Com seria una vida sense por i sense submissió? Com seria la vida sense ell? Mercè comença a jugar amb aquesta idea immersa en l'infern del dia a dia: «És a tot arreu, té sempre la mirada damunt meu. És l'amo». Anul·lada per un home que la sotmet a humiliacions constants, quan neix el seu fill, pren una decisió abans inimaginable. Trenta anys després, és en Mateu, el fill del matrimoni, qui reviu aquell passat terrible a través del diari de la mare. Horroritzat, assisteix a la relació turmentosa de les persones que li van donar la vida i descobreix una veritat que li sacseja l'ànima. I és que, en morir, la mare li ha deixat 248 rellotges i una confessió d'assassinat. Després de vuit edicions i d'haver-se consolidat com un dels llibres més llegits d'Isabel-Clara Simó, l'autora ens ofereix aquesta acurada reescriptura en homenatge al seu Alcoi natal. Com a resultat, la novel·la ens sorprèn de nou amb una força renovada i una trama poderosa i vigent.
Novel·la breu que tracta el tema de la violència psicològica dins de la llar. Tot i l'actualitat del tema, l'autora sap donar a la narració alguns elements renovats i estimula a pensar que potser el crim és l'única sortida a l'actitud anihiladora d'un dels cònjuges. L'obra no es pot considerar excel·lent, però es deixa llegir.
T'imagines la vida sense ell, narra la història a finals de la dictadura, d'un diari llegit per en Mateu, el fill de la Mercè, protagonista i autora del mateix diari.
La Mercè relata els abusos domèstics i totes les aversions que li suposa el seu nou matrimoni amb en Ricard, un home masclista, vanitós i egoista, que manipula la seva dona fins a fer-li sentir culpable de tot el que passa al seu voltant. En la meva opinió, és aquí que l'obra cobra una realitat corprenedora. La Mercè deixa de ser ella mateixa, i és que són els petits detalls i els insults, que li roben la seva independència i la seva capacitat d'obrar. El masclisme d'en Ricard, tolerat per la societat en el temps en el qual es troben, fa implosió en la Mercè, desitjant la seva pròpia mort com a única salvació. No obstant això, tot canvia en el moment en el qual en Mateu és nat. La mercè troba un motiu per viure, i desempallegar-se del que sempre l'ha oprimida: Cuidar el seu nadó i convertir-lo en un home de profit, i si això comporta allunyar-lo del seu marit, ho farà costi el que costi
És una novel·la que deixant de banda que enganxa i que et fa passar les pàgines ràpidament, et fa sentir la contrarietat que viu en Mateu en llegir el diari de la mare.
Entenc la injustícia que pateix la Mercè, l'he pogut sentir dintre meu, m'he emocionat llegint el que escrivia al seu diari. És un relat precís de la realitat que viuen moltes dones, que si l'enfoquem fent servir una mirada d'enfora, inclús podem trobar les explicacions perfectes per excusar els homes de les seves accions. És això el que és corprenedor i impactant, la impunitat de l'agressor silenciós, que fent servir les eines que hi ha actualment a la societat, permet justificar i exculpar el seu comportament.
Tant de bo tot el que llegís em fes entendre una mica millor el món que em rodeja, i fer-me mirar més endins, on la contrarietat i el fet de créixer, sovint s'anteposen i van agafats de la mà.
Este no es exactamente el que leí pero bueno. La verdad me gustó y fue fino a pesar de estar en valenciano (☠️) y ser libro de lectura (☠️). Un poco triste porque ahora mi plan de estudiar el cuerpo humano para unalive va a parecer copiado
Un llibre bastant bo que et manté amb el dubte fins a l'últim moment. Tot i que el procés se m'ha fet llarg al no empatitzar amb el protagonista de la història he d'admetre que és una lectura bastant ràpida.
Per comprendre com es gesta i s'afiança la violència de gènere en el dia a dia, sense buscar la llàgrima fàcil ni el sentimentalisme, només un procés amb el que moltes víctimes es podrien sentir identificades. Molt ben narrat (què hem de dir d'aquesta grandíssima autora), manté l'emoció fins al final. La història de la mare en contraposició amb el fill i el seu matrimoni o la relació laboral amb la secretària és el més esperançador del llibre: es pot trencar el cercle.
lectura que m’ha enganxat moltíssim. fa patir una mica ja que narra una siutació de violència masclista amb pèls i senyals. tot i això, la història en si, et manté intrigada fins el final i et fa qüestionar moltes coses. sort que a la història també hi ha relacions sanes i de qualitat que et fan tenir esperança tot i la ràbia, dolor i impotència que sents la majoria de la lectura. la manera de narrar de l’autora m’ha semblat impressionant.
Llibre pausat en què es viu des del silenci l'empoderament de la dona. Una dona sola i maltractada però sense perdre la perspectiva de la seva realitat.
Aquest llibre s'escriu des del més profund respecte a la protagonista i descriu els sentiments a la perfecció, no intenta convence't, et trasllada a aquella emoció. La diferenciació dels personatges ajuda a empatitzar amb ells.
És interessant com aquesta novela m'ha creat una dicotomia interna entre aplaudir l'empoderament de la dona que és maltractada i a la vegada sentir compassió cap al final tràgic del maltractador. Molt bona novela! "Una dona valenta"
He trobat a faltar més profunditat als personatges però no obstant no li resta qualitat a una lectura intrigant. Un bon llibre per iniciar-se amb l'autora.
La Mercè descriu sovint al seu diari. Sovint es fa la pregunta que titula el llibre. Trenta anys després, el seu fill troba els diaris de la mare i descobreix una dona anul.lada i maltractada pel seu marit, però valenta i intel.ligent a l'hora de prendre una decisió que marcarà una vida diferent per a ella i el seu fill.
T’imagines la vida sense ell? es un libro tremendamente atractivo al contar con una poderosa historia. Isabel-Clara Simó muestra su vigor narrativo narrando a la perfección una cautivadora historia costumbrista de fuerte carga psicológica para reflejar el papel destinado a la mujer en los oscuros tiempos del franquismo.