Jump to ratings and reviews
Rate this book

Servicio interior

Rate this book
La extraordinaria historia de cuatro mujeres que organizaron una red de información clandestina para burlar a Franco y a los nazis.

París, 1940. El ejército nazi ha tomado la ciudad. El gobierno vasco en el exilio se ve obligado a una huida precipitada, tras dejar abandonados documentos comprometedores. Cuando los alemanes y el gobierno franquista hallan esa información, se desencadena una persecución implacable. En el centro de esta historia real —tan extraordinaria que parece ficción— hay cuatro Bittori Etxeberria, Itziar Mujika, Delia Lauroba y Tere Verdes, hermanas y viudas de gudaris que tejieron desde el anonimato un servicio que permitió transmitir información para ayudar a los presos, mientras ellas aparentaban llevar vidas corrientes. También es la historia del odio entre un esbirro de Franco en Francia, Pedro Urraca —a la postre famoso por haber dado caza a Lluís Companys—, quien vigilaba a los españoles refugiados en París, y el lehendakari en el exilio, José Antonio Agirre. Construida con capítulos breves y un fuerte pulso visual, la novela se articula en torno a un misterio nunca ¿quién abandonó los documentos que condenaron a la red? ¿Fue un error o se trató de una traición? Servicio interior rescata del olvido la valentía, la fe y el compromiso de unas mujeres que pagaron muy caro su discreto heroísmo.

Sobre Las madres

«Una novela adictiva, un thriller sorprendente que, escrito por una autora francesa, nos hubiera llegado con la etiqueta Goncourt o Renaudot.» Albert Forns, La Vanguardia

«Es sobre todo provocación, un convite a pensar.» Olga Merino, El Periódico

«Literatura de primer nivel.» Juan Marqués, El Mundo

«Una pieza insultantemente imprescindible y literariamente provocadora.» Raquel Jiménez, Zenda

264 pages, Kindle Edition

Published September 9, 2026

Loading...
Loading...

About the author

Katixa Agirre

21 books90 followers
Katixa Agirre (Vitoria, 1981) has a PhD in Audiovisual Communication and lectures at Universidad del País Vasco. She previously published the short story collections Sua falta zaigu and Habitat, and is the author of numerous children's books: Paularen seigarren atzamarra, Ez naiz sirena bat, eta zer?, and Patzikuren problemak. She was also a columnist for Diario de Noticias de Álava, Deia, Aizu! and Argia.

Ratings & Reviews

What do you think?
Rate this book

Friends & Following

Create a free account to discover what your friends think of this book!

Community Reviews

5 stars
25 (25%)
4 stars
44 (44%)
3 stars
28 (28%)
2 stars
2 (2%)
1 star
1 (1%)
Displaying 1 - 28 of 28 reviews
Profile Image for Pandèmia de llibres .
258 reviews64 followers
September 3, 2026
Aquest llibre és mereix totes les estrelles del món.

Visca la lluita antifeixista, ahir, avui i demà ❤️‍🔥
Profile Image for Marta Cava.
754 reviews1,311 followers
Read
September 22, 2026
Un grup de dones, una xarxa d'espionatge i un antagonista que de ben segur us sonarà: Pedro Urraca. S'ha de destacar el plantejament tan original que té el llibre i que dona un aire fresc a un tipus d'història que ja coneixem.
Profile Image for llibresidones.
206 reviews3 followers
October 13, 2026
Una obra original pel que fa a estructura i estil, ja que l'escriptora utilitza recursos visuals i cinematogràfics per endinsar-nos en les ferides de la guerra fins a les darreres conseqüències.

L'autora posa al centre de la història el paper de quatre dones basques. Protagonistes que desafien al sistema amb la creació d'una xarxa: el Servei Interior. L'autora visibilitza aquesta part de la història oblidada i fa valdre el paper actiu de les dones en la lluita per la llibertat i dignitat.


