En una societat on la superpoblació s’ha resolt amb una llei implacable, cap infant pot néixer si una altra persona no mor en lloc seu. Aquest acte, anomenat relleu, es gestiona mitjançant contractes, llistes d’espera i protocols mèdics estrictes. Mentrestant, un mercat negre converteix la mort en mercaderia i posa preu a cada nova vida.
En Rai i na Lisa volen ser pares. Ja han patit un avortament reglamentari i saben que sense un relleu garantit l’Estat no permetrà que el seu fill existeixi. Quan finalment n’aconsegueixen un, descobreixen que no n’hi ha prou.
El desig de paternitat es converteix en una negociació amb la mort a contrarellotge. Fins on estan disposats a arribar perquè el seu fill visqui? Qui n’ha de pagar el preu? I què passa amb l’amor quan la supervivència es decideix marcant una casella en un formulari?
Laura Gost Seguí (sa Pobla, 16 de setembre de 1993) és una escriptora mallorquina. Graduada en Comunicació, l'any 2016 va guanyar el premi Art Jove de Literatura amb el relat «L'escriptora de contes» i, dos anys més tard, va recollir el premi Goya al millor curtmetratge d'animació per Woody & Woody, en qualitat de guionista. Aquell 2018 també va guanyar el Premi Jaume II atorgat pel Consell de Mallorca i el premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel que entrega l'Obra Cultural Balear. L'any 2019 va publicar la seva primera novel·la, La cosina gran, editada per Lleonard Muntaner —traduïda al castellà, l'italià i el grec—, i va guanyar el V Torneig de Dramatúrgia de les Illes Balears amb l'obra Seguí.
Em passa amb aquest llibre una cosa similar a la que em va passar amb la Virginia Feito (La senyora March). Són llibres acompanyats d'una forta campanya que es basa en un èxit a l'exterior, amb drets de traducció ja comprats i adaptacions fílmiques en camí. Però se'n parla poc de la part literària. Té una idea de fons molt interessant, però em falta veure-hi la intenció literària.
Fa temps que llegia a Laura Gost i estava desitjant que arribés la novel·la que la fes despuntar. I ja ha arribat. Una interessant distopia que planteja si ha d'haver-hi límits en néixer i en morir. L'únic petit però que li poso, és el final abrupte. Mereixia més pàgines!
me cosssssta me costa entrar dins els móns distòpics però aquest no ho acaba de ser del tot i sa lectura és rapidíssima potser per això m'hi he enganxat fins a acabar-lo quasi d'un glop moltes preguntes tenc
Nunca juzgues a un libro por su portada. Me ha gustado MUCHO no sólo la temática distópica que trata que te hace pensar sobre muchos temas reales que subyacen (maternidad subrogada, el concepto ERRÓNEO de que tener hijos es un derecho, el desgaste de un matrimonio en la persecución obstinada de la paternidad, el concepto occidental de la muerte, el valor que tienen unas vidas frente a otras, étc) sino también la forma de escribir de Laura que me ha parecido exquisita en algunas formas (oh la carta de Quim a Teo…).
No esperaba encontrar además un triángulo amoroso tan complejo y bien introducido en la trama principal.
Una novela excelente, que plantea un futuro no tan distópico en el que la paternidad se convierte en una suerte de trueque con la muerte en aras de un control de población. La historia humilde de los protagonistas es la de muchos padres que incluso en una realidad que no es como la de la novela, viven las mismas penas, angustias y arrepentimientos.
Un llibre fàcil de llegir i diferent al que solc llegir.
És una història que, tot i ser senzilla de seguir, amaga una reflexió molt potent sobre la societat, el consum i les conseqüències de voler créixer sense límits.
El vaig endur per el vol d’un viatge i vaig estar tot el trajecte donant voltes a sa idea que, perquè un pugui néixer, un altre ha de morir, i en com de freda i cruel pot arribar a ser aquesta realitat.
Una novel·la amb una premissa molt atractiva, però que es queda massa a la superfície. He trobat a faltar més desenvolupament dels personatges i del món distòpic que planteja, que donava per a molt més. A estones, l’escriptura m’ha semblat massa esquemàtica i telegràfica, tot i que els capítols narrats en primera persona són força més reeixits. Es llegeix molt ràpid, però deixa la sensació que se’n podria haver tret molt més suc.
