Enrique se despierta en un hospital y apenas recuerda nada. Solo siente todo el cuerpo magullado y tiene la certeza de que algo nova bien porque hay vigilancia policial en la puerta de su habitación. La única alternativa posible es descubrir su pasado a través de los recuerdos inconexos que le asaltan!
Àngel Burgas Trèmols (Figueres, 8 d'agost de 1965), és un escriptor català. Passa els primers 18 anys entre la capital de l'Empordà i Roses, població veïna i de mar que apareix sovint en els seus escrits (MAX, Les vacances d'un senyor de Malmö, Show, L'habitació d'en Lionel...). El seu pare, Vicenç Burgas (Sant Feliu de Guíxols 1930 - Figueres 1992) era telegrafista, periodista i poeta, i la seva mare, Carme Trèmols, professora de dansa.
M’ha agradat molt, principalment pel mistri que amaga, és un llibre que m’ha fet desconfiar molt de tots els personatges, fins i tot més que si hagués hagut un homicidi com als llibres d’Agatha Christie🔎
Ha sigut una lectura molt àgil i que des del principi t'intriga i t’implica a la història, com el protagonista està amnésic, saps tantes coses com ell i hi han masses interrogants sense resposta❓ De fet, crec que hi han tants que no saps per on començar i en aquest aspecte m’he fustrat una mica perquè les úniques pistes que tenim són un parell de noms i no pots arribar a unir les peces del trencaclosques per trobar el que va passar🧩
Trama 3_10 Se me a echo súper repetitiva, no entendía muchos giros absurdos y me e quedado igual que cuando e abierto la primera página. Me lo e acabado en una mañana porke paso de ke esta historia se me hiciera una pesadilla.
Personajes 9/10
Es lo único que salvo. Y auqe aunek la historia a sido muy repetitiva han evolucionado, algunos para bien y otros para mal. No me e eidentificado con ninguno, por eso es un 9 :)
Final 0/10
Me lo esperaba no, lo siguiente. Y además como al final no le e prestado mucha atención no es que me haya impactado.
Sinceramente no leeré nada más del autor. Me la e leído en Catalán.
Llegué a él recomendado por una compañera. No he podido soltarlo, NECESITABA saber qué estaba pasando. Nada es lo que parece, nadie es quién parece. Adecuado a partir de 3º ESO. Desde ya en mi lista de recomendaciones lectoras. Muy bueno y muy adictivo.
[7/10] Noel et busca es un thriller competente. No es nada revolucionario, ni mucho menos, pero es sólido y se lee bien. Ahora, los problemas: El autor penetra mucho en la psique de los personajes. Esto en principio está bien, pues nos ayuda a comprender sus sentimientos y motivaciones, pero al final se traduce en que en todo momento sabes exactamente lo que piensa y siente el protagonista. Te dicen a la cara todas y cada una de las revelaciones (las cuales no son nada del otro mundo) sin dejar espacio a que el lector esté igual de confundido que el protagonista. Y, justo en el momento en el que más desearías saber qué se le pasaba por la cabeza a los personajes, el autor es súper vago y los deshumaniza dándoles unos motivos tontísimos. Estamos hablando de una HISTORIA REAL en la que dos niños asesinaron a otro a base de golpes de piedra. ¿Qué se les pasaba por la cabeza en aquel momento? ¿Cómo se llega de cabrearte por los comentarios de un chaval pijo a reventarle el cráneo a pedradas? El autor opta por echarle la culpa al entorno desestructurado de los homicidas en lugar de mojarse e intentar meterse de verdad en la psique de un asesino como haría, por ejemplo, Carles Porta. No voy a decir que este sea un mal libro y, de hecho, me parece sustancialmente mejor que Tots Estimem l’Emma, del mismo autor (aunque gozando de semejante material, no esperaba menos). Sin embargo, siento que se queda a medias teniendo como excusa que busca apelar a un público más joven, dejando impune al asesino y castigando todavía más a quienes eran las víctimas.
