Servicio interior

by Katixa Agirre

La extraordinaria historia de cuatro mujeres que organizaron una red de información clandestina para burlar a Franco y a los nazis.

París, 1940. El ejército nazi ha tomado la ciudad. El gobierno vasco en el exilio se ve obligado a una huida precipitada, tras dejar abandonados documentos comprometedores. Cuando los alemanes y el gobierno franquista hallan esa información, se desencadena una persecución implacable. En el centro de esta historia real —tan extraordinaria que parece ficción— hay cuatro Bittori Etxeberria, Itziar Mujika, Delia Lauroba y Tere Verdes, hermanas y viudas de gudaris que tejieron desde el anonimato un servicio que permitió transmitir información para ayudar a los presos, mientras ellas aparentaban llevar vidas corrientes. También es la historia del odio entre un esbirro de Franco en Francia, Pedro Urraca —a la postre famoso por haber dado caza a Lluís Companys—, quien vigilaba a los españoles refugiados en París, y el lehendakari en el exilio, José Antonio Agirre. Construida con capítulos breves y un fuerte pulso visual, la novela se articula en torno a un misterio nunca ¿quién abandonó los documentos que condenaron a la red? ¿Fue un error o se trató de una traición? Servicio interior rescata del olvido la valentía, la fe y el compromiso de unas mujeres que pagaron muy caro su discreto heroísmo.

Sobre Las madres

«Una novela adictiva, un thriller sorprendente que, escrito por una autora francesa, nos hubiera llegado con la etiqueta Goncourt o Renaudot.» Albert Forns, La Vanguardia

«Es sobre todo provocación, un convite a pensar.» Olga Merino, El Periódico

«Literatura de primer nivel.» Juan Marqués, El Mundo

«Una pieza insultantemente imprescindible y literariamente provocadora.» Raquel Jiménez, Zenda

Genres: Fiction

264 pages, Kindle Edition

Published September 9, 2026

About the author

Katixa Agirre (Vitoria, 1981) has a PhD in Audiovisual Communication and lectures at Universidad del País Vasco. She previously published the short story collections Sua falta zaigu and Habitat, and is the author of numerous children's books: Paularen seigarren atzamarra, Ez naiz sirena bat, eta zer?, and Patzikuren problemak. She was also a columnist for Diario de Noticias de Álava, Deia, Aizu! and Argia.

Reviews

[Pandèmia de llibres · Rating 5 out of 5]

Aquest llibre és mereix totes les estrelles del món.

Visca la lluita antifeixista, ahir, avui i demà ❤️‍🔥

[Marta Cava]

Un grup de dones, una xarxa d'espionatge i un antagonista que de ben segur us sonarà: Pedro Urraca. S'ha de destacar el plantejament tan original que té el llibre i que dona un aire fresc a un tipus d'història que ja coneixem.

[llibresidones · Rating 4 out of 5]

Una obra original pel que fa a estructura i estil, ja que l'escriptora utilitza recursos visuals i cinematogràfics per endinsar-nos en les ferides de la guerra fins a les darreres conseqüències.

L'autora posa al centre de la història el paper de quatre dones basques. Protagonistes que desafien al sistema amb la creació d'una xarxa: el Servei Interior. L'autora visibilitza aquesta part de la història oblidada i fa valdre el paper actiu de les dones en la lluita per la llibertat i dignitat.


"A la Delia i la Itziar, tots aquests adjectius els rellisquen. Estan acostumades a aquesta retòrica. Totes dues són donostiarres, conegudes de fa temps, tot i que a partir d'avui seran més que conegudes, molt més: seran còmplices, conspiradores, heroïnes humils, separatistes perilloses, agents subversives, hàbils seductores, dones sedicioses, actius valuosos, nacionalistes fanàtiques, àngels custodis, espies miserables, rancunioses i pèrfides per a les potències estrangeres i, sobretot, seran amigues. Amigues íntimes. Unides per sempre a través d'un fil que comença a néixer i a fer-se present en un llit de la pensió La Bilbaína, el veieu?, unides per sempre".

