Un dia sense dones

by Laetitia Colombani, M. Lourdes Bigorra Cervelló (Translator)

250 pages, Kindle Edition

Published October 1, 2026

About the author

Laetitia Colombani est une réalisatrice, actrice, scénariste et écrivaine française.

Après deux années de classe préparatoire Cinésup à Nantes, elle entre à l’École Nationale Supérieure Louis Lumière. Elle obtient son diplôme en 1998.

Elle écrit et réalise des courts-métrages, puis deux longs-métrages : "À la folie... pas du tout (2002) avec Audrey Tautou, Samuel le Bihan et Isabelle Carré, qui remporte le Prix Sopadin Junior du Meilleur Scénario, puis "Mes stars et moi" (2008) avec Kad Merad et Catherine Deneuve.

Elle est également comédienne à la télévision et au cinéma, dans une douzaine de longs métrages, dont "Cloclo" de Florent Emilio Siri, sorti en 2012.

Son premier roman "La tresse" paraît chez Grasset en mai 2017, il relate l'histoire de trois femmes à la destinée différente, au Canada, en Sicile et en Inde.

Le roman remporte de nombreux prix dont le 40° Prix Relay des Voyageurs Lecteurs, le Trophée littéraire 2017 des Femmes de l’Économie et le Globe de Cristal 2018 du premier roman. Il est en cours de traduction dans plus de 29 langues.

Reviews

[Laia • vidaentrellibres · Rating 3 out of 5]

Hi ha una cosa de Laetitia Colombani que m’interessa especialment. La seva voluntat incansable per parlar de dones i de les seves genealogies.

En aquesta novel·la ho ha tornat a fer. Posar 4 protagonistes al centre i, amb elles, les seves vides, la seva genealogia i les seves lluites.

M’ha agradat el llibre, però no és dels que més m’ha agradat de l’autora. D’ella em quedo amb “La trena” que és, per a mi, una novel·la poderosa i rodona.

En aquesta novetat hi trobem la vida de 4 dones, 4 talons de fons diferents i una passejada per cada una de les seves lluites. L’autora, doncs, ens entrellaça la història de diferents dones: una d'Islàndia, una del Japó, una del Senegal i una altra d'El Salvador. Alguna m’ha agradat més que d’altra. Per exemple, la del Senegal i la d’El Salvador m’han colpit. La d’Islàndia m’ha avorrit una mica. No obstant això, celebro que aquesta autora ens torni a vindicar les lluites de les dones i ho faci des de la ficció.

Si no heu llegit res de l’autora: LA TRENA. És una lectura altament recomanable! Un must. 

[Emma Granyer]

L'he llegit per feina.

No m'ha agradat. Igual que a "La trena", aquí l'autora també ens entrellaça la història de diferents dones: una d'Islàndia, una de Japó, una del Senegal i una altra d'El Salvador. Totes parteixen d'algun fet traumàtic o injustícia pel fet de ser dona. Tot i que està ben estructurat i les realitats que mostra són diverses i interessants, m'ha cansat tanta floritura i romanticisme sobre la lluita feminista. A més, és molt previsible.

[Judith Bàguena · Rating 5 out of 5]

Després de " La Trena", de nou Laetitia Colombani, escriu una novel.la que t'interpel.la i et trasbalsa. Si bé, cada història ve embolcallada, d'un sentiment de ràbia i injustícia que t'apropa a la tristesa, la resiliència i la força col.lectiva t'encaminen a l'esperança, a pensar que una altra realitat és possible; que quan la lluita és el resultat de la unió, aquesta realitat que pot semblar utòpica, es pot fer una mica més palpable, pot arribar a ser transformadora. De fet, la història ens ha regalat moments i fets que poden servir d'exemple. Si bé, el dolor i la desesperança són presents a l'obra, la força i el canvi obren una porta on la llum hi és present.
Amb un estil clar i directe, la novel.la t'atrapa des de la primera línia i et deixa orfe quan arribes al final. Ara, és moment per la reflexió. No hi ha drets garantits, no tot estâ resolt. En un món tan ampli, tan divers i tan ple de desigualtats, lectures com aquesta són necessàries.

[Ester · Rating 4.5 out of 5]

Tot va començar amb un: "M'hi atreveixo, puc, ho faré."