"A la Delia i la Itziar, tots aquests adjectius els rellisquen. Estan acostumades a aquesta retòrica. Totes dues són donostiarres, conegudes de fa temps, tot i que a partir d'avui seran més que conegudes, molt més: seran còmplices, conspiradores, heroïnes humils, separatistes perilloses, agents subversives, hàbils seductores, dones sedicioses, actius valuosos, nacionalistes fanàtiques, àngels custodis, espies miserables, rancunioses i pèrfides per a les potències estrangeres i, sobretot, seran amigues. Amigues íntimes. Unides per sempre a través d'un fil que comença a néixer i a fer-se present en un llit de la pensió La Bilbaína, el veieu?, unides per sempre".
Profile Image for Joan Roure.
Author 4 books220 followers
September 17, 2026
Katixa Agirre ens presenta aquí una història basada en uns fets reals: la creació d'una potent xarxa d'espionatge al servei del Govern basc a l'exili. Som l'any 1937, en plena Guerra Civil. Euskadi ja ha caigut en mans dels feixistes, els gudaris són empresonats i afusellats. El lehendakari Agirre s'exilia a París, sense contactes amb l'interior i cercat amb deler pels seus enemics. Amb aquest escenari tan fosc apareixen quatre dones, quatre heroïnes disposades a jugar-se la pell contra el feixisme. Es dediquen a establir contactes amb els presos i a fer entrar i sortir informacions de les presons. Als llibres d'història ho coneixerem com la xarxa Àlaba, aquí, Katixa Agirre ho anomena el Servei interior.

A l'etiqueta d'obra imprescindible que ja porta implícita la novel·la només pel que ens explica; per la memòria històrica i pel fet de rescatar aquelles persones que van continuar lluitant contra el feixisme i la dictadura en el pitjor dels escenaris, hi hem d'afegir el punt d'originalitat que hi posa Agirre a l'hora de construir el relat. Sens dubte, la formació en comunicació audiovisual de l'escriptora basca queda palesa en l'elecció de la forma narrativa, fusionant cinema i literatura, fent que com a lectors seguim el fil de la història talment estiguéssim en mig d'una pel·lícula.

En definitiva, Servei interior és una constatació més de l'afany de l'autora gasteiztarra en cercar altres formes narratives que s'escapin de l'habitual, de generar una veu pròpia com a escriptora, cosa que es pot considerar aconseguida tenint en compte aquesta i les anteriors obres publicades d'Agirre. 