M’ha agradat molt però també m’ha deixat algo al cos…. El món que planteja qui sap si hi arribarem🥴 la idea és boníssima i potser m’ha faltat una mica més (es ve spoiler), i què passa quan llegeix el testament!!!???? Com es senten els protagonistes?!!!!!🥲😭😭😭😭
This entire review has been hidden because of spoilers.
La premisa de la novel.la és que per néixer, es necessita un relleu. Una de les coses que més m'ha agradat és que al llarg del llibre et fas preguntes i, com a mínim jo, encara no estic segura de quina resposta hi donaria. Crec que les pors i contradiccions dels personatges estan molt ben dibuixades i l'estil de l'autora a mi m'ha enganxat: el vocabulari és precís i els diàlegs mostren més del que diuen. Top!
Sembla el llibre més curt que m'he llegit mai, però no és qüestió de pàgines... El devores, i l'acabes amb ganes de més.
No em creia gaire fan de les distòpies però m'ha agradat molt aquest qüestionament intern constant sobre el que està passant, l'irrealitat del que podria ser real.
Na Laura Gost ha dut a l’extrem la seva ironia i ha escrit una novel•la perversíssima sobre la vida i la mort en una societat on, per néixer, primer ha de morir algú altre en el seu lloc. En aquest context, una parella haurà de trobar un “relleu” per a poder complir el seu desig de ser pares. Intens, curt, de lectura frenètica.
el primer que pens quan l'acab és si hi haurà (si ja hi ha, ara) una segona part, m'ha deixat rumiativa: què més, què més.
el segon que pens és que d'aquesta novel·la valor profundament tres aspectes: el punt de partida, les metodologies utilitzades per bastir el món distòpic (personatges en si mateixos, records, opinions dispars, formes de relació, elements quotidians contextuals...) i els dilemes morals que forçosament ens fan reflexionar sobre el present.
Curta i intensa. M'ha agradat especialment com els personatges secundaris encarnen versions diferents de dilemes i situacions que es deriven de la premisa inicial. M'hauria agradat una mica més de varietat, però. Altres personatges, potser, que mostressin els seus punts de vista i amb els que tenguéssim l'oportunitat d'empatitzar més.
La premisa és potent al igual que els personatges, però se m'ha quedat curt, tant a nivell de trama: voldria saber més d'algunes relacions i voldria saber com i perquè d'alguns fils que no van més enllà. Aquí el que peca crec que soc jo i les meves expectatives, perquè es tracta d'un bon llibre que posa sobre la taula una distopia interessant.
Un món distòpic, cru, decadent i pervers. I, alhora, inquietantment proper. Mentre el llegia, no podia deixar de preguntar-me si podríem arribar a viure una cosa així i què suposaria per a cadascun de nosaltres.
La història està molt ben lligada, els capítols t’empenyen a continuar i costa trobar el moment de deixar-lo. Però m’ha quedat la sensació que aquest món té molt més per explicar. El descobrim a través dels protagonistes, però he trobat a faltar que aprofundís més en els dilemes que planteja i en la societat que els fa possibles.
L’he acabat amb ganes de més. Perquè enganxa, però també perquè crec que hi havia marge per anar més enllà.
Distopia en un context de sobrepoblació. Planteja que passaria si la llei determinés que només pot néixer algú si mor una altra persona... Realment addictiu, se m'ha quedat molt curt.
Força bé, aprofundeix poc en l'escenari, pel meu gust, però els dilemes morals que presenta i el suc que en treu m'han agradat. https://dreamsofelvex.blogspot.com/20...
El tema és repugnant, una manera de donar idees perverses. Però malgrat el tema, si literàriament fos reeixida, podria valer la pena. I el problema és que resulta pobra, esquemàtica i acaba fent l'efecte d'una operació comercial massa fàcil i barroera.
🤰🏻 El preu de néixer ⚰️ 🖋️ Laura Gost 📘 Proa 📖 194 pàgines 🏠 Propi
Aquesta novel•la s'ambienta una situació d'emergència climàtica i se sobrepoblació fent-nos rumiar molt.