[Joan Roure · Rating 4 out of 5]

Katixa Agirre ens presenta aquí una història basada en uns fets reals: la creació d'una potent xarxa d'espionatge al servei del Govern basc a l'exili. Som l'any 1937, en plena Guerra Civil. Euskadi ja ha caigut en mans dels feixistes, els gudaris són empresonats i afusellats. El lehendakari Agirre s'exilia a París, sense contactes amb l'interior i cercat amb deler pels seus enemics. Amb aquest escenari tan fosc apareixen quatre dones, quatre heroïnes disposades a jugar-se la pell contra el feixisme. Es dediquen a establir contactes amb els presos i a fer entrar i sortir informacions de les presons. Als llibres d'història ho coneixerem com la xarxa Àlaba, aquí, Katixa Agirre ho anomena el Servei interior.

A l'etiqueta d'obra imprescindible que ja porta implícita la novel·la només pel que ens explica; per la memòria històrica i pel fet de rescatar aquelles persones que van continuar lluitant contra el feixisme i la dictadura en el pitjor dels escenaris, hi hem d'afegir el punt d'originalitat que hi posa Agirre a l'hora de construir el relat. Sens dubte, la formació en comunicació audiovisual de l'escriptora basca queda palesa en l'elecció de la forma narrativa, fusionant cinema i literatura, fent que com a lectors seguim el fil de la història talment estiguéssim en mig d'una pel·lícula.

En definitiva, Servei interior és una constatació més de l'afany de l'autora gasteiztarra en cercar altres formes narratives que s'escapin de l'habitual, de generar una veu pròpia com a escriptora, cosa que es pot considerar aconseguida tenint en compte aquesta i les anteriors obres publicades d'Agirre. 

«I les cases amb prou feines s'aguanten dretes, i els carrers són plens de sots i cràters. Les persianes trencades, tancades per sempre com els ulls dels morts. I en la foscor de les llars, es reuneixen les famílies reconstituïdes al voltant del braser. Les que van socórrer l'orfe del pis de dalt, les que van haver d'acollir la neboda vinguda del poble. Passar gana junts els unirà per sempre. I aquest Nadal, el del 1940, no parlen del pare mort a la vora del Jarama, del cosí afusellat l'any anterior al cementiri de l'Est. D'això, no se'n parla. D'això, no en parlaran mai més.»

[Emma Granyer · Rating 3 out of 5]

M'ha agradat molt descobrir aquesta història!

[asegura7 · Rating 4 out of 5]

Una altra novel·la sobre la Guerra Civil española? Sí, però:
- Hi ha la reivindicació històrica d'unes dones (i algun home) que se la van jugar pels seus ideals i van perdre.
- Hi ha un estil narratiu original en la que una narradora omniscient monta la pel·licula i ens porta endavant i enradere com li sembla. Original i efectiu. En algun moment se m'ha fet pesat.
- És una altra novel·la sobre la guerra civil. Darrerament he llegit La peninsula de las casas vacias, Línea de fuego, Castillos de fuego, Presentes + Almudena Grandes. Noranta anys després i el tema encara resta obert.

[L M. · Rating 4 out of 5]

Xarxes clandestines, solidaritat i quatre dones (entre altres personatges) disposades a arriscar-ho tot per la terra i la llibertat.
Tot el que demano.

«Y así ha empezado a ocurrir. Cada vez más a menudo, cada vez más organizados. Cientos de ojos, manos y cuerpos, siempre listos y atentos. Incluso en esta derrota, incluso cuando se les dice que ya no hay nada que hacer, que todo ha acabado, hay gente con ganas de arriesgarse»

[Felip · Rating 4.25 out of 5]

Lo mejor del libro es el formato: la autora nos explica la acción de manera muy original, como si estuviera viendo o rodando una película. La historia va de menos a más; si al principio las idas y venidas de las protagonistas y la cantidad de personajes en el exilio despista un poco, cuando la historia se estabiliza resulta una narración absorbente. Y terrible.