«I les cases amb prou feines s'aguanten dretes, i els carrers són plens de sots i cràters. Les persianes trencades, tancades per sempre com els ulls dels morts. I en la foscor de les llars, es reuneixen les famílies reconstituïdes al voltant del braser. Les que van socórrer l'orfe del pis de dalt, les que van haver d'acollir la neboda vinguda del poble. Passar gana junts els unirà per sempre. I aquest Nadal, el del 1940, no parlen del pare mort a la vora del Jarama, del cosí afusellat l'any anterior al cementiri de l'Est. D'això, no se'n parla. D'això, no en parlaran mai més.»
Profile Image for Òscar Espinosa.
55 reviews7 followers
October 20, 2026
Som de l'opinió que la Katixa Agirre es supera en cada llibre, i aquesta última novel·la ho demostra. La narració que ens fa de les quatre dones que van crear una xarxa d'informació clandestina sota el règim franquista i el París ocupat és, a part d'original per la seva forma, molt emotiva pel seu contingut. Dones que passaven la frontera arriscant la vida, dones que dirigien la xarxa d'informació euskera que anava desde la capital francesa fins al penal de Burgos. Dones fortes i valentes que protagonitzen aquest trocet d'història i amb les que gaudireu i patireu gràcies a l'estil personal de na Agirre.
Profile Image for David Monthiel.
Author 8 books14 followers
November 10, 2026
Lo primero que me viene a la mente después de leerla es que estaría bien imitarla y adaptar la reseña al estilo supuestamente cinematográfico.
Así que siéntense e imaginen que aparece un cartelón con
“Goodreads, 2026”.
Ahí vemos en plano a un afanoso reseñista intentando valorar un libro que, en el plano general, está teniendo cierto éxito y buenas reseñas. Pero que en realidad cree que es bastante liviano, una historia épica contada sin épica, escrita para lectores de Joel Dicker, ese estilista. El público se apoca ante estas opiniones contrarias.
Pero a alguno le pica la curiosidad y sigue leyendo.
Lo segundo que pienso es que el truco técnico de la escritora es claro: se quita de encima la documentación más pesada y su reflejo en descripciones precisas, aparta las referencias intrahistóricas concretas, los escenarios concretos, porque aspira a contar en decorados, en sets historicistas con personajes de cartón y muy pocos figurantes, esos que mueren en las guerras y nadie recuerda. Es decir, obvia la ambientación dura y también la complejidad de una época en la que suelen florecer personajes dudosos, los de doble moral, los que fallaron, los que se acobardaron. La ambientación moral de una época.
En la novela se nos dice desde el minuto uno, con cierto descaro y astucia, que “he leído, pero no me voy a comer la cabeza en describir el París de 1940 o el Santander de los gudaris haciendo un pacto con los italianos. Lo que voy a hacer es un llamamiento a todas las películas que habéis visto, ¿vale?”.
Recurrir a un imaginario cinematográfico no es delito. Pero si un truco bastante precario (que pasa por un intento de novela en marcha) para contar una historia real de cuatro mujeres vascas espías. Un suceso real, histórico.
Aunque, en cuanto tiene oportunidad, la autora despliega una cierta exactitud historicista y expone que los primeros nazis en París no fueron de la Gestapo para trolear a los “sabelotodos”. Porque el distanciamiento de la narradora es tal que hasta se permite el lujo de meterse esos que levantan la mano mosqueados y que comentan en oscuros foros de la Segunda Guerra Mundial que en “Servicio Interior” salen pocos caballos, “algo imperdonable, un error claro” o que la fabricación de las pistolas Newnurb (me lo estoy inventando) “no es checa, es belga”. Esos que son capaces de enmendar la plana a toda la bibliografía que, suponemos, ha leído la autora. “Imperdonable es también que en la documentación no aparezca la monografía “Los últimos días de Pernambuco”, un imprescindible”.
—Vaya pifia.
Con esta salida de tono muy poco humorística la autora está guardándose las espaldas ante el más que posible descuido (siempre los hay) y eligiendo a los lectores que quiere, o a los que aspira: espectadores, seres pasivos que engullen la información desde un inicio dudoso y peliculero: el ínclito Urraca entrando en el edificio parisino del Gobierno Vasco en el exilio junto a agentes nazis.
Y a partir de ahí un largo flashback.
Pero ¿y la literatura? ¿Dónde está? ¿No es verdad que el imaginario cinematográfico también es partidista e histórico y responde a unos intereses claros? Porque, ¿cuántas películas soviéticas, hechas en las URSS, ha visto usted señor lector? ¿Y cuántas americanadas salvadoras del soldado Ryan o Stalinagradas totales se ha tragado una tras otra? ¿No es cierto que se cree que fue EEUU el que salvó a Europa y no los rusos? ¿Podemos confiar en los clichés de las películas de la SGM?
—No es necesario que conteste. Es sólo retórica.
Y a mí, como ejemplo, me viene a la mente Jim Jarmush en “Blue in the face” comentando cómo fuman los oficiales nazis.
Flashback cultureta: REFERENCIA A BLUE IN THE FACE
Un cliché.
Es como si todo el esfuerzo documental que puede dar literatura (o algo cercano a ella) se quedara en una sombra, y la cosa fuera una redacción de hechos reales.
Imaginen el cartelón. LA LITERATURA.
—Pero, señor reseñista —diría la autora— ¿No es muy original el procedimiento?
Presentemos a la autora que acaba de aparecer en escena con mala cara, oliéndose las críticas.
—Querida autora, acabo de escribir que su novela es una novela que considera al lector un espectador, alguien que recibe de forma muy pasiva la información de los hechos y los va acumulando de a poco con la idea de que al final apague el libro. Y se le olvide. Quiere parecerse a una novela en marcha con ese distanciamiento citado y las argucias cinematográficas que le alivian la historicidad literaria. Pero, sinceramente, no le llega al talón a una novela en marcha como “HhHH” o “El Vano ayer”. Es truquito de magia para la sobremesa del sábado. Poco más. Y perdone lo intempestivo.
—¿Para qué reliarme con descripciones? Mis lectores no sabrán reconocérmelo. Es más, celebran que sea así. Es una novela que se lee en dos tardes.
Ahora el autor de la reseña se acerca a la cámara y está dispuesto a monologar:
—Y yo lo celebro. No pasa nada. Mejor leer esto que no leer nada. No mosquearse, chavales. Mi crítica intenta argumentar la manera de contar una historia como la de esas cuatro mujeres. Y creo que la manera de contar está pensada para no lectores, para el devorador de ficciones que acumula libros sin aristas, sin problemas morales, de sobremesa tranquila, ese que se lo bebe todo y si encuentra algún problema deja la novela, o se queja de que hay mucha descripción. Ese o esa que está acostumbrado a la velocidad narrativa como el que va en un bólido, no le importa el estilo plano, los personajes apenas abocetados, sin reflexiones o disgresiones (que se decía en el libro de literatura de segundo de BUP sobre la novela de Luis Martín Santos, Tiempo de silencio), sobre qué significa jugarse la vida o qué significa contar una historia situada en un tiempo histórico concreto.
Este estilo imposibilita la “recreación de una época”, la complejidad histórica y alude a los escenarios falsos, a los decorados, al imaginario del seriófilo que se las sabe todas. Porque, como en las películas de guerra o del Oeste, hay buenos y malos. Y ya. ¿Para qué usar la doble moral? ¡Los buenos son estos!
Yo estoy con los buenos, la historia me parece interesante, la real. Y debo reconocer que, en la segunda mitad de la novela, cuando la autora se olvida de las tonterías de “los planos, los cartelones”, el estilo funciona, camina, y uno es capaz de realizar la inmersión en las vicisitudes de las cuatro mujeres vascas. Ahí sí. ¡Claro! Eso era. ¿Por qué lo otro?
La autora no lee la reseña entera. La deja a medias. Y desaparece de la pantalla.
Ahora imaginen el rótulo. FIN.

