo, comunistas e independentistas, y fue quien acabaría dando caza a Lluís Companys.

📚 La novela fue escrita originalmente en euskera y ahora llega al castellano en traducción de la propia autora, además de contar con edición en catalán. Yo escogí la primera precisamente por eso, tenía curiosidad por leerla directamente a través de la traducción de Katixa Agirre, confiando en que conservaría mejor su voz y su estilo.

❤️ Servicio interior me ha encantado. Es de esas historias que no solo lees, sino que se quedan contigo. Quizá también porque mis raíces vascas han hecho que esta historia me llegara todavía más adentro. Pero, más allá de esa conexión personal, me parece una novela extraordinariamente bien contada que rescata del olvido a unas mujeres cuyo papel fue fundamental y cuyo discreto heroísmo merece ser recordado.

⭐️ Por ahora, y sin ninguna duda, firme candidata a ser mi lectura del año.

[Elena Riera Salazar]

Primera novel·la que llegeixo d’aquesta autora, tot i que fa temps que m’interessa i li tinc molta curiositat a ‘Les mares no’ (algun dia la llegiré). La novel·la recrea un fet històric poc conegut fora del País Basc, l’existència d’una xarxa d’espionatge capitanejada per quatre dones lligades al PNV, la xarxa Àlaba (pren el nom d’un dels pocs integrants masculins de la xarxa perquè quan la xarxa funciona a la perfecció el poder polític considera que les ha de supervisar un home). Agirre decideix explicar-nos la història com si fos una pel·lícula i, efectivament, ens submergeix en una trama de pel·lícula d’espies i busca la complicitat del lector-espectador, jugant amb flash-backs i referències al que passarà en el futur. El malvat indiscutible de la història és Pedro Urraca, el policia feixista que va lliurar Lluís Companys a les autoritats franquistes i que va fer caure la xarxa Àlaba, Agirre juga amb les similituds entre la seva biografia i la del Lendakari Agirre, nascuts el mateix any i educats en un ambient similar, per plantejar-se si el mal absolut existeix.

[Vicarlos]

Com diu l'autora: "Honor y gloria, ayer como hoy, para quienes en los momentos más difíciles eligen el camino de la solidaridad"