En Pol, la Irene, la Llúcia i l’Adrián arriben a Vilanebra per passar uns dies d’estiu en una masia antiga, en plena festa major. Tot apunta que serà una escapada plena de diversió, complicitats i amors que comencen, però a la falda del volcà, dins d’un bosc espès, hi ha alguna cosa estranya, una ombra enorme, més gran que un os, que es mou i sembla que els vigili nit i dia. A poc a poc, els nois aniran descobrint que darrere les tradicions del poble s’hi amaga un secret terrible des de fa generacions. Per sobreviure, els nois posaran a prova la seva amistat i el seu coratge, i hauran d’enfrontar-se a criatures terribles que no podrien imaginar ni en el pitjor dels seus malsons.
Una delícia de llibre sobre bruixeria i llegendes del folklore català que m’ha mantingut enganxat fins a la darrera pàgina.
Els títols de L’Altra Tribu són sempre un valor segur i amb Els fills del volcà, d’Isaac Sastre Boquet, s’omple un buit que ja trobava a faltar en català: la literatura de terror per a joves. La novel·la ens presenta uns amics universitaris que se’n van a passar uns dies a una masia de la Garrotxa, als peus d’un volcà. El poble està en plenes celebracions i una llegenda local amaga molt més del que sembla. La calma, de sobte, desapareix quan els protagonistes s’adonen que allà s’hi produeixen uns fets terribles i que allò que expliquen les històries populars sobre bèsties llegendàries potser és real. La novel·la, trepidant, addictiva i molt ben escrita, s’inicia amb un salt en el temps que ens porta 25 anys enrere, amb un secret inimaginable. En molts moments, l’estil m’ha recordat a Stranger Things pel mateix clima de misteri, la barreja de fantasia i terror, els debats entre el bé i el mal i, sobretot, l’amistat com un dels elements centrals. Destaco els capítols dedicats als mites i les llegendes de bruixeria, els girs inesperats i també la sensació de por sense sang i fetge. No vulgueu saber què s’amaga sota l’aigua, per cert. Quina escena! Molt encertat també que el narrador segueixi un personatge diferent a cada capítol per poder descobrir detalls nous de la història des d’una perspectiva diferent. Potser les bèsties no són tan bèsties com semblen, i els humans, entre rituals i costums, es mouen per sobreviure però també per egoismes i interessos amb abusos i xantatges. És un llibre molt cinematogràfic i aquí es nota la mà de l’autor i la seva experiència com a guionista. L’ambientació de la Garrotxa és un punt molt fort. Després de llegir-lo, ja tinc ganes de despertar-me un dia envoltat de terra volcànica i cultura llegendària. En definitiva, Els fills del volcà és una novel·la molt recomanable per llegir a 2n, 3r i 4t d’ESO, però també per als més grans. Jo l’he gaudit com el que més!