Profile Image for Nico Tomás.
90 reviews17 followers
November 15, 2026
Per una història tan dolorosa com apassionant, de lluita col·lectiva en temps fosquíssims, i per la manera com està explicada. És un llibràs❤️‍🩹
Profile Image for Anna Molsosa.
42 reviews
November 15, 2026
Sense paraules, només em queda que aplaudir-la. Tan de bo l'hagués pogut llegir abans d'anar a la presentació. Quina plorera. ❤️‍🩹❤️‍🩹❤️‍🩹❤️‍🩹❤️‍🩹
Profile Image for asegura7.
375 reviews8 followers
September 30, 2026
Una altra novel·la sobre la Guerra Civil española? Sí, però:
- Hi ha la reivindicació històrica d'unes dones (i algun home) que se la van jugar pels seus ideals i van perdre.
- Hi ha un estil narratiu original en la que una narradora omniscient monta la pel·licula i ens porta endavant i enradere com li sembla. Original i efectiu. En algun moment se m'ha fet pesat.
- És una altra novel·la sobre la guerra civil. Darrerament he llegit La peninsula de las casas vacias, Línea de fuego, Castillos de fuego, Presentes + Almudena Grandes. Noranta anys després i el tema encara resta obert.
Profile Image for Margalida Simonet.
158 reviews5 followers
November 16, 2026
M’ha agradat molt la història d’aquestes dones basques que varen fer tant per la llibertat i la dignitat humanes! Noms que fins ara formaven part de la història en minúscula i que, gràcies a Katixa Aguirre, les trobarem a la HISTÒRIA en majúscules: ITZIAR, BITTORI, DELIA, TERE🫶🏻🫶🏻🫶🏻🫶🏻

Horrible feixisme que cau sense pietat damunt totes elles🙏🏻

El que no m’ha acabat de convèncer és la forma en què està narrada; cinema i literatura són dues arts però cada una d’elles té el seu codi. Mesclar-los era una aposta de Katixa Aguirre. A mi m’ha cansat una mica.

Profile Image for L M..
59 reviews6 followers
October 12, 2026
Xarxes clandestines, solidaritat i quatre dones (entre altres personatges) disposades a arriscar-ho tot per la terra i la llibertat.
Tot el que demano.

