Un dia qualsevol, en Youssef és sotmès a un «control rutinari» de la policia mentre va de camí a la feina. No és la primera vegada, ni, per descomptat, l’última, que la policia l’aturarà per la seva aparença física, en altres paraules, per la seva cara de moro.
Així comença La frontera de l’atzar, un relat en primera persona escrit amb l’aval de l’experiència professional de l’autor sobre la violència racial i colonial que els països de la UE, incloent-hi l’Estat espanyol, exerceixen sobre les persones racialitzades pel simple fet de no ser blanques.
Què és la perfilació racial? Quina és la frontera que dicta qui té la capacitat i el dret de ser humà o, per contra, de no ser considerat com a tal? Com s’articula?
El periodista i investigador Youssef M. Ouled, cofundador d’AlgoRace, una organització que analitza l’impacte de la IA en les persones migrants i racialitzades, pren la paraula i alça la veu per denunciar una realitat que solem relacionar amb els EUA, però que també passa al nostre país: el racisme exercit per part de les Forces i Cossos de Seguretat no només persegueix, empresona i expulsa, sinó que també mata.
Ouled converteix els números en noms, mentre parla del passat colonial del Rif, posa en qüestió l’existència dels CIE, la necropolítica migratòria de la UE i analitza l’ús de la IA en els controls fronterers. Aquest text es convertirà en una eina de gran valor per repensar com la nostra societat integra la violència, la invisibilització i els espais de lluita i resistència. Pròleg de Fátima Tahiri Simouh.
Una oportunitat d' obrir els ulls i mirar de cara les injustícies i vexacions a què el nostre sistema sotmet les persones racialitzades, de forma arbitrària i sense control. D'estil periodístic i lectura fàcil, m'ha deixat impactada.
Hace unos meses fui a una charla de Youssef y me llevé su libro porque quería saber más. Qué acierto, lo recomiendo muchísimo. Os dejo algunos pedacitos que me han marcado especialmente:
"Pensaba que gracias al feminismo serían capaces de entender que, igual que no se puede hablar de patriarcado ni de violencia contra las mujeres sin ser mujer, tampoco se puede hablar de racismo estructural y de migración sin contar con personas racializadas y migrantes en la mesa. Pero no.”
"Capitalismo y racismo son compañeros de viaje, combatir a uno pasa por combatir al otro. Eso sí, siempre desde un antirracismo político, no moralista."
"En lugar de movilizarnos como sociedad, se nos ha insensibilizado. El racismo actúa como un principio de antipatía. Para sentir empatía por otro ser humano y ponerte en su lugar, primero has de considerarlo un ser humano semejante."
"Cuando aparecías con tu pañuelo (...) senti vergüenza y me avergüenzo de ello. Esa humillación que sentí no era falta de amor ni nada semejante, era el éxito más amargo de la integración: mi error fue aceptar la mirada colonial como propia."
La frontera de l’atzar d’en Youssef M.Ouled ha posat paraules i realitat estructural sobre la morofòbia actual amb una sensibilitat al final que m’ha captivat. El rif és literalment l’altre cara de la moneda i documenta el pes de la història, el capitalisme i el racisme que pateixen les persones racislitzades a Espanya. M’ha quedat clar que el racisme policial no només pasa a EEUU 💪🏽
Molt bon llibre, a partir de l’experiència personal i la investigació, sobre com les pràctiques de perfilació racial impacten en la vida de les persones no blanques.
Un libro que desgrana con una sensibilidad preciosa el racismo cotidiano que sufren las personas racializadas en el contexto español y el impacto de éste en su día a día. Narrado de una manera sencilla y accesible para toda persona que se quiera adentrar en él. Con múltiples referencias históricas.