[Esther López Barceló · Rating 5 out of 5]

ZORAGARRIA

[chris]

M'ha posat molt nerviosa l'estil i com està escrit

[Vicarlos · Rating 5 out of 5]

Com diu l'autora: "Honor y gloria, ayer como hoy, para quienes en los momentos más difíciles eligen el camino de la solidaridad"

[Marta Clua · Rating 4.5 out of 5]

Vaig descobrir la @katixagirre amb “Les mares no”una de les novel·les que més m’han impactat i amb la qual vaig descobrir una veu literària que, des d’aleshores, he anat seguint. Després va venir “De nou, centaure” i ara ha estat el torn de “Servei interior”, publicada per @segonaperiferia i traduïda al català per Pau Joan Hernández.

La novel·la ens situa a Euskadi en plena Guerra Civil, quan la guerra ja estava perduda, els gudaris bascos esperaven a les presons una mort que semblava inevitable i el lehendakari Agirre i el seu govern vivien a l’exili, a París. Tot semblava perdut, qualsevol esperança s’esvaïa… I és enmig d’aquesta desolació que coneixerem la Bittori, la Dèlia, la Itziar i la Tere, quatre dones que, aparentment, no semblen representar cap perill, però que acabaran formant part d’una xarxa d’espionatge al servei del Govern basc i dels aliats durant la Segona Guerra Mundial. Dones que, des de la discreció i l’anonimat, van dur a terme una tasca extraordinària. I déu-n’hi-do tot el que van viure!

Ha estat una lectura que he gaudit moltíssim, per diversos motius. En primer lloc, perquè desconeixia aquesta història, la de la xarxa d’espionatge basca que va contribuir a salvar tantes vides. M’ha semblat brutal descobrir la feina que van fer aquestes dones, el seu compromís i la seva capacitat de moure’s en un món ple de perills, on qualsevol pas en fals podia tenir conseqüències terribles. Sovint, quan parlem de la història, ens fixem en els grans noms, en els homes que van protagonitzar les guerres i en les decisions que van canviar el curs dels esdeveniments. Però, quantes històries de dones valentes i anònimes han quedat amagades entre les pàgines de la història? Quantes vides i quants actes de coratge mereixen ser recuperats de l’oblit?

En segon lloc, m’ha agradat molt la manera com Katixa Agirre ens explica aquesta història, amb un ritme àgil i un to gairebé cinematogràfic que et converteix en espectadora d’allò que està passant. Mentre llegia, no podia evitar imaginar-me les escenes, la tensió, els silencis, les mirades i el perill constant. Una història que té tots els ingredients per convertir-se en una molt bona pel·lícula d’espies, però que, sobretot, ens acosta a uns fets reals i a unes dones que van haver de prendre decisions difícils en unes circumstàncies extremes.

I, en tercer lloc, perquè crec que aquesta lectura arriba en un moment en què és especialment necessari mirar enrere. Amb l’auge de l’extrema dreta, amb determinats discursos que idealitzen el passat i amb aquesta nostàlgia per algunes de les èpoques més fosques de la nostra història, no podem permetre’ns oblidar què va passar, què es va patir i quines conseqüències van tenir aquells règims i aquelles ideologies. La memòria històrica no és només una manera de recordar els qui ens han precedit, sinó també una eina per entendre el present i evitar que els errors del passat es tornin a repetir.

Katixa Agirre és una gran narradora d’històries, i amb Servei interior dona veu i fa justícia a aquestes dones, al seu valor, al seu coratge i a la seva tasca silenciosa en un dels períodes més foscos i tràgics de la nostra història. Una novel·la que, a més d’entretenir i atrapar, ens descobreix una història que mereix ser coneguda i ens recorda que, fins i tot quan tot sembla perdut, sempre hi ha persones disposades a arriscar-ho tot per als altres.

Gràcies, Katixa, per acostar-nos aquesta història i per rescatar de l’oblit unes dones que també mereixen ocupar el lloc que els correspon en la memòria col·lectiva!

[Yon Vilarrasa · Rating 5 out of 5]

📖 París, 1940. La ocupación nazi obliga al Gobierno vasco en el exilio a huir precipitadamente, dejando atrás unos documentos que pueden comprometer a toda una red clandestina. Cuando los alemanes y el régimen franquista se hacen con ellos, comienza una persecución que tendrá como protagonistas a cuatro mujeres: Bittori Etxeberria, Itziar Mujika, Delia Lauroba y Tere Verdes.