«Y así ha empezado a ocurrir. Cada vez más a menudo, cada vez más organizados. Cientos de ojos, manos y cuerpos, siempre listos y atentos. Incluso en esta derrota, incluso cuando se les dice que ya no hay nada que hacer, que todo ha acabado, hay gente con ganas de arriesgarse»
Profile Image for Felip.
256 reviews6 followers
October 7, 2026
Lo mejor del libro es el formato: la autora nos explica la acción de manera muy original, como si estuviera viendo o rodando una película. La historia va de menos a más; si al principio las idas y venidas de las protagonistas y la cantidad de personajes en el exilio despista un poco, cuando la historia se estabiliza resulta una narración absorbente. Y terrible.
Profile Image for Vicarlos.
28 reviews4 followers
October 4, 2026
Com diu l'autora: "Honor y gloria, ayer como hoy, para quienes en los momentos más difíciles eligen el camino de la solidaridad"
Profile Image for Marta Clua.
255 reviews29 followers
October 17, 2026
Vaig descobrir la @katixagirre amb “Les mares no”una de les novel·les que més m’han impactat i amb la qual vaig descobrir una veu literària que, des d’aleshores, he anat seguint. Després va venir “De nou, centaure” i ara ha estat el torn de “Servei interior”, publicada per @segonaperiferia i traduïda al català per Pau Joan Hernández.

La novel·la ens situa a Euskadi en plena Guerra Civil, quan la guerra ja estava perduda, els gudaris bascos esperaven a les presons una mort que semblava inevitable i el lehendakari Agirre i el seu govern vivien a l’exili, a París. Tot semblava perdut, qualsevol esperança s’esvaïa… I és enmig d’aquesta desolació que coneixerem la Bittori, la Dèlia, la Itziar i la Tere, quatre dones que, aparentment, no semblen representar cap perill, però que acabaran formant part d’una xarxa d’espionatge al servei del Govern basc i dels aliats durant la Segona Guerra Mundial. Dones que, des de la discreció i l’anonimat, van dur a terme una tasca extraordinària. I déu-n’hi-do tot el que van viure!

Ha estat una lectura que he gaudit moltíssim, per diversos motius. En primer lloc, perquè desconeixia aquesta història, la de la xarxa d’espionatge basca que va contribuir a salvar tantes vides. M’ha semblat brutal descobrir la feina que van fer aquestes dones, el seu compromís i la seva capacitat de moure’s en un món ple de perills, on qualsevol pas en fals podia tenir conseqüències terribles. Sovint, quan parlem de la història, ens fixem en els grans noms, en els homes que van protagonitzar les guerres i en les decisions que van canviar el curs dels esdeveniments. Però, quantes històries de dones valentes i anònimes han quedat amagades entre les pàgines de la història? Quantes vides i quants actes de coratge mereixen ser recuperats de l’oblit?

En segon lloc, m’ha agradat molt la manera com Katixa Agirre ens explica aquesta història, amb un ritme àgil i un to gairebé cinematogràfic que et converteix en espectadora d’allò que està passant. Mentre llegia, no podia evitar imaginar-me les escenes, la tensió, els silencis, les mirades i el perill constant. Una història que té tots els ingredients per convertir-se en una molt bona pel·lícula d’espies, però que, sobretot, ens acosta a uns fets reals i a unes dones que van haver de prendre decisions difícils en unes circumstàncies extremes.

I, en tercer lloc, perquè crec que aquesta lectura arriba en un moment en què és especialment necessari mirar enrere. Amb l’auge de l’extrema dreta, amb determinats discursos que idealitzen el passat i amb aquesta nostàlgia per algunes de les èpoques més fosques de la nostra història, no podem permetre’ns oblidar què va passar, què es va patir i quines conseqüències van tenir aquells règims i aquelles ideologies. La memòria històrica no és només una manera de recordar els qui ens han precedit, sinó també una eina per entendre el present i evitar que els errors del passat es tornin a repetir.

Katixa Agirre és una gran narradora d’històries, i amb Servei interior dona veu i fa justícia a aquestes dones, al seu valor, al seu coratge i a la seva tasca silenciosa en un dels períodes més foscos i tràgics de la nostra història. Una novel·la que, a més d’entretenir i atrapar, ens descobreix una història que mereix ser coneguda i ens recorda que, fins i tot quan tot sembla perdut, sempre hi ha persones disposades a arriscar-ho tot per als altres.

Gràcies, Katixa, per acostar-nos aquesta història i per rescatar de l’oblit unes dones que també mereixen ocupar el lloc que els correspon en la memòria col·lectiva!
Profile Image for Yon Vilarrasa.
198 reviews14 followers
September 28, 2026
📖 París, 1940. La ocupación nazi obliga al Gobierno vasco en el exilio a huir precipitadamente, dejando atrás unos documentos que pueden comprometer a toda una red clandestina. Cuando los alemanes y el régimen franquista se hacen con ellos, comienza una persecución que tendrá como protagonistas a cuatro mujeres: Bittori Etxeberria, Itziar Mujika, Delia Lauroba y Tere Verdes.

