T'imagines la vida sense ell?

by Isabel-Clara Simó

Com seria una vida sense por i sense submissió? Com seria la vida sense ell? Mercè comença a jugar amb aquesta idea immersa en l'infern del dia a dia: «És a tot arreu, té sempre la mirada damunt meu. És l'amo». Anul·lada per un home que la sotmet a humiliacions constants, quan neix el seu fill, pren una decisió abans inimaginable. Trenta anys després, és en Mateu, el fill del matrimoni, qui reviu aquell passat terrible a través del diari de la mare. Horroritzat, assisteix a la relació turmentosa de les persones que li van donar la vida i descobreix una veritat que li sacseja l'ànima. I és que, en morir, la mare li ha deixat 248 rellotges i una confessió d'assassinat. Després de vuit edicions i d'haver-se consolidat com un dels llibres més llegits d'Isabel-Clara Simó, l'autora ens ofereix aquesta acurada reescriptura en homenatge al seu Alcoi natal. Com a resultat, la novel·la ens sorprèn de nou amb una força renovada i una trama poderosa i vigent.

192 pages, Paperback

First published January 1, 2000

Reviews

[Clau♡☁️]

3,2/5⭐

Me ha gustado, pero siento que había mucho relleno, la historia de Mateu no me gusta, me parece aburrida

[Adolf Boldú]

Novel·la breu que tracta el tema de la violència psicològica dins de la llar. Tot i l'actualitat del tema, l'autora sap donar a la narració alguns elements renovats i estimula a pensar que potser el crim és l'única sortida a l'actitud anihiladora d'un dels cònjuges. L'obra no es pot considerar excel·lent, però es deixa llegir.

[ELA🪷]

23:35 p.m.

Llevo cincuenta páginas de 186, veo negro el examen de mañana. Estado: preocupada.

0:08 a.m.

Página 103/ 186, tengo fe. Estado: esperanzada.

[1mabesis]

se’m trenca el cor quan pense en totes les dones que, a l’igual que Mercè, hauran sigut -o segueixen sent- maltractades (tant físicament com psicològica) pels seus homes. i és que no són casos aïllats, perquè cada vegada que ho comente amb les meues “ueles”, elles m’asseguren que moltes dones de la seua edat, incluïdes algunes amigues seues (a les quals conec), han sigut víctimes d’aquesta violència domèstica i repressió que tants homes han exercit al llarg de la història.

no em puc ni imaginar el calvari que hauran passat totes estes dones. la impotència de no poder fer res, de sentir-te humiliada, de saber que ningú et creuria i que estàs sola,…tantes dones que de segur tenien somnis i ambicions, que els hauria agradat estudiar, i que sobretot mereixien ser lliures, mereixien ser les escriptores de les seues pròpies vides

la vida sense ell és una història dura, però necessària. isabel-clara simó està encertadíssima, una vegada més, donant visibilitat a tòpics com aquest. últimament no puc parar de llegir-la.

pd: mateu m’ha caigut mal en alguns moments

[Gorka Calvo Zafra]

De lectura àgil, narra la història d’una dona valenta que pateix el que mai ningú no hauria de patir.

[Xabier Vera Díaz]

Bon llibre per començar a llegir a Isabel-Clara Simó, una lectura lleugera i que t'enganxa.

[Nil Vinyals]

T'imagines la vida sense ell, narra la història a finals de la dictadura, d'un diari llegit per en Mateu, el fill de la Mercè, protagonista i autora del mateix diari.

La Mercè relata els abusos domèstics i totes les aversions que li suposa el seu nou matrimoni amb en Ricard, un home masclista, vanitós i egoista, que manipula la seva dona fins a fer-li sentir culpable de tot el que passa al seu voltant. En la meva opinió, és aquí que l'obra cobra una realitat corprenedora. La Mercè deixa de ser ella mateixa, i és que són els petits detalls i els insults, que li roben la seva independència i la seva capacitat d'obrar. El masclisme d'en Ricard, tolerat per la societat en el temps en el qual es troben, fa implosió en la Mercè, desitjant la seva pròpia mort com a única salvació. No obstant això, tot canvia en el moment en el qual en Mateu és nat. La mercè troba un motiu per viure, i desempallegar-se del que sempre l'ha oprimida: Cuidar el seu nadó i convertir-lo en un home de profit, i si això comporta allunyar-lo del seu marit, ho farà costi el que costi

És una novel·la que deixant de banda que enganxa i que et fa passar les pàgines ràpidament, et fa sentir la contrarietat que viu en Mateu en llegir el diari de la mare.

Entenc la injustícia que pateix la Mercè, l'he pogut sentir dintre meu, m'he emocionat llegint el que escrivia al seu diari. És un relat precís de la realitat que viuen moltes dones, que si l'enfoquem fent servir una mirada d'enfora, inclús podem trobar les explicacions perfectes per excusar els homes de les seves accions. És això el que és corprenedor i impactant, la impunitat de l'agressor silenciós, que fent servir les eines que hi ha actualment a la societat, permet justificar i exculpar el seu comportament.

Tant de bo tot el que llegís em fes entendre una mica millor el món que em rodeja, i fer-me mirar més endins, on la contrarietat i el fet de créixer, sovint s'anteposen i van agafats de la mà.