L'Enric es desperta un dia amb amnèsia i no recorda absolutament res de la seva vida, però pel que es veu, estava embolicat en assumptes tèrbols. De mica en mica anirà descobrint qui era i molts secrets sortiran a la llum, amb venjança inclosa.
No puc dir gaire res més del llibre perquè us ho aixafaria tot. El lector va descobrint coses alhora que ho fa el protagonista i, cap al final, et fa reflexionar sobre diverses qüestions. És un llibre de lectura obligatòria en alguns instituts i trobo que és molt encertat. Fàcilment pot atraure adolescents perquè és actual i toca temes que els pot afectar directament, i per xarxes socials moltes persones m'han dit que és del millor que han llegit a l'institut.
Per a adults potser és massa planer i falta més desimboltura literària. A més, no vaig acabar de poder-me endinsar plenament en els personatges, segurament perquè està més centrat en l'acció. Però la història és bona, els girs argumentals et deixen amb la boca oberta més d'una vegada i, sens dubte, és una bona lectura per a crear nous lectors. El recomanaria sobretot a adolescents.
Primero decir que Noel et busca era una lectura obligatoria de clase de catalán (yo nunca me lo habría comprado, no porqué sea malo, si no porqué ni es mi estilo, ni me gusta la trama, y menos la portada que me da miedo).
Empezando a hablar del libro, el argumento lo veo demasiado típico: la amnesia. Es verdad que dentro de que él, no recuerda nada, los detalles de su vida que va recordando están muy bien pensados y hasta en algunas partes engancha. El protagonista está muy bien descrito, y los protagonistas secundarios me han gustando. Pero el caso es que a mi, el rollo psicópatas, asesinos y traumas (un poco spoiler) no me va nada. Es un libro que no está mal si te gusta el género (también está en castellano), pero yo no lo recomiendo demasiado, aun así no está mal escrito pero no es una gran narración literaria.
Desde el principi em va semblar un tema bastant clitxé: l'amnèsia. No obstant això me l'havia de llegir per l'institut, així que vaig donar-li una oportunitat. Per mala sort, quan anava per la pàgina 100 i pico ho vaig trobar molt però, molt predecible i s'em va fer molt tediós haver-m'el de llegir fins al final per veure que les meves "sospites" eren certes.
L'únic que em va agradar van ser els personatges, que estaven bastant ben definits encara que molt simples. També, és molt fàcil i ràpid de llegir.
Este libro fue una lectura obligatoria del instituto y creía que no me iba a gustar nada, pero al final no se me hizo una lectura para nada pesada y me acabó gustando bastante. Eso me hizo reflexionar sobre que no tenemos que juzgar un libro por el mero echo de que nos obliguen a leerlo en el colegio. Si os gustan las historias de misterio os lo recomiendo bastante. c:
M'he hagut de llegir el llibre perquè és el que treballarem a l'assignatura de lectura amb els meus alumnes de 3r d'ESO i he de dir que no esperava enganxar-m'hi.
És una novel·la juvenil de suspens psicològic molt potent. El protagonista, l’Enric, es desperta en un hospital sense recordar qui és ni què li ha passat. A partir d’aquest punt, l’acompanyem en un procés de reconstrucció de la seva identitat marcat per la por, situant-nos en un clima de desconcert que reflecteix l’estat mental de l'Enric.
La narració en primera persona és un dels grans encerts de la novel·la, ja que permet que compartim la confusió i la incertesa de l’Enric. Té un estil dinàmic i directe, amb un ritme narratiu que combina diàlegs vius i descripcions completes. Els capítols són cada cop més intensos a mesura que avances l'obra i fan que la lectura sigui ràpida i absorbent. A més, l’ambientació en barris de Barcelona aporta versemblança i proximitat, fent que la història se senti real.