🕵🏻‍♀️ Desde la clandestinidad, estas mujeres tejieron una red de información que permitió ayudar a presos y mantener el contacto con el exterior mientras trataban de llevar una vida aparentemente normal. Pero los documentos abandonados abren también un misterio que recorre toda la novela: ¿fue un error o hubo una traición?

🏔️ Katixa Agirre recupera una historia real extraordinaria y la convierte en una novela con un fuerte pulso narrativo, capítulos breves y personajes que hacen que todo lo que sucede se sienta muy cercano. Me ha gustado especialmente encontrar entre ellos a una pasadora, una figura que ya me había interesado mucho en La passadora, de Laia Perarnau.

⚫️ También aparece Pedro Urraca, uno de los personajes más oscuros de la novela. Agente del régimen franquista en Francia, colaboró con la Gestapo en la persecución y detención de opositores al franquismo, comunistas e independentistas, y fue quien acabaría dando caza a Lluís Companys.

📚 La novela fue escrita originalmente en euskera y ahora llega al castellano en traducción de la propia autora, además de contar con edición en catalán. Yo escogí la primera precisamente por eso, tenía curiosidad por leerla directamente a través de la traducción de Katixa Agirre, confiando en que conservaría mejor su voz y su estilo.

❤️ Servicio interior me ha encantado. Es de esas historias que no solo lees, sino que se quedan contigo. Quizá también porque mis raíces vascas han hecho que esta historia me llegara todavía más adentro. Pero, más allá de esa conexión personal, me parece una novela extraordinariamente bien contada que rescata del olvido a unas mujeres cuyo papel fue fundamental y cuyo discreto heroísmo merece ser recordado.

⭐️ Por ahora, y sin ninguna duda, firme candidata a ser mi lectura del año.

[Elena Riera Salazar · Rating 4 out of 5]

Primera novel·la que llegeixo d’aquesta autora, tot i que fa temps que m’interessa i li tinc molta curiositat a ‘Les mares no’ (algun dia la llegiré). La novel·la recrea un fet històric poc conegut fora del País Basc, l’existència d’una xarxa d’espionatge capitanejada per quatre dones lligades al PNV, la xarxa Àlaba (pren el nom d’un dels pocs integrants masculins de la xarxa perquè quan la xarxa funciona a la perfecció el poder polític considera que les ha de supervisar un home). Agirre decideix explicar-nos la història com si fos una pel·lícula i, efectivament, ens submergeix en una trama de pel·lícula d’espies i busca la complicitat del lector-espectador, jugant amb flash-backs i referències al que passarà en el futur. El malvat indiscutible de la història és Pedro Urraca, el policia feixista que va lliurar Lluís Companys a les autoritats franquistes i que va fer caure la xarxa Àlaba, Agirre juga amb les similituds entre la seva biografia i la del Lendakari Agirre, nascuts el mateix any i educats en un ambient similar, per plantejar-se si el mal absolut existeix.

[Simo Fernandez · Rating 3 out of 5]

Al principi, costa una mica entendre com està escrit el llibre, ja que l’autora l’escriu com si estiguessis veient una pel·lícula. Un cop t’acostumes a això i entres en la dinàmica, és un llibre que m’ha agradat molt.
És una història que se centra sobretot en la Guerra Civil i la postguerra, i en el govern basc a l’exili a París. Quatre dones van ser capaces de crear una xarxa de comunicació entre les dues fronteres, gràcies a la qual van aconseguir salvar moltes vides i mantenir el govern a l’exili informat del que succeïa a la península durant el franquisme.
Hi ha moments realment durs de llegir, ja que tot el patiment que va viure aquesta gent durant la guerra i la postguerra va ser molt dur. El llibre permet posar-se a la pell de les persones que van viure aquesta situació tan desagradable.

[Blossomhill · Rating 4 out of 5]

Una ⭐️para Bittori, una ⭐️ para Itziar, una ⭐️ para Tere, una ⭐️ para Delia. La decisión de la autora, sin embargo, para narrar la historia como si describiera una película no me ha convencido

[Maria · Rating 4.5 out of 5]

Un llibre fantàstic, una trama molt ben planificada, una manera d'explicar la història absolutament genial.
D'altra banda, una història real que cal conèixer.
De les millors lectures de l'any.