En aquest context i davant l'escassetat de recursos per mantenir a tota la població, el govern decideix que per a què neixi un infant cal que mori algú, establint un sistema de "relleu". En el cas de no trobar aquest relleu, és obligatori interrompre l'embaràs.
La novel•la es centra en la Lisa i en Rai, una parella jove que ja va néixer en el sistema de relleu, i va lligant-la amb les històries dels seus amics i familiars posant-nos sobre la taula situacions i decisions molt difícils de pair.
És una d'aquelles distòpies que penses que podria esdevenir reals i fan posar la pell de gallina. Què difícil seria haver de triar entre un fill, algú proper o tu mateixa, oi?
I amb aquesta lectura acabo les meves participacions al #SetembreDistòpic de la @lleixa84.
❌ No passa el test de Bechdel ♀️✅ Representació LGBTIQ+ 🔤❌ Hi he trobat una errada
Novel·la distòpica, en un món on per néixer has de trobar algun relleu que hagi mort per fer-te lloc, de mort natural o voluntària. Però això no té cap sentit, molts països no ho voldrien posar en pràctica i aquells que volguessin no ho farien perquè no ho farien tots. Obviant això, el llibre és massa concís, les 2 parelles amigues de la parella protagonista surten en un sopar i ja no tenen cap interacció amb ells. El desenllaç sorpresa tampoc aporta res, a part de ser una manera d'acabar la novel·la. Tampoc aporta res a la història l'amic de la mare d'en Rai i la relació que té amb el pare d'en Rai, és una mica sorprenent que en una societat distòpica i futura (jo diria més enllà del 2050) encara hi hagi coses del passat, com la no-acceptació de la diversitat sexual (la diversitat racial sembla que més o menys està acceptada però no apareix, de fet la diversitat sexual tampoc no apareix, no es dona detalls a part del cas particular), o el fet que una dona mori de part, que és extremament infreqüent a Europa Occidental (5 per cada 100000 naixements més o menys). Calia treballar una mica més els personatges i les situacions. Aquesta novel·la ja té traduccions emparaulades al francès, l'anglès, el castellà, el neerlandès, el grec, el turc i l'italià, i fins i tot els drets audiovisuals adquirits, l'idea és bona però literàriament té menys gruix que altres novel·les de l'autora.
Una novel·la de ciència-ficció de la de tocar de peus a terra, de la que fa pensar i ens remou, que diu molt més del que explicita. M’encanta l’ús de les diferents perspectives i com la tensió va creixent entre dilemes impossibles, entre la crueltat d’unes lleis, d’un Estat burocrtitzat i sense ànima. M’ha agradat tot molt… excepte el final: en un capítol molt curt es resol tot i per mi això desimfla tota la novel·la. Malgrat això, crec que val molt la pena llegir-la.
M'ha semblat original el context que imagina l'autora per desenvolupar la història (que se llegeix gairebé d'una tirada). M'agradaria haver llegit 100 pàgines més per donar espai a desenvolupar més els personatges o obrir altres preguntes. Sense cap dubte és un llibre que fa ganes comentar amb altres lectors.
La premissa del llibre m'ha agradat molt, però m'han faltat unes 100 pàgines més per desenvolupar més el món distòpic i els personatges. Per altra banda, m'ha posat molt nerviós l'ús excessiu d'aclariments amb guions i parèntesis. Alguns paràgrafs fins i tot es feien difícils d'entendre per aquest motiu.
Ai, ai, ai... com he patit! Que fort que m'ha semblat tot. I no sé com fer aquesta ressenya sense cometre cap spoiler, així que no diré res excepte que he quedat glaçada. Llegiu-la i penseu. I despres, comenteu-la amb els amics perquè tot plegat no té cap sentit si no s'aprofita per fer un bon debat sobre la vida i la mort.
He de dir que m’ha agradat que es conflicte sigui més personal que no amb s’Estat com a personatge. Tot i que sigui un món distòpic no lluiten contra ell sino contra ses seves reaccions 100% naturals a situacions totalment loques provocades per s’Estat. Alhora és trist tot això. Perobue… Recoman com a lectura lleugera. N’hauré de llegir més d’aquesta autora👀
This entire review has been hidden because of spoilers.