La novel·la planteja temes profunds com la identitat, la memòria, la culpabilitat i la reinserció social, tot amb un to que no banalitza el contingut. Tanmateix, el final m'ha semblat abrupte, deixant-me un regust agredolç, accerat i poc natural.
En conjunt, crec que funcionarà bé a classe, ja que ofereix un relat intens, fàcil de seguir i carregat de misteri, però alhora planteja preguntes universals com qui som realment, fins a quin punt podem fugir del nostre passat, si podem reconstruir-nos...
La veritat és que no m’esparava que aquest llibre m’agradés, ja que no m’he l’he llegit per gust, sinó que és un llibre obligatori de l’Institut. Doncs estava equivocada.
Aquest llibre m’ha semblat molt bén escrit, de tal manera que t’enganxa a, ja que sincerament no en tenia ni idea de que passaria després. Aquesta és us altra cosa del llibre que no m’esperava, la trama i els girs inesperats de guió, que em feien mantindré els ulls enganxats a les pàgines.
Si que és veritat que en algun moment et sembla una mica recargolat, però al final et poses en la pell dels personatges i els acabes entenent. Llegir un thriller com aquest de lectura obligatòria m’ha agradat, espero que més instis ho facin.
Es el mejor libro que lei en la escuela pero lo creo algo plano, no en la trama que esta bastante bien para que no te aburra pero la forma que es descrito el personaje femenino que esta con el prota es demasiado plano que la odie des de que aparece y incluso una vez senti que era demasiado que tire el libro que sin querer le dio a mi hermana.
La forma que comienza todo parece un libro de suspense y con el tiempo va deslumbrando todo el pasado pero creo que la parte donde llega el climaz y habla sobre el crimen cometido se queda muy corte si hubiera dejado saber porque y no solo dejarlo como el pasado, podriamos haber llegado a odiar al antagonista que se lo es una persona rota.
📖 Què passaria si un dia et despertessis en un hospital sense saber com hi has arribat, sense saber qui ets, sense que ningú et reclami, sense identitat? Doncs així comença la novel·la. Mica en mica, el protagonista, gràcies al metges i a la policia recuperarà alguns fragments del que li ha passat, però a mesura que vagi recordant, coneixerà aspectes del seu passat foscos.
📌 Un llibre sobre les segones oportunitats, amb personatges ben construïts i una trama àgil i que t'atrapa des de l'inici. Molt recomanable
Una novel·la juvenil amb bon ritme i una trama que manté l’interès. Està bé, ni més ni menys.
Tot i que es llegeix fàcilment i aconsegueix enganxar, m’ha costat creure’m la història: m’ha semblat poc realista, com una pel·lícula d’Antena 3 de les quatre de la tarda d'un diumenge.
Hauria agraït una mica més de credibilitat i profunditat, però com a lectura ràpida i entretinguda compleix la seva funció.
Es un poco lento al principio, hasta la segunda mitad no se vuelve interesante y, aun así, es bastante predecible. Pero está entretenido, se parece mucho a un caso real del que escuché hablar, aunque aparentemente no tiene nada que ver. El la última parte del libro está más intrigante, aunque varias cosas las había predecido
Este libro al principio empezó bien pero se me hacía muy lento a medida que avanzaba. No le doy una estrella por que creo que el libro hubiese estado bien si no fuera por que describe demasiado todo, absolutamente todo.
A primera vista pense que era una libro cristiano, Pero no me mantuvo apratado en la trama,no es el mejor libro que e leído pero es bueno como lectura lijera. El tema de la Amnesia no se me hizo tan ostogante y tuvo un buen desarrollo.
Me ha gustado muchísimo este libro pese a ser unas lectura obligatoria sobre todo el suspense que hay en el ambiente y la manera de captivarte hasta el final
Un libro con intriga des del inicio, muy interesante. Lo recomiendo si te gusta el misterio, también tiene un punto de romance. ❤️/❤️🤍🤍🤍🤍 ⭐/⭐⭐⭐🤍🤍 💦/🤍🤍🤍🤍🤍