🕵🏻‍♀️ Desde la clandestinidad, estas mujeres tejieron una red de información que permitió ayudar a presos y mantener el contacto con el exterior mientras trataban de llevar una vida aparentemente normal. Pero los documentos abandonados abren también un misterio que recorre toda la novela: ¿fue un error o hubo una traición?

🏔️ Katixa Agirre recupera una historia real extraordinaria y la convierte en una novela con un fuerte pulso narrativo, capítulos breves y personajes que hacen que todo lo que sucede se sienta muy cercano. Me ha gustado especialmente encontrar entre ellos a una pasadora, una figura que ya me había interesado mucho en La passadora, de Laia Perarnau.

⚫️ También aparece Pedro Urraca, uno de los personajes más oscuros de la novela. Agente del régimen franquista en Francia, colaboró con la Gestapo en la persecución y detención de opositores al franquismo, comunistas e independentistas, y fue quien acabaría dando caza a Lluís Companys.

📚 La novela fue escrita originalmente en euskera y ahora llega al castellano en traducción de la propia autora, además de contar con edición en catalán. Yo escogí la primera precisamente por eso, tenía curiosidad por leerla directamente a través de la traducción de Katixa Agirre, confiando en que conservaría mejor su voz y su estilo.

❤️ Servicio interior me ha encantado. Es de esas historias que no solo lees, sino que se quedan contigo. Quizá también porque mis raíces vascas han hecho que esta historia me llegara todavía más adentro. Pero, más allá de esa conexión personal, me parece una novela extraordinariamente bien contada que rescata del olvido a unas mujeres cuyo papel fue fundamental y cuyo discreto heroísmo merece ser recordado.

⭐️ Por ahora, y sin ninguna duda, firme candidata a ser mi lectura del año.
Profile Image for Edurne.
22 reviews8 followers
November 14, 2026
*Servicio interior*, de Katixa Agirre, es una novela que recupera la historia de unas mujeres cuyo compromiso, valentía y solidaridad merecen ser recordados. Lo que más me ha gustado es su alegato al coraje, entendido no como ausencia de miedo, sino como la capacidad de actuar a pesar de él. Mujeres que, lejos de pretender convertirse en heroínas, fueron capaces de arriesgar sus vidas por los demás, movidas por sus convicciones y por la imposibilidad de permanecer indiferentes ante la injusticia. La novela invita a reflexionar sobre unos valores que echo de menos en nuestros tiempos, en una sociedad cada vez más individualista, en la que el bienestar personal parece imponerse al compromiso colectivo. Lo que menos me ha convencido ha sido la técnica narrativa. El recurso constante al lenguaje cinematográfico me ha resultado, en ocasiones, algo artificioso y creo que resta fuerza emocional a una historia que, por sí misma, tiene una enorme potencia. A pesar de ello, me ha gustado mucho. Es una novela que no solo rescata del olvido a unas mujeres extraordinarias, sino que nos interpela como lectores y nos invita a preguntarnos qué estaríamos dispuestos a hacer nosotros en circunstancias semejantes. Una lectura muy recomendable, especialmente por lo que nos cuenta y por los valores que reivindica.
Profile Image for Elena Riera Salazar.
391 reviews2 followers
September 28, 2026
Primera novel·la que llegeixo d’aquesta autora, tot i que fa temps que m’interessa i li tinc molta curiositat a ‘Les mares no’ (algun dia la llegiré). La novel·la recrea un fet històric poc conegut fora del País Basc, l’existència d’una xarxa d’espionatge capitanejada per quatre dones lligades al PNV, la xarxa Àlaba (pren el nom d’un dels pocs integrants masculins de la xarxa perquè quan la xarxa funciona a la perfecció el poder polític considera que les ha de supervisar un home). Agirre decideix explicar-nos la història com si fos una pel·lícula i, efectivament, ens submergeix en una trama de pel·lícula d’espies i busca la complicitat del lector-espectador, jugant amb flash-backs i referències al que passarà en el futur. El malvat indiscutible de la història és Pedro Urraca, el policia feixista que va lliurar Lluís Companys a les autoritats franquistes i que va fer caure la xarxa Àlaba, Agirre juga amb les similituds entre la seva biografia i la del Lendakari Agirre, nascuts el mateix any i educats en un ambient similar, per plantejar-se si el mal absolut existeix.
Profile Image for Simo Fernandez.
10 reviews
October 9, 2026

