"Aquests joves d'avui en dia no sabien ni cardar un ou ferrat fins que vaig escriure el llibre de les putes receptes. Sí, ara ja saben cuinar però estan tan empanats que no tenen ni puta idea d'història de Catalunya. Ni Guifré el Pilós, ni el Felip de Can Felip, ni el timbaler del Bruc, ni la mare que els va parir. Re, no en tenen ni idea! I qui els hi ha d'explicar? Au, servidora, que ja hi era quan els romans van fundar Tarraco, no et fot! Bueno, què hi farem, Catalunya em necessita. Però primer deixeu-me anar a tancar el foc, que encara se'm cremaran les llenties, cagontot!" En aquest llibre la iaia t'explica com s'ha cuinat la història de Catalunya, els ingredients i el temps de cocció, la gent que hi ha posat pebrots, els episodis més picants, les escenes de sang i fetge, els xoriços més impresentables... En fi, la nostra història explicada des de la cuina per una mestra en dir les coses per seu nom, joder!
Mi primer contacto con los putos libros de la yaya. ;)
No es un libro de Historia propiamente dicho, en el sentido de que no profundiza demasiado en los temas que toca. Apenas aporta un par de pinceladas. Además es claramente partidista. Y, ¡cielos!, tiene algún error .
Pero la gracia de esta serie de libros no es tanto su contenido como la manera que tiene la yaya de expresarse. Y admito que en algunos fragmentos solté carcajadas que debieron de oírse hasta en el Palacio de la Zarzuela. ;)