Agonia de llum. La poesia secreta de Mercè Rodoreda

by Mercè Rodoreda, Abraham Mohino Balet (editor)

Hi ha els prodigis. Vegeu per exemple el cas de Mercé Rodoreda. Un dia, a París, vaig dir-li, amb gran sorpresa seva, que per qué no feia versos. Al cap d´un any escrivia els seus extraordinaris sonets sobre passatges de l'«Odissea»: estic més content d'aquella intuïció que de cap dels meus poemes.» [Josep Carner]. Mercè Rodoreda elaborà, a l'exili, una poesia forta i pura, secreta i penetrant, d'inigualable bellesa plàstica. «Agonia de llum» és el descobriment, en tota la seva plenitud i abast, d'aquesta faceta desconeguda amb la qual Rodoreda s'erigeix en un referent inesborrable de la lírica universal. Editada per Abraham Mohino i Balet, a qui es deu el vigorós estudi liminar, l'obra s'enriqueix amb la reproducció de trenta-una pintures de l'autora, suggeridores i inquietants, contemporànies a la gestació dels sonets, amb una semblança signada per Joaquim Molas i amb l'excepcional epistolari que Rodoreda va creuar amb Josep Carner, cartes a una jove poeta que constitueixen un veritable tractat de poesia.

Genres: Poetry

208 pages, Hardcover

First published January 1, 2002

About the author

Mercè Rodoreda i Gurguí was a Catalan novelist.

She is considered by many to be the most important Catalan novelist of the postwar period. Her novel "La plaça del diamant" ('The diamond square', translated as 'The Time of the Doves', 1962) has become the most acclaimed Catalan novel of all time and since the year it was published for the first time, it has been translated into over 20 languages. It's also considered by many to be best novel dealing with the Spanish Civil War.

Reviews

[Júlia Baltasar i Gómez · Rating 5 out of 5]

Gràcies alberni per descobrirme l’ulisses de rodoreda, és absolutament fantàstic

[Natalia · Rating 3 out of 5]

És el meu llibre per al TFG i pff, què dir... la qualitat és exquisida sobretot amb la temàtica d'Ulisses, però és una poesia mooolt molt difícil i simbòlica. No he entéd res. He hagut de consultar com a dos o tres paraules en cada poema. No l'he gaudit, només m'he angoixat durant la lectura. Això sí, el pròleg de Mohino un 10, GRÀCIES!!!!!

[Daniel Recasens Salvador · Rating 3 out of 5]

El simbolisme, l’elegia, els mites i (sempre) la mort són presents en aquests sonets que la Rodoreda escriví a l’exili en un impàs en què la prosa no arribava. Resulta més interessant que agradós, la veritat. Un altre encert del catàleg de Godall.

[Gerard CL · Rating 5 out of 5]

Descobrir a la Rodoreda lírica és entendre-la a la totalitat com a escriptora. Tot i que el caràcter poètic és present a tota la seva prosa, en aquesta edició podem gaudir del seu pensament cristal·litza’t en vers.

Destacar l’extraodinària feina per part de l’editor (Abraham Mohino), que com bé ens explica en el pròleg, ha aconseguit dotar de coherència i cohesió tot un conjunt de papers sense cap ordre.

Agonia de llum, és endinsar-te i fer un viatge per tots els estadis emocionals i els racons més íntims del pensament rodoredià.

“En quin ombrívol paradís m’esperes
d’aigües planyents i d’arbres sense vent,
engelabrit del teu desistiment,
espectre de les meves primaveres?”