A Eleusis, Míriam Cano transforma el camí sagrat dels antics misteris eleusins en una metàfora del procés interior cap al misteri i el desig de sentit. Els poemes avancen com una romeria de dejuni, silenci i despossessió, travessada per la tensió constant entre revelació i allò que no pot ser dit. Amb una poesia d’alta intensitat simbòlica, Eleusis indaga en el misteri com una part indestriable de l’experiència humana.
La poesia de la Míriam Cano és il·luminadora. Ho és fins i tot quan els poemes parlen, criden, tota la incapacitat de comunicar que ens produeix el dolor. I és intel·ligent perquè el llibre és un viatge i trobem una poeta que va guarint-se vers a vers fins el darrer poema on, a partir d'un divertimento, Míriam Cano sembla dir-nos fins aquí el dolor, ja estic disposada a tenir una veu nova, un altre món.