Un dia, el jove president de la Comunitat Autònoma rep una rata morta dins un cofret de plom. Aquest desagradable incident podria no significar res més que la ràbia d'algun ciutadà perjudicat per decisions polítiques, però són tants pels temps que corren... A les arques del Govern ja no hi ha doblers, s’ha acabat el miracle de la multiplicació dels pans en forma d’aeroports, hipòdroms, carreteres, càterings o empreses funeràries... Algú havia definit Mallorca com Sicília sense morts, però ¿fins quan? Mallorca, en l’obra de Guillem Frontera, també podria ser el laboratori del món, on la natura humana prospera segons les regles elementals de l’espècie i on creix especialment la cobdícia —que en la seva versió evolucionada es diu corrupció. El sol és tebi, sona la melodia d’un violoncel tocat per una noia eslava, l’hedonista i cínic Mateu Llodrà pren Camparis tot pensant com satisfer el seu peculiar sentit de la justícia; i la rata morta té la perversa capacitat de pertorbar el curs de les coses, en un temps xop d’abusos en què el president de la Comunitat Autònoma invoca la regeneració...
Es un llibre que va de mes a menys, te un inici que t'enganxa pero vora la meitat del llibre es va desinflant i la segona meitat sembla un collage de idees que va ficant, conectades amb un fil massa prim. No sé si sobren coses, o si falten pagines que facin un argument mes consistent.
Hi ha bastant de subjectiu quan valorem un llibre. Una de les coses que influencien la meva valoració són les expectatives que tenia abans de llegir-lo. Així, a voltes no n'esperes gaire i l'acabes feliç: li dones un xic més. D'altres, com és el cas ara, n'esperes molt (com si no, si la contratapa el presenta com una meravella) i en surts decebut. Voilà, decepció i tedi són les principals característiques de la lectura que n'he fet. M'he avorrit. A part això, els personatges s'adirien en una comèdia d'estirabots, però no en aquest llibre. Pregunta: ¿és obligatori que el personatge masculí es giti amb tot el que passi a prop i porti pitrera? Just una pregunta. Les darreres 20 pàgines el llibre es redreça un xic, no massa, no anem a creure el que no és. Però és massa tard.
El título me llamó mucho la atención: pensé que se trataba de un libro de no ficción sobre el funcionamiento oculto del poder en Mallorca. Sin embargo, resulta ser una historia de ficción.
La verdad es que no llegué a terminarlo, lo dejé aproximadamente a la mitad. Me pareció una novela algo plana y previsible, una trama de corrupción con paralelismos bastante evidentes con casos y personajes del PP balear.
Tal vez le dé una segunda oportunidad más adelante. En cualquier caso, volviendo al principio, lo que más me ha gustado es el título.
Si us agraden les trames polítiques -i corruptes- de gairebé no-ficció d'en Ferran Torrent, en Guillem Frontera serà la versió illenca. Perdoneu el punt de vista centralista, però em perden els accents. Tots sabem que el mallorquí és al català, el que l'argentí al castellà.