[Isita]

Este no es exactamente el que leí pero bueno. La verdad me gustó y fue fino a pesar de estar en valenciano (☠️) y ser libro de lectura (☠️). Un poco triste porque ahora mi plan de estudiar el cuerpo humano para unalive va a parecer copiado

[La Bibliomaniaca]

Un llibre bastant bo que et manté amb el dubte fins a l'últim moment. Tot i que el procés se m'ha fet llarg al no empatitzar amb el protagonista de la història he d'admetre que és una lectura bastant ràpida.

[Laia]

Un llibre fantàstic, que reflecteix la societat masclita de l'època i la força de la protagonista per alliberar-se'n.

[Sara]

És la primera novel·la que llig d'Isabel Clara Simó. La coneixia, però mai m'havia endinsat en la seua obra. Amb una prosa lleugera i àgil, ens conta la vida de Mercé, una dona víctima de violència de gènere a través del seu diari i els seus pensaments. M'ha agradat la capacitat de narrar d'una manera minuciosa i molt realista la violència psicològica i com els maltractadors actuen, a poc a poc. M'ha agradat també la capacitat de, amb la seua prosa i la seua ploma, endinsar-nos en la psicologia dels personatges, per a res fàcil. Són personatges complexos, amb llums i ombres. Els dubtes i preguntes que anava fent-me al llarg del llibre, s'han anat responent a poc a poc, amb cura i delicadesa. No hi ha espai per als buits i les clivelles. Un llibre que no et deixa indiferent.

[Oti]

Per comprendre com es gesta i s'afiança la violència de gènere en el dia a dia, sense buscar la llàgrima fàcil ni el sentimentalisme, només un procés amb el que moltes víctimes es podrien sentir identificades. Molt ben narrat (què hem de dir d'aquesta grandíssima autora), manté l'emoció fins al final. La història de la mare en contraposició amb el fill i el seu matrimoni o la relació laboral amb la secretària és el més esperançador del llibre: es pot trencar el cercle.

[Anna Girbau]

lectura que m’ha enganxat moltíssim. fa patir una mica ja que narra una siutació de violència masclista amb pèls i senyals. tot i això, la història en si, et manté intrigada fins el final i et fa qüestionar moltes coses.
sort que a la història també hi ha relacions sanes i de qualitat que et fan tenir esperança tot i la ràbia, dolor i impotència que sents la majoria de la lectura.
la manera de narrar de l’autora m’ha semblat impressionant.

[Marina]

Llibre pausat en què es viu des del silenci l'empoderament de la dona. Una dona sola i maltractada però sense perdre la perspectiva de la seva realitat.

Aquest llibre s'escriu des del més profund respecte a la protagonista i descriu els sentiments a la perfecció, no intenta convence't, et trasllada a aquella emoció. La diferenciació dels personatges ajuda a empatitzar amb ells.

[Laura Maël]

És interessant com aquesta novela m'ha creat una dicotomia interna entre aplaudir l'empoderament de la dona que és maltractada i a la vegada sentir compassió cap al final tràgic del maltractador.
Molt bona novela!
"Una dona valenta"

[Sköll Guibert Cañizares]

M'acabe d'acabar el llibre i he de dir que m'ha posat la pell de gallina.

[Vicent Castells]

He trobat a faltar més profunditat als personatges però no obstant no li resta qualitat a una lectura intrigant. Un bon llibre per iniciar-se amb l'autora.

[Laia]

He de dir que esperava una altra cosa amb aquest llibre, però està molt ben desenvolupat.

[Ángeles]

De fácil lectura, me ha gustado el enfoque del problema sin un exceso de victimismo. Resulta empoderante.

[Meritxell]

Imprescindible

[Uasima]

És una lectura àgil, però trobo que la trama s'allarga molt pels fets que acaba relatant i no he aconseguit emptitzar amb la protagonista Mercè.

[Ainhoa Estévez]

Pichi pacha. Mucha info innecesaria

[Tam :)]

intrigant

[judit]

un poc creeppy i tal

però és molt fàcil de llegir i amb sort farà q conseguisca el 0.4 que necessite en valencià per arribar a l'exel.lent

[Carolina Gomera]

M'agrada.

[Ines Rosado]

La Mercè descriu sovint al seu diari. Sovint es fa la pregunta que titula el llibre. Trenta anys després, el seu fill troba els diaris de la mare i descobreix una dona anul.lada i maltractada pel seu marit, però valenta i intel.ligent a l'hora de prendre una decisió que marcarà una vida diferent per a ella i el seu fill.

[Alba]

2/5⭐

[Alba Lopez Montilla]

la primera entrada me parece de las mejores formas de empezar un libro que jamas he leido.
me ha gustado bastante, sobretodo el personaje de la madre y la relacion de pareja del matrimonio

[Ingrid Vilanova]

Com tot bon thriller, fa una dissecció de la realitat al darrera del misteri

[Jordi Artigues]

T’imagines la vida sense ell? es un libro tremendamente atractivo al contar con una poderosa historia. Isabel-Clara Simó muestra su vigor narrativo narrando a la perfección una cautivadora historia costumbrista de fuerte carga psicológica para reflejar el papel destinado a la mujer en los oscuros tiempos del franquismo.

Reseña completa en Vagando por Urano

https://vagandoporurano.blogspot.com/...