Sorra

by Cristina Genebat

La novel·la guanyadora del I Premi Lo una oda a la llibertat i a la fantasia

Sorra és l'únic que li cal a la Violeta per construir castells i que se'ls endugui el mar durant el darrer estiu de la seva infantesa, quan descobrirà el desig, l'amor i la pèrdua. A la ballarina, que ja té vint-i-tres anys, i dels vincles i de l'eròtica en comença a saber alguna cosa, una lesió greu li farà veure que, a la seva edat, tot són possibilitats que cal saber destriar. I l'escriptora, que no es vol convertir en un tòpic després que el pare del seu fill li hagi fet el salt amb una dona més jove, haurà d'aprendre a mirar la vida a la cara i vèncer la por a fer-se gran. Teixida amb tendresa i sentit de l'humor, la novel·la gira al voltant d'allò que el temps edifica i destrueix i de com sostenir, malgrat tot, el desig de viure i d'estimar. Sorra és una oda a la llibertat i a la fantasia que ens revela que ara i sempre són, en el fons, la mateixa cosa.

«Una veu nova i fresca que dibuixa un mosaic de totes les vides que poden cabre dins d'una de sola».

Laia Alegret

«Les aventures d'estiu d'una nena ressonen en la vida d'una ballarina i en el tràngol d'una dona madura, amb ecos que perduren amb el pas del temps».

Francesc Bombí-Vilaseca

«Una novel·la que juga amb les perspectives i la cronologia amb una gran habilitat».

Mar Garcia Puig

145 pages, Kindle Edition

First published September 1, 2026

About the author

Cristina Genebat és actriu i traductora. Es va llicenciar en art dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona l’any 2000 i en Traducció Interpretació a la Universitat Pompeu Fabra l’any 2004. Des d’aleshores ha estrenat més de vint-i-cinc produccions com a actriu i ha fet la traducció d’una trentena d’obres de teatre. Ha traduït autors com David Mamet, Neil Labute o Bernard Marie Koltès i també és responsable de les traduccions d'Incendis, Boscos i Cels, de Wajdi Mouawad, estrenades amb gran èxit a Catalunya.

Reviews

[Nerea Jimenez]

Quan parlem de reconstrucció de la memòria, sabem que no existeix un fil conductor clar. La memòria és fragmentària: els records s’ordenen segons les nostres prioritats i, al final, acabem retenint només allò que, d’una manera o altra, ens interessa.

La protagonista d’aquesta història —o, més ben dit, les tres protagonistes— fan precisament això: expliquen el que els ve de gust de la seva vida, sense ordre, sense continuïtat i sense necessitat de seguir cap línia temporal. Tres dones d’edats molt diferents, en moments vitals que també difereixen, però unides per una mateixa ànima i un mateix cor.

Amb aquesta novel·la, crec que Cristina ens vol mostrar que, encara que el pas del temps no perdoni ningú, hi ha una part de nosaltres que roman intacta: el cor, les emocions, l’essència. Tot i que les nostres prioritats canvien, el nostre entorn es transforma i nosaltres també ho fem, sempre acabarem acompanyades de nosaltres mateixes i de la nostra història.

És una novel·la molt senzilla, fins al punt que, segons qui la llegeixi, pot arribar a percebre-la com una obra fluixa pel que fa al contingut. Tot i així, considero que, tenint en compte que es tracta de la primera obra de l’autora, l’estructura i la manera de plantejar la narració resulten força interessants.

[Nico Tomás]

Una de les sorpreses de la rentrée

[Ona Spell]

M'ha fascinat l'estructura de la novela•la i tota la història: JO, TU, ELLA. I el ara és sempre; sempre és ara. ❤️‍🩹

[Patrícia]

Aquella sensació de quan acabes un llibre que t’ha encantat i vols que tothom se’l llegeixi per comentar-lo. Brillant!

[Maria Rosa]

És d'aquells llibres que no pots deixar de llegir. L'estructura t'atrapa des del primer moment.

[Anita Vivirmilvidas]

Hi ha una frase del llibre que el resumiria i es que:
"Al final les coses són com cadascú les vol viure"