Al principi, costa una mica entendre com està escrit el llibre, ja que l’autora l’escriu com si estiguessis veient una pel·lícula. Un cop t’acostumes a això i entres en la dinàmica, és un llibre que m’ha agradat molt.
És una història que se centra sobretot en la Guerra Civil i la postguerra, i en el govern basc a l’exili a París. Quatre dones van ser capaces de crear una xarxa de comunicació entre les dues fronteres, gràcies a la qual van aconseguir salvar moltes vides i mantenir el govern a l’exili informat del que succeïa a la península durant el franquisme.
Hi ha moments realment durs de llegir, ja que tot el patiment que va viure aquesta gent durant la guerra i la postguerra va ser molt dur. El llibre permet posar-se a la pell de les persones que van viure aquesta situació tan desagradable.
3 reviews
November 2, 2026
Novela histórica de fácil lectura. Escrito desde una clara perspectiva feminista, se centra en narrar la gesta de la creación, en plena y posterior guerra civil española un grupo de espionaje organizado y liderado que nutrió de información al primer gobierno vasco en el exilio.

La novela que con precisión y concisión narra el inicio de la identidad política vasca, nos cuenta como 4 mujeres consiguieron hilar una red de información la cual tristemente cayó en manos del enemigo por un traidor entre sus filas.

Es curioso cómo se narra como si de una película se tratase, sin embargo y a diferencia de otras novelas históricas con historias personales desgarradoras, no me ha generado un impacto personal ninguno de los personajes, lo que no resta interés en su lectura.
Profile Image for Oriol Lladó.
221 reviews12 followers
November 20, 2026
El llibre planteja una mena de joc metaliterari, amb la fantasia que la novel·la és, o podria ser, una pel·lícula. A estones això és una mica forçat, però finalment funciona perquè és una manera original de reivindicar l'èpica de la història de manera intel·ligent sense caure en un excés de sucre. És, certament, una història de pel·lícula, la història d'aquest grup de dones basques que va ser clau --el servei interior-- en l'oposició a la règim i la repressió franquistes en els primers anys de la dictadura. Persones anònimes connectades per un fil de solidaritat i valentia que ressonen fort avui. Que important és reivindicar la memòria, també la d'aquells col·lectius, en aquest cas la gent del PNB no sempre recollits en el relat majoritari de la història.
Profile Image for Valle Ramos.
192 reviews3 followers
November 10, 2026
"Y entonces han visto Madrid. Lo que queda de Madrid. Ruinas y hambre. Mutilados y banderas. Cárceles y desfiles. Esto es Madrid ahora..."

"Y Madrid es, efectivamente, una tumba: pero no del fascismo. Más bien es un agujero abierto donde yace un cuerpo gigantesco que ni aquellos que dicen haber ganado la guerra son capaces de levantar. Y también es una trampa, la ratonera de aquellos que resistieron hasta el último momento. Han caído miles en ese lazo, y seguirán cayendo. Porque algunos delatan. Por eso no hay escapatoria posible en Madrid: está lejos el mar y más lejos aún los Pirineos..."
Profile Image for Regina G. Frixach.
57 reviews
October 21, 2026
Història documentada de quatre dones basques de la xarxa Àlaba. Resistència i solidaritat durant la repressió franquista al País Basc. Que l'escriptora recuperi la memòria d'aquestes quatre dones em pareix interessantíssim, però no em convenç l'estructura cinematogràfica que utilitza per plasmar la història...no hi acabo de connectar.
Profile Image for Blossomhill.
130 reviews17 followers
October 11, 2026
Una ⭐️para Bittori, una ⭐️ para Itziar, una ⭐️ para Tere, una ⭐️ para Delia. La decisión de la autora, sin embargo, para narrar la historia como si describiera una película no me ha convencido
2 reviews1 follower
October 19, 2026
Un llibre fantàstic, una trama molt ben planificada, una manera d'explicar la història absolutament genial.
D'altra banda, una història real que cal conèixer.
De les millors lectures de l'any.
Displaying 1 - 28 of 28 reviews